La Directa al Cilindre de St. Llorenç de Montgai

Aquest dissabte, ens reunim un bon grapat de Xapoutot`s. El destí és Sant Llorenç de Montgai. La meteo diu que la cosa estarà tapada però que encara ens deixarà fer algo, així que després d'un bon esmorzar aparquem les furgos, i cadscú es dispersa a les seves vies escollides. En Josep, la Mercè, i l'Isabel marxen cap a la Martineti a la paret de la Formiguera, en Jaume i en Font cap a la Isaac-Gabriel a la paret de l'Os, en Lluís i en Dani, a l'esperó Ribes-Sabaté del Cilindre ( http://fentelmiku.blogspot.com/ ), i en Ricard amb un servidor a la Directa del Cilindre. Aquesta via ja me la va recomanar un company del boulder fa temps, i varem dir que quan tornessim a St Llorenç doncs ens hi posariem. Hem trobat diferents opinions sobre la via, i sobre la seva graduació, aquí nosaltres en fem la nostra.

Per començar, doncs que és un viot guapíssim de dalt a baix. Si en el llibre de les 100 millors n'hi haguéssin 101, sería aquesta!!!!!

Comença anant a buscar una llastra molt grossa la cual pugem amb baveresa per la seva dreta amb uns passos molt atlètics i verticals. Un cop superada, ens posem en un mar de bolos tacats de magnesi que fan que no t'hagis d'escarrassar gaire a l'hora de triar la millor presa, però que la seva verticalitat o millor dit desplomació, doncs la fan una escalada molt mantinguda i sense gaires descansos natutrals.

La via va resseguint una dèbil fisura que a trams està formada de grans blocs de pedra més que dubtosos, però que aguanten allà, tibada rera tibada. Arribem a la R1 amb els braços ben tebis, i comentem amb en Ricard que deunidó quin parell de pebrots els aperturistes de la via de refiar-se d'aquest rocam tant dubtós, i que guapa i mantinguda que és aquesta tirada.

Al Ll2, doncs continúa el lleuger desplom, i trobem els passos més durs en gran part de la tirada.

Comença amb una lleugera diagonal cap a l'esquerra,  i abans de xapar el segon o tercer parabolt trobem uns passos una mica obligats.

Fem un lleuger canvi de sentit cap a la dreta, ens posem a una espècie de placa on convinem passos de bidits d'escàndol, fisura, i bolos salvadors.

Aquest tram, és un festival!!!!! És pura resistència, amb els passos molt ben marcats però que hi has d'apretar fort en tot moment.

Un cop a la R2, tenim un pati a sota els peus que deunidó. Les cordes al caure es van separant de la paret, enmig d'un ambientasso que no vegis.

El Ll3 comença seguint la  mateixa tònica. Baveresa amb lleuger desplom i passos atlètics que ens porta a l'inici d'un curt flanqueig que amb uns passos guapos, guapos, ens treu del continu desplom de la paret, i del mar de còdols dubtosos del qual veníem.

La roca canvia, al igual que els bons cantos, i ja per un tram molt vertical i més finet arribem a la R3.

Fins aquí, la vía no ens ha donat repòs. El Ll4 comença amb un tram vertical, i per terreny més ajagut passem per sota d'una gran llastra, i anem a buscar el tram vertical final que ens porta al capdamunt de la paret del Cilindre.

Però millor no refiar-se, que aquesta placa ens guarda uns passos d'entrada a la R4 ben obligats, que són d'aquells finets, finets i  que dius collons quina traca final!!!!!!!!!

Una vía que ens ha agradat moltíssim. Hem passat amb cintes exprés, unes 14 més o menys, tot i que portàvem una mica de tot per si les mosques. La via està molt ben equipada amb parabolts, tret d'aquests dos trams més obligats esmentats (opinió personal!!), però s'ha d'escalar entre assegurances. I la dificultat de la vía, per nosaltres ve marcada clarament per la seva continuitat. Potser si et pares a reposar a les assegurances doncs no trobes tanta dificultat a l'hora de fer algun pas.

