dilluns, 25 d’abril del 2011

Via Ivan al Timbaler del Bruc

Aquesta Setmana Santa, entre fartaneres de bunyols, llibres i roses, doncs quedem el diumenge per fer una sortideta. Gairebé tots els Xapoutot's estan repartits per diferents parts de la geografia catalana, i part de l'estranger, i finalment coincidim amb en Marçal i en Ricard.
Per Sant Jordi, coincidint amb Semana Santa, ens cau de regal la Bíblia, i com a bons catòlics que sóm, doncs decidim de seguir les seves paraules, així que la primera intenció era anar cap a Agulles. 



La pluja però ens fa canviar de pensament. Mal pronòstic del temps i la muntanya es veu força molla. Un bon esmorzar fa que els núvols s'escampin deixant tímides clarianes al cel. En Ricard ens proposa una via que diu que va fer fa temps, la Ivan al Timbaler del Bruc. Poca aproximació, per si les mosques, i  a més també està a la Bíblia!! Doncs cap allà ens dirigim. Buscant informació, hem trobat aquesta ressenya d'en Joan Asín, que creièm que és la que més s'acosta al que hem trobat.



La via comença amb un llarg molt disfrutón. Un tram de baberesa, seguida per un diedre ens fan gaudir d'uns passos prou verticals amb bona presa i que ens escalfen els musculs pel que ens ve a continuació...



S'ha d'anar una mica en compte amb la roca al tram final abans d'entrar a la R1, però en general és bona. El llarg està ben protegit, tot i això permet l'autoprotecció en cas de cangueli.



Al Ll2 la cosa ja es posa seria. Veient apretar a en Ricard, ens adonem que aquí la cosa es posa guapa. La via continua pel diedre fins que uns metres per sobre es decanta cap a l'esquerra amb un flanqueig impresionant. Un xic desplomat, i amb uns cantos espatarrants però que s'han d'anar a buscar amb passos força atlètics.



Un cop acabat el flanqueig, pugem ja per placa amb uns passos que deunidó! En aquest aquest tram, ens ho hem tingut de mirar varies vegades, ja que la cosa sembla fàcil, però fa de mal dir. Sense cap mena de dubte, un llarg genial.



Llavors continuem amb un canvi de reunió anant a buscar la paret de l'esquerra. Nosaltres fem la R penjats uns metres per sobre de l'arbre. Cal dir que millor fer-ho des de terra, que deu ser molt més cómode. Un bon flanqueig cap a l'esquerra ens deixa a la vertical d'una altra placa. Una placa guapíssima, on hi has d'apretar de valent entre passos amb bon cantell, i passos finets de collons. Aquí si es fa en artificial, potser obliga una mica ja que hi ha xapes amb certa alegria, però com dèiem abans, fa de mal dir...



A sota en Marçal apretant dels bons cantells que trobem en aquest tram...Realment, és un altre llarg guapíssim. Mentre arribem a la R4, comença a ploure. Collons, mal lloc. Ens mirem, i no fa falta dir res més.
Avui pillarem!!!!!!!!



Tan si com no, en Ricard diu que cap amunt, que ja queda poc. Així que nou flanqueig cap a la dreta amb la roca mullada, pillada d'Ao per superar el desplom i remuntar al diedre, i recte amunt fins al cim amb la roca cada cop més molla.


Aquest tram, tot i ser molt boníc, no el disfrutem tan, per la inseguretat de cada pas. Tot i això, ens plantem al cim i de cop i volta deixa de ploure. Una gran via que ens ha fet apretar de valent, i que desconeixia totalment. I és que Montserrat de segur que deu estar plena de joies com aquesta que mica a mica esperem anar descobrint.



El descens el fem caminat per una espècie de rampa que ens deixa a les vies esportives de sobre el Gerro, i ja fins al cotxe per bon camí. Ja hem estrenat la Bíblia, però ens queda moltíssim per fer encara. Amb tot això, ja queda menys per dissabte...




Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!

diumenge, 17 d’abril del 2011

Aresta Brucs a l'Agulla del Ossos, i Agulla de l'Arbret

Un altre dissabte, i tot i que encara no tenim la nova guia d'Agulles, els Xapoutot decideixen de fer-hi una visita. Sóm en Josep, en Jaume, en Dani, l'Isabel, en Marçal, i en Ricard. Ens repartim en tres cordades. En Dani amb l'Isabel, i en Marçal amb en Josep, ens posem a l'Agulla de l'Arbret, i en Ricard amb en Jaume a l'Aresta Brucs de l'Agulla dels Ossos.



