dijous, 31 de desembre del 2009

No es pot demanar més... o potser sí?

Quan arriben aquestes dates, voluntàriament o involuntàriament, un es torna més tou, més melancòlic. Els retrobaments amb la família, regals, fartamentes, etc... Però si t'hi pares a pensar bé, tota aquesta sensació, ve a partir del que anem sembrant i recollint al dia a dia.





I és per això que amb la felicitat que generen aquestes dates, donem gràcies a tots els dies de l'any que ens trobem amb la colla.






Nosaltres, el Nadal el celebrem cada dissabte: retrobaments, fartanera, diversió, i algun regal que et trobes a la motxilla de tant en tant si bades.






I és per això que amb totes les bones estones, i tots els regals recollits aquest any ( un prestatge ple!!!), dic que no se si es pot demanar més.






I segurament, encara que no es vulgui demanar més, l'any vinent en tindrem més, de bones estones i de regals a la motxilla.




Tant de bo que la colla no canvi mai!!!! Amb ella de vegades els mals rotllos d'entre setmana es tornen més suaus i les vies difícils es tornen disfrutones (això ni de conya!!!). I tot només amb unes rialles per un acudit dolent. Lo important, gaudir del moment!!!!!





Hem passat fred, calor, per corriols enbardissats, i molta por encigalats en algun lloc o altre. Hem arribat a peu de via fets una merda, i equivocant-nos de camí varies vegades, però al mirar-nos sempre amb un somriure ( quin remei!!!!)






Doncs per això, i per totes les bones estones viscudes, i que queden per viure amb la colla, l'únic que demano és que l'any vinent sigui com aquest, ja que millor serà difícil.







De fet, amb les noves generacions que arriben, la colla mai acabarà!!! Joves promeses estan creixent i aprenent, però sobretot disfruten de cada sortida.




En Dani, ja semi-professional, i en Bernat, diamant en brut, aviat estaran acompanyats de la Queralt, però " al loro!!! " que el pare us vigilarà en tot moment de les preses que us aferreu!!!!!!!!



Baja, doncs més que res, donar les gracies a tothom per aquest any tan ben parit, i desitjar un millor 2010!!!!









Salut, i fins l'any que ve!!!!!!!!!!!!!!!!









dimecres, 30 de desembre del 2009

a prop de la Vinya Nova

Avui ens ho podem arreglar amb en Dani per fer una escapadeta a una via de Montserrat. La meteo està ni fu ni fa, la via decidida, però primer s'ha d'esmorzar. Amb aquestes que sortint del bar el dia ha canviat de cop. S'ha tapat, i bufa un vent que no ens mola gaire. Canvi de plans, anem a fer esportiva a prop del cotxe. Decidim de probar un sector força nou a prop de la Vinya Nova, la placa Cangur, que tot i estar a l'ombra, no ens hi fixem, ja que com que està núvol, jejejeje!!!! i a més no fa gota de fred. No tenim ressenyes, i ens posem a voleo a la segona de la dreta. Collons!! Des de baix sembla una cosa, però hi hem de tibar de valent!!! L'entrada és un pèl xunga, amb el primer parabolt un pèl alt, jugant-se una bona galeta. La resta de mirar-s'ho i anar fent. Fineta i xula.




Aquì toca massa l'aire i quan acabem els dos, probem més cap a l'esquerra una que puja per una espècie de fisura diedre a la part final. Collons!!! També deunido aquesta!!! Avui no se si estem escalfant, o ja ens hem cremat!!! Mentre pujo, en Dani troba un paperet sota un roc, i com que no és gaire tafaner, el mira. La ressenya!!!! ara almenys sabem el que fem!! la d'abans 6a+, i aquesta també. Però cal dir que en aquesta s'ha de tibar força més. És més vertical, tot i que té més bon canto.


Acabem, i veiem que a la zona de l'altre costat del torrent hi toca el sol. Doncs guardem els trastets i cap allà. Trobem una colla molt agradable, que ens diuen que anaven a fer l'Esparraguera, i que el vent també els ha fet cambiar d'opinió. Tampoc tenen ressenyes. Així que ens posem a una via que ens crida l'atenció. Ara veig que està entre la 16 i la 17 de les ressenyes de onaclimb. Són uns passos molt fins i durs a les tres primeres xapes, i continua molt fina fins a la R. Amb aquestes que arriba en Josep, i ens posem a fer-la petar una estona.


