dimecres, 25 de maig del 2011

Cavall Bernat de St. Llorenç del Munt


Aquest dissabte quedem més tard. El divendres, entre l'audiovisual de l'Armand, el posterior entrepà, i les posteriors cerveses, se´ns allarga la nit, i així tenim el cos l'endemà al matí. Però dissabte és dissabte, i dormint poc, però ràpid doncs ens trobem uns quans Xapoutot. En principi ens dirigim cap a la Falconera, a St. Llorenç del Munt. No portem ressenyes ni res, coses habituals en les decisions d'ultima hora. Doncs quan ja estàvem de camí, trobem un rètol que ens informa que la zona està regulada. Doncs res, canvi de plans. Anem cap al Cavall Bernat. Allà ens repartim en tres cordades i depenent de les hores dormides. No donarem més informació..... Per cert, totes les fotots són d'en Ricard, els altres a l'hora de fer la motxilla, teniem el cap al coixí....



Al que anàvem. En Josep es posa amb en Ramon a la via Ja-ro, per la variant d'entrada Inseculòrum . En Jaume i un servidor ens posem més a la seva esquerra fins que veièm un parabolt. Allà ens posem. Resulta ser la via Creu-Roja. Una via de dos llargs, i equipada amb caps de burí, algun espit, tacs de fusta i algun pitó. El Ll1 puja per la placa força vertical, amb la roca a controlar, però amb una dificultat agraïda, i amb les assegurances de l'època, que entre una cosa i l'altre et fan anar ben atent. Pugem directe a buscar l'evident fisura que ens deixarà al cim. Al seu peu trobem la R1. El Ll2, comença amb un empotrament que mica a mica ens escup cap enfora, fem un parell de passos d'artificial, i ja per un diedret arribem al cim.



Allà ens trobem amb en Ricard, i en Font que han fet la Via Arrossaires . Ell mateix ens en fa cinc cèntims:

1er. llarg -- V+ : Equipada amb spits i algún pitó, aquest llarg és força vertical i la roca, millor del que sembla a primera vista.
2on. llarg -- A2/V : la sortida de la R és en artificial als tres primers seguros, després en
lliure tranquil amb una roca no tan bona, portar una baga per un pont de roca abans del cim.

Un cop tos al cim, rapelem, i amb en Jaume, ens posem a la Normal. En Ramon amb en Josep a la Via de la Canal Central, i en Ricard amb en Font a la via dels Tres buríns i continuant per la Casas-Benito.




Ens tornem a reunir al cim, ràpel, i cap a terra. Tota l'informació l'hem trobada a aquesta pàgina, http://www.santllors.com/ . Des d'aquí felicitar als creadors d'aquesta pàgina per la molt bona informació que donen d'aquest Parc, al que no tenim gaire tirada, i que més d'una visita es mereix.



Salut a tothom, i comenceu a passar per l'ombra!!!!!!!!!!!!

diumenge, 15 de maig del 2011

2on Cicle d'Audiovisuals de Muntanya d'Arenys de Munt


Ja ha passat un altre any, i el Grup de Muntanya d'Arenys de Munt té el plaer de presentar-vos el cartell de la segona edició del Cicle d'audiovisuals de muntanya.


Aquest any, es realitzaran a la Masia de Can Borrell. És un cicle organitzat amb molta il.lusió,  amb quatre modalitats esportives diferents, però totes elles relacionades amb el que més ens agrada, la muntanya. Esperem la vostra presència i que en gaudiu a cada una d'elles.
Us hi esperem!!!!!!!!!!

Vies Esperó del místic a la Pedra d'Esparraguera, i Directa americana al Dru

Aquest dissabte sóm cinc. Cada dia en sóm menys. Serà que la gent busca excuses per anar porai, o autolesionant-se, o el que sigui... Els dissabtes hauría d'estar totalment  prohibit fer qualsevol altra cosa que no sigui una sortideta Xapoutot. Del rotllo obligat com l'horari laboral ( mal exemple, ja que n'hi ha que no foten ni brot.... ). En definitiva, que si hi ha algun partit polític que posi al seu cartell electoral "Dissabte, a partir d'ara, dia d'escalada obligada!! Prohibit que plogui, comunions, estar xungo, tenir de fer remendos, anar porai, etc..", aquest és el que hem de votar!!!
Prou de rotllos i anem al gra. Doncs quedem amb en Dani, la Isabel, en Josep, en Ricard, i un servidor per anar a Montserrat. Pinten pluges de cara al migdia tarda, així que decidim d'anar a prop del cotxe. Aquest cop la zona escollida és al Càmping, i concretament uns a la Pedra d'Esparraguera, i els altres al Drú. I és que a l'hora d'escollir les vies sóm uns cracks... Hombra a l'hivern, i solano a l'estiu. D'aquí que ja portem la marca de la samarreta d'imperi grabada a la nostra carcanada, rotllo paleta. Al lloro què dieu dels paletes eh...
En Josep, en Dani i la Isabel es posen a l'Esperó del místic que ja havíem fet tots menys en Dani. Aquí hi ha l'enllaç del dia que la varem fer.