Ja feia dies que amb en Jaume haviem parlat de treure a passejar els martells i aquest cap de setmana per fí ha estat l'escollit, després d´un bon esmorzar al bar Anna ( com no ), vam decidir posar-nos en aquesta via.



                                                

1er. llarg : A1/A2 ?--- Està semiequipat, hi trobem algun pitó i la resta ho fem amb friends i també pitons que posem. Aquest llarg encara es pot apurar força en lliure, però també hi varem utilitzar els estreps. Cal portar cordins prims per xapar els pitons que hi ha, ja que no hi entren els mosquetons. La R no es cap meravella però hi han 5 burils que ben lligats donen una mica de confiança.



2on. llarg A2/V+ ---- Está més equipat que l´anterior però la roca a la fisura , és força més dolenta, també vàrem posar pitons i friends i quan s´acaba la fisura trobem una placa vertical mol fina amb burils força sortits amb filferro per pasar el mosquetó.



Es nota que aquest tipus de vies no estan molt transitades tot i la seu traçat més que evident per assolir el cim de l'agulla.




3er. llarg. V --- Són els últims 10m. fins el cim , no hi ha assegurances però es deixa fer sense masses problemes.



A la pròxima, a part del martell, hi posarem les estenalles al boudrier...



El ràpel de 25m. per la cara O des d'una savina, no pinta malament, però no està per tirar coets, un dia gairabé perfecte si hagués fet una mica més de caloreta.



Amb la nova guía d'Agulles ( recordem a les pubilletes de casa que s'acosta Sant Jordi...), de segur que sens hi girarà més feina per Agulles. Joies com aquesta no poden existir sense ser trepitjades pels Xapoutot!!!!!!
Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!

divendres, 15 d’abril del 2011

Baby i Zen, prenent el sol a Agulles

Amb una mica de retard, posem la crònica de dissabte. I és que el fet és que treballem massa. Hauríem de treballar menys, cobrar més, i que el dia tingués més hores sempre i quan les poguéssim utilitzar al nostre gust, ja que sinó part d'aquestes les passariem fregant plats... Bé, al que anàvem. Dissabte són en Josep, en Font, en Ricard i en Marçal. Aquests dos últims es posen a la Baby de la Bessona, i així ens ho expliquen:


1er. llarg : Dels típics de l´època, pujem per un teix i una vegada a la placa ens adonem que no ens regalaran res. Encara podem apurar bastant en lliure i disfrutem del llarg molt equipat ( 20 xapes ).




2on. llarg : amb tantes xapes noves ens animem a provar en lliure i menys un passet abans la R que m´agafo per xapar, tot per disfrutar moltíssim.
3er. llarg : superem un extraplom curtet però intens i posem una plaqueta recuperable a la xapa abans de la R.






4art. llarg : Els primers metres en artifo i després anem combinant en lliure, hi ha un cap d'espit al que escanyem un tascó ja que las plaquetes no hi entren. La R no es veu desde l´última xapa, está al terra sota l´extraplom.






5è. llarg : Molt de l´época, una fisura amb pitons, d´un grau assequible, però que no acaben de donar-te tota la confiança, es poden posar friends i tascons per reforçar el que hi ha, i la sortida amb roca no tan bona com la resta.
Una via super recomanable i ara reequipada per disfrutar.





Un dia casi perfecte si no arriba a ser per la caiguda d´en Joan que junt amb en Josep es van posar en una via que hi ha cap a l´esquerra de la Baby, va caure abans de xapar la segona xapa i va arribar al terra, per sort no es va fer massa cosa, a part d´unes esgarrapades, i encara els hi van quedar ganes d´escalar i van fer la via Zen a la Carnavalada.




