dimarts, 27 de gener del 2015

Vies Sol Rogent i Necronimicón a la Roca dels Arcs


Buscant temperatures més càlides, i amb unes ganes terribles d'escalar, ens ho arreglem per anar a fer el trepa en Toni, en Quim, la Cristina i un servidor. El lloc estava decidit de fa dies. Vilanova de Meià, i la Roca dels Arcs.


En Quim només ha escalat a Montserrat i poquet, i té ganes d'estrenar-se en el calcari. Què millor que fer-ho aquí, i en un bon "viot". La Necronomicón, és l'opció escollida per ells, que en Toni encara té pendent. 



Amb la Cristina decidim de posar-nos al costadet, així anem comentant la jugada amb els companys, i al bar Cirera i veient la ressenya ens decantem per la via Sol Rogent, que no hem fet i pinta prou bé.



De la Necronomicón no cal dir-ne gaire gran cosa que no sàpiga la gent. Hi ha un munt de ressenyes per internet. Probablement sigui una de les més repetides juntament amb la Camel, de la zona.



De la via Sol Rogent no en tenim informació. La ressenya del bar i un escrit on hi diu que està reequipada amb parabolts. Un cop a peu de via localitzem el primer, un xic enlaire.



El Ll1 ens recorda on estem. Primer tram amb algun pas finet obligat, i les assegurances amb airillo, fins que arribem al desplom. Veièm un parell de burils uns metres a la dreta, però la línia de parabolts puja directe pel desplom. No se pas si al reequipar la via en van modificar el traçat original o no, però tot i que hi trobem molt bon cantell en general, s´hi ha de tibar i molt!!



El grau d'aquest llarg el trobem un xic "collat de collons" segons el que marca la ressenya... però tot i això és guapíssim. Això sí, arribem a la R1 amb els braços inflats com en Popeye!



 El Ll2 és més tranquilet. Aquelles típiques plaques ratllades que t´ho fan mirar bé, però que alhora et fan gaudir en tot moment. Hi ha un pas prou finet abans d'entrar a la R2.




 El Ll3, una altra joia. Un desplomarro on a mida que vas fent trobes uns cantos espatarrants per anar tirant tot i que s'hi ha d'anar, i les piles mica a mica van fent figa. Aquí un no s'hi pot encantar, que això tira molt enrera, i entre xapa i xapa no s'hi arriba fent Ao.....jajajajaja!!!!



La sortida fins al cim l'acabem als dos últims llargs de la Camel. Collons com s'ha d'apretar a Vilanova!! Una molt bona via, amb molt bona roca en general, i molt recomanable si voleu apretar una estona. Equipada amb parabolts, tot i que nosaltres hi varem posar algun friend.




Un cop al cim ens reunim amb els companys i avall que fa baixada. Vilanova mai ens deixa indiferents!!



Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!


diumenge, 25 de gener del 2015

Via Grafitti al serrat dels Monjos


Aquest dissabte, quedem en Toni, en Ricard, i un servidor. Amb una previsió de molt de vent, no teníem molt clar on anar per a no patir gaire fred i finalment ens decantem pel serrat dels Monjos. Afortunadament ho encertem de plè i ens fot un dia de pebrots.


La via escollida és la Grafitti. Portem la ressenya de la via que ens ajuda a seguir la ruta correctament, ja que en aquest pany de paret lo més fàcil és confondre's i desviar-se per algun lloc que no toca si no tens clar cap on has d'anar.



La via la trobem força exigent. Equipada amb espits als trams amb més dificultat, i en algun punt per seguir-ne bé el traçat. A la resta de la via cal autoprotegir-se, en general prou bé..



Les tirades més obligades són la cuarta i la sexta, on la dificultat és més alta i s'ha d'escalar prou entre les assegurances tot i no ser exposat. A cada llarg però hi haurem d'apretar lo seu.



Una via molt bona, amb molt bon rocam en general i on haurem de treballar-hi de valent a cada llarg.
Donar les gràcies a en Ferran i al seu company per les fotos que ens han passat!



Salut i fins a la pròxima!!!!


divendres, 23 de gener del 2015

Via Nadal a Malanyeu

Fot molt de temps que tenim el blog ben descuidat. Els que segur que patíeu per nosaltres (segurament ningú...) ja podeu deixar de fer-ho, que seguim ben monos, sans, i amb els botons de les camises demanat clemència com sempre!!!!!


Així que dies enrera, amb en Gerard decidim anar a passar el dia esgarrapant una paret o altra. La previsió no és del tot bona per fred, però com a bons espartanus que intentem ser, i amb aquella bona fe que ens diu que de ben segur que no n'hi haurà per tant, decidim de trobar-nos a Malanyeu. Allà hi estarem ben arraconats i calentons, jajajaja!!! doncs, sí, ens varem cardar de fred....



Li teníem moltíssimes ganes de fa temps a la via Nadal, que l'Amadeu Pagès va obrir en solitari, i vam coincidir amb ell temps enrera el dia que la reequipava. La via la trobem equipada amb forces ponts de roca, algun pitó, i tres parabolts de progressió ( un al LL1, i dos al Ll2),  amb la R1 reequipada amb parabolts, la R2 en una bona sabina, la R3 amb un parell de burils, i la resta de via doncs a completar possant catxarrets com vulguis i puguis!!!



La via és boníssima. Molt mantinguda en els V, tot i que hi trobem algun tram amb un xic més de dificultat, però amb bon cantell, i amb alguna assegurança propera, o que s'hi pugui posar. El Ll3, és l'únic que no motiva massa, però els tres restants, són més que recomanables.



Aquests panys de paret, amaguen verdaderes joies, i aquesta via n'és una. El descens el fem carenant i anant a buscar una línia de ràpels que trobem més a l'esquerra.



Així doncs, tot i la rasca, ens emportem uns bons riures, i unes bones apretadetes al sarró, i de ben segur que ben aviat a tornar-hi



Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!