dissabte, 27 de novembre del 2010

Replicants i Dersu Uzala a la Palleta

Avui al matí a la costa plou, però a mida que ens acostem a Montserrat, desapareixen els núvols i apareix un sol radiant. Som en Marçal, en Lluís, en Bruno, en Ricard, i un servidor. Després de l'esmorzar de rigor, fem una juguesca per escollir la via, i finalment ens apropem al nostre destí. Anirem a la via Dels Replicants (en Ricard, en Bruno i jo), i a la Dersu Uzala (en Lluís i en Marçal). A l'aparcament fot un fred que pela, i sortim força abrigats, però a peu de via ja hi toca el solet, i finalment ens despilotem una mica. Temperatura perfecta.



Al davant, més matiners, ja hi tenim una cordada, però ells fan la Nexus que queda a la llista de les properes pendents. Les dues vies comencen una al costat de l'altre, i quasi en tot moment ens veiem amb en Marçal i en Lluís.



La via d'Els Replicants, està podríem dir que equipada, amb unes 14 cintes es fa (mai 13!!), però nosaltres hem posat els aliens, i un camalot del 2, aquest últim totalment prescindible.Està molt ben equipada, però s'ha d'escalar, ja que en general és molt mantinguda. I la Dersu Uzala, doncs està semi-equipada podent-la complementar amb friends i savines.




La dels Replicants, comença amb un llarg d'anar fent, superant diferents ressalts fins a la R1. LLavors superem un ressaltet i un corriol ens porta al peu d'un diedre molt evident. A peu pla fem la R2.



Aquest diedre és molt vertical, i complementem l'equipament amb un parell d'aliens. Es supera amb uns passos atlètics guapíssims. Un cop superat, sortim per la dreta i ja per placa vertical, anem a buscar la R3 que trobem uns metres per sobre. Gran llarg.



El següent llarg és d'escàndol. Una placa vertical, amb foradets i bon canto, molt, però que molt mantinguda, amb un ressaltet desplomat al mig que és on trobem el passos més durs de la via, però que aguantant de piles es van fent. Si el d'abans era un gran llarg, aquest és un llarg GRANDIÓS amb majúscules.




Mentre, en Lluís i en Marçal van pujant, i ens comenten que és una via xula, on s'ha d'anar buscant el camí més lògic, trampejant amb els friends les poques assegurances que troben.





Pel que fa a nosaltres, fem un llarg de tràmit per anar a buscar l'últim esperó. I quin esperó!!! Inici vertical amb molt bona presa, es va tombant mica a mica fins a trobar l'ultim tram, amb una llastra gegant, que a l'inici dona una mica de mal rotllo, però que quan ens hi agafem veiem que és bona. Aquesta llastra la superem amb uns passos gapíssims de baveresa, i amb una sortida de mirar-s'ho bé arribem a la R final.





Com que els companys estan a la Dersu Uzala, decidim de rapelar per la via, ja que totes les R són rapelables, però no és gens recomanable, hem liat un cristo per recuperar les cordes que no vegis... Amb els arbres dels trams boscosos, costen molt de recuperar. També dir que s'ha d'anar molt en compte en rapelar desde la Dersu Uzala amb gent per sota, ja que baixen pedres a dojo. En un moment ens hem ajuntat per baixar per la zona quatre cordades, i baixaven les pedres que no vegis...







En definitiva, una gran via, molt mantinguda i ben equipada, però "al loro!!!" que s'hi ha d'escalar!!
Salut a tothom, i FORÇA BARÇA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!






diumenge, 14 de novembre del 2010

Via Amatista + La Frontera

Aquest dissabte, quedem en Joan, en Ricard, en Bruno, i un servidor. Tornem a Vilanova de Meià. Aquest cop la via escollida és la Amatista, inclosa al llibre de les 100 millors. Ja amb els croissants salvatges en propietat, i amb la panxa plena després d'esmorzar, avancem cap a peu de via. Cap de nosaltres l'ha fet, però arribar-hi, és prou evident. Només cal seguir un corriolet que avança per la canal que puja fins a peu de paret. Un cop allà, una fletxa ens marca l'inici de la via.


La via es troba totalment equipada amb parabolts i algun espit, amb 6 o 7 cintes es fa, però nosaltres portem els friends per si allò que de vegades... i de fet com que els portem els posem en un parell d'ocasions, però totalment prescindibles.




El Ll1 ja et posa a to. Molt vertical, inclús amb algun tram desplomadet, ens donen la venvinguda un altre cop per aquestes contrades. Això sí, hi ha molt bon canto, però s'ha d'anar tantejant, ja que està un pèl sobadet.



El Ll2, és molt curtet. S'inicia cap a l'esquerra, per anar a buscar un desplomet més espectacular que difícil. Amb uns cantos d'escàndol superem el tram, no sense tenir de fotre una bona apretada, i llavors ens trobem uns metres de placa que ens deixen a la reunió.



Fa un sol de pebrots, i la temperatura és boníssima. Quedem amb màniga curta.




De moment, la vía és boníssima, però el que no sabem és que el millor està per arribar.






A la R2 decidim de tirar pel següent llarg de la via La Frontera. Quin Llarg!!!!!!!!





Una placa molt vertical, ratllada per unes fisuretes, que ens fa gaudir d'una escalada sobre regletetes molt mantinguda. No hi ha cap pas més difícil que un altre, però és mantingut de collons. La clau està en els peus, que com que moltes vegades no es veuen les ratlles un cop passades, degut a la verticalitat, doncs pringues de mala manera. Està molt ben equipat, tot i que obliga a escalar entre els parabolts.







I finalment, el Ll4. Un altre llarg que no ens deixarà indiferents. Comença superant un dauet ( que el dia que salti... ), i ben vertical va pujant fins a trobar el sostret final, que superem amb uns passos força atlètics sobre cantos de somni. I ja veiem la R4 final.
Una via xulíssima, ben dreta i mantinguda, per disfrutar-hi de veritat. Això sí, millor venir sobrat de forces, que amb lo que tiba tot això... després tenim agulletes fins a mitja setmana!!






I com són les coses, que un cop al cotxe ens apareix en Gerard. No de la manera que ens hauria agradat, acompanyant-nos a l'escalada, sinó que per motius laborals seus. Gerard, que grans que sou, tu i els teus!!!!!!! Ara, el pròxim dia ens vens a veure tu al curro, eh???
Salut a tothom, i al loro que la palla va cara!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!