Vies Guineu Lliure i Maduritas Calientes a Rúbies

 

Aquests dies de pont, marxem a passar una nit salvatge al petit poblet abandonat de Rúbies. La idea és escalar-hi l'endemà, buscant la caloreta tant estimada durant aquests dies freds. No serem els únics amb aquesta idea, i quan hi arribem ja ens hi trobem uns companys, més un bon grapat que van arribar l'endemà...

En Ricard i en Monti, es posen a la Guineu Lliure, que ja havíem repetit amb en Lluís l'any anterior i que tan bona propaganda ens n'hi varem fer... La piada aquí...

Paral.lelament a ells pujen per la via Dos Birres i unes Braves un company d'en Monti i la Raquel, que també ens recomanen la via i amb els quals van compartint alguna foto.

Pel que fa a en Marçal i un servidor ens posem a la via Maduritas Calientes.

Direm que aquesta via ens va fer disfrutar moltíssim. Hi trobem bona roca en general, amb algun tram a controlar. Tot i estar equipada s'hi ha d'escalar entre assegurances, i un joc de friends més aviat petits poden ajudar a complementar l'equipament.

Totes les tirades són bones. La primera i segona, segueixen una petita fisura vertical que ratlla la paret fins a una espècie de feixeta. La tercera, espectacular, ressegueix una placa d'aquelles de somni amb cantell a dojo, típica de la Roca del Arcs, i la última, doncs supera uns ressalts en que et jugues algun bon pinyoc a terra en cas de caiguda, però que es deixen fer mig bé.

En definitiva, una molt bona jornada... molt ben aprofitada, amb bona companyia, i en un paratge dels que mai ens cansarem de visitar. Hi tenim molta feina a fer ancara per aquí!!!!!!!

Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!

Esperó del Vent a la Proa

Portem un descontrol de vies que fa mitja por!!! Posem-nos una mica al dia amb la de la setmana anterior...

Dissabte feia un fred de mil dimonis, així que primer de tot decidim de fer doble ronda de cafès al bar, que per cert ens hi varem ajuntar lo millor de cada casa.... Hi havíen Puretas, Pirates, companys de tertúlies als blogs, i grans escaladors pioners de casa nostra... i com no les cambreres (el millor, jejejeje)!!!!!!!

Així que veient el vent gèlid que feia, i com a bons espartanus que som, ens decidim a fer una via ben arreserada per a no patir més del suficient ( jajajajaja!!!! ), i que amb el nom ja paga per si sola... L'Esperó del Vent a la Proa.

Sóm en Ramon, en Ricard, en Toni ( un company del poble que s'estrena en via llarga...) i un servidor. La via es troba equipada amb espits amb cert regust de rovell, i avisem que alguns dels quals tenen el forat de la placa petit, i no hi entren segons quin tipus de mosquetons més grossets. Trobem bona roca en general, tot i estar equipada s'hi ha d'escalar.

Al primer llarg hi trobem els passos més apretons de la via, amb la superació d'un llavi, i un tram més finet i obligat un cop superat aquest...  La resta de la via és una escalada disfrutona amb bon cantell en general, que ens fa disfrutar a cada pas.

Veient que ens venia una cordada al darrera, baixem amb dos ràpels per la via Tropicana ( que fot una pinta espectacular....) i que per arribar al primer, que no es veu des del cim, has de desgrimpar un troç. Millor fer-ho assegurat....

 

Bé, salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!

 

Primavera Marciana a la Miranda del Princep

 

Dissabte passat queden en Marçal i en Ricard per anar a la via Primavera Marciana a la Miranda del Princep. Ells mateixos ens en fan cinc cèntims...

 

1er. llarg 6b --- Equipada amb spits, la via comença per un tram molt vertical, on trobarem els passos més durs entre les 3 primeras xapes, després el grau va baixant progresivament fins la R, que compartirem amb la via que comença més a l´esquerra i està marcada en blau.

