Aquest dia quedem amb en Toni per a fer alguna escaladeta. No tenim massa clar on anar, i de camí cap a terres lleidetanes finalment tirem cap a Vilanova de Meià. Havíem vist d'una nova via a la Roca Alta i volíem anar a treure-hi el cap, combinant-la amb alguna de la Roca dels Arcs.
Ens decidim per la via Sangre Azul, via rapideta, equipada i que ens deixa al capdamunt de la Roca dels Arcs, i ben propera a la Roca Alta.
Via guapa, amb tres llargs amb bona roca, i ben equipats per a no patir-hi més del que toca. Trobem la via al final de la Roca dels Arcs, un xic a l'esquerra de l'inici de la via La cosa nostra.
La via ressegueix un seguit de plaques trencades per un parell de feixes que li treuen sensació de paret a la via, però que valen prou la pena d'escalar. Tots els llargs són bonics, en especial el segon, d'aquells mantinguts amb el cantell justet per anar fent i que et van posant els braços a lloc.
Un cop a la R3 de la via, fem una tirada d'uns 50 metres per terreny indefinit recte amunt, i ens plantem al cim de la Roca dels Arcs, on fem reunió amb un bon arbre, i des d'allà ja veièm el nostre següent objectiu.
Ens dirigim cap a la Roca Alta a probar la via Lucero del Alba. No en tenim massa referències tret de que està situada a la dreta de la Pornostar, que està equipada, i que té bona roca. Baja, que la deixen prou bé com per fer-li una visita.
La via es troba fàcilment. Hi ha una placa metàl.lica amb el nom a peu de via, i d'allà en amunt una bona restillera de parabolts sense pèrdua.
El primer llarg no se com explicar-lo... Nosaltres vàrem fer tot el tram fins al final del desplom en Ao. Direm que és el tram d'artificial sense treure l'estrep que ens ha costat menys que mai hem fet fins ara.
Un cop superat el desplom, una placa fineta, i entrem a la R1.
La segona tirada comença a esquerres anant a buscar el diedre, i de seguida es posa a la placa de la dreta. Això tira enrera, i tot i el bon cantell, a mitja placa trobem un pas prou emprenyat com per mirar-s'ho bé i fotre-hi una bona tibada. Molt ben equipat per a no patir-hi, com serà en tota la via.
El tercer llarg potser és el més dur de la via. Aquí hi ha algun tram on has de controlar un xic la roca. Nosaltres vam col.laborar amb la tasca i varem fotre algun bon roc daltabaix. Tot i això, la roca és en general bona. A mitja tirada trobem un ressalt que ens demana un bon cop de gas, i abans de la R, un sostret amb bon canto que ja t'acaba de fotre a lloc. Un cop a sobre el sostret, la R ens queda a la dreta.
L'últim llarg és curtet, però prou bonic. Puja amb passos finets amb tendència a la dreta per una placa amb una roca de primera. Un cop a dalt, les vistes cap al Pirineu ben nevat són més que espectaculars. De la via direm que ens ha agradat ( ja que anar a fer el trepa sempre ens agrada...), però que no tant com ens pensàvem i havíem llegit. Potser perquè no tenim el grau d'anar al Ll1 en lliure i anar així de xapa a xapa no ens diu res, per la roca dubtosa a algun tram del Ll3, o perquè els trams guapos sens han fet curts... En definitiva, una bona jornada per Vilanova de Meià, i amb una bona combinada que ens ha fotut els braços a lloc. Per les vies nosaltres hem passat amb 15 cintes i reunions. Tret del tram per arribar al cim de la Roca dels Arcs des de la R3 de la via Sangre Azul, no hem posat res. Les vies estan molt ben equipades.