dijous, 29 de juliol del 2010

Vies que s'han de fer...

Aquest dissabte només tinc el matí. Així que quedo amb un nou probable Xapoutot, en Joan, que fa quatre dies que escala i encara no ha provat mai la via llarga. També és d'Arenys de Munt, i això ja diu molt d'ell. La via escollida, és una d'aquelles que s'ha de fer un dia o altre. Quan passàvem pel seu peu de via, sempre deia: collons, encara no l'he fet, però mai trobàvem el moment. Doncs aquest dissabte era el dia, i la via, la Cerdà-Riera a la Saca Gran.



Què dir d'aquesta via que no s'hagi dit!! Doncs que s'ha de fer. Nosaltres vam passar amb el material que hi trobem, tot i que es poden posar friends mitjans-grossos al Ll1, i algun de petit al flanqueig del Ll3.




En Joan es va viciar de mala manera. Tranqui que ja pringarà algun día, jejejeje... De fet les primeres escalades hauríen de ser com aquesta, d'anar fent, i disfrutona al 100x100!!! Així tens ganes de tornar.


Amb aquestes que em truca en Marçal. Estan a la Portella Petita amb en Ramon, en Jaume, en Ricard, i la jove promesa de la colla, en Dani!!! Qui deia que avui no ens veuríem!!!!!!!



Doncs res, que amb en Joan baixem fins al Pas de les Portelles, i els hi fem un book fotogàfic que no tenen prous calers per pagar-nos'el.




Ells com sempre segueixen la tònica de buscar l'ombra... jejejeje.




En Dani tirant al pas crític de la via. Primer el van provar tots, inclús en Ramon i en Ricard i no el van passar ni en Ao... En Dani el passa en un plis plas!!





Quina colla!!! De fet aquesta, la Gam, també és una d'aquelles que s'ha de fer, i encara no l'he fet!! Queda apuntada.






En Ramon geient a l'última R. Sembla que estigui a una trona o a un ...





Un curt ràpel i sense adonar-nos'en, al bar. Això no falla!!








Bé gent, bones vacances als que en fagin, i als que no... doncs a disfrutar igualment!!!
Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!







dimarts, 20 de juliol del 2010

Integral Senda dels Angels a la Portella Gran

Dissabte queden en Jaume i en Ricard. La intenció és de fer una via a l'ombra, i tornar aviat a casa. I la via escollida és la Integral Senda dels Angels a la Portella Gran.



A continuació en Ricard ens en fa cinc cèntims del que els va semblar.


1er. llarg V+ Ae. La vam poder apurar en lliure però amb un parell de descans i de caigudes. Molt dura l'entrada a la R, i la resta del llarg molt fí, amb presa força petita. No estic segur de quin grau pot ser en lliure però més o menys 6b o 6b+.



2on. llarg Ae-V+ --- La sortida de la R és força dura, però pujant els peus podem arrivar a una molt bona presa dins la fisura, després dels primers 5 metres és més fàcil i anem a buscar una gran bauma per fer la R. En lliure podria ser 6a.



3er. llarg------V -Ao(6a) sortim per la dreta de la bauma i anem seguint els parabolts, el pas clau està una mica abans de la R , és un petit flanqueig i anar a buscar el següent seguro és molt finet(6a o Ao).



4art. IV+ Molt curtet però bastant disfrutón amb molt bon canto.




Feia algun dissabte que li tenien ganes, i a la que han pogut, l'han fet.





Ràpel, cap al cotxe i cap a casa amb la feina feta.







Salut a tots i fins la pròxima.




dilluns, 12 de juliol del 2010

Cutreclub a l'Agulla del Ninet

Dissabte ens tornen a sortir les coses de revés. Matinem molt per anar a x via. La nit abans, aquell rum, rum a la panxa degut als nervis, per x via. Tot el viatge amb cotxe xerrant de x via. Fem l'aproximació a x via. Arribem conjuntament amb un parell de companys que faran una altra via, però que té els primers llargs conjunts amb x via, però és que ja hi ha una cordada de tres a punt de començar x via!!! Collons, què fem? No ens agrada anar ni al davant ni al darrera de ningú, i és que la muntanya és molt gran. La cosa és que no portem cap més ressenya, i la zona no està com per posar-nos allà on no ens demanen. Decidim tornar al cotxe i anar a una altra zona. Un cop al cotxe ens apareix la pàgina on surt l'Agulla del Ninet. En Ricard ja hi ha pujat, però ni en Jaume, ni jo, hi hem estat mai. I farem la via Cutreclub, que llibre en mà pinta prou bé.



