dimarts, 22 de maig del 2012

Combinació a La Granota, vies Que Pum Que Pam + Blas que te vas

Aquest dissabte la previsió del temps ens aconsella de no marxem gaire lluny del sofà... Nosaltres però decidim de trobar-nos ni que sigui per esmorzar, i un cop ben tips mirarem el cel i ja veurem el que farem. Sóm la Kata, la Sara, en Lluis, en Ricard, i un servidor.



El cel és ben tapat, i amenaça pluja en qualsevol moment. En Lluís amb la Sara decideixen de marxar cap a Agulles, i la Kata, en Ricard i jo ens decantem per anar no massa lluny d'un sostre ferm, per si les mosques... Finalment ens decantem per anar a la Granota, ben propera al Monestir, i concretament a una via que teniem a la llista per aquests dies de dubtosa meteo, o per acabar d'hora. La via es la Blas que te vas.



Per variar, no portem ressenya, i ens refiem de la memòria ( mal fet ), per intentar seguir correctament la via dins d'aquest mar de vies, xapes, i reunions que trobem en aquesta agulla.



Es ben bé que els primers llargs es poden fer per linies diferents, però nosaltres ens decantem per la Que Pum Que Pam, que es troba facilment ja que te el nom escrit (kepun kepan, o algo així...) a l'inici.



Anem trobant diferents R, i optem per les que ens venen més bé... passant el més normal en aquest cas, que és que ens passem un llarg de la que volíem fer sense adonar-nos'en. Però cap problema, ja que ni ens n'adonem degut a que aquí es pot pujar per tot arreu!!!!!!!!



La segona R que fem nosaltres, és la tercera de la via segons la ressenya. A partir d'aquí la seguim correctament.



De la via, direm que és molt disfrutona. Mantinguda en el V+/6a, sobre bona roca en general, i ben equipada per a no patir, tret de l'últim tram, amb la superació d'una panxeta amb un parell de pitons amb les bagues del dia ( que les van posar) com a uniques assegurances.



Si us agraden els flanquejos, o s'apunta algun novell a fer cordada amb vosaltres que li teniu manía... Aquesta és la vostra via!!!!!! sobretot els dos últims llargs.



Una via molt recomanable, i ben propera al cotxe, que sembla no gaire repetida inmerescudament.



Nosaltres varem passar amb una quinzena de cintes i R. Si algú s'anima a repetir-la, aconsellable portar ganivet i cordinos per canviar els que estan posats als dos últims pitons.



Una gran jornada amb una gran companyía, on un cop més en minimolina l'ha tornat a espifiar... Tot i això hem salvat el dia!!!!!
Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!

dilluns, 14 de maig del 2012

El Kraken, Viatge Apatxe, i Open de Bloc al Golem!!!


Aquest dissabte tenim un dia atrefegat. Vaja, que més aviat ens el fem atrefegat nosaltres... I és que volem anar a Montserrat a fer alguna via llarga, però també volem anar a l'Open de Bloc que organitzen al Golem, la sala d'escalada del nostre petit gran poble!!!


Als que ens agrada la via llarga, ens és molt complicat de deixar passar algun dia que hi poguem anar ( a no ser que hi hagi una causa major, o més aviat molt major...) però la festa que estan preparant a la nostra segona residència, ens fa escollir alguna cosa ràpida per ser d'hora al poble i poder "petar", com diuen els que porten texans arremangats, algun bloc.







Amb la calda que fot, decidim de buscar  l'ombra, i tot i així la calor apreta de valent. Sóm en Ricard, en Josep,  l'Ignasi ( un nou fitxatge i company del Golem que avui s'estrena en via llarga i a Montserrat), l'Albert  ( un altre company del Golem) i un servidor.  





Ens n'anem cap al Clot de la Mònica, i concretament a la gran placa que queda a l'esquerra de la Pastereta. En Ricard amb en Josep es posen a la via del Kraken, i amb el permís d'una amable cordada que trobem a peu de via i que finalment decideixen canviar a la Stargate, els tres peluts ens posem a la Viatge Apatxe.





De la Viatge Apatxe, no direm més cosa de la que ja no s'hagi dit pels blogs. Viot més que recomanable, molt ben assegurat, i on s'ha d'apretar a cada llarg si el que es vol és encadenar. Tots i cadascún dels llargs són bons, però l'últim és d'escàndol!!!!!!!!!! Quins cantos!!!!!!!!!! 





Vaja, que vam disfrutar com a nens petits... que en el fons és el que sóm!!
Pel que fa a el Kraken, que puja paral.lela a la dreta, veiem com és més del mateix, però amb una mica més de compromís. Els companys ens en fan cinc cèntims:





1er. llarg. III  una placa de tràmit per arribar fins peu de via.
 
2on. llarg 6b - increiblement bo, una placa super vertical amb regletes petites i foradets que no et deixen descansar fins la R. Força ben assegurada però no per fer en Ao. Fan falta 15 cintes i la R.






3er. llarg 6a - vertical als primers metres  amb una mica més de canto que l'anterior. Nosaltres ens vam saltar la R i vam continuar fins la següent al costat d´una savina seca amb una baga, la R bona está a la paret, molt més a l'esquerra.
 
4art. llarg 6b+  Aquest és la cirereta del pastis, un mur vertical al principi i una mica extraplomat al centre, amb bon canto i una roca genial com en tota la via. Nosaltres vam rapelar des del cim.






Cal dir, que aquesta paret està força exposada a la caiguda de pedres, i si hi ha cordades per davant, val més pensar-s'ho...





