diumenge, 31 de maig del 2009

Bola de Partió, vies Enigmes del Temps, i del Jordi

Aquest dissabte només sóm en Ricard i en Jaume. La resta de la colla estan uns encara esquiant, i en Llembresku amb uns amics al Pedraforca. Així doncs que anem cap a Agulles, i més concretament a la Bola de Partió.


Ens posem a la via Enigmes del temps. El Ll1, és molt fi i vertical, amb les preses justes i cotat com a 6a, però alhora molt disfrutón. A sobre en Jaume al Ll1.


El Ll2, comença seguint la mateixa tònica del primer fins una mica abans de la bauma, amb unes panxes guapes i fines però amb les preses bones per superar-les. A sobre en Jaume al Ll2.



Agafem l´artificial de la via Samboiana per arribar al cim, l'artifo cap problema, però quan s´acaben els seguros i fins la R. no hi ha res, és fàcil però s´hi ha d´anar en compte durant aquests 8m. La dificultat està cotada com a A2-IV. A sobre en Ricard a aquest llarg.

Després ens posem a la Via d´en Jordi (V+). Aquesta via també la va obrir en Ricard, conjuntament amb Francisco Martin i Carlos Laguna l'any 95.
Comença a pocs metres a la dreta de la normal. La R0, está en una petita bauma que hi ha. La via comença anant a buscar el primer parabolt per l'esquerra de la R, i els 2 primers seguros son els passos més fins de la via, després es deixa fer bé. La R. és la mateixa de la normal. La via està equipada amb parabolts sikats. A sobre en Jaume a la via d'en Jordi.




Un rapel curt(20m.) una mica volat fins la R. de la normal i altre fins terra (45m.)



Salut a tothom, i comenceu a passar per l'ombra, que el sol ja pica de valent!!!!!!!!!




diumenge, 24 de maig del 2009

Aresta del violí a la Miranda de Sant Benet

Divendres en Marçal em recull després de la feina i ens n'anem a fer alguna escalada de tarda a Montserrat. L'idea era fer alguna cosa tranquila on ell torni a agafar la confiança en anar de primer, i a part, estrenar la guia de Sant Benet i Gorros. La via escollida era l'Aresta del violí a la Miranda de Sant Benet. Primer de tot, felicitar als autors de la guia, ja que vam trobar la via perfectament detallada i encertada. Fins i tot les assegurances i els passos comentats de cada llarg encertats.


L'aproximació la fem des del Monestir, passant pel pas dels Francesos, i continuant fins a la Panxa del Bisbe. Allà, agafem el corriol que surt a la dreta i que ens portaria a Sant Benet, i un cop al peu de la Miranda pujem per una placa fins una espècie de canal on ja veiem els primers parabolts.


La via comença conjunta amb la Stradivarius ( que pinta molt bé per un altre dia), però al segon parabolt, just a una bauma, l'aresta del violí es decanta cap a la dreta, on un parabolt ens marca el camí. El llarg puja en diagonal cap a la dreta.


És un llarg molt tranquil, on la roca és genial. Els parabolts no allunyen, però tampoc estan a tocar, la qual cosa fa que hagis d'estar atent en tot moment. La mateixa qualitat de la roca et dona una seguretat extra. Un llarg molt bonic.


El Ll2, és un pensament més tombat que el primer, i amb la mateixa qualitat de roca. Aquí en Marçal decideix que vol intentar-lo de primer, i se'l treu perfectament. I és que té molts tiros donats, el que li passa és que actualment té la polvora remullida!!!!! La R2 la fem en una savina.



I l'inici del Ll3!! Quin festival!!! Quin plaer a cada pas!!! Dret, i amb unes preses que no vegis. I a més el trobem molt ben assegurat. Un cop passat el tram vertical, tomba una mica i va a buscar un últim ressalt assegurat amb un altre parabolt. A sobre, a mà dreta trobem la R3 amb dos parabolts.





És una via que l'únic que li falta són més metres per continuar disfrutant!!! Ah, i des del cim, la vista de Gorros i de la zona de Sant Benet ( i perquè no dir-ho, d'infinits projectes que encara hem d'assolir!!) no té desperdici.





