dissabte, 21 de març del 2015

Vies Olga Frontera a Alòs de Balaguer, i Brothers Ruiz i del Curset al Montroig

Aquests últims dies hem pogut fer alguna sortideta cap terres de LLeida.
En una d'elles, amb en Quim ens decantem per anar a Alòs de Balaguer, a fer la Olga Frontera, una d'aquelles que teníem a la llista de fa moltíssim temps però que mai ens acabàvem de decantar en 
anar-hi.


De la via no en direm res que no s'hagi dit. Amb un Ll3 que tant sols per ell ja val la pena una visita a la via. Equipada, amb bona roca i un entorn més que tranquil ( no tant últimament pel que sembla....) la fan una via més que recomanable.



Cal dir que varem pillar una mica de mullena i pedregada a mitja via, cosa que recordarem per un temps... jejejejeje!!!! Tot i això amb el solet de després hi varem acabar de conya!!!



A una altra de les sortides ens arribem amb la Cristina al Montroig, a estrenar la nova guia que ens ha caigut a les mans últimament. Aquesta no era la intenció, i al només portar cintes i corda d'esportiva, consultant la guía ens decantem per la Brothers Ruiz.



Una via també prou guapa, amb una mica de tot. Algún flanqueig finet, trams verticals força atlètics, i un últim llarg made in Vilanova de Meià, per acabar-hi d'apretar.



La via està molt ben equipada per a no patir-hi en excés, i la roca és boníssima en general



El descens el fem caminant pel darrera fins al collet, i un cop allà i veient que anem bé de temps, decidim de posar-nos a la via del Curset.



Aquesta, també totalment equipada, amb roca potser un xic més a controlar, també ens va deixar un bon regust de boca tot i ser més curteta.



Mirant la guia aquí encara hi tenim màrro per dies!!! Llàstima que ens quedi tant lluny de casa!!!



Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!


dimarts, 10 de març del 2015

Via SAME a la Roca dels Arcs


Dies enrera ens reunim en Marçal, en Ricard, en Toni i un servidor per anar a escalar a Vilanova de Meià. Ara fa temps que no hi anem i amb el solet i la "caloreta" que diuen que farà avui ja toca! 


En Marçal amb en Ricard després d'una estona de dubtes d'on posar-se es decideixen d'anar a la Tàrrega 



Amb en Toni decidim de provar d'anar a la via SAME, que tot i només tenir-ne la ressenya copiada del bar, al llibre sempre m´havia cridat l'atenció, i no en teníem cap tipus d'informació. Doncs un cop a peu de paret, el primer que ja ens va costar una bona estona de cap aquí i cap allà, va ser endevinar-ne el peu de via.



Finalment des de baix ens sembla veure la R1, i tot i no veure cap assegurança que indiqui per on anar ens diem que cap amunt i falta gent. Aquí no cal dir que la roca no està gens sobada!! fins la R1 no trobem cap assegurança, i un cop arribats ens n'adonem que a mig llarg hauríem d'haver flanquejat un xic a l'esquerra, travessar el diedret i pujar per l'esperó. Llavors hauríem endevinat el camí de la via i trobat el buril que des de la reunió vèiem.



Aquest llarg ja ens indica de quin pal anirà la via. Via d'aventura total, llargs d'apretar, i a buscar-se la vida per assegurar-se i anar trobant el camí.



El LL2 comença ben vertical amb un buril a l'inici del sostret que nens marca per on anar, i al cap d'uns metres i que no es veu en trobem un altre. Tot i que es pot autoprotegir bé, la verticalitat fa que no et puguis entretenir massa.
A l'inici del LL3 és on falta el pitó que ja ens marca la ressenya del bar, i on realment t'hi jugues un bon castanyot, potser no de molta alçada però directe a la repisa. Hi ha uns passos força durs i obligats fins arribar a una fisura on ens podrem assegurar bé posant algun friend, i on ja hi trobem un tricam abandonat.
Un cop superat aquest tram amb passos atlètics i mantinguts, ens plantem al diedre, el travessem cap a l'esquerra, i amunt per placa fins la R3. En aquesta placa trobem els dos burils del llarg.


El Ll4 també comença picantó. Placa ben vertical amb cantell gens evident ens fa moure cap aquí i cap allà. Aquí els dos burils del llarg també estan allunyats de pebrots... Un cop superada aquesta, un tram que caminant ens porta al peu de l'ultima placa on fem la R4 en una savina.
El Ll5 va per una placa, ja per on volem per assolir el cim, on fem la reunió en una savina.



En definitiva, una via d'aventura total, on ens hi hem fotut un bon tip d'apretar a cada llarg. Molt poc equipada amb burils, un parell a cada llarg, bàsicament per indicar el camí a seguir, i amb molt bon rocam en general. Les reunions les trobem equipades amb 4 burils  a totes elles en molt bon estat, però és molt recomanable portar mosquetons petits ja que sinó no entren a la plaqueta. Nosaltres hi hem passat posant de tot el que portàvem i de totes mides.



Salut i fins a la pròxima!!!