En Ricard i un servidor ens decantem més cap a la dreta fins trobar la Directa Americana. Li demano de començar a en Ricard, i així ens anem alternant durant els quatre llargs. 
El Ll1 ja et diu de quin pal va la via. Llarg amb una placa guapíssima d'anar-s'ho mirant en tot moment, amb un tram més dret a la part central on hi trobem les màximes dificultats. La roca genial, i ben assegurada però amb corrent d'aire entre parabolts. T'obliga a escalar.




El Ll2 és un a tirada més tranquileta però on tampoc val a badar. En algun punt hi trobem la roca una mica dubtosa, la qual cosa fa anar amb els sentits atents en tot moment.



El Ll3, em toca. Collons quin fart d'apretar!!! Comença fí de collons ( personalment m'ho ha semblat més que el Ll1 ), i mica a mica tomba per anar a buscar el sostre que tenim al davant.



Arribes al sostre guapo, i aquí festival del canto ( 4 preses de rocòdrom de les quals 2 es mouen ). En llocs així te'n recordes dels entrecots i les fartaneres que et fots al llarg de la vida i dels Kilos de més que ens fan sortir tan guapos amb aquestes samarretes tan apretades que ens posem!!! Realment, has de fotre unes bones tibades, però els bons cantos ho permeten. Sortida de regletes més petites, ja amb els braços demanant clemència i tenim la R3 al davant. Aquí ja anem servits...



Encara queda un llarg. Al llibre diu que per la dreta 6b+, i per l'esquerra 6c+. En Ricard com a bon Xapoutot va de dretes a esquerres xapant parabolts, espits i tot el que troba. Al final en treu l'entrellat, i com a bona persona que és em marca les millors preses que hi ha per quan em toqui. Passada la sortida la cosa es posa més humana, però obliga un colló. Això que posa al llibre de màxim obligat V+/6a, fa de mal dir!!! Hi ha canto, però això és molt dret, i amb lo tocat de braços que vas.... Corre força aire entre xapes, i et fa anar el coco a mil per hora. Just abans de la R final, trobem un ressalt d'aquells que t'has de mirar dos cops, amb l'òstia que et pots fotre a la repisa sempre rondant pel teu cap. 
Al meu torn, em fixo amb els passos que m'ha marcat en Ricard. Trec la cinta de la primera xapa, dos passos de bloc recte amunt, trec la cinta de l'espit. Estic petat, i la següent xapa uns metres a l'esquerra a la meva alçada. Merda!!!!! De cop estic uns metres per sota la R, i mig esgarrinxat per un collons d'arbret que li he passat per sobre... A partir d'aquí, tot de pebrots, però s'ha de dir que és el llarg més xungo i exigent de la via.




El descens el fem amb dos ràpels, un fins la R2, i l'altre fins a terra. Una gran via. Encara no hem acabat la feina per aquí, però hi tornarem més cap a la tardor, que ahir vam pillar solano de veritat. 
Gran dissabte, i gran companyia, només es podía superar amb la visita que li fem Al Sr. Cot de tornada. I és que un home d'aquesta embergadura, es fa enyorar de valent.
Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!

dilluns, 9 de maig del 2011

Fent el pendó al Serrat del Muntaner

Aquest dissabte, ens reunim una bona colla. Després d'omplir l'estómac, i veient el temps com es presenta, ens decidim per anar cap al Serrat d'en Muntaner i l'Agulla del Frare de Baix, no massa lluny del cotxe per si la cosa es complica. No tenim clar ni el que farem, ni com ens repartirem, però cap allà anem. Un cop a lloc, en Ricard i en Gerard marxen cap a la via Los Lunes al Sol,  en Josep, la Isabel, i en Jaume es posen a la via Esclaus del Temps,  i en Font i un servidor a la Petit Nil. 


Doncs a mida que pugem el Ll1, va caient alguna gota, i un cop a la R1 sembla com si volgués empitjorar. Allà, i veient que podiem sortir caminant, amb en Font decidim de fer un marxo cap a les vies esportives del costat. Un cop arriben en Josep, la Isabel, i en Jaume decideixen fer el mateix.