El descens el fem caminant, continuant per la carena fins a trobar un corriolet a mà esquerra que ens baixa per la canal entre la Miranda i la Panxa del Bisbe, fins al peu d'aquest últim.






I ja tornant cap al nostre estimat poble, ens truquem amb en Jaume i en Ricard, que demà és dissabte i ens toca escalar, jejejeje!!! Si tot va bé, demà ens n'anirem a Malanyeu, que ni en Jaume, ni en Marçal, ni jo hi hem estat mai, però això ja serà un altre dia. Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!






diumenge, 17 de maig del 2009

Vies Resguarda'm del Guarda i CEC

Ja tornem a ser dissabte, i com no, toca anar a estirar els músculs. Quedem en Jaume, en Ricard i un servidor pes anar a fer un parell de vies que en Ricard té ganes d'ensenyar-nos. Ell, i la resta de colla que encara estan practicant esquí de muntanya, ens han ensenyat tot el que sabem del món de l'escalada, i nosaltres encara no hem repetit les vies que ells han obert. Però aquest dissabte això ha canviat. Les vies estan situades una a la zona dels Pallers ( via Resguarda'm del Guarda ), i l'altre a la Miranda de la Portella ( via CEC ), força properes l'una de l'altre. Per arribar a la zona, agafem la pista que passant pel pàrking de Vermell del Xincarró, ens deixa a l'inici del camí dels Pallers. Allà deixem el cotxe. Agafem el camí dels Pallers, i un troç avans d'arribar a l'Era dels Pallers, trobem un corriolet que surt a mà esquerra marcat amb fites i unes tímides marques vermelles. Aquest és el que agafarem després per anar a la via CEC.


Travessem l'Era, i ens posem dins el Torrent de les Bohigues, i just quan el creuem, la via ens queda a mà esquerra. Agafem un corriolet amb fites, i just abans d'arribar a la paret una corda fixa ens ajudarà a arribar a peu de via. A sota, la roca des del torrent.


Pel que fa a la via, la ressenya la trobareu aquí:http://http://www.kpujo.com/vies_noves/pallers_resguardam.html. Són dos llargs ben diferents l'un de l'altre. El primer, és una fisura semiequipada amb un parabolt, pitons, i dos ponts de roca, que es puja en artificial fins a la reunió. I el segon, una placa molt vertical a l'inici, i molt ben protegida amb parabolts.

Em donen l'honor de fer el Ll1. La primera assegurança és un parabolt. Hi penjo els estreps, i amb un tres i no res ja estic penjat com un xoriço del Vendrell....Per arribar al següent pitó ja em fa falta colocar algun friend. Quina sensació més guapa estar penjat d'un friend!!!


Aquesta és la tònica del llarg. Anar superant la fisura alternant friends i pitons. De friends, vam utilitzar un alien vermell, i els camalots del 0.4 al 2, amb algun de repetit. A la sortida de la fisura trobem dos ponts de roca, i amb un flanqueig a la dreta arribem a la R1.




Els frends entren a pinyó, i la fisura es deixa equipar força bé.




És un llarg guapíssim, que vaig disfrutar molt. Per què no dir-ho, era el meu estreno en artificial desequipat, i vaig comprovar que de veritat els frends aguanten!!! A sota en Jaume arribant a la R1.




Al Ll2, s'hi posa de primer en Ricard. Encara no l'ha repetit de primer, i en té ganes.






Comença força vertical i amb bona presa, llavors extraploma una mica, i ja va tombant fins a arribar a la reinió del cim.







Tot el llarg molt ben equipat amb parabolts. El descens el fem amb un rapel des de la R2 fins a peu de via. La via la van obrir per baix, entre en Ricard i en Josep. Una via molt variada i disfrutona, que de segur tornaré a repetir.









Després de la Resguarda'm del Guarda, anem cap a la segona missió del dia. La via CEC. La via, conmemora els 25 anys del Centre Excursionista de Calella. La van obrir entre en Ricard, en Roberto, i en Josep des de baix. La ressenya de la via la trobem aquí:http://http://www.kpujo.com/vies_noves/m_portella_cec.htm









L'aproximació la fem pel corriolet de marques vermelles que trobem un cop passada l'Era dels Pallers. És molt evident, i ens porta directament a la canal entre la Miranda de la Portella i la Roca dels Tres. Al capdamunt de la canal, a mà esquerra veiem els primers parabolts de la via.










