Via Alba al Serrat dels Monjos

La via que vam anar a fer en principi era l´Aranya al serrat dels Monjos, però les úniques 8 persones que estavem al pàrquing de les coves de Collbató voliem fer la mateixa via, així que vam canviar i després d´unes recomanacions dels companys d´Argentona vam decidir anar a fer la via Alba.

 

La via comença uns 50m després de passar el Torrent Fondo.

1er. llarg 6a.    Comença per una placa una mica relliscosa per anar a buscar  un pitó que queda amagat cap a la dreta a uns 4m. per després anar cap a l´esquerra per tot l´esperó fins la R.

Equipat amb pitons i bolts de 8mm

 2òn. llarg 6a/ Ae    Els  primers metres fins arribar al extraplom, són finets però molt macos on tindrem que anar buscant l´equilibri sobre una roca una mica justa. L'extraplom es pot fer en A0 o bé ajudant-nos posant una baga al  peu al tram d'entremig,  la R ens vindrá de seguida  al costat d´un arbre sec.

 3er. llarg IV+        Sortim de la R cap a l´esquerra a buscar una placa i des d'aquí fins la R per terreny fàcil, compte amb el pitó que  hi ha abans de la R per que s'ens va sortir i el vam posar amb la mà.

 4rt. llarg  V+    Sortim per la dreta de la R.  per una placa fàcil però sense res, on hi entren alguns aliens, (mirant de no posar el peu sobre les herbes, son tentadores però inestables), per anar a buscar un diedre guapisim  abans de la R.
 

 5è. llarg IV    Sortim recte amunt a buscar l´únic bolt que hi ha a la tirada i amb molt de compte  de no tirar pedres avall, que en trobarem unes cuantes a punt de caure.

 Nosaltres vam decidir acabar aquí i no fer els 3 llargs que falten després de la feixa. La baixada la fem anant a buscar la canal del Torrent Fondo on trovarem cadenes i reunions per montar rápels.
 

Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!

Via Bukanan a la Roca dels Arcs

Aquests dies de pont llarg, ens ho podem arreglar per marxar algun dia amb en Marçal i en Pep. La resta de la colla, o bé treballen el divendres (sap greu...), o bé no s'ho poden montar i surtiran per les seves. Amb aquestes que nosaltres ens dirigim cap a la Roca del Arcs. Per què no dir-ho, la seva part dreta, em té mig meravellat. Totes les vies que he tingut el plaer de repetir-hi m'han agradat moltíssim. 

Aquest dia toca repetir-ne una altra que en Ramon i en Josep ja van repetir en el seu dia, i que ens van dir que estava prou bé, la via Bukanan. Amb la ressenya original es va prou bé, però a tenir en compte que de l'equipament que hi marca, no en feu cas que en falta més de la meitat... A sota n'em dibuixat una amb el que hem anat trobant.

 De la via direm que ens ha agradat moltíssim. D'aventura total i a equipar en gran part, tot i que hi trobem alguna assegurança de l'època que més per fiar-nos'en ens marca el bon camí, ens permet pujar al capdamunt de la Roca del Arcs, resseguint als dos primers llargs una fisura prou marcada, que ens deixa a mitja paret, on amb tres llargs més per un seguit de plaques ens manen al cim.

Els dos primers llargs són els més exigents i verticals. Tot i que es deixen protegir mig bé, hi ha algun tram amb la roca a controlar, que et fan anar amb tots els sentits ben desperts.

Algun que altre troç de roca se'ns va quedar a les mans, però en general la roca hi és de primera.

A totes les reunions  hi trobem un parell de parabolts tret de la R4, on només n'hi ha un junt a una gran savina.

El Ll3, ens va sorpendre moltíssim trobar-lo equipat de manera totalment diferent a la resta de la via... Amb parabolts del 8, i equipat per a no patir, amb assegurances colocades a llocs, on la dificultat és molt menor que la que trobem desprotegida als llargs inferiors. Creiem que deu haver estat equipada posteriorment, o que fins i tot és una variant de la via original. Independentment d'això, puja per un parell de plaques en les que hi trobem aquelles fisures ratllades de somni amb la roca de primera, que ens fan disfrutar tant de cada pas.