Una gran jornada, amb unes temperatures quasi d'estiu. Si la cosa segueix així, a l'estiu haurem de fer nocturnes per no parir calor!!!! Apa salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!

diumenge, 10 d’abril del 2011

El vol de l'home ocell a Les Agudes

Feia molt de temps que tenia ganes d'aquesta via, però mai tenim  tirada a anar cap aquest racó del Montseny. Un racó molt tranquil, només


Amb en Marçal trobem un dia. Farà fred? És que a aquella alçada, l'airet... fa de mal dir. Sortim ben d'hora, aparquem al lloc indicat en varies ressenyes que hem trobat per internet. No hi ha cap més cotxe. No ens extranya, a aquestes hores... I agafem el corriolet molt ben marcat amb fites, que amb forta pujada ens deixa a peu de paret. L'inici de la via no té pèrdua, de fet es veu la placa per on pujen els dos primers llargs des d'un troç lluny. A peu de via trobem una placa metàl.lica.




Sabem que és una via d'anar-nos buscant una mica la vida, i que està semiequipada. Així doncs, carregats de trastos comencem.




L'inici, no és molt engrescador. La roca es desfà als primers metres, i no dona gents de confiança. A l'alçada d'una savina, ens posem en una fisura on trobem el primer pitó. Uns metres per sobre, a sota el sostre, un espit lluent ens ensenya per on hem d'anar. El xapo, i mirant, veig una fisura que puja per l'esquerra amb una baga uns metres per sobre, i ben marcada de magnesi. Segons la ressenya però, hem d'anar per la més evident de la dreta. Hi vaig, m'ho miro per superar el sostre hi ha bon canto, però per sobre? No és veu res, i la fisura es veu molt ample per els friends que portem. Collons, ja hi sóm, esquerra o dreta? Doncs al veure els indicis humens de la de l'esquerra cap allà vaig. Supero el sostre per encara més a l'esquerra, i un cop a sobre torno cap a la dreta per anar a buscar la fisura principal, i recte amunt fins al cim de l'esperonet on trobo un pitó. En aquesta tirada he trobat un pitó i un espit, però es pot complementar prou bé.




Llaço un gran bloc amb el pitó i faig la R1.



A partir d'aquí, un centenar de metres per una divertida cresta ens porta al capdamunt de la canal on trobem un arbre. Al seu davant, un espit ens marca el camí. Aquesta aresta la partim en dues tirades assegurant a cos, per poder-nos veure en tot moment.




Fem un flanqueig cap a l'esquerra, i apareix una espècie de canal. Ens dirigim a la paret de l'esquerra d'aquesta, i la cosa es posa dreta de veritat. Tres pitons, i un espit protegeixen aquest tram. Hi ha cantell, però és molt atlètic i físic. Nosaltres passem amb A0 com uns campions. Després de l'espit, la cosa es posa més humana, i ens apareix un diedre guapíssim de veritat.



Hi trobem algun pitó, i el complementem amb algun friend . Són uns passos atlètics i realment disfrutons. Al capdamunt del diedre, passem a la placa de la dreta. Quin tram de placa!!!!!!!!! Llisa que flipes amb les preses justíssimes pes passar. Protegit amb un pitó amb un troç de cable d'acer, i ja passat el tram més finet, amb un espit. Quin llarg més guapo!!!! Força exigent, però ben protegit.

Fem la R3 amb un parell de pitons, un d'ells un xic amagat.

Superem el ressalt, i just a sobre tenim un arbre on hi fem la R4. Just al davant trobem un tram vertical, i disfrutón, protegit amb dos pitons. Aquest ens porta a un diedret ja més assequible protegit amb un pitó, que ja ens deixa a pocs metres de la cresta dels Castellets. Fem la R5 a un parell de parabolts nous de trinca, i d'allà caminant per la cresta fins al cim de les Agudes.



El camí de descens el fem per el camí de baixada cap a Santa Fe, que passa per font Martina, i a partir d'aquí, deixant el camí de marques vermelles, continuem per un camí que va vorejant la muntanya fins a deixar-nos al camí de l'aproximació. En total 1 horeta de descens.

Una via molt xula, amb premi, que ens permet assolir aquest cim tan proper de casa, i que resta aquí mig oblidada. El pròxim dia, a per la Terra incògnita, que també ens la deixen molt bé.
Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!! 

dimarts, 5 d’abril del 2011

Via Cha Cha Cha a la paret de les Bagasses

Doncs al que anàvem. Un cop amb la panxa plena, en Ricard, en Font, i en Jaume decideixen posar-se a la via Cha Cha Cha. Hi ha força gent escalant a la paret, la majoria a la Cade, però de totes maneres, millor portar algun pla B per si la via escollida està ocupada.