Aquí s'hi posa en Jaume. El Ll1 és molt vertical i mantingut. Està totalment equipat amb parabolts, i fan falta unes 18 cintes.












Durant el llarg, trobem un parell de desplomets que és on trobem les màximes dificultats de la via ( 6b ), i la resta molt mantingut i dret ( 5+/6a).













Són uns 45 metres d'aquells d'aprofitar els pocs reposos que trobes. Tant en Jaume com jo hem de recorrer a algun Ao, però el pròxim dia que tornem.... és fàcil que els tornem a fer!!!












En canvi, en Ricard, s'ho passa amb l'elegància que el caracteritza. És un crack!!
A la R1, hi ha un pot amb una llibreta per veure l'opinió dels col.legues ( que esperem que ompliu de comentaris, o d'Euros!! ). La foto de sota se m'ha colat, és del ràpel de la Resguarda'm del Guarda.












Pel que fa al Ll2, la dificultat està concentrada en dos ressalts totalment esquivables i protegits amb dos parabolts, que ens porten al cim, on tenim una vista impresionant de la regió d'Agulles.
El descens el fem amb dos ràpels. Un de curt des del cim fins a la R1, i llavors un fins a peu de via. Una altra via totalment recomanable, amb un primer llarg alucinant.














Esperem que aneu a repetir les vies, i que hi disfruteu com ho hem fet nosaltres, ja que de motius per fer-ho no en falten. Molts records, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!!!















dimecres, 13 de maig del 2009

Isaac-Gabriel a Sant LLorenç de Montgai

Aquest dissabte ens reunim ben d'hora. En Jaume ens recull a en Marçal i a mi, i anem a buscar en Ricard. El destí d'aquesta setmana és Sant Llorenç de Montgai. No serem els únics, ja que en Gerard ja ens el trobarem allà. És la primera vegada que en Marçal i jo hi anem, i un cop allà, ens n'adonem que una de les coses que trobarem a faltar és el clàssic escalfament en l'aproximació. De fet es pot escalfar, però ràpid, ja que la via està a peu de carretera. Tot i això, no comencem a escalar sense abans omplir l'estómac amb unes llesques de pa amb tomàquet i la seva corresponent carnassa!!!!


En Marçal i jo ens posarem a la Isaac-Gabriel, i en Gerard, en Jaume, i en Ricard, a Viatge Astral. Les dues van força properes, i així ens podem anar controlant, jejeje!!!! Per veure la descripció de Viatge Astral, no us perdeu l'entrada que l'hi ha fet en Gerard al seu blog: http://neuifoc.blogspot.com/2009/05/viatge-astral-sant-llorenc-de-montgai.html, on es veu lo màquines que són els tres!!!! A sobre iniciant la Isaac-Gabriel.


Pel que fa a la Isaac-Gabriel, dir que és una via genial, i molt disfrutona. Els dos primers llargs estan força sobats, però a partir del flanqueig del tercer la cosa millora molt. Al Ll1, varem posar un camalot 0,75 entre el primer i el segon parabolt, ja que és força finet i dona una mica de iuiu, i la resta de llarg ja es fa més bé. A sobre en Marçal arribant a la R1.


Des de la R1, veiem els socis com es posen de ple al sostre del seu segon llarg. Quins cracks!!!
El Ll2 de la Isaac-Gabriel, té un tram d'adherència i un diedret vertical i molt fi, però molt ben assegurat, abans d'arribar a la feixeta de la R2.



El Ll3 és guapíssim!! el vaig disfrutar molt. Primer un ressalt potent només sortir de la R2, llavors un flanqueig senzillet però de no val a badar ( aquí vam posar un alien vermell ), i després una placa vertical guapíssima fins a la R3. Aquí vam posar un alien groc. A sobre en Marçal arrivant a la R3.




Des d'aquí, veiem en Ricard fent de les seves!!! I amb en Marçal deiem que els V+ són durs!!!!!!




