dilluns, 26 d’abril del 2010

Garrets-Eusebi a Sant Llorenç de Montgai, i marcant estil!!

Aquesta setmana quedem amb en Jaume i en Ricard per anar a Sant llorenç de Montgai. Divendres em truca en Nacho, el cosinet, que també s'apunta. Mai ha fet cap via llarga, i només ha escalat en roca un cop. L'hem de tractar bé, que sinó no tornarà!!!! A l'arribar al poble està tot xop, i al bar ens comenten que va ploure força el divendres. De fet fa mal dia, i sembla que hi tornarà. Però nosaltres tossuts, ens dirigim a peu de paret. Arribem xops com ànecs a peu de vies, i la roca es veu com regalima aquí i allà. Decidim de deixar les bambes a baix, ja que xopes no les traginarem, i com que ens sembla que es baixa rapelant...




Doncs amb aquestes que fem cordada de quatre, comença en Ricard, amb una tirada tranquila, amb roca mediocre, i a més molla. A la que la paret s'ajeu, troba una R amb espits, que decideix fer. Més amunt es veu més dret, i aquí s'està comode de collons. Amb aquestes que pugem en Jaume i jo, i un cop a la R1, en Ricard assegura en Jaume mentre jo recupero a en Nacho. I amb aquestes que arriben un parell de xicotes que volen fer la Martineti. Fent broma amb les bambes que tenim a peu de via, ens comenten que es pot baixar caminant, i collons, nosaltres amb les bambes a baix!!! Se'ns ofereixen per pujar-les, tres parells de bambes amb uns mitjons que semblaven de Xernòvil!!! Moltes gràcies Esther i Anna!!!!!!!!!!!! De fet pugem tota la via xerrant i fent xerinola.





Amb aquestes que en Jaume arriba a la R2, en una tirada que li ha costat lo seu. Força vertical, i mantinguda, i amb alguna presa molla. Hi ha alguna llastra que s'ha d'evitar, i una altra que li passes ben bé per sobre. En general la roca és prou bona, però s'ha de mirar on t'agafes.





En Ricard fa el Ll3, mentre recupero a en Nacho que puja el Ll2. És un llarg molt disfutón, amb un pas xulíssim en una espècie de bombo abans d'arribar al cim. Arribem junt amb les pubilles al cim, i baixem pel corriol fins arribar al cotxe. Com que és d'hora, decidim anar a fer una mica d'esportiva, i ens comenten que passat Camarasa, hi ha un sector a peu de carretera que està prou bé. Doncs ens despedim d'elles, i cap allà falta gent.


És un sector com els que li agraden a en Jaume, a la foto de sota es veu com pateix durant l'aproximació!!! jejejeje. Mirant per internet, ens sembla que el sector es diu "marcant estil".




Allà fem un parell de vies que ens posen els braços i sobretot els dits a to. La primera comença per una placa vertical fins arribar a un desplom amb uns forats d'escàndol, però amb passos prou llargs com per deixar-nos petats fins que veiem el canto salvador, i un altre cop per placa amb forats fins a la R.




En Ricard la fa a vista, en Nacho i jo en tope rope ens hem d'aturar a reposar al sortir del sostre, i en Jaume la fa també sense reposar.



Un cop amb la corda per dalt, fem la de l'esquerra, que està assegurada amb tres espits i prou!! És similar a l'anterior, però al desplom, fins veure la miniregleta clau, ens petem de mala manera. Aquesta és molt més dura, i tot i conèixer el pas, ens costa de fer.




No sabem ni les vies, ni els graus, ni amb seguretat el nom del sector, però s'hi estava de collons!!! Amb ombra dels arbres ( que sense adonar-nos havia quedat un dia espectacular), el riu al costat, i una roca amb uns forats d'escàndol.





Total, un molt bon dia, en una zona que si estigués més a la vora de casa, segur que hi repetiriem més.
Salut a tothom i comenceu a passar per l'ombra!!!!!







dimecres, 21 d’abril del 2010

Anglada-Guillamon a la Cadireta

Aquest dissabte queden en Ricard i en Jaume per com és de costum anar a tibar-li una mica. Fa molt de temps que anant de camí cap Agulles, ens mirem la Cadireta, i sempre deien: Aquesta és una de les que s'ha de fer. Doncs cap allà falta gent.