1er. llarg : V --- Es força tranquilet i millor equipat, amb bolts. La via comença a l´alçada de la segona viga de la xarxa de protecció.

2on. llarg : V+ -- Potser és el llarg que s´ha d´apretar més en conjunt, sortim cap a l´esquerra de la R i després enfilem una placa molt vertical sense descans fins la R. Está molt ben equipada i de preses petites que no et deixem posar els peus bé i et rellisquen força.




3er. llarg : V/6a --- Avui deixem a en Joan que provi de primer un grau així. I el tio ens va sorpendre i se'l va passar gairabé com si rés, aquest no és tan mantingut com el d´abans però és força dret.




4art. llarg : 6b/Ae : sortim de la R més o menys com el llarg anterior, i anem a buscar un petit sostre que fem en Ao per continuar per unes plaques llises i una mica més amunt estraplomat, en la segona xapa tinc que posar una baga per posar el peu perque soc incapaç de trobar un lloc on s´agafi.



Aquesta via acaba aquí, i es pot rapelar. Hi ha varies combinacions per arribar a la feixa o a la falsa feixa, nosaltres van continuar per la CADE i la veritat és que la vaig trobar sobadíssima. També vam fer un llarg de la Carles Romero després del llarg d´atificial perque hi havia gent esperan sortir per la Cade i la calor començava a apretar, vam decidir tirar a veure si trobavem algna coseta per xapar.



Una via super recomanable, i per la sortida,  millor portar les ressenyes de tot i decidir segons com estiguin les altres vies.






Va ser una gran i, sobretot, llarga jornada. Només per estar al mig d'aquesta paret ja val la pena fer la Kilometrada, però amb aquestes calors potser millor començar a buscar l'ombra!!!
Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!

dilluns, 4 d’abril del 2011

Anglada-Guillamón + Vidal-Farreny a les Bagasses

Entre setmana una trucada amb en Ricard i ja tenim tàpia escollida per dissabte. Arriba divendres al vespre, trucadetes de rigor per quedar. Anem a Terradets, a la Paret de les Bagasses, i marxem molt però que molt d'hora. Som en Jaume, en Font, en Marçal, en Ricard, i un servidor. És la segona vegada que visito aquesta paret, i després de la primera em vaig ben jurar que a la pròxima havía de sortir per dalt. Per en Marçal, i en Font, és la primera visita. Arribem a la font, ens mengem un bon entrepà mig morts de fred per l'aire que corre, mentre ens mirem aquest troç de paret. Ens repartim, en Ricard, en Jaume i en Font aniran junts ( próxima entrada al blog), i en Marçal i jo ens posarem a l'Anglada-Guillamón.



De camí a la via, llista d'espera a la Cade. Són les 10 del matí. Portem la ressenya dels Kutrescaladors, i realment sense ella no se si les coses ens hauríen sortit igual. Des d'aquí, agraïr el curro ( i la memòria que deuen tenir...) a l'hora de fer l'explicació de la via.



No explicarem llarg per llarg, ja que nosaltres de memòria justegem una mica, però sí el que més sens ha quedat d'aquest troç de via. Tant el Ll1, com el tram del jardí ( que fem en ensamble caminant ), són molt evidents, pero a partir d'aquí, si no segueixes bé la ressenya, doncs el més fàcil és sortir de la via, tot i que el terreny és molt ajagut, doncs deu ser fàcil fotre's en un fregat, amb la pèrdua de temps suficient per complicar l'ascenció.



 Al llarg següent del jardí, comença per una repisa molt evident, al cap d'uns metres hi trobem un parell de buríls junts, i seguim per la repisa fins trobar una espècie de diedre que s'enfila recte. Aquest no l'hem d'agafar, i hem de continuar flanquejant tot i que es vegi un xic enrabessat i amb força vegetació. Trobem un pont de roca, i uns metres enllà, una gran savina amb algún cordino on fem la R.



Llavors continuem flanquejant, i a la vertical d'una gran sabina ens hi comencem a dirigir. S'hi pot fer R, però nosaltres la passem de llarg, direcció una altra savina que es veu recte amunt. Uns metres per sota a l'esquerra d'aquesta, trobem una gran repisa amb dos parabolts, on nosaltres fem la R. Aquí arribem amb 60m justos de corda. Continuem recte amunt, algun passet més finet que altre, però disfrutant arreu, i arribem a una altra gran repisa amb dos parabolts on fem la R.



