Via Easy Rider a l'Aeri

Aquesta setmana decidím de fer la despedida de la cara nord per aquest any. Amb el canvi d'hora, a partir d'ara el dia comença a ser més curt, fa més fred, etc... En fi, que ens reunim en Josep, en Ramon, en Ricard, en Roberto i jo, per anar a l'Easy Rider. Fem dues cordades, en Ricard ( a la foto de sobre al LL1), en Roberto i jo, en una i en Josep i en Ramon a l'altre.

El LL1, segueix un diedre-fisura que a mida que vas fent metres es torna més fi i més vertical. Aquí comencem a posar-nos les piles. A sobre en Roberto i jo al LL1, i en Josep iniciant la via Cristina G.

El LL2, és una tirada finíssima que en Ricard es treu en lliure. Quin paio! A sobre en Ricard al LL2.

Com que quedava molta via, i aquest grau em va força gros, decideixo agafar-me a totes les cintes fins que la dificultat baixa una mica, uns metres per sota la reunió. A sobre, en Roberto i jo al LL2, i en Josep que comença a recuperar en Ramon a la via C.G.

En Josep i en Ramon, per adelantar temps decideixen posar-se a la via C.G., que puja paral.lela a la Easy. Al LL1, ja apretent de valent, i a partir de la R1 decideixen seguir per la Easy. A sobre en Josep a la R1, recuperant a en Ramon.

El LL3 comença amb un flanqueig d'uns 10 mts cap a la dreta per sota d'un sostret, que superem amb un pas força espectacular ( a la foto de sobre, en Ricard al pas), i que desprès per placa i en tendència cap a l'esquerra fins a trobar la R3. Aquí, els parabolts allunyen molt. En Josep i en Ramon, veuen que no tenen el dia i decideixen esperar-nos al cotxe. Nosaltres gràcies a en Ricard seguim.

El LL4, és una placa a la que no veus cap assegurança des de la R, i que amb la ressenya a la mà i per intuició, trobes la tirada. A mida que fas metres es posa vertical i dur de valent, i tot això amb les assegurances molt separades. A sobre en Ricard encarant el tram dur del llarg.

En aquest tram més dur, en Ricard va trobar un malló a l'últim parabolt abans de la reunió, senyal de que algú ja havia dit que per avui ja n'hi havia prou! A sobre i a sota en Roberto i jo al LL4.

El LL5, puja en tendència cap a l'esquerra per una placa que esquiva el sostre que tenim a sobre, i seguidament continuant flanquejant fins a la reunió. A sota en Ricard al LL5.

El LL6, comença en tendència cap a la dreta per anar a buscar una placa que ens porta a un corriolet. Al final d'aquest, cap a la dreta i fins a l'aresta trobem la reunió. A sota en Ricard anant a buscar el corriolet.

A partir d'aquí queden dos llargs que pujen pel costat dret de l'esperó. Els dos són molt similars, i es deixen fer força bé, tot i que la roca estava força humida. A sota en Ricard en aquest tram de la via.

En aquests dos ultims llargs trobem un o dos parabolts a cada tirada, tot i que es pot posar alguna savina. A sota en Robert i jo a l'últim llarg.

I de la R8 fins al cim, tenim uns 10 mts. A sota, en Ricard a la R8, el megacrack de la jornada, que es va fer tota la via de primer.

Un cop al cim fem un curt ràpel d'uns 10 metres que ens deixa a un collet. Des d'aquí i a traves d'unes cordes fixes pujem un tram de canal fins un bosquet, i a través de cami pujem fins l'Aeri. Anem a buscar la canal de Sant Jeroni, i fins al pàrking on ens trobem de nou, amb en Josep i en Ramon. A sota la foto del cim.

La Talaia Gran. Via Cervera-Raul

Així que us pensaveu que dissabte passat els xapoutot no havien escalat oi? Doncs sí, el que passa és que per motius de lo que sigui no s'ha pogut actualitazar el blog fins avui!!! Menys romanços i anem de cara la feina. Dissabte toca llevar-se més d'hora de lo normal. Són en Ramon, en Josep, en Ricard, en Jaume i en Marçal. La via escollida, la Cervera-Raul a la Talaia Gran. Una gran clàssica, en un racó tranquil i d'una gran bellesa!!! A sobre en Ramon al LL1.
Al primer llarg, la roca no és gaire bona però a mida que vas fent metres millora, i alhora puja la dificultat. El tram més complicat està ben equipat, i la reunió la montem en un arbre. A sobre en Jaume al LL2.
El segon llarg, és una tirada molt curta, dreta i molt intensa. A l'ultim seguro abans de la reunió, s'ha de posar una plaqueta, que és molt fàcil no veure. A sobre en Josep al LL1, i en Ricard al LL2 per sobre.
El tercer llarg, es deixa fer més bé, tot i que els seguros només estan a la part més vertical, i ja no en trobes cap més fins a la reunió. A sobre en Jaume al LL3
El quart llarg, és força senzill, però s'ha d'anar en compte ja que hi ha alguna llastra suelta. A sobre, en Josep, i en Marçal i en Ramon.

