Pupurri al Pic del Martell

Aquest dissabte, queden en Josep, en Dani, la Isabel, en Lluís, en Ramon i en Ricard per anar fins al Pic del Martell. Es veu que des de que han fet alguna aproximció nautia, veure el mar els motiva més...

En Ricard ens explica com va anar:

En Dani amb Lluis van a fer l´Espolón Bombero,  en Josep i en Ramon a fer la Paco Rampas,
 
i la Isabel i jo, doncs varem fer una mica de tot.
 

Nosaltres  vam començar per la El quint que fa l´indio, 6a+. Una tirada  curta però molt dreta seguint una fisura amb bona presa.
 Després varem continuar per la via Postura Txunga, 6b. Em va agradar més tirar per aquí i seguir la fisura , aquest llarg força dret i potser una mica extraplomat, molt atletic i amb roca increible.

I resulta que aquestes vies acaben aquí, però com varem veure més amunt un pitó, decidim continuar a veure què trobem, i no hi ha res mes fins un altre R de pitons  que ens  trobem de casualitat. S'hi pot posar algún friend . Aquesta via he esbrinat després  que és la via Dios me libre , i el llarg que acabem de fer és IV+ i el següent V+, sortim de la R per una bona fisura, després seguim per unes plaques que van fent resalts i on l´entrada a la R és la cirereta.

En resum al final ha sortit una via força bona i disfrutona.
Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!

Via Intrèpida Sirena a la Punta Milà

Aquest dissabte, i com ja es de costum ultimament,( no estem renyits...de moment! ) els Xapoutot ens separem pels motius que siguin i en Ramon, en Josep. la Isabel, en Gerard i en Ricard marxen cap a la Costa Brava i concretament  a l´Escala per fer la via "Intrepida Sirena" a Cala Mongó.

I és que ja no sabem que fer per triar aproximacions més relaxades. Aquesta amb barca fins a peu de via!! Si en Xanquete us hagués vist!!!!!!!

Així ens en fan cinc centims:
La barca ens deixa uns metres a l'esquerra d'on comença la via, ja que és una mica més ample que el lloc on comença en i som 5 per baixar. Després d´un flanqueix fàcil anem cap a la R 0.

1er. llarg V+  Aquí tot és molt dret i fins i tot extraplomat, però amb uns cantos impresionants. Pujem gaudint del lloc i del llarg. L´entrada a la R per una placa una mica més fina.

2on. llarg. V+  Curtet però intens amb uns pasos en bavaresa força drets.

3er.llarg  V  -- Més o menys com  els altres , molt dret amb bones preses.
 

4art. llarg IV+  pot ser el més fàcil, però els braços ja començen a fer figa, i les assegurances estan una mica més distants, només s´ha de vigilar una mica.

5è. llarg  V+  Molt xulo, sobre tot els últims metres abans la R, la qual montem en un arbre.

 Via super recomanable,  per anar-hi bé de força encara que el grau no sigui molt dificil. Anar en compte amb les pedres que podeu tirar avall, ja que hi ha molt de trànsit amb barquetes , kaiacs i algún que altre bussejador.
 

Apa, salut i fins a la proxima!!!!!!!!!!!!!!!!

Terra Incògnita a les Agudes

Aquest dissabte el destí escollit és el Montseny, i la via, la Terra Incògnita. Són en Jaume, la Isabel, en Ricard    i en Lluís. En Ricard, ens en fa cinc cèntims, però aquí en teniu l'opinió contrastada d'en Lluís.

Bé, com diuen, a la tercera va a la vençuda, i després de  baixar-ne dues vegades perquè el niu estava ocupat, aquesta ha estat la definitiva!!!!!.

El primer i segon llargs, els vam fer en una sola tirada no massa llarga 30m. V+/6a  hi ha un pas finet pel mig però sense grans dificultats, està equipada però amb espai entre xapes i també bons cantos.

El que seria el tercer llarg, 6a , surt per l'esquerra de la R a buscar un petit flanqueig, i continua amunt fen ziga zages fins arribar a la R.
 En aquet punt tindrem que canviar de paret i anar a buscar l´altre,  seguint una fletxa i amb lògica  arribar a un arbre on comença l'altre llarg. Millor portar la ressenya.

