Vies del Cabra i Simon

Aquest dissabte, és d'aquells dies en els que t'adones que després de menjar-se l'olla durant la setmana per anar a fer tal via, en un cúmul de circumstàncies, se'n va tot a pendre pel sac a mitja aproximació. Però com que tal via no es mou d'allà, i de vies a la llibreta de pendents no ens en falten, canvi de plans.



A més sóm set, i a més ens hem oblidat quelcom que ens obliga a només poder fer dues cordades. En Marçal, en Siscu, i un servidor, ens quedem a la Panxa del Bisbe a fer la Via del Cabra, que fa massa temps que ens la mirem i mai trobavem el dia, i els companys tiren cap a Gorros.




Què dir de la via, doncs que és guapíssima. Podríem dir que són tres llargs molt mantinguts, amb roca de primera, i molt ben assegurats amb parabolts, per continuar amb un parell de llargs més fins al cim per terreny tombat.





En Siscu s`estrenava en via llarga, i al final ens comenta que això d`esperar tant a les R és molt aborrit. És un friki!!!!!

Amb els colegues sempre ens tirem fotos els uns als altres però mai de tant lluny. A les distàncies llargues, nosaltres guanyem!!! jejejejejejeje

Així que en Ramon, en Jaume, en Ricard i l`Antonio fan la Simon a la Magdalena Superior. Una via en la que ens comenten que han disfrutat molt, i que hi hem d`anar. Doncs una altra per la llista.

Es reparteixen els llargs com poden, i finalment arriben al cim.

Ens tornem a trobar al peu de la Panxa del Bisbe, i decidim anar cap al bar que ja fot una calda de mil dimonis. Ningú hi posa pegues.

Una altra via al cabaç, però el que queda clar és que haurem de tirar cap a l`ombra, que el sol ja fa de les seves!!!!!!!!!!

Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Via Wagner al Sentinella i Alta Tensión

Avui només sortim amb en Ricard. La resta de la colla s'han rajat de mala manera. En principi volíem anar a la nord, però la previsió dubtosa de la meteo ens fa canviar d'opinió i decidim fer algo a la vora del cotxe per si de cas. Doncs, 1 hora ens porta arribar al peu del Sentinella, a tocar del cotxe!!!!. L'intenció és fer primer la Wagner, i després la GEDE. Doncs li demano a en Ricard de començar, així el llarg més dur li toca a ell. Des de peu de via ja veiem els primers parabolts. La via està molt ben assegurada amb parabolts, i tots els llargs són mantinguts de pebrots.

El Ll1(V+) comença tranquil, per anar a buscar un mur més vertical però amb bon canto. Aquí les alkalines ja comencen a ratejar, però superat el tram vertical, la cosa s'ajeu, i trobem la R1 a la dreta d'una altra R d'espits. La nostra té tres parabolts, dos d'ells amb anella. Puja en Ricard, i en un moment ja comença el Ll2(6b). Aquí la cosa es posa vertical de debò, però la proximitat de les assegurances convida a intentar-ho en lliure. Ho treu a vista no sense fer alguna esbufegada, ja que costa força encertar quin és el bon canto o forat.

Em toca. A la que em poso a la vertical veig que aquí les passarem canutes. Mica a mica va sortint, però les piles es van acabant. A mig llarg, hi ha un pas que se m'entrevessa. No em surt, i vaig fos. Crido en Ricard que em pilli, que reposo. Torno a provar-ho i què va. Al final Ao que t'hi cagues i amunt. Després la cosa es torna més humana i arribo a la R2.

El Ll3(6a) em toca. Començo mica a mica, mirant aquí i allà, i va sortint una titada genial amb suficient canto per anar fent. Cal dir que en tota la via la roca és excepcional. Mica a mica la cosa es va posant vertical fins arribar a un bombet on trobem els passos més durs del llarg. Hi ha bon canto, però s'hi ha d'apretar i l'esforç fet fins al moment passa factura. Un altre cop, Ricard pilla`m que reposo!!! Collons quin estat físic més deplorable!!! Llavors amunt i fins al cim. Podem rapelar la via, però en Ricard diu de fer cim, i baixar pel rèpel de l'altre costat que és molt xulo.

Un cop al cim, escrivim al pot de piades, ràpel xulíssim i ja tornem a ser al peu del Sentinella. Bebem una mica, i observem que el cel s'està tapant. Diem de deixar la GEDE per un altre dia i li proposo d'anar a fer una via que l'any passat varem intentar amb en Marçal. La via Alta Tensión que està situada just davant de la Granota. De camí avall, a l'alçada de la Panxa del Bisbe, en unes vies d'esportiva, ens entrebanquem amb un mosquetó. No el deixarem per un altre i ens el quedem. Jejejejeje!!!

Ja estem a peu de via. El cel està ben tapat. Aquí si plou, estem més a la vora del cotxe. El LL1(V), és un diedre molt disfrutón equipat amb espits, i algun pitó. La R1 la trobem just a sota del sostre.

En Ricard es posa al Ll2(6a), equipat amb buríns en bon estat. Cal dir que totes les assegurances estan pintades de color blau. Tot el flanqueig es prou fí, i trobem la R2 a la sortida del sostre. Tota l'estona veiem una gran cortina d'aigua. Aquí no plou, però el cel està insegur. Em toca. A la que haig de fer un Ao, ja no em pu deixar anar de les cintes. M'atabalo al flanqueig, amb un possible pèndol, ruineja, i totes les excuses del món, però passo el llarg anant de cinta a cinta.

A la que arribo a la R2, cau alguna gota. Seguim amunt. Aquí veiem uns burils a l'esquerra, i una filera de parabolts. Evidentment tiro pels parabolts.