Ara, a la dreta, ens ve un diedre guapíssim el qual superem per colocar-nos a una altra gran repisa Sota d'un tram desplomat. En aquesta repisa, tirem al màxim cap a l'esquerra, i fem R a l'últim arbre.



La següent tirada, potser és la més dura del tram que hem fet de l'Anglada. Comença per l'esquerra, anem a xapar una gran savina molt evident, i comencem a fer un flanqueig cap a la dreta sota un altre sostre, amb passos d'aquells finets, finets. El flanqueig ens porta a l'evident diedre, que per la placa de la dreta amb un tram molt vertical i amb roca rotllo Vilanova de Meia, doncs anem superant tot pensant en aquells que van passar per primer cop per aquí. Deunidó quins pebrots que debíen tenir... A mitja placa, i a l'alçada d'un pitó, hem de mirar cap a la placa de l'esquerra on sobre una repiseta trobem la R amb dos parabolts. "Al loro" amb el fregament de cordes en aquesta tirada.



El següent llarg segueix pel diedre, fins que es transforma en una espècie de xemeneia, que superem per l'esquerra,  la qual ens deixa a la feixa. Són 2/4 de 3, anem bé d'hora, i fot una calda de mil dimonis. El cansament comença a fer acte de presència. Menjem, bebem una mica, i seguim. Caminem un tram de la feixa cap a la dreta, i un cop passada l'evident canal, ens decidim a continuar per la Vidal-Farreny.



Comencem per terreny ajagut, fins que ens trobem un ressalt assegurat amb un parabolt. El superem i anem tirant amunt. Les cordes tiben de valent, i les forces justegen. En Marçal em crida que ja no hi ha corda, i surt a l'ensamble. Segueixo fins al peu d'un altre ressalt amb un altre parabolt. Faig la R en una savina. Superem el ressalt, i seguint amunt, a la part dreta de la base de la placa final trobem una còmode R de dos parabolts units amb una cadena. Aquí la cosa es posa més dreta, i amb bon cantell, i una roca molt aspre, pugem per una espècie de diedret fins que ens apareix la fisura final que ens té de portar al cim de les Bagasses. Trobem dos caps de burí, i fem la R. No és per tirar coets, però si està prou bé.



I aquesta, per nosaltres, és la cirereta del pastís. Sense cap mena de dubte el llarg més dur del que ens hem trobat. Ens dirigim cap a l'esquerra, a buscar l'evident fisura. Xapem un parabolt, i a partir d'aquí, festival del canto. Es va pujant amb passos atlètics, i l'únic que ens fa dubtar, és el cansament acomulat que portem a sobre. Aquí, mal lloc per reposar. A l'alçada d'un parabolt sortim cap a l'esquerra, per l'esperó. Aquí hi ha una repiseta molt bona, on aprofitem per fer un bon repòs. Miro amunt, i veig un pitó molt amunt. Passem del bon canto, a la placa fina de collns. Quin mal rotllo. I quin pati que tenim a sota!!!!!No s'hi pot posar res. Aquests ultims metres van ser el que més ens van costar de la via. Un cop superats però, estem al cim!!!!!!!!!!!!!!!!!



Collons quina via!!!!!!!!! Ens sentim plenament realitzats. Potser que la gent digui que és la més fàcil de la paret, però a nosaltres ens ha costat lo nostre. Què dir a grans trets? doncs que és molt recomanable, roca molt bona per on hem passat, graduació clàssica de no anar justos de grau, equipada només on fa falta amb equipament en algun cas més que de dubtosa fiabilitat, però que et pots anar autoprotegint molt bé. Portar-hi cintes per savines, unes 14 cintes exprés, i friends de totes les mides que tingueu. Nosaltres vam posar-hi fins el Camalot del 3. Nosaltres hem trigat 7 hores més 1 pel descens.



El descens el fem seguint per l'aresta per camí prou marcat, un parell de desgrimpades, trobem un parell de trams amb cadenes, i finalment un parell de ràpels (es pot fer amb un de doble corda) ens deixen a la feixa. D'aquí caminant fins a la carretera on trobem als companys. Avui arribarem tard a casa, però aquest bon record, ja no ens el podrà treure mai ningú del cap.


Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!