El dissabte, la resta de la colla marxen novament cap a Agulles. Tot i el vent, es decanten per anar a reser del Setrill, i concretament la seva via Bon Voyage. Així ens ho expliquen....
1er. llarg V+ --- Aquest llarg ha estat reequipat amb espits però tampoc estan per tirar cohets. El grau em va semblar que està super ajustat, crec que podria ser algo més del que marca la ressenya, però això es un altre tema i no acabariem mai amb les discussions... Només posar-te a la paret veus com anirà el tema, el llarg està equipat però això no deixa que vaig anar patint per la posibilitat de caure sobre aquestes xapes. Practicament s´ha d'apretar a tota la tirada sobre tram vertical i pocs llocs on reposar.
2on llarg V+ ---- Els primers metres són els més difícils , vaig tenir de fer Ao per arribar a la segona xapa, la resta és una mica més humá i per fer l´últim muret de sortida no vaig veure per on anava la via i vaig tirar recte on hi trobem un parell de bolts.
Ràpel , desgrimpem uns metres per la cara nord fins un bosquet on trobarem en un arbre l´instalació. 35m.
Apa, una altra aventureta al sarró, i ja esperem la pròxima...
Salut!!!
dijous, 7 de febrer del 2013
dimarts, 5 de febrer del 2013
Matinal al Serrat d'en Muntaner
Aquest diumenge, tenim temps fins al migdia per a sortir a escalar una estoneta. Fa unes setmanes que no podem sortir quan volem, i s'ha d'aprofitar quen tenim una estoneta. Som en Toni i un servidor. La resta de la colla, no perden pistonada i com sempre, surten dissabte, i deunidó lo forts que van...
Fot un vent de tres pebrots, i força fred, però el solet que fa és un punt a favor nostre. serà qüestió d'escollir un lloc arraserat, i assolellat. Finalment ens decantem per la vessant est del Serrat d'en Muntaner, i ho encertem de ple!!! Passemun matí més que agradable.
Comencem pel Ll1 de la via Petit Nil, per arrivar-nos a la feixa on comencen la majoria d vies del serrat. Un llarg molt guapo, on és recomanable de portar algun friend petit-mitjà, per a complementar l'equipament que hi trobem.
Un cop a la feixa, ens posem a la via Divorci inminent, de la que en fem els dos primers llargs. Portem una sola corda d'esportiva, així que decidim de baixar de la R2 de la via, per a baixar amb un sol ràpel. És la única via que està amb espits, no té pèrdua, i segueix clarament la fisura que ratlla la paret en tot moment. Comença molt fina per arribar a la fisura, i a partir d'aquí amb constant flanqueig ens mana a la reunió. És difícil i temptador no xapar els parabolts de les vies esportives que la creuen, però si ho aconseguim, queda una via amb el seu caràcter...
De baixada encara ens posem a una via d'esportiva que trobem a l'esquerra de la via que hem fet. Encara no n'hem tret l'entrellat de la via que és, ni del grau que té. L'únic que diem és que és guapíssima i mantinguda de pebrots. Està equipada amb parabolts inox que es veuen molt nous, i al segon, o tercer, té un pitó clavat un pam per sobre. Un cop acabada, ens retirem que per avui ja en tenim prou, i no volem arribar tard.
Salut!!!!!!!!!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)