4art. llarg 6a+  crec que és el més dificil de tota la via perquè és molt mantingut i s´ha d´apretar tot el llarg, sobre tot el petit diedre abans la R.
 5è. llarg 6a, sortim per l'esquerra a buscar un pitó i després anem seguin els parabolts  en diagonal a la dreta, és la part més difìcil d'aquesta tirada, la resta bastant més tranquileta.

6è llarg 6b, sortim per l'esquerra de la R i uns metres més amunt hi ha una placa amb molta molsa, on tenim que posar dues plaquetes recuperables, passat això, ens bé el passet difìcil que bàsicament és un canvi de mans per arribar a una presa de dretas.
 7è. llarg V+  sortim per la dreta per un caminet, fins trobar una placa amb una xapa, aquí les xapes están més allunyades, i després de la segona xapa anem una mica cap a l´esquerra i per la part més lògica fins la R.

Per arribar al cim , encara tindrem de fer un tram dels Castellets. El descens el fem tranquilament caminant pel camí de les marques vermelles fins passats uns metres de la font, que el deixem, i seguint un parell de cruïlles a l'esquerra, ens deixaran al camí d'aproximació a les vies.
Salut a tothom!!!!!!!!!!!

Nova sala d'escalada GOLEM, a Arenys de Munt

Us informem de l'inauguració de la nova sala d'escalada GOLEM a Arenys de Munt.

GOLEM, és una gran i espectacular sala on podrem escalar amb corda, fer boulder, fitness, o geure a la barra del bar amb una birra a les mans, mentre observem com els companys es llimen les puntes dels dits, i es destrocen els braços als impresionants desploms dels quals està formada la sala.

La sala està pensada per escalar a tots els nivells, podent disfrutar de valent segons les possibilitats i les ganes que tinguem, amb desploms i plaques per a tots els gustos.

Està situada a l'entrada d'Arenys de Munt, a mà esquerra, ben visible des de la carretera que puja del poble veí. El parquing no us l'acabareu, a la porta mateix, i si no n'hi ha, doncs també podeu fer una visita al poble i fer-hi una mica de gasto...jejejeje

Per a més informació, GOLEM
Els afortunats que ho tenim al costat de casa, de segur que hi passarem de tant en tant a tibar una estona... amb l'excusa d'anar a buscar el pa, i que ens hem trobat un colega a la riera, i que ens ha fotut el cap com un timbal, etc, etc...

Així doncs, ens hi veiem el dia 30 de setembre a partir de les 5 de la tarda a l'inauguració.
Salut!!!!!!!!!!!

Aresta Ribas a la Vinya Nova

Aquest dissabte tenía de fer molta calor. En principi, entre setmana quedem per anar al Montseny, però com sempre passa, uns últims contratemps ens fan que fem un petit gran canvi. Sóm en Josep, la Isabel, en Lluís i un servidor. 

Doncs amb en Lluís, que des de fa molt de temps que teniem pendent l'Aresta Ribas a la Vinya Nova, els hi proposem als companys i ens diuen que ja l'han fet però que no els fa res tornar-hi. Doncs cap al peu de via que falta gent...

Dic que falta gent ja que a part de nosaltres quatre, quan iniciavem la via apareix una cordada de tres. Ens presentem, i mica a mica, reunió a reunió, anem fent amistat. Són en Pere, la Quima, i en Josep. A ells, donar-los les gràcies per les fotos que ens han passat, i per tenir la santa paciència d'aguantar-nos tota la via, part del descens, i fins i tot al bar!!!!!!!!!!

De la via, doncs comentar el que ja expliquen a la majoria de ressenyes i blogs, una via molt guapa, llarg a llarg, només trencada de tant en tant per algun canvi de reunió. Comentar que passat el tram de flanqueig que marquen com a V+, ens va semblar força obligat... i que el següent, el de 6a, és una meravella. La resta, a disfrutar de cada pas que ens regala aquesta llarga aresta.

No ens n'adonem, que el sol ja ens pica de ple. Collons com apreta!!!!!!!!!!! No hi ha res com escollir bé... A l'ombra ja hi anirem a l'hivern nosaltres... No és d'estranyar que trobem poques cues a les vies que escollim... Només els bons s'hi posen, eh Pere!!!!!!!!!!!!jejejeje

Després d'una bona apretada, no hi ha res com una R incòmode per no saber com posar-s'hi...

Hi ha moments en que vam tirar dues cordades de cop, i l'únic que aconseguim, és liar la troca que no vegis.