L'aproximació és la mateixa que per anar a la Ven Suri Ven, i un cop a peu de paret, tirar a mà esquerra fins que sens acaba el camí. Allà al costat d'un pi sec que després ens mirarem d'una altra manera, veiem un espit rovellat, i un altre a uns metres amunt. Demano permís per començar. Doncs amunt amb decisió, la roca dona una mica de cangueli, xapo el segon espit, i no es veu res més. La roca dubtosa, tirant a molt dubtosa. Vaig tirant amunt, i l'únic que veig és el pi a sota. Quin mal Karma!!!!!! La cosa s'ajeu i la roca empitjora a l'hora. Finlment fem la R1 a un arbre.




El Ll2 el fa en Ricard. Molt similar a l'anterior, però amb uns passos molt més finets i diguem que obligats, amb roca xunga. El pas crític, per nosaltres, està passat el segon espit, tot i que en Ricard troba un foradet a mà esquerra on hi entra un alien salvador. Llavors la cosa s'ajeu i la roca empitjora. En aquests trams, la via és un pèl exposada, ja que en qualsevol moment pot saltar una presa i fotret un meco considerable, ja que només hi ha espits als trams més difícils.





El Ll3 el fa en Jaume. Tot el llarg amb roca molt dubtosa, i només un parell d'espits.




El LL4 el faig jo. Tram molt vertical amb un canto espectacular, que ens fa disfrutar de valent, però que pensant amb la fiabilitat de la roca, i que ballen vàries xapes d'espits rovellats, doncs tu mateix. Llavors s'ajeu, i més del mateix. Fem R a un arbre.A la ressenya marca Ae, però en lliure és molt factible. Potser 6a+? Els colegues disfruten el tram al màxim.



El Ll5 el fa en Ricard. Un curt muret protegit amb un espit, que deuria haver estat la R, on realment et jugues un bon ostiot. Tots aquests llargs que hem fet fins ara són molt similars. Primer tram dret d'escalada, i després perd verticalitat fins al següent ressalt.
El Ll6 el fa en Jaume. Aquest ressegueix l'esperonet fins arribar al peu de l'Agulla del Ninet. Aquest llarg, tot i la dubtosa qualitat de la roca, és prou xulo.




I finalment, l'Agulla del Ninet. Em toca. Tirada neta, amb roca encara més dubtosa, però que s'aguanta. Hi coloco una savina, un tascó, un pont de roca, i un parell d'aliens.





Al cim, hi pujem d'un en un. Hi ha un parell de savines enllaçades entre elles que fan de R cimera.







Tot i no poder fer x via, avui, hem escalat una agulla d'aquelles que sempre recordarem.






Pel que fa a la via Cutreclub, doncs per vosaltres va, nosaltres ja l'hem fet. No crec que la repetim.






Un altre dissabte al sac, i esperant a veure quan hi tornem, que avui ens ha quedat un regust de boca una mica agre.
Salut a tothom, i passeu per l'ombra!!!!!!!!!!!!!








diumenge, 4 de juliol del 2010

Un mundo para ellos+Gam+Schizo a la Prenyada, Boy-Roca a l'Elefant, i Normal a la Mòmia

Aquest dissabte quedem molt, però que molt d'hora per disfrutar de la fresqueta d'unes vies que en principi creiem que estan a l'ombra. Sóm en Jaume, en Marçal, en Ricard, i un servidor. Més tard queden en Ramon i en Xavier, que sincerament ens fan una demostració d'experiència, ja que són els únics que escalen a l'ombra. Crec que ens ho sentirem a dir uns quants dies!!!!!! Bé, doncs el que sí que tenim clar és, que xino-xano, ens dirigim cap a Sant Benet.