 

2on. llarg IV+ -- Sortim de la reunió cap a la dreta per anar a buscar el diedre, que travessarem, i pujarem per l´altre placa fins arribar a una gran bauma on tindrem que anar caminant fins a la part dreta que és on trobarem la R.

 
3er. llarg Ae/ IV -- Segurament és lo més xulo de la via, es tracta d´un gran sostre equipat que ens farà treure els estreps i disfrutar de les vistes ( si el dia no està tapat com dissabte passat, és clar... ), fan falta unes 15 o 16 cintes i a la sortida del sostre arribem a una baumeta ja en lliure que agafem per la dreta i ens portarà una mica més amunt fins la R.

4art. llarg V --- Sortim una mica per la dreta anem a buscar un petit ressalt que és on està el Vº i una vegada superat, deixem una petita bauma a la dreta i pujem recte fins l'altre bauma més gran que és on trobarem la R.

 
5è. llarg Ae/IV+ --- Superarem l'extraplom que tenim al davant amb tres o cuatre pasos d´artificial fins un altre baumeta que superarem per la part fàcil que tenim a la dreta .

 
El descens es fa caminant. Nosaltres l´aproximació la varem fer desde el Xincarró passant per la Cova de l´Arcada, trobo que potser és la més curta i força tranquila. 1h15mn.

Salut i fins a la pròxima!!

Via Alba al Serrat dels Monjos

La via que vam anar a fer en principi era l´Aranya al serrat dels Monjos, però les úniques 8 persones que estavem al pàrquing de les coves de Collbató voliem fer la mateixa via, així que vam canviar i després d´unes recomanacions dels companys d´Argentona vam decidir anar a fer la via Alba.

 

La via comença uns 50m després de passar el Torrent Fondo.

1er. llarg 6a.    Comença per una placa una mica relliscosa per anar a buscar  un pitó que queda amagat cap a la dreta a uns 4m. per després anar cap a l´esquerra per tot l´esperó fins la R.

Equipat amb pitons i bolts de 8mm

 2òn. llarg 6a/ Ae    Els  primers metres fins arribar al extraplom, són finets però molt macos on tindrem que anar buscant l´equilibri sobre una roca una mica justa. L'extraplom es pot fer en A0 o bé ajudant-nos posant una baga al  peu al tram d'entremig,  la R ens vindrá de seguida  al costat d´un arbre sec.

 3er. llarg IV+        Sortim de la R cap a l´esquerra a buscar una placa i des d'aquí fins la R per terreny fàcil, compte amb el pitó que  hi ha abans de la R per que s'ens va sortir i el vam posar amb la mà.

 4rt. llarg  V+    Sortim per la dreta de la R.  per una placa fàcil però sense res, on hi entren alguns aliens, (mirant de no posar el peu sobre les herbes, son tentadores però inestables), per anar a buscar un diedre guapisim  abans de la R.
 

 5è. llarg IV    Sortim recte amunt a buscar l´únic bolt que hi ha a la tirada i amb molt de compte  de no tirar pedres avall, que en trobarem unes cuantes a punt de caure.

 Nosaltres vam decidir acabar aquí i no fer els 3 llargs que falten després de la feixa. La baixada la fem anant a buscar la canal del Torrent Fondo on trovarem cadenes i reunions per montar rápels.
 

Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!

Via Bukanan a la Roca dels Arcs

Aquests dies de pont llarg, ens ho podem arreglar per marxar algun dia amb en Marçal i en Pep. La resta de la colla, o bé treballen el divendres (sap greu...), o bé no s'ho poden montar i surtiran per les seves. Amb aquestes que nosaltres ens dirigim cap a la Roca del Arcs. Per què no dir-ho, la seva part dreta, em té mig meravellat. Totes les vies que he tingut el plaer de repetir-hi m'han agradat moltíssim. 

