dimarts, 30 de juny del 2009

Cerdà-Riera a la Ven-Suri-Ven

Aquest dissabte, en Ricard ens en té preparada una que deu fer temps que li ronda pel cap de repetir. Ens trobem l'Isabel, en Ramon, en Ricard i un servidor, i just a l'esmorzar ens proposa la Cerdà-Riera a l'Agulla Ven-Suri-Ven. En Ramon només de sentir-ho comenta que es pensava que ja mai més la repetiria. Els ja l'han fet uns quans cops, però ni l'Isabel ni jo encara havíem tingut l'honor de fer aquesta gran clàssica de Montserrat. Tenim uns mestres que no ens els mereixem!!!


I és que sempre que anem de camí cap a Agulles, amb la paret al davant, sempre hi ha un o altre que diu: Mira, la Ven-Suri-Ven!!! Algun dia l'hem d'anar a fer!!! El dia ha arribat!!! De camí cap a peu de via tant en Ricard com en Ramon comentaven lo sobada que la recordàven de l'ultima vegada que la van repetir farà ... anys!!!! La veritat és que té trams un pèl sobats, però és que només dissabte hi varem passar set cordades!!!!! Amb raó!!!


Nosaltres farem una cordada multiple. Un farà de primer, recuperarà a dos, i un d'aquests al restant. No se si m'he explicat bé, però si no m'enteneu, veniu el proper dia!! Portem una cordada al davant, i de seguida se'ns apunta una altra al darrera. Tots molt bona gent. Ens tirem fotos els uns als altres mentre avancem per la via.



Avui estic motivat, i demano de tirar de primer al Ll1. Està totalment net d'equipament, però es pot posar algun friend al tram inicial que és el més dret, i un cop a la terrasseta que anem flanquejant a mà esquerra, podem utilitzar els diferents arbres per encintar. A l'ultim fem la R1.


Al Ll2 també em deixen tirar-li de primer. Això ja són figues d'un altre paner!! Es va resseguint l'evident fissura. Fins arribar al primer buril, potser que sigui el tram més sobat que recordi, però tampoc molt exagerat. Continuem per la fisura, passem un arbust, i llavors ve un tram força dret equipat amb claus.És un tam força mantingut i molt disfrutón. Després uns metres més i ja sóm a la R2.





A aquest llarg, hi trobem burils i claus, però tot i això hi vaig posar algun alien. Ah!! Hi ha caps de buril on no hi entra la plaqueta recuperable, i aquí estreno el meu mosquetó dels invents!!!




Al Ll3 li tira en Ricard. Des de la R2 es veu una filera de claus que ressegueix la fisura. Comenta que abans era artificial ( i ara també si vols!!), però que es pot apurar en lliure i està cotat com a 6a. Ell com no, fa tot el que pot en lliure. El sentim que es queixa que ha tingut de xapar una cinta agafat a ella!!! És un crack!!! Envès de patir per no sacar d'un clau amb el pati que tenim sota els peus, es lamenta de fer un A0!!





I és que l'ambient que té aquesta via és espectacular. I a l'ombra en tot moment, amb un "viruji" que fotia!!






Aquest llarg està força equipat amb claus, però hi ha un alejillo on en Ricard hi va posar un friend. De fet a quasi tota la via els friens mitjans i petits i entren molt bé.







L'Isabel, que a l'inici no ho tenia clar, puja com una campiona!!! Per haver estat tot l'hivern sense quasi toca roca, puja amb una facilitat alucinant.







I l'ultim llarg, me'l deixen per mi un altre cop. Em van dir que era IV+, llavors per la canal amb arbres i sortida per la dreta de IV. Collons!!! A l'inici ja flipo vastant fins al primer buril. Hi poso 3 friends! Sort que els havia agafat a la R3. I llavors la canal. Mai havia fet una canal, o xemeneia semblant. No passo per enlloc!!! Sort del règim, jejeje!! i la sortida, sense cap assegurança, aquí em va tallar una mica el rotllo. És deixa fer bé, però el cap va treballar de valent.