En Ricard i jo volem probar d'enllaçar el Contrafort i la Prenyada, unint les vies Un mundo para ellos, GAM, i Schizo. No en tenim moltes referències, per no dir cap, i trobar l'inici ja ens porta prou feina tot i estar al costat del camí. Just abans de començar, passen per allà en Joan i en Toni, els primers bloggers que coneixem en persona. Ells també ho fan bé, i van a buscar l'ombra. Doncs al que anàvem, els primers passos els fem enfilant-nos per un arbre, xapem el primer buríl, i després la feina és meva per enganxar-me a la paret. Amb un Ao com una casa em poso a la paret, i passet a passet xapo un altre buríl, miro amunt, i veig la R1 un bon troç amunt. Collons, com allarguen, però realment l'escalada és molt disfrutona i amb el canto suficient per anar fent, i sense adonar-me arribo a la R1.



Al Ll2 s'hi posa en Ricard. Un mini flanqueig cap a la dreta, xapa un buríl, i llavors vertical amunt, supera una panxa amb unes bones apretades de passos finets, i continua prou fi i vertical fins a la R2. Un llarg molt mantingut amb passos força potents, i amb els burils que de vegades costen de veure, que hi són eh!!, però que s'hi ha d'escalar entre ells.





En Jaume i en Marçal es posen a la Boy-Roca de l'Elefant, que en Marçal la té pendent.






Entre els uns i els altres, tenim mig Sant Benet ocupat. La zona és preciosa, i si per aquesta época us poseu al sol, us assegurem que no trobareu cua a cap via!!!!!


Em poso al Ll3. Un altre bombo força potent, però que quan trobes la presa bona... és lo màxim en disfrutamenta vertical!!!!!!! I mica a mica tires amunt. El següent buríl no es veu, però està uns metres per sobre el bombo. Te'l trobes quan hi ets a sobre. La cosa comença a perdre verticalitat, a l'hora que no veig cap indici de per on va la via. Tiro amunt. No trobo res. Estic perdut al mig d'un mar de roca, això sí quina roca!!!!!!!!!! Sense adonar-me'n tinc l'últim buríl xapat a pendre pel sac, i quan me n'adono, el cap comença a fer de les seves. Poso un parell de merlets, un tascó, trobo un parell de buríls més, i fins i tot algun plom. Arribo a la R3 ben amarat.




Llavors queda arribar al cim del Contrafort, fer una mini desgrimpada i pujar una rampa que ens porta a la R del llarg que farem de la via GAM. Li toca a en Ricard. Comença amb un bombo que et fa apretar lo seu, i amunt. A l'alçada d'una fisura diagonal en Ricard diu que hi ha un parell de pitons: Un fa por, i l'altre molta por!!!!! Gran frase!!!!!! Xapa els dos, segueix, troba un espit, i supera una llastra sospitosa per la dreta per arribar a la nostra R5.





Semblem els amos de la zona. Només veiem gent (molta gent!!) a Gorros.






En aquest llarg s'ha d'anar força al lloro ja que hi ha trams amb la roca un pèl dubtosa, tot i ser bona, però com que no hi ha res... A sota es pot mig veure la llastra.





I l'últim llarg, és la cirereta del pastís!!!!!! Està amb parabolts inox del 8. Surto de la R, cap a la fisura, xapo un parabolillu (quin plaer!!!!), tiro amunt, un parell de savines, i em poso a la placa de l'esquerra. Molt vertical, molt de canto, molt d'apretar el culet, o sigui molt de tot!!!!! Quin llarg més guapo.













I ja sóm al cim. Quina integral més bona!! Arribem al cim alhora amb en Jaume i en Marçal, i com no, amb el solano que no ens ha abandonat en tota la via!











En Jaume i en Marçal també van disfrutar lo seu a ple sol.









Aquí us passo l'enllaç de quan la varem fer, http://llembresku.blogspot.com/2008/10/amb-una-no-nhi-ha-prou.html










La foto inferior, amb zoom no té desperdici!!!!!!!!!!








I tot això sota la atenta vigilància dels que varen dormir més, varen esmorzar, i varen escalar a l'ombra!!!!!!!!! No ens queda ni res per aprendre!!! En Ramon i en Xavier, que varen fer la Normal de la Mòmia.














Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!