Sense piles no hi ha música!!!!

Feia dies que ho teníem decidit. Aquest dissabte toca Vilanova de Meià. Ens mirem un grapat de ressenyes, però a ultima hora només anem en Jaume, en Ricard i jo. N'hem d'escollir una, i al final triem la Musical Express. Segons varis llibres de ressenyes, una de les grans clàssiques de la zona.



Doncs dit i fet. A peu de via, demano permís per fer el Ll1, a priori assequible. Estem super motivats. No és cada cap de setmana que sortim de la nostra estimada Montserrat, i aquesta paret impressiona de veritat.

A mig llarg, se'm comencen a posar els braços com butifarres. Collons com s'ha de tibar aquí!!! Vaig trobant algun parabolt, però com que entre ells hi corre força aire, poso algun friend i algun tascó per seguir més tranquil. Si a més li sumem que la roca està un pèl sobada, i que vaig suant a cada pas, el resultat és que arribo a la R1 força rebentat.

Li toca el torn a en Ricard. Collons que amunt està el primer parabolt. Aquí el coco treballa de valent. Després el sostre, on pas a pas se'l passa entre artificial i lliure. I a partir d'aquí, encara més dur. Una placa fina de collons, amb les preses sobades i els parabolts a can pistraus. Amb aquestes que en Ricard crida R. Ens toca el torn.

Sort que en Jaume va deixant alguna cinta llarga per ajudar a fer el sostre. Aquí la roca encara està més sobada. Reposo a cada parabolt. Un cop passat el sostre, encara trobo més durs els passos de la placa, i a part amb els braços que fan figa, no trobo res segur. Per fi la R2. En Jaume comença el Ll3, però a l'inici ens mirem, i reflexionem. Estem fets caldo i només portem un parell de llargs. Ens en queden quatre més la sortida, i no és tard però hi ha numeros de que se'ns hi faci. Així doncs, decidim de baixar. Ja veiem de quin pal va aquesta roca, i que realment s'ha d'estar fort de collons per anar mig tranquil.

Amb un sol ràpel unint les dues cordes de 60, arribem a peu de via. Mentre baixem, ens passen un parell de voltors ben aprop. Són preciosos, amb una elegància acollonant, planejen arrant de paret com si res.

Un cop a terra, agafem el llibre de ressenyes i acabem el dia fent esportiva. Com canvia fer un 6b amb els parabolts a pocs metres!!! I és que el coco i fa molt!!! En definitiva, un llarg viatge, per fer un parell de llargs, això sí, a una gran via. Hi tornarem!!! I l'acabarem. La putada: qui voldrà fer el 2on llarg? Ara toca entrenar de valent, i agafar pila.

Salut a tothom!!!!!!!!!! i fins a la pròxima.

Ferrata Regina a Oliana

Aquest finde toca anar a realitzar un deute pendent. Amb uns quants elements del poble havíem decidit dies enrera que aniriem a fer una via ferrata. Dissabte va ser el dia escollit, tot i que en Roger no li anava bé, en Dorca, en Catà, en Marià, i un servidor quedem per anar cap a Oliana. Tranqui Roger que no te'n lliuraràs!!!


Varem escollir la Ferrata Regina, de fet en Dorca la va proposar ja que només havia fet el primer tram, i tenia ganes d'acabar-la. En Catà i jo ja l'havíem fet, i en Marià era la primera vegada que es posava un boudrier ( mentida, era la segona, que el dia abans varem passar la tarda a Banyadores!).

Què dir de la via? Doncs un 10!!! És genial. En un paratge preciós, que cagum l'olla, encara no hi he pogut escalar mai per allà dalt!!! A veure si un dia amb els Xapoutot hi anem.

Trams força verticals, i algun desplomillo que altre, et posen els braços a to. I l'equipament, també molt bo en tot moment. Deu ni do quin curro, equipar una ferrata tan llarga.

I esclar, tot això comporta que sigui una filera de gent que no vegis. La nostra intenció, era començar sense esmorzar, i fer-ho a mitja via. Doncs nanai de la xina. Erem dels primers de començar, però al darrera ens venia una colla que si ens passava no vegis, i darrera més i més!!
I com que l'esmorzar és sagrat, i s'ha de fer amb calma varem decidir de fer-ho al cim, i dit i fet, sols com uns mussols, amb una tranquilitat digne del que es mereix el paisatge ho varem fer.

De tots els trams, els més "diferents" per dir-ho d'una manera són el pont, al primer tram, i el canvi de paret al segon. Són xulíssims.

De material, portàvem de tot, fins hi tot un cordino i una mica de material per assegurar, ja que tot i estar molt ben equipada, mai es sap el que pot passar. Sobretot el casc, ja que hi ha alguna canal on és fàcil que caigui alguna pedra. La gent, no és gaire concient del que pot passar amb les pedres, i ens varem adonar de que n'hi ha que no vigilen res, i que passat jo....

Com més amunt, les vistes són més espectaculars.

Bé, en quan a horari, varem tardar 3 hores per fer la via, i del cim al cotxe una horeta més. És ben bé que el dinar se'ns va ajuntar amb l'esmorzar, però aquesta colla mai n'aprèn, i no hi ha ningu que vulgui arribar últim al cotxe, per allò que diuen de ... l'últim!!!!!!!

En definitiva, un dia genial. Ah!! ja vam decidir que la pròxima la Teresina, i que d'aquesta en Roger no se'n escapa, eh Roger????????

Salut a tothom, i comenceu a passar pel solet que ja es comença a agraïr!!!!!!!!!!!!!