Vam començar ben abrigats, i a la R1 ja ens ho vam treure tot. Un cop al cotxe se'ns va posar a ploure.
Vaja, que tot ens va anar rodó. Tots els Xapoutot vam disfrutar de valent, i ´´es que Sant Llorenç de Montgai té un encant i una pila de roca que no vegis!!!!!!!! Per cert, ja tenim la pròxima pensada per quan tornem...jejejeje!!!
Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Sangre azul, a la Roca del Arcs

Aquest dissabte quedem sis Xapoutot's per anar a Vilanova. Aquest any encara no hi havíem estat, i el cos ens ho demanava a crits. La vies escollides van ser la Camel, per en Ramon, en Jaume, i en Font, i la Sangre Azul, (http://www.aec.cat/contingut/ressenyesgustavo/sangreazul/sangreazul.htm) per en Ricard, en Lluís i un servidor. Aquesta via ens la va recomanar un company del boulder, en Roger, que en va ser un dels aperturistes. Ens en fa una bona propaganda, i nosaltres com que sóm molt difícils de convèncer, doncs ens hi apropem a veure què. Fem tot el trajecte en cotxe envoltats d'una boira que fa dubtar de la gran jornada que ens espera fins hi tot als més experimentats... Però un cop a lloc, no hi ha paraules per descriure aquest bé de Déu de parets que ens envolta!!!

Agafem el corriol que passa per sota de la roca dels Arcs, i anem repetint el nom de totes les vies ( de segur que no n'endevinem cap!!!), i mica a mica ens apropem als nostres destins. Ens separem dels companys, que de fet avui sembla que estiguem emprenyats, uns a cada punta de paret!!! A peu de via de la Lleida ens trobem amb uns altres companys internautes, els Puretas!!!! amb els que ja hem coincidit al bar, i en alguna altra via també. Xerrem uns segons, i ens dirigím cap a la nostra via, que està més cap a l'esquerra. Tornem a trobar una altra colla que es posaran a la Cosa Nostra, amb els que ens anirem veient al llarg de la via.

L'inici de la via està marcat amb un buril, i recte amunt ja es van veient les assegurances. La via està molt ben equipada, i pel que fa a nosaltres no hi varem posar res extra tot i que ho portavem per si les mosques...

El Ll1, és un a tirada prou llarga i molt disfrutona, amb un passet entre la primera i segona xapa que ens fa posar a lloc, i la resta de disfrutar de cantos generosos i ben vertical. Aquest passet, consta de superar una panxeta on no trobem prou canto per superar-la abans de xapar la segona xapa, però el canto és espectacular si es puja lo suficient com per arribar-hi, però lo xungo és que de sota no es veu. De fet, dels tres, un va pujar per la dreta, un per l'esquerra i l'altre pel mig!!!!! La R1 la fem en un ressalt més que cómode.

El Ll2 sense cap mena de dubte és el més guapo. Comença mig rampós, fins a trobar una llastra on la cosa ja s'enxerina força. La pujem a trams amb baveresa, i a trams com podem, però amb uns passos guapíssims. De cop i volta, al capdamunt de la llastra, la roca canvia tornant-se més vermellosa i ja sense oferir-nos aquestes bústies tant espectaculars que ens agraden tant. És un tram un xic desplomat però amb bons cantells, i al loro!! que al bell mig hi trobem un bloc que es veu força inestable. Es passa sense tocar, però no estaría de més de tirar-lo controladament.

Passat el tram vermellós, trobem un bon repòs que ens anirà de conya per afrontar el tram més dur del llarg. Una placa un xic desplomada, amb les regletetes justes per anar apretant a cada pas. És un tram més que guapo, on no s'hi val a mirar el vent d'on ve, ja que els braços es van posant tebis mica a mica. Un cop superat això, la cosa s'ageu, i amb roca trencadota arribem a una gran alsina on trobem la R2.

Al nostre costat, van pujant els companys per La cosa nostra, que es veu més que interessant.

Per començar el Ll3 fem un canvi de reunió,  caminant uns metres cap a l'esquerra per una feixa molt còmode. En Ricard que quan veu qualsevol cosa enfilable hi puja, s'enfila per treure la foto del dia, i amb una branca seca el que casi treu és un ull a en Lluís que estava a sota muntant la R!!jejejeje Bromes a part, el Ll3 podríem dir que és de tràmit. Una placa amb uns passets més drets a l'inici, amb unes bústies que ni les de correus, i força ajagut, ens porta al capdamunt d'una altra feixa amb la roca força trencada a l'entrada de la R.