Aquest dia toca repetir-ne una altra que en Ramon i en Josep ja van repetir en el seu dia, i que ens van dir que estava prou bé, la via Bukanan. Amb la ressenya original es va prou bé, però a tenir en compte que de l'equipament que hi marca, no en feu cas que en falta més de la meitat... A sota n'em dibuixat una amb el que hem anat trobant.

 De la via direm que ens ha agradat moltíssim. D'aventura total i a equipar en gran part, tot i que hi trobem alguna assegurança de l'època que més per fiar-nos'en ens marca el bon camí, ens permet pujar al capdamunt de la Roca del Arcs, resseguint als dos primers llargs una fisura prou marcada, que ens deixa a mitja paret, on amb tres llargs més per un seguit de plaques ens manen al cim.

Els dos primers llargs són els més exigents i verticals. Tot i que es deixen protegir mig bé, hi ha algun tram amb la roca a controlar, que et fan anar amb tots els sentits ben desperts.

Algun que altre troç de roca se'ns va quedar a les mans, però en general la roca hi és de primera.

A totes les reunions  hi trobem un parell de parabolts tret de la R4, on només n'hi ha un junt a una gran savina.

El Ll3, ens va sorpendre moltíssim trobar-lo equipat de manera totalment diferent a la resta de la via... Amb parabolts del 8, i equipat per a no patir, amb assegurances colocades a llocs, on la dificultat és molt menor que la que trobem desprotegida als llargs inferiors. Creiem que deu haver estat equipada posteriorment, o que fins i tot és una variant de la via original. Independentment d'això, puja per un parell de plaques en les que hi trobem aquelles fisures ratllades de somni amb la roca de primera, que ens fan disfrutar tant de cada pas.

A partir d'aquí, no hi trobem res més d'equipament en tota la via, tret d'un parabolt a la R4. Cal dir que al Ll4, la ressenya original marca pujar en tendència a la dreta, però observant-hi un regalet d'abandonament d'algú altre i un ressalt amb la roca força dubtosa, ens decantem un xic per l'esquerra, on trobem la roca en bones condicions, i fins i tot diríem que és molt més evident.

A l'últim llarg, enllacem amb la via Tàrrega, i per l'última i disfrutona placa de roca genial, ens arribem fins al cim amb una tirada de 60m justos.

 En fí, una altra bona via si el que anem a buscar és gaudir de graus amables en general, però que ens faci vibrar en molts moments degut a l'escàs equipament, i ens permeti equipar-la prou bé. Nosaltres hem passat amb un joc variat de friends, tascons, cintes exprés, bagues per savines, i reunions.

Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!

Via Francesc Sardans Fàbregas al Timbaler del Bruc

Dissabte passat, i després d'uns mesos de no tocar roca, puc tornar a quedar amb els companys per a sortir. Avui però és un dia diferent. Amb en Josep, en Ramon, i en Marçal (que marxen cap Agulles a fer alguna Aresta Brucs) ens acompanyen en Pep i la seva filla Bianca, que s'estrenen en via llarga.
La intenció era acompanyar a la resta de la colla, però el temps insegur ens fa decantar per quedar-nos més propers a resguard, i de memòria recordo aquesta via, la Francesc Sardans al Timbaler del Bruc, que podria ser una bona opció per a disfrutar de la jornada.

 De la via no cal que l'expliquem fil per randa, ja que hi ha un munt d'informació per internet que l'expliquen més que bé. Només direm que es una via prou recomanable com per fer-li una visita, amb un Ll3 d'aquells d'apretar-hi les dents, i trams molt disfrutons a tots els altres.

 El que no agrada tant, és el poc respecte que té força gent vers la natura, i que parlant clar ho deixen tot fet un fàstic, A la foto superior es veu el que trobem en una fisureta a la còmode segona reunió de la via. La gent que foti el que vulgui amb la seva persona, però crec que almenys la merda que generin, que se l'emportin a casa...