Però d'aquestes coses s'aprèn. De segur que el pròxim dia encara la liarem més....

En algun tram, els que pujàvem de segon, teníem feina per encertar les cordes a seguir...

El descens, el vàrem fer seguint l'aresta per un corriolet prou net, fins arribar ( al cap d'una bona estona ) al camí de marques vermelles, que cap a l'esquerra ens torna a l'aparcament seguint el Torrent del Pont. Una bona passejada, on podem gaudir de bones panoràmiques de la Plantació i de Sant Jeroni.

Una molt bona jornada, en molt bona companyia, i en una gran via que de ben segur algun dia o altre repetirem.

Salut, i passeu per l'ombra!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Via Verdaguer-Sasot al Cap de l'Arc, cara nord d'Agulles

Aquest dissabte es reuneixen en Josep, en Jaume i en Ricard per anar a fer una via que de fa temps tenien mirada. Un servidor els animarà una estona des d'un troç lluny, amb millor companyía que no pas estan ells...

La meteo pintava molt malament segons les previsions, tot i això, ben decidits hi van de dret. Si plou, baixem i ja hi tornarem. I de fet qui no s'arrisca, no pisca, i tot i que els núvols van estar presents al llarg de la jornada, no va caure ni una gota. La via, és la Verdaguer -Sasot al Cap de l'Arc, a la paret nord d'Agulles.

En Ricard ens en fa cinc cèntims:
Per començar, durant l´aproximació ens vam tenir d'obrir camí entre un munt d´esbarzers i això ens va portar
 una bona estona, per acabar ben trinxats de cames i amb una bona suada.

1er. llarg V/IV+ -- és el més tranquilet però no deixa de ser força finet als primers 10m. on ja veus el que ens
 espera més amunt.

2on. llarg V+/V --  força dret i amb una fisura que gairebé li entra de tot, sobre tot friends mitjans i grans.
 A tots els llargs de tant en tant hi ha algun buril o parabolt sobre tot on la roca és més dolenta.

3er. llarg V+/6a+ -- potser el el llarg més dificil per la veticalitat i llargada a més de l'estrés d´anar equipant, hi ha algun tram  amb roca dolenta però on hi ha posat uns bolts.

El cel continuava amenaçador, però sota aquest sostre, i amb lo enfeinats que estem, ni ens n'adonem.

4art. llarg 6a+ -- la sortida de la R força fina amb la fisura més ampla on posem un friend gran per assegurar el pas, després es anar flanquejant per sota el sostre amb bona presa dins la fisura i on posem varis friends del n.2, també hi ha un buril i un bolt fins arribar a la anella on ens despenjem per fer el pèndol d´entrada a la R.

Arribar fins aquí ens ha portat el nostre temps. Observant els llargs que ens queden, que donen la sensació de ser força entretinguts, decidim baixar d´aquesta R i evitar arribar justos de llum al cim.

La veritat és que la via fins aquí ha valgut molt la pena i anant ben carregats de friends es deixa fer.

Via del Carles al Gorro Frigi‏

Aquest dissabte ens reunim en Ricard, en Lluís, en Marçal i la Rosa, un nou fitxatge que fins avui encara no havia escalat mai a Montserrat, però que feia temps que en tenia moltes ganes. Decidim buscar un lloc prou bonic amb una via assequible per disfrutar. Així doncs, anem cap al Gorro Frigi, i la via escollida, la Via del Carles.

La via consta de cinc llargs, que en general no superen el quart superior. Només en el tercer llarg hi ha un tram on es posa completament vertical i les preses es fan més petites, on la dificultat arriba al cinquè superior, però on mirant-ho una mica es passa bé.

Havent fet ja els quatre primers llargs, i veient que tothom ha pujat sense problemes, en Ricard decideix que canvia l'últim llarg de la via per l'últim de l'Stromberg, on hi ha un pas de bloc de 6a per superar la panxeta que fa el dobleg del Gorro.

Superat aquest, la roca de seguida s'ajeu perdent dificultat i arribant a la creu del cim del Gorro Frigi. Ha estat un dia fantàstic.

No hem trobat gent a la via, hem estat sols al cim del Gorro Frigi, la temperatura s'ha comportat, i tots hem disfrutat molt d'aquesta bonica escalada.

Salut a tothom, i fina a la pròxima!!!!!!!!!!