El cinquè, és el llarg més dur, però també el més divertit. A les quatre primeres xapes és on hi ha la màxima dificultat i desprès anar fent. Ben equipat. A sobre en Ramon, i en Josep d'espectador privilegiat.
En Jaume a la R4.
El sisè llarg és molt tranquil, no hi ha cap seguro fins a la reunió. Aquseta reunió no la van fer i van tirar directe fins al cim. Desprès però la feina era seva per sentir-se!!! A sobre en Jaume a l'ultim llarg, i a sota foto de grup al cim.
El descens es fa amb dos ràpels d'uns 30 metres cada un. Ull amb el segon per la caiguda de pedres!! A sota en Jaume rapelant.
Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!

Amb una no n'hi ha prou!!!

Aquest dissabte, el lema estava ben clar: Amb una no n'hi ha prou!!! Així doncs, quedem abans d'hora, i cap a Montserrat falta gent. Pugem per les escales fins travessar un pont de fusta, i allà comença el primer repte del dia, uns faran la via "el camí de l'Alzina" i els altres "Area de servei", entrant per els dos primers llargs d'el camí de l'alzina. En Josep, en Dani i l'Isabel, fan el "camí", i en Ricard, en Jaume i jo, l'"area". A sobre en Ricard al LL1 del camí de l'alzina.
Així doncs, que comencem forts, segons la ressenya marca un 6a+, però amb una cosa no hi contavem: collons quina rasca que fot!!!! Vam arribar a la R1 que no ens sentiem els dits!!El LL2, és molt recomanable sortir per la dreta de reunió, ja que és on trobes més bona presa. A sobre, jo al LL2 del camí de l'alzina.
A la R2 del camí de l'azina ens separem, i uns tirem cap a l'area de servei. Les dues pujen molt a prop, i ens anem veien en tot moment. A sobre en Josep, en Dani, i l'Isabel al corriol per arribar a l'inici del LL3. En Jaume comença a l'area de servei amb un llarg molt curtet i senzill que ens deixa al peu d'una placa molt vertical.
Des de la R1 de l'area de servei veiem com els socis Xapoutot, disfruten de valent a la seva via.

Pel que fa a nosaltres, ens trobem davant d'una placa vertical i molt fina, que ens costa lo seu de passar. Hi anem trobant algun foradet, però aquí les piles ja comencen a fer figa!! A sobre, en Ricard apretant de valent, mentre en Josep se'l mira des de l'altra via.
Al LL3, trobem un mur vertical força finet, de qual millor no caure, ja que probablement picariem en una repisa que hi ha a sota. A sobre, en Jaume a punt d'arribar a aquest pas.

Pel que fa als companys, es troben a un llarg preciós de V, molt mantingut. És una placa d'aquelles finetes, però que mica a mica disfrutes més. Al final, es fa curta!! A sobre, l'Isabel al LL5, i a sota, ella mateixa recuperant a en Dani i a en Josep. Les dues cordades Xapoutot ens reunim al mirador dels Ermitans, i ens dirigim cap al segon repte del dia: la Boy-Roca a l'Elefant.

Aquí el tema ja canvia al cent per cent. Els novatos de la colla, estem acostumats a fer vies on anem trobant seguros de tant en tant, però això de fer 50 mts només xapant un buril amb una plaqueta recuperable...tot i ser fàcil, et fa treballar molt el coco! L'unic parabolt que hi ha al primer llarg el vam veure un cop ja estavem a la R1. Quin cangueli!

El LL2 són uns 30 mts de IV+ on només trobem un parell de parabolts, tot i que vam posar algun friend. Aquest ens porta fins a l'inici del llarg més dur de la via. Les ressenyes el marquen de 6a o Ae. És una placa molt vertical, i lleugerament desplomada amb molt bona presa en tot moment, però que no permet gaires respirs. Si tens pila tel pots treure en lliure. A sobre en Ricard al LL3, i a sota en Jaume i jo apretant les dents. A sota nostre en Dani, en Josep i l'Isabel es preparen a la R2.
A sota en Dani arribant a la R3.
Desprès queden un parell de llargs de IV fins al cim, en que ens tornem a trobar amb la mateixa tònica que els primers: molt poques assegurances, però amb molta presa. En definitiva, una via que no et deixa gens indiferent, sino que ben al contrari. Et fa treballar de valent el coco, i les forces. La vam disfrutar de valent.
Un dia genial, que no oblidarem mai!!! Dos estils de via totalment diferents.

Records a tothom, i a partir d'ara, comenceu a passar més pel sol, que ja comença a fotre rasca!!!