A aquest llarg només hi trobem un buril a uns metres de la sortida de la R3, però podem enllaçar tots els arbres que ens creuem a la xemeneia.









Al cim de la via hi fotia un vent de mil dimonis. Com canvia aquesta vessant de Montserrat!!











Agraïr les fotos que ens han enviat els companys de la cordada que duiem al darrera. Unes fotos molt bones!!! I als que duiem al davant, que al final no ens vam poder donar les dades, molts records!!!












El descens el fem amb un ràpel per la xemeneia que ens deixa al camí de la part alta d'Agulles, i cap al cotxe.












Una gran clàssica que espero repetir algun dia, ja que val molt la pena, tant per l'escalada com per l'ambient. El que de segur que repetirem és la companyia, que això sí que és immillorable!!!
Salut i peles!!! I passeu per l'ombra!!!!













dilluns, 22 de juny del 2009

Panxa del Bisbe i Miranda de Sant Benet

Dissabte passat ens trobem gran part de Xapoutot's. Amb aquesta colla impossible no disfrutar ni que sigui de l'esmorzar!! El nostre destí va ser la zona de Sant Benet, tot i que com pintava el dia, amb ruixats constants, varem estar a punt de quedar-nos a la zona del Monestir. Ens vam repartir amb tres cordades, de tal manera que:

En Ramon, en Josep i l'Isabel varen fer l'Aresta del Violí. Feia dies que en Josep ja li tenia ganes. Què dir d'aquesta via, doncs que és molt disfrutona, tot i que no val a badar-hi.


La roca, genial, la dificultat, força assequible, però repeteixo, no val a badar-hi ni pensar que és una via xupada, ja que les assegurances ( parabolts ) t'obliguen a escalar força entre elles.


Al 3r llarg, quan fem el flanqueig per sota el sostre cap a l'esquerra, té uns passos força psicològics, ja que l'ultima assegurança xapada queda força per sota els peus, i es prou fi fins a la següent. Tot i això, és una via genial.


En Marçal i jo, varem fer la seva via veïna, la Stradivarius. El dia que vàrem fer l'Aresta del Violí ja ens la vàrem mirar i vam dir que havia de caure. Quin viot!!!! el 1er llarg, al.lucinant. Uns 55 metres de V mantingut en tot moment amb potser un pas que destaca més al superar una mena de bombo. Les assegurances ( parabolts ), segueixen la mateixa tònica de la seva veïna, t'obliguen a escalar força tot i no estar extremadament lluny. I és que la qualitat de la roca, et fa disfrutar de cada pas!!


El Ll2, encara millor. Segueix el mateix tipus i qualitat de roca, però amb uns graus més d'inclinació. De fet, és dret de collons!!!! Però amb unes preses d'escàndol!!! I molt ben assegurat. De segur que no serà l'última vegada que faig aquesta via!!!



Aquí teniu els components de l'assalt a la Miranda de Sant Benet: Ramon, Josep, Isabel, Marçal, i un servidor.





I en Ricard, en Jaume, i en Roberto, es posen a la Panxa del Bisbe, a la via del Cabra. La via comença a l'extrem esquerra de la Panxa, quan es separa del camí, al costat dret d'un tram amb arbres. Des de terra la primera assegurança ( burils ) no es veu.





Dir que la via és molt mantinguda en tot moment, i que al tram de 6a del Ll3, el segon buril està trencat, però pujant una mica de peus s'arriba a l'altre. A partir de la R3, s'arriba al cim per terreny fàcil i sense assegurances.






Aquí els components de l'assalt a la Panxa del Bisbe: en Jaume, en Ricard i en Roberto.








I aquí vistos des de la Miranda de Sant Benet. Aquesta foto els hi ha costat molts calers!!!!!







I aquí tota la colla de ple!! Moltes gràcies als fotògrafs ( Ramon i company) que van dir que havien anat a l'Elefant. Si ens llegiu, molts records i de segur que si ens tornem a trobar faran veure que son guiris i que no entenen el que els hi diem!!!