Què dir d'aquesta via que no s'hagi dit o comentat? Doncs és igual, nosaltres en farem cinc cèntims.




En algun lloc posa que la via està reequipada però no en la seva totalitat, només han canviat moltes xapes però encara en queden de velles.






Ll1. Artificial, només un parell de passos fins xapar la primera que està una mica amunt i després tot artificial amb algún passet llarg, el tram de les dues últimes xapes en Ricard el fa en lliure ( V+? ) hi havia bona presa.



Ll2.Artificial, potser les xapes están una mica més aprop però hi ha una xapa trencada i s´ha de fer algún invent, molts parabols del reequipament els van tenir que apretar amb la má. A la xapa trencada, en Jaume hi va posar un tascó escanyant-la una mica.




Ll3. Artificial, el sostre, potser el mllor de la via, també hi ha una xapa vella per plaqueta massa gran i hi escanyem un tascó.



Passant el sostre...






del pal paparazzi...





i agafant-s'ho amb calma que això s'ha de disfrutar.





I en Jaume treient el cap del sostre...





I més penjat que un xoriço!!!






Ll4. Artificial als 4 primers metres i després en lliure fàcil fins el cim. Els primers seguros són dels antics i també fan falta 3 plaquetes recuperables.






En Jaume a l'últim llarg, al tram d'artificial.






Potser és una via amb molt d'artificial, però és una via que s´ha de tenir a la butxaca i veure com se les gastàven els pioners.








I finalment els dos sanganus, protagonistes de la jornada.
Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!












diumenge, 11 d’abril del 2010

Necronomicón i Camel/Donde vas Vicente

Aquest dissabte teniem ganes de sol, més aviat aquesta era l'excusa, ja que del que teniem ganes era de tornar a Vilanova de Meià. Sóm en Jaume, en Ricard, jo mateix, i ens acompanya un company nou, en Dani, que s'estrena en via llarga, però que és un megacrack en esportiva. Tenim varies vies al cap, però al final ens repartim en Ricard i en Jaume a la Necronomicón, i en Dani i jo a la Camel.



En Ricard comença a la Necronomicón, i empalma els dos primers llargs.



I el Ll3, també li tira ell. És un llarg molt vertical amb molt bon canto i molt, però que molt disfrutón. Els parabolts no estan ni lluny ni aprop, però de totes maneres els friends petits s'hi podrien posar en cas d'anar justos de coco.


I en Jaume li tira al LL4, i en un tres i no res espresenten al cim. Han tardat dues hores i quart a fer la via, i decideixen esperar-nos allà estirats com llangardaixos al sol.


Pel que fa a nosaltres, ens posem amb en Dani a la Camel. Li tiro al Ll1, i ja no recordava com les gasten els IV+ d'aquí. Avui portem forces catxarros, que realment ens van anar de perles. Trobo els passos més durs als metres abans d'entrar al flanqueig que ens porta a la R1.


Unes petites classes de com montar una reunió, li passo els trastets, i en Dani ja està nerviós per fer la seva primera tirada. Tira amunt amb decisió, i es nota que s'ho està passant bé. Troba una R antiga, i li comento que segueixi fins al capdamunt de la immensa llastra per la que estem pujant, on en trobarà una altra. El tío només posa un friend. Collons!! Un cop a la R em diu rient que prefereix no aturar-se i no mirar avall mentre va pujant.





Aquí ve el llarg que no teniem clar. Flanqueig cap a la dreta i llavors amunt. Així que li tiro amb molt de compte. Veig un parabolt al flanqueig. Poso un parell d'aliens i arribo al parabolt. Per sobre veig una R amb argolles que no marca la ressenya que portem, i a la dreta si segueixo el flanqueig veig una altra R amb parabolts. Trio la segona opció, i amb una mica de cangueli arribo a la R. Mica a mica vaig recuperant a en Dani, que arriba a la R una mica nerviós per un possible pèndol en cas de caiguda. Diu que continuarà fent esportiva, jejejejeje!!!!!! Aquí la paret és ben vertical, i veig un parabolt per sobre la R. Agafo els trastets i amunt. Collons quin gustasso!!! Quin canto!! Aquí s'ha de venir amb pila però. A mig llarg, la cosa canvia. Es torna llis de collons. Els parabolts s'apropen, i pobre de mi, penso que estic a la Camel i que és V+, i que tranqui que anirà sortint. Doncs sí que va sortint, però reposant, i xapant aferrat a la cintes. Són passos de mini regletes molt sobades, i de peus justos i relliscosos que no donen gens de confiança. Però està molt ben equipat. En Dani està disfutant de valent. Ell ho treu tot en lliure, i diu que això dels V+ de per aquí no li molen gaire!!