Ell mateix ens recomana que ens posem a la via 14, que des de sota té una pinta xulíssima. Doncs aquí, ja hem acabat de gastar les piles, i llimar els dits. Però que xula que és aquesta via!!!!!!! És dura, fina, vertical, llarga, o té tot!!!!!!!!!


En definitiva, una jornada completa, amb quatre vies que ens han acabat les poques forces que tenim. Salut a tothom, i sobretot, molt bon any!!!!!!!!



diumenge, 20 de desembre del 2009

Totxos CAM Nou Barris

Aquest dissabte era un dia especial. Ens reunim bona part dels Xapoutot per celebrar el dinar de final d'any. Sóm en Roberto, en Ricard, en Jaume, en Josep, en Dani, la Isabel, i un servidor. Fot un fred que pela, i no podem escalar sense primer omplir la panxa. Així doncs, cap al bar a atipar-nos, escalfar-nos una mica. La zona escollida d'avui, és la dels totxos CAM Nou Barris, al solet!!!!!!! Uns farem esportiva, i els altres la via Esther, on al 3er llarg hi ha un tram d'Ae que volen mirar de treure en lliure per ressenyar-ne el grau. De camí cap als totxos un no pot treure els ulls de sobre a la motxilla, ja que sinó...




Doncs amb en Dani, i l'Isabel ens posem a fer una mica d'esportiva. Primer fem tres vies curtetes (V+,6a,i 6a+ amb sortida molt guapa) a un totxo a l'esquerra del totxo Pinotxo.


Després ens posem al totxo del costat esquerra, on fem un altre V+ que ja no ens agrada tant. Té un parell de passos a la sortida, i uns altres al final, però amb dues repises que es fan mig caminant.


Amb aquestes que canviem de totxo, i anem al sector Pell Roja de la placa de l'Indi. Mentre en Ricard i en Jaume baixen de la via Esther, i es posen al totxo de l'Estel a la via Res de platja (6b).
Avui tota la zona està plena de gent!!!!!!!!


Mentre, nosaltres fem la via Esperó de la Martina (V+), i arribem a la R sense tacte als dits. Encara hi toca l'ombra, i fot un fred de mil dimonis. Així que decidim baixar a unes vies que veiem a la dreta que hi toca el sol de ple.



És una placa xulíssima i molt vertical. Hi trobem tres vies, les dues de la dreta molt mantingudes fins a la R. En Ricard proba el Soloist d'en Josep a la de la dreta, i jo em poso a la del mig. Collons quin fart d'apretar!! Surt a vista i posant cintes!!! Per mi aquest any ja han passat els reis!!!! En Ricard arrriba a la R, baixem i comentem les vies. No en tenim cap mena d'informació, així que ens quedem amb el dubte del que hem fet. Si algú ho sap, i ens ho explica, que pensi que haura fet una bona acció a la humanitat, i ara que bé Nadal, de segur que els Reis Mags d`Orient ho tindran en compte!!




Llavors en Jaume prova el Soloist a la via de l esquerra. Sembla que els hi ha agradat força això d`escalar en solitari. Esperem que no s`ho agafin per costum, que la colla és la colla!!!!




La via que van fer en Josep, en Roberto, en Ricard, i en Jaume és la via Esther, i en Ricard ens en fa cinc cèntims:
La via no té massa explicacions, però té un 3er. llarg que val la pena fer.
1er. llarg V+ , per posarnos en lloc la via comença uns metres més amunt per la canal de les vies somni de primavera i de somni de tardor. no és massa dificil però té uns pasos finets i també una bona panxa per superar abans la R.
2on. llarg és mes un canvi de reuniò però hi trobarem 3 seguros el primer un pitó vermell que ens marca el camí
3er. 6a+ , está molt equipada i la paret es força dreta i tira una mica enrrera en algún moment, però hi ha molta presa, al mig vam trobar un passet més finet i podria sortir un 6b. però no estic segur, la roca molt bona però s´ha d´anar amb compte per que és nova i encara s´ha de netejar una mica amb el pas de la gent,ahir vam fer la segona repetició, les reunions están preperades per rapelar.