Fem les tres primeres vies de l'esquerra, totes elles molt bones i per disfrutar de la bona roca de la zona. Però uns clàssics com nosaltres fins i tot de les esportives en fem clàssiques, i fem la R amb els companys, i ben apretadets que mola més... A sota en Josep en uns passets finets de peus d'una de les vies.  



Amb aquestes que recordo haver llegit que a la normal de l'Agulla del Frare de Baix hi ha un dels IV+ més macos de Montserrat, i ja que hi sóm, doncs no podem marxar sense probar-lo. Fem una mica de trampes i pugem per la via Petit Guifré fins la R1 (Llarg molt disfrutón i ben equipat), i allà ens desviem amb aquell famós pas de canvi de paret. Realment és molt guapo. Llavors flanqueig encara millor fins que la cosa s'ageu per accedir per terreny rampós al cim. Tot en un llarg. A tenir en compte el fregament.



Un cop al cim, apareix en Ricard, que resulta que han acabat la via Los lunes al Sol, i que llavors s'han posat a la Petit Nil. Amb ells, s'hi ha apuntat una noia que han conegut a peu de via, la Yolanda. Millor ens ho expliquen ells però.


La via Los Lunes al Sol:.

1er llarg- V/ 6b ---comença per un petit diedre per passar de seguida a una placa dreta i molt fina amb preses petites, i no trobarem bon canto fins que arriben a la petita panxa i després continua per camí fàcil fins la R.

2on llarg 6b/V+ --- La sortida de la R molt explosiva els primers 3m. després continua per plaques verticals però amb bon canto, molt ben assegurada i la R una mica penjada.

 3er llarg V+ ---- sortim de la R per la dreta a buscar un pitó , i seguim per la placa a  buscar la sortida per una xemeneia curteta però xula.

Rapelem per la via.



I com que el temps  no s'acabava de decidir de si ploure o no, ens posem al Frare baix del clot de la Mònica a la via Petit Nil.

A peu de via i quan en Gerard ja está a la primera R, se'ns afegeix la Yolanda, una noia de Barna super simpàtica. Ens diu que els seus compayns han decidit no escalar més per avui, però que ella encara li queda pila per cremar, i una vegada fetes les presentacions, s'encorda amb nosaltres per tirar amunt. Quina cara la d'en Gerard quan vam arribar a la R1, ja que ell no s'havía adonat de res!!!

1er llarg V+ ---- comença per un diedre en bavaresa molt atlètic i guapo(gràcies)  per continuar per placa fins la R1, en Gerard no va posar cap friend ni res, més que res perquè no en portava, sí no, segur que un parell els hauría posat.

2on llarg Ae / 6a ----- És un llarg molt xulo, no sé quin grau és en lliure, van sortir forces passos en lliure i la sortida després de l'extraplom, es bestial amb un canto inhumà i de les millors que recordo.

Amb aquestes, que en Josep té ganes de seguir-los, i es posa al seu darrera amb la Isabel i en Jaume. Inventem un pas nou, com es veu a la foto de sota: PAS D'ESPATLLES AMB FOLRE I MANILLES!!!!!!!



En Ricard potser ho fa mig en lliure, però els altres tirant d'artificial remenen els estreps com si féssin puntes de coixí.



Al final el dia ens va aguantar, i varem escalar un bon grapat de metres. I és que a Montserrat tenim la gran sort de poder gaudir de vies per tots els gustos ben properes les unes a les altres.



Un gran día, amb una millor companyía. Impossible no esperar el pròxim dissabte amb candeletes!!!!
Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!

dilluns, 2 de maig del 2011

Vies Caipirinha, Mar de Núvols, i Txubascos Bascos a la paret de Zaratrusta

Aquest dissabte, i no fent gaire cas de l'home del temps, decidim matinar per arribar-nos fins a Vilanova de Meià. Sóm en Josep, en Jaume, en Marçal, en Font, un servidor, i allà ens trobem amb en Gerard, amb el que finalment coincidim un dia. Un cop allà, ens decidim per la paret de Zaratrusta. Ningú de nosaltres hi ha escalat mai. Ens repartim, en Marçal i en Jaume a la Txubascos Bascos, en Font amb en Gerard a la Mar de núvols, i en Josep i un servidor a la Caipirinha. 