Un cop a la R, treiem la ressenya, i ja dubtem d'on sóm, i què estem fent. Al nostre costat, puja una cordada de Lleida, en Roger i la seva companya, que ens diuen que fan la Necronomicón. Collons. Ara sí que no entenem res. Estem a la Donde vas Vicente. Suposo que al flanqueig ens hem passat le via. És igual.






En Dani agafa els trastos i cap amunt. Troba una altra R, que també fem, i l'últim llarg també el fa ell. La via ens ha agradat molt, i és que el paisatge és espectacular.






Quan treiem el cap al cim, ens trobem a en Jaume i a en Ricard, que semblen gambes. S'han anat torrant tomba i tomba, i és que nosaltres hem tardat 4 hores. Baixem per un corriolet empinat per la part del darrera la paret que ens torna al cotxe.









Vilanova de Meià, és genial. Llàstima que ens quedi tant lluny!!!!!!!!!!
Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!







dissabte, 3 d’abril del 2010

Roca dels Veterans i de la Montse

Avui quedem amb en Ricard per anar a Montserrat. No tenim res decidit, l'únic que tenim clar, és que ens fotrem un bon esmorzar. Allà, amb la carpeta de ressenyes, en Ricard em diu d'anar a unes roques que hi ha per sota de coll de Guirló. Doncs cap allà anem. Aparquem a Can Maçana, agafem el camí cap al coll, i un cop allà agafem el camí de baixada. Un parell de revolts més avall ja tenim les roques a mà esquerra.





Per arribar a peu de vies, ens desviem per un corriolet que surt davant mateix d'un rètol informatiu d'unes restes arqueològiques.






Primer, comencem per l'aresta brucs de la roca de la Montse. Està equipada amb parabolts. Comença vertical, i la roca no és que dongui molta confiança. Ho intentem en lliure fins que no podem més, i llavors tirem de cintes fins que la cosa s´ajeu. Allà ja es surt en lliure, i en compte anem avançant fins a la R.



Llavors ens decantem cap a l'aresta brucs de la roca dels Veterans. Està totalment equipada amb claus, algun spit, i parabolts. L'inici ja et posa les piles. Molt vertical, es supera la fisura amb moviments molt xulos. Deu ni do amb els quintos!!!



Els passos van sortint, però les piles es van gastant, i haig de parar a reposar a mig llarg. A la que començo l'artificial, al no treure els estreps, no arribo a un clau i poso un tascó. Com mola posar catxarritus!! I lo que mola més, és que s'aguantin!!!! Uns passos d'Ao, i ja en lliure s'arriba a la R1. Quin llarg més guapo.




Li toca el torn a en Ricard. Va pujant mica a mica, i a l'anar amb la corda per dalt ho proba tot en lliure, i com no, ho treu. De fet, éstic segur que anant de primer hagués fet el mateix. Aquest llarg l'hem disfutat molt. És curtet, però ens deixa un molt bon regust.




El segon llarg, puja per placa un pèl ajaguda, però s'ha d'anar en compte amb la roca ja que hi ha trams en que és força dubtosa. Sobretot al resaltet d'entrada a la R2. Llavors, amb un ràpel arribem a peu de via.