I després de cremar cuatre calories, decidim de tornar-les a guanyar. Quedava el millor del dia, el gran dinar!!!!!! I collons quin dinar!!!!!!!!!!! Pa amb tomàquet, butifarres, cansalada, vi i cava a dojo, i cabaços d`all i oli, i per postres mirant com guanya el Barça!!!! I és que no es pot demanar res més!!!! De fet, sí que es pot: demanem que per molts anys ho podem celebrar tots junts, ja que el millor de tot és la companyia!!!!!!!!!!!!!!
Molt bon Nadal a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!





dijous, 17 de desembre del 2009

Vicenç Soto a l'Agulla de l'Arbret

Dissabte es troben en Josep, en Ricard i en Jaume per anar a treure's de sobre una espina que es van clavar l'any passat en Ricard i en Jaume, al tenir de baixar de la via sense fer cim pel fred. Aquest dissabte, de fet, calor tampoc feia, però van arribar a dalt. Aquí va l'explicació que ens en fa en Ricard:




El dissabte et vas perdre una molt bona via ( no us mola ni res fer dentetes!!! ),però no et preocupis que no tindrem problemes en tornar a repetir-la ( ara arregla-ho!! ).




1er. llarg -----Bastant fàcil amb un resalt de V ben assegurat, la R es monta en un arbre.





2on. llarg ----- És impresionant, em va agradar molt i això que anava amb les mans una mica fredes, está molt ben equipat i la vaig apurar en lliure, amb un descans per escalfar mans, crec que un 6a+ o un 6b no estaria molt lluny de la realitat, però si algú sap que és en lliure que ens ho digui.





3er. llarg ----- També és molt finet,V+ i hi ha un tram de roca que está una mica trencada, però es deixa fer, no hi ha tantes assegurances com al 2on. llarg.








dimarts, 8 de desembre del 2009

al Serrat d'en Muntaner

Dissabte quedem una bona tropa. Sóm en Dani, la Isabel, en Marçal, en Marc, en Ricard, en Dani "petit", i un servidor. Al ser tanta tropa, busquem un lloc on estar a prop els uns dels altres, i al final decidim repartir-nos pel Serrat d'en Muntaner.




En Marçal i jo ens posem a Orgull Mapuche. De la via en destaquem el 2on, i 3er llargs, que són realment macos. El 1er, pse,pse, si s´evita per la feixa doncs no es pert res de l´altre món, però ja que hi sóm, doncs el fem.


La via es creua amb la Divorci Inminent, a la que es posen en Dani i en Marc, al 2on llarg. Està molt ben equipada amb espits, però hi ha un parell de claus on no hi entren els mosquetons normals, millor portar un parell de cordinillos.


Tant el 2on com el 3er llargs no són gens obligats, ja que es poden fer bé amb Ao, però la proximitat dels espits inviten a provar en lliure. Valen molt la pena.



El descens, tant els companys com nosaltres el fem amb un ràpel amb doble corda de 60, des de la R3 de la Orgull Mapuche fins a la feixa.



Mentre, la Isabel, en Ricard i en Dani es posen a la via Pizarro. D´aquí a cuatre dies en Dani petit li passarà la mà per la cara al seu pare!!!





S´han d´anar curtint les noves generacions xapoutot!!!!!!





Un bon racó de cara a l´hivern, amb vies per a tots els gustos.






I ja veieu quin conductor que tenim els dissabtes. Amb ell, i el seu trasto, les aproximacions s´ens fan curtes!!!!







Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!






dimarts, 1 de desembre del 2009

Vies Lleida i Rampes invertides a Vilanova de Meià

Des de l'última visita a la Musical Express, que teniem una espina clavada pel mal regust que ens va quedar d'aquesta gran paret. Aquest dissabte ens l'havíem de treure. Sóm en Ricard, en Jaume, l'Antonio, finalment s'apunta un dubtós Gerard, i un servidor. Agafem el llibre de ressenyes i decidim de fer la Lleida en Jaume i jo, i la Rampas Invertides en Gerard, l'Antonio i en Ricard.