 
Com no, ens fotem un lio a l'hora de trobar els corresponents peus de via, i ens pategem mitja paret amunt i avall fins a trobar-los. La via Caipirinha comença amb un cable d'acer que ens ajuda a pujar per un tram un xic trencat fins arribar a la R0, uns metres amunt. La ressenya de sota l'hem fet segons el que nosaltres creiem  que ens hem trobat, sense cap ànim de crear cap polèmica.



De la via no en teniem cap informació, ha estat un descobriment d'última hora, i ens hi hem posat a veure el què. El Ll1 és una rampa en tendència a la dreta amb cantells petits amb la roca a estudiar (bona en general), però molt ben equipat fins arribar a la R1.



El Ll2 comença amb uns passos d'A0, i seguidament ens posem a una placa d'aquelles que ens agrada escalar.Vertical amb bon canto ens fa gaudir a cada pas. A la que s'ajeu, la roca enpitjora, però ens trobem amb un tram amb una corda fixa que ens porta fins a la R2. Tot ell molt ben equipat.



El Ll3 comença per la dreta amb un bombo desplomat amb uns cantos d'escàndol. Seguidament ens trobem a una placa que segueix la tònica del llarg anterior. Molt disfrutón, i també molt ben equipat.
A la R3 ja veièm que al següent pinta que haurem d'apretar. S'hi posa en Josep, va fent en lliure d'aquells d'apretar cada cop més fins que té de treure una cinta llarga per a fer d'estrep.Fa uns passos d'artificial, i arriba a un bloc una mica inestable i molt dubtós que si cau me'l menjo de plè a la R3. Es decanta cap a la dreta. Em comenta que va trobant canto amb magnesi i que podria sortir en lliure. A la sortida del lliure, es troba amb uns passos obligats deguts a la llunyanía de la següent xapa, que arregla amb un altre pas d'artificial penjat d'un friend petit. A partir d'aquí, ja en lliure, festival del canto, i terreny molt vertical fins a la R4. Un cop amb la corda per dalt, ho probo en lliure. Surt tot fins a l'alçada del bloc inestable, no el toco, però em desvio a la dreta i quedo pillat d'un bon canto. Collons!!!!!! Ja no puc més, em penjo i m'ho miro una estona. Torno cap al bloc, i sense tocar-lo pujo per allà i a partir d'allà ja en lliure amunt. No se quin grau té això, però a tenir en compte aquest bloc per als que vulguin probar-ho, ja que si cau, va de ple a la R3. No el vàrem poder tirar. És un llarg escandalós. Potser el millor que he fet a Vilanova. Roca perfecte, i tret del pas obligat (potser 6a/+ amb bon canto però), molt ben equipat.



El Ll5, comença per l'esquerra amb un altre bombo de cantos inimaginables, i amb un parell de ressaltets més arribem al cim, on fem la R a uns blocs molt grossos. Una gran via. Realment l'hem trobat molt més equipada que les altres que hem fet per la zona. Això, junt amb la bona roca, els cantos brutals que hi predominen, i la dificultat força moderada en general que té, ens ha fet babejar a cada llarg. Molt recomanable. El descens el fem caminant cap a la dreta, anem a buscar una torre elèctrica, tombem cap a la dreta per anar a buscar la base de la paret que hem pujat, i per terreny evident, anem baixant fins al cotxe. Una mica llarg, però no en teniem ni idea de per on baixar, i vam decidir de probar sort.



Pel que fa a la resta de companys, en Gerard i en Font es posen a la Mar de núvols. En Gerard ens en farà cinc cèntims al seu blog http://neuifoc.blogspot.com/ . En Marçal i en Jaume es posen al seu costat esquerra, a la Txubascos bascos. En tot moment es van veient i comentant les jugades. Així ens la comenten:



La via és disfrutona, amb una graduació apretada i assegurances que obliguen a escalar, tot i que es pot complementar prou bé amb trastos.



Ll1. Trobem bon cantell a l'inici que a mida que anem pujant, i just abans d'entrar a la R1 es torna més romo.



Aprofiten per anar fent posicions per quedar bé a les fotos...



Ll2. Comença vertical, fins a desplomar. Tot ell amb molt bon canto, i factible en A0 al desplom.



Ll3. Es fa molt bé. Llarg molt difrutón.



Ll4. Llarg clau amb un pas al final dur, que es pot fer en A0. A l'inici trobem bon canto, i al final, presa més roma.


 
Arribem junts al cim, i fem el descens per la canal de l'esquerra, una mica confusa per la quantitat de corriolets que trobem.



Doncs això és tot per aquesta setmana. I és que ens agrada tant Vilanova de Meià!!!!!!!!!
Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!