Hi ha zones molt poc freqüentades que amaguen llargs que per sí sols ja valen la pena de venir a fer. Hem estat ben sols, si fa no fa com la setmana passada a la Plantació, tot i tenir el camí a tocar de peu de via. Serà que li estem pillant el gustillo a la tranquilitat d'aquests racons?
Salut a tothom i fins la pròxima!!!!!!!!!!!







dijous, 1 d’abril del 2010

De descoberta a la Plantació

Dissabte ens trobem ben d'hora amb en Marçal, en Jaume, i en Ricard. Decidim de probar una zona on no hem estat mai i n'hem llegit molt bona propaganda. La zona escollida és la Plantació, i en principi la via Territori Dakota, però això era el previst. Un cop a la canal dels Llorers, ja veiem que trobar la via serà complicat. Amb en Marçal ens distanciem d'en Jaume i en Ricard, allò d'anar xerrant, fins que ens adonem que estem sols. Cridem i no els sentim. Collons, no tenim ni idea d'on som, i a més no sentim res. I lo pitjor, en Ricard té prècticament totes les ressenyes que duiem. Així que sense saber com amb en Marçal ens trobem amb una linia d'espits ben brillants i una I amb una fletxa que indiquen una via. Decidim posar-nos'hi.







L'inici finet, i molt disfrutón (feia dies que no ho deia!!!!) fins arribar a la R que fem a una savina. El Ll2, espectacular. Encara molt més disfrutón que el primer. Amb les preses i foradets necessàris per anar avançant. Per nosaltres el millor de la via.







Per continuar en el Ll3, trobem un sostret que superem per la dreta amb tres passos d'Ao. Ho probem en lliure, però està tot molt trencat, i no dona molta confiança. Un cop superat, recte amunt sense cap més assegurança però facil, No trobem cap R, així que tiro amunt fins trobar una alzina ja prop del cim, on monto la R.






Un cop al cim, ens adonem que hem fet la via Infinity, a l'Agulla dels Col.leccionistes. Via molt guapa, tranquila, ben equipada, i ho torno a dir, molt disfrutona!!!! Per baixar fem un ràpel d'uns 45m. des d'una savina pel costat oposat al que hem pujat.



Des del cim, veiem dos nois que pujen per la via que voliem fer nosaltres. Tornem a cridar, no sentim a en Ricard ni en Jaume. Així que tirem canal dels Llorers avall a veure què. I finalment, en una clariana veiem el cim de l'Agulla de Sant Cugat, on estan assolint el cim un parell de cordades per costats oposats. Uns són els companys que vèiem, i els altres els reconeixem de seguida tot i la distància, són en Jaume i en Ricard.



Com que veiem que encara n'hi ha per estona, de memòria recordo unes vies d'esportiva a l'Oblidada, que vaig veure per internet, i que és la primera agulla entrant a mà esquerra a la canal dels Llorers. Amb en Marçal probem sort a veure si ho trobem, i seguim primer unes fites i després un timid corriolet que ens hi porten directes. Allà fem la de la dreta, una via genial força mantinguda, amb roca espectacular. La R és la mateixa per les tres vies, i estan molt ben equipades amb parabolts.






Baixem cap a la canal a veure si vénen els companys, i resulta que baixen els quatre junts. Els altres dos són en roque (http://roquetony.blogspot.com/ ), i l'Albert (http://albertakoblog.blogspot.com/ , aquest últim, conegut del boulder que feia molt de temps que no veia. El món és molt petit!!!
Pel que fa a en Jaume i en Ricard, van fer la Perfil Sureste del Picazo, i aquí va la explicació queens en fan:
1er. llarg.--V , els dos primers seguros son bolts, després burils, els seguros estan una mica distanciats i en Jaume ha de posar algún friends hiperpsicològic abans de la R,




2on. llarg.--6a, molt fi i exposat, molts dels seguros no es veuen i sense ressenyes que anem tenim que tirar i pensar que trobarem alguna coseta, no cal dir també una mica exposat amb trencament de preses inclós, gairabé tots els seguros són burils però hi trobem un parell de bolts i algun spit.





3er. llarg.-- V+, la sortida de la R molt fineta i la continuació un xic més fàcil però tampoc pots badar, en aquet llarg les xapes que hi han son bolts,








El grau que em posat és el que marca la ressenya que vam trobar després, però tots dos coincidim en que tots els llargs li falta mig grau més "com a mínim" , però això és opinió molt personal nostre.





Bé al final un altre dissabte al sac, i com sempre gaudint al màxim amb una gran companyia, i d'una regió que de veritat val la pena descobrir. De segur que hi tornarem!!!! Salut, i força al canut!!!!!!!!!!!
Fins a la pròxima!!!!!!!!