VIA LLEIDA

Amb en Jaume decidim posar-nos a aquesta gran clàssica de la paret. Començo, i al Ll1 ja veiem que aquí no regalen res. Un IV+ d'aquells que has d'apretar el cul de valent, protegit amb tres pitons, el trercer del quals es mou com una joguina. Això sí, amb el reguitzell de trastets que portàvem, ho varem mig arreglar.

Al Ll2 li tira en Jaume. Comença molt vertical protegit amb un parabolt, i en lleuger flanqueig ascendent cap a l'esquerra i seguint una mica la lògica, anem trobant algun pitó i algun parabolt mig amagats. La R2 es troba uns metres per sota una savina que es veu.




El Ll3, comença amb un sostret protegit amb un pitó (que pobret fot una mala ganya!!) amb bon canto, i continua vertical per una espècie de fisura diedre amb alguns passos força atlètics. Hi trobem algun altre pitó, però els aliens hi van de collons. La R3 està just a l'inici del desplom.







El Ll4 és potser el més dur de la via. Comença amb un desplom que fem amb artificial, arribem a una gran savina, i a partir d'allà, un diedre guapíssim, molt vertical i practicament desequipat, que ja no deixarem fins quasi a la R4, que trobem a sota d'una altra gran savina.



El Ll5 puja pel diedre amb bona presa, i molt vertical. Està totalment desequipat, però amb els trastets i aquestes fisuretes.... es fa molt disfrutón, però oju que no hi val a badar!!!!!!!!!!!!La R5, nosaltres no la vam veure, i vam fer R a una savina que hi ha flanquejant cap a l'esquerra un cop superat el diedre. Un cop al Ll6, la vem veure uns metres per sobre de la savina. A partir d'aquest llarg la dificultat ja baixa. Encara fem una altra reunió (R6), a una altra sabina molt evident. A partir d'allà, pràcticament caminant ja fins al cim de la Roca dels Arcs.
Una via molt, però que molt guapa. La nostra opinió, és que tot i que a molts llocs hem llegit que és senzilla, doncs a nosaltres ens ha costat lo nostre. Sense grans dificultats tècniques però molt vertical en tot moment, i amb una equipació que tot i que es deixa autoprotegir molt bé, doncs et fa treballar el coco en tot moment. Les graduacions van cares per aquí!!!!



VIA RAMPES INVERTIDES
En Ricard, en Gerard, i l'Antonio es posen a aquesta via que puja força paral.lela a la Lleida. De fet, ens varem estar veien força estona els uns als altres.



Aquí va l'explicació que ens en fa en Ricard:

1er. llarg V+ -----L´entrada ja et posa al dia de com anirá la cosa , has d´anar amb les piles ben carregades




2on. llarg 6a ---- Crec que és el llarg més xulo d la via ,molt dret amb panxes i busties, está equipada però hi ha alguna xapa una mica retirada però el canto és molt bó, la R queda a la esquerra sobre una repiseta i no confondre amb una que hi ha sota un petit extraplom.







3er. llarg 6a ---- Em va semblar el més dur i fi de la via sobre tot la primera meitat.
4ar. llarg V+ ? ---- La sortida és molt explosiva superan unes panxes molt guapes, deprés d´uns metre ja és més fàcil amb busties i sen va cap a l´esquerra, les xapes una mica més allunyades.




5è. llarg V ------- Está força bé, després dels primers metres ja baixa el grau, la R es monta en un arbre.





Els tres llargs que falten son els mateixos de la via Lleida.




Escalar en aquesta zona és genial. El que veiem és que és un tipus d'escalada molt física i que a les graduacions no et regalen res. S'hi ha d'anar amb el coco força bé ( no com nosaltres, que el tenim...jejeje). En definitiva, una gran jornada amb una gran companyia, de fet, més o menys com cada dissabte!!!!!!!!!!!!






I aquí us presetem al megacrack de la jornada, i futur membre Xapoutot. En Bernat, que si agafa la mateixa afició a la roca que a la coca de Coll de Nargó, em sembla que tenim Xapoutot`s per anys!!!!!!!!!!!






Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!