Nosaltres, el descens el varem fer amb tres ràpels, tot i que seguint la feixa de la R3 cap a la dreta aniríem a petar a la sortida de la Lleida, i baixar caminant. Una via molt xula, sobretot els dos primers llargs, que ens deixa amb un regust d'haver disfrutat moltíssim, però que li falten unes tirades més. Realment sens ha fet curta. Sería una vía ideal per combinar amb qualsevol altre, o com varem fer nosaltres, per convinar-la amb estar una estona més fent la birra al bar. Per veure la fantàstica jornada de dissabte des d'uns altres ulls, aquí teniu l'entrada que li ha dedicat en Lluís al seu recent blog: http://fentelmiku.blogspot.com/2011/02/sangre-azul-roca-dels-arcs.html

I és que no ens cansaríem mai d'escalar per aquestes parets!!!! i d'altres tampoc!!!!!!!

Apa gent, salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!

Magical Mystery Tour a la Roca de Sant Martí

Aquest dissabte ens reunim quatre Xapoutot's per anar a Montserrat. Sóm en Font, en Lluís, en Dani, i un servidor. Després d'un bon esmorzar, ens dirigím cap al Clot de la Mònica, on enfilarem el camí que ens portarà cap a la Plantació. La via escollida és la Màgic Mystery Tour, a la Roca de Sant Martí. Només teniem una visita a aquesta regió, abans de que apareixés la guia, i ens varem perdre ben perduts, així que avui ens hi fixarem més a veure si ho trobem bé.

L'inici de la via el trobem just passats potser una cinquantena de metres del primer tram d'esglaons metàl.lics, al costat esquerra de la Canal dels Llorers. Just al davant, tenim l'inici de la via Cambi Climbàtic. Ja hi ha varis blogs que expliquen prou bé la via, nosaltres en farem cinc cèntims del que ens va semblar.

El Ll és una tirada tranquileta amb la roca que fa mirar-s'ho bé que ens deixa al cim del ressalt, fem la R1 en un arbre. El Ll2 comença amb uns passos explosius que en Dani es mig treu en lliure (està fet un màquinot!), i els altres en A0. Cal dir que dels dos pitons que hi havien a sota del megacòdol, ara només n'hi ha un... no l'hem pispat no, sinó que ens va fer marxo amb susto inclòs. La resta del llarg, doncs del pal del primer. Fem la R2 al cim del ressalt en un altre arbre.

Aquí comença la festa. I dic festa, perquè a partir d'aquí la via és com sortir de festa. Una disfrutada de collons. El Ll3 comença amb una placa desequipada que ens porta a una espècie de ressalt on hi trobem les dificultats de la tirada. Són uns passos finets guapíssims, molt ben protegits i amb molt bona roca. Un altre cop fins al capdemunt del ressalt i fem la R3 en un altre arbre. El Ll4 és un flanqueig constant amb unes bústies i regletes que ni en el rocòdrom, i amb un passet més fí abans d'entrar a la R4. També molt ben protegit. I el Ll5, puja per una fisura amb un pas més dur a mig llarg. Ens saltem la R5 ja que ni la veiem, i arribem al cim.

D'allà baixem amb una desgrimpadeta fins al collet que ens separa de la Roca de Sant Cugat, i canal aball per terreny fressat ens porta un altre cop a la Canal dels Llorers. Una molt bona via, amb uns últims tres llargs molt guapos.

Vèiem varies cordades enfilant-se per aquí i per allà, i és que a la Plantació ens queda molta feina per fer!!!!!
Tranquilitat assegurada, i un munt d'agulles per coronar. De ben segur que no hi tardarem a tornar. Per una altra visió de la jornada: http://fentelmiku.blogspot.com/2011/02/roca-sant-marti-via-magic-miistery-tour.html

Salut a tothom!!!!!!!!!!

Encara que sembli mentida, una de gel...

Aquest dissabte, tot i les temperatures una mica elevades per a l'època, quatre Xapoutot's encoratjats i plens d'eines esmolades decideixen d'anar a fer gel. Ja ho diuen ja, qui no s'arrisca, no pisca!!!!!

Però el que millor us ho explica, és en Gerard, http://neuifoc.blogspot.com/2011/02/via-godefroy-balsareny-baga-5-de-gener.html 

Aquí només quatre fotos per anar fent dentetes....

Apa doncs, salut i a veure que fem la setmana vinent!!!!