En fí, una molt bona jornada amb molt bona companyía, i que esperem que no sigui la última via ni per en Pep, ni per la Bianca, que les noves generacions pujen molt i que molt forts!!!!!!!!

Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!

Miranda de la Portella, via CADE

Dies enrera, queden en Marçal, en Ramon, en Josep, i en Ricard, per anar a Montserrat, tot i les males previsions meteorològiques. I és que qui no s'arrisca, està clar que no escala!! Ells mateixos ens ho expliquen..

 Bé, com que aquest mes  és el 55è aniversari d´aquesta via que millor que anar a repetir-la  acompanyat d´algú que feia molt que li tenia ganes, la previsió també és força dolenta, però aquesta via es força ràpida de repetir.

 1er. llarg A1/ V  --- comença en artificial per una bona fisura, ( un raspall de dents vermell marca la via). Després d´uns metres en artificial equipat, a l'arribar al pont de roca la via es torna més humana i es deixa fer en lliure amb bon canto, ens farà falta una plaqueta recuperable o algun tascó per escanyar.

2ón. llarg IV+  --- Per fer aquesta xemeneia, a nosaltres ens va anar bé començar escalant mig per l´aresta un parell de m. fins poder entrar millor dins la llastra. No hi ha assegurances però vam poder posar força bé un parell d´aliens grocs i  un altre blau. Una vegada en mig, vam anar pujant en diagonal fins la R.

 En Josep i Ramón van fer la Rabbit a la Portella Gran.

 3er. llarg  6a+ ?  Juntament amb l'anterior són el millor de la via. Comencem en diagonal cap a la dreta per anar a buscar un petit extraplom finet però assequible, aquest tram està força ben equipat però ens farà falta un tascó prim per llaçar l´última assegurança que no té plaqueta.

4art. llarg A0/6a --- La sortida de la xapa que hi ha és força rara però assegurant bé la ma dreta dintre de la fisura ens surt un passet curt però intens, després anem a buscar per l´esquerra un altre diedre de sortida que ens deixa al cim.
 
Rapel de 15m mirant cap el Dauet.

Ens retrobem amb els companys i cap al bar que falta gent, i encara no ens hem mullat!!!

Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!

La noia dels ulls blaus al Pic del Martell

            Tornem a actualitzar una mica el blog que ja ni recordem com funciona això.

Dies enrera, els companys es decideixen a visitar el Pic del Martell. Ells mateixos ens ho expliquen.

 En Dani i en Ricard es van posar a la Noia dels ulls blaus i en Josep i l´Isabel no en tenen ni ideia de la via que es van posar però al final van baixar del segon o tercer llarg per que era una autèntica selva.
 

 

 

 
1er llarg V+-- pertany a la via El primer viaje de Gulliver.  Comença superant un bloc que no ens va agradar molt i el vam esquivar pujant un parell de metres per la dreta i flanquejant després. Ens va semblar que el grau podia ser una mica més per que els passos son molt fins sobre una placa vertical . Tots els llargs estan ben equipats amb parabolts i no li calen possar res.

2òn llarg 6b -- és molt curtet (15m.) però intens. Sortim per la esquerra de la R i ens troben uns passos super fins sobre una roca bastant pulida, uns metres amunt la cosa canvia i pujem per una fisura vertical i dura on trobarem uns cantos molt bons per sortir.

3er. llarg 6b+ Flanquejem uns metres a l´esquerra de la R per anar a buscar unes plaques molt xules però que pel mig del llarg es possa dret i finet on buscar un lloc per posar peus ens torna gairabé missió impossible. Després d´això encara ens quedarà superar el sostret on trobem bon canto.

4art. llarg 6a -- sortint recte de la R, travesem entre uns arbres i anem a buscar un diedre cap a l´esquerra . La roca és bona i la fisura també . En el següent ressalt també hi ha uns passos una mica drets però amb molt bona pressa.
 

 

 

Salut i fins a la propera!!!