El Ll3(V+), o almenys és el que posa al llibre de ressenyes, comença finet de collons. Es va fent, però deu ni do. Això sí, és guapíssim. Seguim la tirada de parabolts, i mica a mica, passet a passet, i no sense patir en algun moment, arribem a la R3. Puja en Ricard, i fem un ràpel d'uns 45 o 50 metres, i ens plantem al peu de la Granota.

Deu ni do avui quines vies. Els dos coincidim en que els dits dels peus ens fan zub-zub!!!! I és que tant en una via com a l'altra, ens hem fet un bon fart d'apretar!!! Vies molt recomanables.

Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!

Ah, i a més no ens hem mullat!!!!!!!!!

El Vianant a la Paret de Santa Cecília

Aquest dissabte teníem clar que ja tocava anar a l'ombra, i la via estava més que escollida després d'unes trucades divendres. Quedem en Gerard, en Ramon, en Ricard i un servidor per dirigir-nos cap a la Paret de Santa Cecília, i concretament a la via El Vianant. Deixem el cotxe al Monestir de Santa Cecília, i caminem un tros de carretera fins les runes de l'antic restaurant, on ens enfilem per les escales. Un cop al GR, tirem cap a la dreta una estona fins a trobar una fita a mà esquerra, i on neix un tímid corriolet que seguint-lo ens deixarà a peu de parets. Llavors resseguint la paret cap a la dreta fins a trobar la fisura on comença la via. En total a la vora d'una horeta, però ja estem ben empapats de suor.


Doncs bé, ens repartim, primer comencem en Gerard i jo, i ens seguiran en Ricard amb en Ramon. Començo el Ll1. Xapo un pitó prop del terra, miro amunt, i el següent parabolt allunya prou com per ja posar-nos les piles. Encinto un roc encastat dins la fisura, faig uns metres més, poso un minitascó salvador de coco, i finalment xapo el parabolt. Uns passets més i ja sóc a la R1, al capdamunt de l'agulleta. Empalmo amb el Ll2. Aquí ja ens trobem amb una placa fina de collons, però molt ben assegurada, que ens porta a una espècie de fisura. Al capdamunt de la fisura i uns metres a l'esquerra, sobre una repiseta trobem la R2, amb tres espits, cadena i anella. Dos llargs guapíssims i molt mantinguts que ens fan pancar de valent.



aquestes que puja en Gerard, i ja seguidament en Ricard, que farà la R1, i així anirem fent amb una tirada de diferència per no trepitjar-nos. Cal dir que al cap d'una estona van començar uns altres companys, que al veure`ns van decidir baixar. I és que la rapidesa no és el nostre fort!

En Gerard comença el Ll3, en tendència a l'esquerra va a bucar una marcada fisura que puja vertical, amb una espècie de sostret al mig, uns passets més verticals, i ja per terreny més tombat cap a l'esquerra trobem la R3. El llarg està també molt ben equipat amb pitons a la fisura i parabolts. Només crec que hi ha una paraula per definir-lo: ESPECTACULAR!!! Quina tirada més guapa!! Amb prou canto per anar fent i disfrutant a cada pas.

En Ricard i en Ramon ens venen al darrera trepitjant-nos els talons.

El Ll4, segueix la rampa, puja un ressalt finet i ben protegit, continua a mà esquerra, supera un altre ressalt amb un pas una mica raro sobre roca dubtosa, i ja per terreny tombat, puja recte fins a trobar la R4.

Des d'aquí veiem uns companys que pugen a la nostra esquerra per la via Directa del Prostíbul.

El Ll5, és una rampa que ens condueix fins a la base d'una placa molt vertical. Hi trobem un parell de parabolts. La R5 no està ressenyada al llibre d'escalades del vessant nord, però hi és amb dos parabolts amb argolla i cadena.

El Ll6, ressegueix una fisura que primer puja vertical, i amb un angle de 90 graus gira a la dreta. Aquest tram el fem en artificial, està prou equipat, però tot i això i hi posem el camalot lila, un tascó mitjà, i un alien grog. Al sortir de la placa, ens trobem amb la roca molt trencada, i per terreny tombat arribem a la R6.

Les vistes són espectaculars, i la tranquilitat que ens envolta, fan que disfrutem encara més aquest viot que estem fent avui!!!!

El Ll7, comença amb un flanqueig cap a la dreta per una placa vertical amb passos finets, per ja deixar-nos al peu del ràpel de la ferrata Teresina. Seguim per una espècie de xemeneia, i fem la R7 a un arbre que trobem al capdamunt d'aquesta

Llavors, el Ll8 surt des del collet per terreny prou vertical, el qual es va tombant a mida que arribem al cim. Trobem un parell d'espits.

Per fer la via duiem unes 20 cintes, els estreps, un joc de tascons, un d'aliens, i algun camalot. Tot i estar molt ben equipada, hem posat varis trastets. Hem tardat unes 6 hores i mitja els quatre. Al cim estem molt contents, però una mica atrotinats per la via i la calor. Tot i això encara ens queda baixar!!!

Per baixar, decidim fer-ho per la ferrata Teresina. Una horeta més i al cotxe. Hi arribem fets caldo, però amb un molt bon regust de boca per la via feta avui. Viot totalment recomanable, amb uns tres llargs inicials boníssims, i els altres també què carai!!!!!!!!!

Apa gent, salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!

Via aresta Jan

Bé gent, l'activitat del cap de setmana passat, us la passo a l'enllaç del blog d'en Gerard que se l'ha currat de valent:
http://neuifoc.blogspot.com/2010/06/aresta-den-jan-al-serrat-de-les.html
Salut a tothom, i comenceu a passar per l'ombra!!!!!!