la llunyanía des de casa sempre ens ha pogut, i aquest cop decidim d'anar-hi.
Un cop allà, els companys es posen a la Tope Clàssic, i amb la Cristina a la Inversió Tèrmica.
La via comença amb un llarg ben vertical, d'aquells que ja et posen els braços a lloc. Dificultat molt mantinguda, amb passos de nyapetes petites i d'anar-s'ho mirant. Un llarg boníssim.
El Ll2 puja en lleugera diagonal cap a l'esquerra per unes plaques ramposes fins a deixar-nos al peu d'una fisura que ja promet només mirar-la. Allà trobem la R2.
Aquí podem veure que amb el reequipament de la via han variat uns metres aquest tram. Seguint les assegurances antigues es veu molt més dur i amb la roca més dubtosa, però seguint el nou traçat, surt un tram d'escalada guapíssima. La resta de llarg, i el Ll4, de placa ratllada i de disfrutar de valent. Dos llargs més boníssims.
Al Ll5 trobem un ressalt curt i d'aspecte rabiós, però que es deixa fer prou bé si l'encarem per la dreta, i ja ens plantem a la feixa. D'aquí sabem que es pot sortir ja caminant, però encara queden tres llargs si volem acabar la via sortint per dalt.
Aquí la cosa canvia. L'equipament, que fins ara era molt generós arreu, passa a fer escalar i a fotre-hi el seu punt de morro, tot i que es deixa protegir prou bé als trams on no ho està. Tot i això hi cal escalar. A la reunió només hi ha un parabolt, però amb un Camalot del 2 o un de l'1 es reforça perfectament. D'aquí en amunt, un llarg més fins una feixa a equipar, i campi qui pugui, sortim per una canal al capdamunt de la carena.
Vistes espectaculars del Pirineu emblanquinat, i ens retrobem amb els companys. Anem a buscar la feixa de descens i avall que fa baixada. La via ens ha agradat moltíssim. Molt ben equipada per a no patir, tret de la feixa en amunt. Amb cintes i un joc de friens hem passat bé, tot i que un estrep pot anar bé per si sens encalla algun pas.