Sol Solet, Aresta Brucs, i Drac gos a can Jorba

Dissabte sóm en Jaume i jo. Quedem d'hora per mirar de fer alguna cosa llarga. Teniem ganes de la Punsola, però al veure el temps al matí vam canviar d'opció. Al final anem a Can Jorba. Voliem fer la Drac gos i per aproximar-nos, fer la Scabroni, i seguir fins el cim de l'agulla per la Bego-Kush.


A l'arribar a peu de via ens trobem una bona colla de gent. Uns faran la Scabroni, i uns altres la Bego. Collons, els plans un altre cop enlaire. Amb aquestes que ens queda la Sol Solet. Cap dels dos l'havia fet, i no en duiem ressenya, però sempre l'havíem sentit anomenar. Així que ens hi posem. Varem empalmar els dos primers llargs, i els dos ultims amb fregament de corda que t'hi cagues. La via molt xula, de grau assequible, però amb algun tram on els parabolts allunyen una mica.

Al cim de la Miranda de can Jorba continuem amunt per l'aresta brucs. Una via desequipada, tot i que anem trobant algun arbust on fer-hi savines. Trobem dues R noves, preparades per rapelar des del cim de l'Agulla cap al cim de la Miranda.

Una aresta senzilla però s'ha d'anar en compte amb la roca, ja que està força trencada.

Amb aquestes que ens plantem al peu de la via Drac gos. El Ll1, comença un xic raro. Primer espatarrat fins al primer burí, i llavors força fí fins a la R1. Ens mirem amb en Jaume, collons si el V és així, com serà el 6a+!! Per sort, a partir d'aquí la via fa un tomb. El Ll2, simplement brutal!!! Vertical, amb roca perfecte (uns forats que no vegis), i ben equipat. Què més vols!!!!

Al tram final del Ll2, trobem una bavaresa un xic desplomada molt guapa, on i posem un parell de frends. Amb un n'hi ha prou, alien vermell, però per si de cas, saps.

El Ll3, comença molt vertical i de bona presa, com gran part de la via. Disfrutada de cada pas que no vegis!!!!

És un escàndol. La roca és perfecte. I a més, molt ben equipada amb parabolts. No se si és molt freqüentada, però fer la llarga aproximació val molt la pena.

El descens, el fem amb un curt ràpel des d'un pi, i seguint la carena, arribem a una canal a mà dreta que baixem fins al joc de l'oca. Llavors, decidim de baixar caminant, i tornem a can Jorba pel camí de la Palomera.

Ens ho vam passar genial. En total, uns 350 metres d'escalada. La punta dels dits del peu, sense comentaris!!! Però a valgut la pena.

Salut a tohom!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Frare Gros, via Bernat i Amàlia

Aquesta via la vam fer fa un parell de dissabtes. Ens trobem en Josep, en Gerard, en Ramon, i un servidor per tornar a tibar una estona. No sabem on anar, però en Ramon ràpidament fa una proposta. La via Bernat i Amàlia al Frare Gros. Perfecte. Dos dissabtes seguits a Frares!! i això que fins la setmana anterior mai hi havia escalat! L'aproximació la fem per Agulles, una passejada genial. Només per això ja val la pena.
El Ll1, puja per una espècie d'aresta, amb una dificultat força assequible, però amb la roca d'aquella manera, que et fa anar els quatre sentits. Fem la R1 a una savina just al peu del mur del Ll2.


A sobre en Gerard al Ll2, i a sota en Ramon, que tot i que deia que buscava per fer la R, la resta ens decantem més per la opció de que buscava bolets!!!

El Ll2 comença amb uns passos d'Ae on s'arriba força bé, i llavors ja per placa, equipat amb espits i un pitó, en tendència a l'esquerra s'arriba al cim del Bastó del Frare, on fem R en un arbre. A sota en Josep al Ll2.

El Ll3, puja un ressaltet i camines un troç fins a una canal, al peu de la placa dels següents llargs que ja ens deixaran al cim fel Frare Gros. Aquí tobem una restrillera de burils d'època, en bon estat, on farem un llarg d'Ae total, amb un parell de passets en lliure per arribar a la R4. S'arriba bé de buril a buril en Ao. A sota en Gerard posant per la foto ( en realitat té ja els braços inflats com una mala cosa i aprofita per descansar!!!!)

El Ll5, és una placa genial, amb algun alejillo que fa que no et flipis massa. De fet aquest, i el 2on, potser són els llargs més macos pel que fa a l'escalada. En Gerard se'l curra com un maxote.

A sota en Ramon i en Josep al llarg d'Ae.

Des del cim la vista és espectacular. La caiguda a la cara nord i la soletat de la regió de Frares ens deixa mig envadalits.

Això sí, quan arriben en Ramon i en Josep s'acaba la pau!!!!!! Quina colla!!!

Amb un ràpel amb corda de 60 arribem al peu d'una canal, que baixem fins a trobar el camí que amb senyals blaves i baixant per les cadenes de la canal dels Micos ens porta a Coll de Porc. El retorn el fem per la cara nord. Una ruta circular que per si sola ja val la pena de venir a fer. Ull amb les pedres a l'hora de fer el ràpel, com demostra la foto.

I ja per acabar un avís: molt d'oju amb aquest senyor de sota!!! Si mai escaleu amb ell, un cop repartiu el material, mireu que no us intenti agafar ( per confusió!!) el vostre material. A nosaltres ens va intentar... bé la foto parla per sí sola.

Salut a tothom, i encara aneu passant per l'ombra, collons com apreta encara, a l'època que estem!!!!!!!!!!!!!!!!!