Un gran dia, amb una colla encara millor. A veure si podem reunir-nos tots plegats ( eh, Gerard i Dani!!!! ) i en fem alguna de bona, si més no un bon tiberi!!!!!!!!!!!!!
Salut a tothom !!!!
Aneu en compte amb els petards (amb el cava no cal, jejeje!!!!) i sobretot recordeu de passar per l'ombra!!!!!!!!!!!!!!!
Apa siau!!!!!!!!!!








dimarts, 16 de juny del 2009

Marxa de Resistència de Cap de Rec

Molt bones a tots. Primer de tot avisar de que aquesta entrada al blog no és d'escalada, sinó d'una de les activitats que més m'agradava practicar abans de començar a escalar, les travesses de resistència. I a més, de les que he pogut fer, les que més m'han agradat són la travessa del Montseny, i aquesta, la del Cap de Rec, per el seu traçat per l'alta muntanya i el seu espectacular paisatge que ens acompanya en tot moment.
La nostra aventura va començar divendres al vespre, ens passem a buscar en Joan, en Miquel, i en Josep, i carretera amunt fins a Ribes de Freser. Allà em quedat amb en David, un bon amic de Figueres. Un cop tots junts, ens repartim als cotxes, i la pròxima aturada, a fotre'ns un bon tiberi a mitja collada. Embotit, peus de porc, i un bon vinet, què més podem demanar!!!! Arribem al refugi de Cap de Rec pels volts de mitja nit i preparem el vivac. La nit, com no espectacular. Es veien totes les estrelles perfectament Vam veure el carro ( amb el pic i la pala, jejeje, coses del vi!! ), i una lluna que ho il.luminava tot. En definitiva, que quasi no vam aclucar ull, entre riures i la boca com un suro que duiem dels peus de porc. A les 5 ens llevem i comencem a preparar. La marxa comença a les 6. Quins nervis!!!!


El recorregut que ens espera, ja el coneixem de fa un parell d'anys, però ens impresiona com el primer dia. En David, i en Josep la faran corrent. En Joan, en Miquel i jo, caminant. El recorregut comença amb uns 5 Km de baixada (410 m de desnivell negatiu) fins al poble de Viliella. A partir d'aquí, fins al refugi de l'Illa, ja a Andorra, 14 Km amb un desnivell positiu d'uns 1000 m, ja et comencen a posar les cames a to.


Això sí, el paisatge ho compença tot. Un cop al refugi de l'Illa, ens espera un descens llarg i fatigós
per la Vall del Madriu d'uns 15 km, amb uns 1300 m de desnivell negatiu. A mitja baixada, sorpresa!!! ens trobem amb el mega crack Toni Ramon i el seu pare que van a caminar per la vall del Madriu. Quina sorpresa més agradable!!!!

Amb 6 hores i 13 minuts ens plantem a l'avituallament més potent de la prova. Allà agafem forces, moltes forces. La pujada que ens espera és molt temuda, i les forces ja no estan per tirar coets. 2 minientrepans de buti, 3 mitjes cañes de xocolata, una mica de bull, 3 gots de cocacola, glucosa, i no recordo què més ens refan una mica, jejejeje.


Ens agafem la pujada amb calma. Són 1400 m de desnivell positiu en uns 12 km fins al collet de Sant Vicenç. Pel mig però tenim el refugi de Perafita, amb un control i una mica d'avituallament.
De cop i volta en Miquel ens diu que vol parar a reposar una mica. Fa mala cara, i és que la calor i la forta pujada passen factura. Fem un troç més, cada cop se'l veu pitjor. Ho està passant malament de veritat.


Marejat i sense forces, mica a mica, arrivem al refugi de Perafita. Allà s'estira a l'ombra. No tolera ni l'aigua, ni glucosa ni res. Amb en Joan parlem amb l'organització, i veient que la cosa no millora, i que aquí no es pot abandonar per medi de transport terrestre, decidim avisar als bombers.