Nosaltres, varem decidir de baixar a peu, i varem tardar lo nostre... però anar d'excursió per aquesta muntanya i veure lo meravellat i content que queda algun company que la trepitja per primera vegada, no té preu...





Així, que la cerveseta de rigor, i corrent cap al Golem, que ens esperen un munt de blocs per probar!!!!!! Arribem i veiem que els companys per aquí també han anat fent feina, i no han perdut gaire el temps!!!!!





Més d'un centenar d'escaladors de bloc han passat per la sala al llarg del dia, tibant, i compartint mil maneres diferents de com realitzar-los. Una gran festa!!!!!!!!!!!!Encara ens dona temps de fer quatre tibades...





I a l'hora de les finals, gaudim dels que de veritat en saben, veient aquests passos impossibles d'imaginar per a nosaltres, i que ells fan amb gran facilitat.  






Vaja, un dia d'aquells que passen volant... 
Salut a tothom!!!! i fins a la pròxima!!!!!!!!!!

diumenge, 6 de maig del 2012

Vies Pastelina i Navarro a la Roca dels Arcs


Aquest dissabte, no teníem clar on anar. La meteo no estava clara del tot, però tampoc aconseguiría que ens quedessim a casa. Una trucada d'última hora amb en Gerard, ens fa escollir lloc. Es veu que a Vilanova de Meià hi ha trobada d'escaladores, i no hi podem faltar. Sóm en Josep, en Ricard, en Marçal, en Gerard, i un servidor. Entre nosaltres cap escaladora, però perquè no van voler....jejejeje!!! 


Ens repartim en dues cordades, i decidim de posar-nos a dues vies diferents de la part dreta de la Roca dels Arcs. Amb en Ricard, decidim de provar sort a la Pastelina, que temps endarrera ja havíen intentat de trobar sense sort. És el que té anar per aquesta zona sense ressenya!! I és que si amb ella ja tens feina....



Un cop a peu de paret, creiem haver trobat l'inici de la via. Més o menys quadra tot amb la ressenya que hem tret del bar del poble. Ara que, a peu pla tot es veu xupat.... A sota n'hem fet una per si alguna ànima s'anima a repetir aquest viot que ens restava desconegut fins al moment.



Es tracta d'una via d'aventura total, on només trobarem alguna assegurança als punts més durs, essent aquests als dos primers llargs. Hi trobem dos pitons i un buril  a cada un els dos llargs, la resta neta completament. Les assegurances són del dia ( que les van posar ),  i potser serveixen més per indicar el pas més assequible per superar aquests sostres que ens priven de visualitzar el que ens ve al damunt, que no pas  per protegir-nos d'una possible caiguda.



Per l'estat dels "cordinillus" que trobem a les assegurances, i la roca poc sanejada que trobem, podem mig afirmar que és una via molt poc repetida. La roca en general és de bona a millor, tot i que hi ha algun tram amb algun bloc inestable (evitable) que ens pot donar algun susto. Però el que sí que afirmem del tot, és que hi predominen unes nanses a tota la via, que només de posar-hi els dits, ens creen una sensació de seguretat i plaer, que ens fan disfrutar i oblidar-nos de les assegurances en tot moment. Amb en Ricard, dèiem que aquesta via, una mica més equipada, sería una gran clàssica de la zona, tot i que tal i com està, amb friends i tascons, es pot protegir més que bé.



De la via direm que és més que recomanable. Els dos primers llargs són els més durs. D'aquells de navegar per verticalitat absoluta, però amb bon cantell en tot moment si anem seguint la lògica. S'ha de dir, que un cop posats a la feina, en aquests primers dos llargs, no ens dona gaire tregua, i ens fa donar el millor de nosaltres en tot moment. Dels dos passos durs de cada llarg, direm que deuen fregar el 6a/6a+,  i la resta de la via hi predomina el V/V+ d'autoprotecció.



Tots, i cadascun dels llargs són bons, amb algun tram més rostollero inevitable als dos ultims. El tercer, casi de somni... Una placa d'aquelles que només ens apareixen a les converses d'escaladors exagerats, només que aquesta és real... vertical, desequipada,  i amb roca perfecta.... sembla que siguis el primer de passar per allà!!!!!!!



Pel que fa les R, doncs tret de la primera que és prou cómode, les altres podríen estar en altres llocs molt més cómodes. Sabem que les hem fet bé ( menys la última ) ja que a totes hi hem trobat alguna assegurança fixa, i alguna savina al costat per reforçar. Direm que a la R2, la savina que hi ha per reforçar el pitó, fa més mala ganya que la Duquesa de Alba, i és molt convenient de reforçar amb friends o tascons. Nosaltres hem passat amb un joc d'aliens, un de camalots fins al 2, un de tascons, bagues, i cintes exprés.



No ens cansarem de dir mai, que escalades com aquesta, encara ens aficionen més a buscar tresors amagats com aquest, que cada dia són més difícils de trobar.

Pel que fa a la resta de la colla, en Josep, en Gerard, i en Marçal, decideixen de posar-se a la Navarro que cap d'ells tenien a la llista de repetides.



Pel que fa a la Navarro, en teniu l'informació de quan la varem fer aquí, tot esperant que en Gerard actualitzi el seu blog....



I és que la part dreta de la Roca del Arcs té vies realment maques.




Finalment, es comenta que vistos des de la base de la paret, varem colar com a escaladores, ja que amb "posses" com les de sota més dignes d'una ballarina que d'un escalador barbut, l'any vinent ens tornaran a avisar per la trobada...



I "al loro!!!!!!!" amb el descens, que si poses el peu on no toca.....



Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!