A partir d'aquí, no hi trobem res més d'equipament en tota la via, tret d'un parabolt a la R4. Cal dir que al Ll4, la ressenya original marca pujar en tendència a la dreta, però observant-hi un regalet d'abandonament d'algú altre i un ressalt amb la roca força dubtosa, ens decantem un xic per l'esquerra, on trobem la roca en bones condicions, i fins i tot diríem que és molt més evident.

A l'últim llarg, enllacem amb la via Tàrrega, i per l'última i disfrutona placa de roca genial, ens arribem fins al cim amb una tirada de 60m justos.

 En fí, una altra bona via si el que anem a buscar és gaudir de graus amables en general, però que ens faci vibrar en molts moments degut a l'escàs equipament, i ens permeti equipar-la prou bé. Nosaltres hem passat amb un joc variat de friends, tascons, cintes exprés, bagues per savines, i reunions.

Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!

Via Francesc Sardans Fàbregas al Timbaler del Bruc

Dissabte passat, i després d'uns mesos de no tocar roca, puc tornar a quedar amb els companys per a sortir. Avui però és un dia diferent. Amb en Josep, en Ramon, i en Marçal (que marxen cap Agulles a fer alguna Aresta Brucs) ens acompanyen en Pep i la seva filla Bianca, que s'estrenen en via llarga.
La intenció era acompanyar a la resta de la colla, però el temps insegur ens fa decantar per quedar-nos més propers a resguard, i de memòria recordo aquesta via, la Francesc Sardans al Timbaler del Bruc, que podria ser una bona opció per a disfrutar de la jornada.

 De la via no cal que l'expliquem fil per randa, ja que hi ha un munt d'informació per internet que l'expliquen més que bé. Només direm que es una via prou recomanable com per fer-li una visita, amb un Ll3 d'aquells d'apretar-hi les dents, i trams molt disfrutons a tots els altres.

 El que no agrada tant, és el poc respecte que té força gent vers la natura, i que parlant clar ho deixen tot fet un fàstic, A la foto superior es veu el que trobem en una fisureta a la còmode segona reunió de la via. La gent que foti el que vulgui amb la seva persona, però crec que almenys la merda que generin, que se l'emportin a casa...

En fí, una molt bona jornada amb molt bona companyía, i que esperem que no sigui la última via ni per en Pep, ni per la Bianca, que les noves generacions pujen molt i que molt forts!!!!!!!!

Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!

Miranda de la Portella, via CADE

Dies enrera, queden en Marçal, en Ramon, en Josep, i en Ricard, per anar a Montserrat, tot i les males previsions meteorològiques. I és que qui no s'arrisca, està clar que no escala!! Ells mateixos ens ho expliquen..

 Bé, com que aquest mes  és el 55è aniversari d´aquesta via que millor que anar a repetir-la  acompanyat d´algú que feia molt que li tenia ganes, la previsió també és força dolenta, però aquesta via es força ràpida de repetir.

 1er. llarg A1/ V  --- comença en artificial per una bona fisura, ( un raspall de dents vermell marca la via). Després d´uns metres en artificial equipat, a l'arribar al pont de roca la via es torna més humana i es deixa fer en lliure amb bon canto, ens farà falta una plaqueta recuperable o algun tascó per escanyar.

2ón. llarg IV+  --- Per fer aquesta xemeneia, a nosaltres ens va anar bé començar escalant mig per l´aresta un parell de m. fins poder entrar millor dins la llastra. No hi ha assegurances però vam poder posar força bé un parell d´aliens grocs i  un altre blau. Una vegada en mig, vam anar pujant en diagonal fins la R.

 En Josep i Ramón van fer la Rabbit a la Portella Gran.

 3er. llarg  6a+ ?  Juntament amb l'anterior són el millor de la via. Comencem en diagonal cap a la dreta per anar a buscar un petit extraplom finet però assequible, aquest tram està força ben equipat però ens farà falta un tascó prim per llaçar l´última assegurança que no té plaqueta.

4art. llarg A0/6a --- La sortida de la xapa que hi ha és força rara però assegurant bé la ma dreta dintre de la fisura ens surt un passet curt però intens, després anem a buscar per l´esquerra un altre diedre de sortida que ens deixa al cim.
 
Rapel de 15m mirant cap el Dauet.

Ens retrobem amb els companys i cap al bar que falta gent, i encara no ens hem mullat!!!

Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!