En uns minuts ja sentim l'helicopter. Donem les gràcies a l'organització, i als bombers per la seva efectivitat, i rapidesa.




Se l'emporten a l'Hospital d'Andorra, i allà li faran el que li hagin de fer. Ara, amb en Joan, ens hem d'afanyar per arribar. Hem d'agafar el cotxe i anar a l'hospital a veure què. Truquem a en Josep i en David. En Josep ja ha arribat, i en David encara no.




Collons, encara ens queden uns 400mts de desnivell fins al collet, i llavors 550m de desnivell de baixada en 10 km per l'arribada. El tram final se'ns fa llarguíssim, i a més s'ajunta el cansament, la son, i sobretot la pressa per veure com està en Miquel.






Al final, arribem, i ens esperen en Josep i en David. Quan els hi expliquem els fets, queden bocabadats. En David també ha agafat una "pajara", i s'ha quedat clapat 2 hores al Refugi de Perafita, pèrò ha pogut continuar i arribar.






Amb aquestes que agafem el cotxe i cap a Andorra falta gent. Arribem a l'Hospital, i allà ens trobem a en Miquel. Ha patit una forta deshidratació que l'ha deixat Kao. Fins que se li normalitzen les forces i els resultats de les proves no són normals, no el deixen marxar. Llavors uns dies de bondat, molta aigua, i menjar suau, i ja tornarà a la normalitat. Des d'aquí dir també que l'assegurança de la Feec va respondre perfectament. La tornada ens la vam anar repartint a estones, conduia el que menys son tenia al moment, o més aviat el que no dormia!!! Un dia ben aprofitat, jejeje!!! Després dels aconteixements, uff, quines ganes de que sigui dissabte vinent!!!!!!!!!!!!

Salut, i passeu per l'ombra!!!!!!!!!!!!!!!!!







diumenge, 7 de juny del 2009

Òpera Prima i La Bella Easo

Aquest dissabte ens trobem a Arenys de Munt amb en Marçal i en Xavi, i passar a buscar a en Ricard de camí cap a Montserrat. I quina és la gran il.lusió del dia, doncs que allà junt amb en Ricard ens hi trobem a la Isabel i a en Josep!!! Sembla que han aparcat els esquís, i a partir d'ara ja ens anirem veien més les cares. Ja trobavem a faltar aquells esmorzars amb les Cocacoles esbrevades, l'olor de manxego, i sobretot, les pedres a la motxilla!!!!!!!!!!!!!


Doncs les vies escollides van ser La Bella Easo, i l'Opera Prima, totes dues al Gorro Frigi. Ens vam repartir de tal manera que els espartans d'Arenys de Munt fariem una cordada, i en Ricard, l'Isabel i en Josep l'altre.


Per en Xavi era la segona via llarga que feia, i tant ell com jo encara no havíem assolit mai el Gorro Frigi.


Les dues vies pujen força a prop l'una de l'altre, i per tant anàvem veient força estona com pujavem amb penes i treballs els uns i els altres per les vies.


Però el problema el trobàvem a les reunions, que entre que uns cridàvem "lliure!", els altres "reunió!", i una colla d'aficionats a un club de futbol que es van trobar al Monestir que cridàven no se què de campions, allà ningú sabía el que collons havia de fer!!!!



Pel que fa a les vies, molt, però que molt disfrutones!!!!! jejejeje!!!! Només dir que els trams més durs es troben a les sortides de les reunions, i que estan molt ben equipades.





Pel que fa a la companyia, inmillorable. I esperem que encara ho sigui més quan podem ser tots els Xapoutot al complert. Pel que fa a les fotos, tota la culpa la té en Xavi, que es va apoderar de la camara i no va parar de fer el paparazzi en tot moment. El molt mala persona fins hi tot va fotografiar una bandera de l'Espanyol!!!!!!!!!!!!





Va ser una jornada genial, vaja, més o menys com les que fem cada dissabte!!!!!!!!!!!






Salut a tothom!!! i passeu per l'ombra!!!!! i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!!!!