El Ll4 també és guapíssim. Surt recte amunt i llavors segueix en tendència a la dreta. Aquí no confondre una línia de parabolts que segueix recte amunt!!! Passem una antiga R, i ja ens posem de ple a una fissura un pèl extraplomada i dura de collons. Lo que deiem amb en Marçal dels V+!!! Està molt ben assegurada amb claus parabolts i un espit. Aquí vaig tenir de fer un Ao!!! A sobre sortint de la R3.






El Ll5 comença amb un ressalt i ja es va ageient fins arribar al cim. Aquí fem R amb un arbre. Amb en Marçal ho recollim tot i ens esperem que arrivin els companys. Fent el trapasser pel cim, els veiem penjats a la seva ultima reunio. Mirats de lluny, semblen bons nois i tot!!!!!!!!






I què dir de la vista cap al poble!! És un lloc molt xulo que de segur que hi tornarem, ni que sigui per anar a passejar ( el més probable però és que sigui per escalar,jejeje!!)







I finalment arriven els companys, assedegats que no vegis. És el que té deixar l'aigua al cotxe! Això sí, quan hi vam arribar, ho vam agraïr. En definitiva, una via molt xula de les que s'ha de fer!!








Saut a tothom, i passeu per l'ombra, que el sol ja apreta!!!!!!!!!!!!!!!!








dimarts, 5 de maig del 2009

Terra de nòmades

Dissabte baixa en Gerard, i des de ja fa temps, en Ricard té una via entre cella i cella que vol esperar a repetir un dia que ell hi sigui. El dia ha arribat. La Terra de nòmades, ens espera. Fem dues cordades, en Ricard i jo, i els "cunyaaaaaos", o sigui en Gerard i en Jaume.


La via comença per una placa molt fina, potser el tram més fí de la via, i un cop superada, anem cap a la dreta a buscar una clara xemeneia, per la que continuem fins trobar la R1 en una repisa a mà dreta. A sota en Ricard a la placa inicial.


La via està equipada amb parabolts, i claus, però nosaltres també hi vam utilitzar els friends i algun tascó. A sota, en Ricard a la R1 des de mitja xemeneia del Ll1.


A sota pujant per la xemeneia, i en Gerard que ja deixa el tram inicial de placa per entrar-hi.



I aquí, a mitja xemeneia.



El Ll2, comença amb un tram de diedre un pèl extraplomat, llavors es continua ja per la fisura un pèl més tombada, i per entrar a la R2, es torna a posar dret amb uns passos força fins. A sota en Ricard a l'inici del Ll2.




A sota en Jaume al tram fi d'entrada a la R2.





El Ll3, és on has de mirar més on t'agafes i poses els peus. Aquí la roca està un pèl trencada i tot plegat fa que dubtis a cada pas. La via és molt vertical en tot moment, com es pot veure a sota. En Gerard al Ll3.






En aquest punt, en Jaume ens avisa de que tenim una altra cordada al darrera.







El Ll4, comença dur de collons. Equipat amb claus i un tascó, puja vertical que no vegis. Llavors tomba a l'esquerra amb uns passos durs que es poden fer en A0, i segueix amunt ja més tombat fins a la R4. A sota en Gerard arribant a la R4.








A partir d'aquí, la via fa un tomb radical. Si fins ara era vertical i mantinguda, a partir d'aquí s'ageu i disminueix la dificultat. El Ll5 segueix l'esperó fins arribar al capdamunt. Aquí no hi ha cap assegurança, però es pot enllaçar alguna savina. A sota al Ll5








I el Ll6, comença cap a la dreta per anar a buscar una placa que ja seguirem fins arribar a un arbre uns metres abans del cim, on farem la R6. En aquest llarg hi ha un espit en un tram més vertical per sota de la R6. A sota en Ricard i en Gerard al Ll6.












Collons quin tros de via. Molt i molt guapa. Ara entenc per que en Ricard li tenia tantes ganes. Això sí, s'ha d'estar força curtit, que el grau no perdona, i hi ha trams on no et pots auto-assegurar on voldries, i el coco hi treballa de valent!!! La felicitat que teniem queda ben definida a la foto de cim!!!!!










Pel que fa el descens el vam fer carenant fins a trobar el camí que baixa per la Canal de l'Artiga Alta. Un ràpel, i ràpid cap a casa , que avui n'hi fotarem un cabàs als del Madrid!!!!!











Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!