dimecres, 28 de març del 2012

Vies Puyal-Benavent i Bluesnake a la Bitlla + d'en Jordi, sortint per la Siddharta a la Bola de la Partió

Aquest dissabte quedem amb en Gerard, la Glòria, en Ricard, i un servidor per anar a fer alguna vieta a Montserrat. No teníem clar on anar, ja que en Gerard diumenge corría la Marató de Barcelona i no volía una aproximació massa llarga per a no ressentir les cames per l'endemà.




Un cop al bar, decidim d'anar cap a Agulles, que allà sempre hi ha vies pendents. Fem quatre fotos a les ressenyes de les escollides, i cap a la Bitlla falta gent.... En Ricard amb en Gerard es posaran a la Puyal-Benavent, de la que no tenim gens d'informació tret de que s'hi ha de tibar un munt, i que està restaurada amb parabolts.






La Glòria i jo ens posem a la Bluesnake, que puja paral.lela a la seva esquerra. Aquesta ens la recomana en Ricard. Un cop iniciada, pensem si li hem fet algo dolent que ens vulgui tan de mal!! De fet, uns varem recomanar als altres les possibles vies a fer, amb la qual cosa ens varem putejar mutuament...






Al pujar tan propers, ens hem fet un "book" mutuament, i les fotos són alternades d'una via a l'altra. Anem al gra... La via Bluesnake:


Via de dos llargs molt guapa, de molta finura i gran continuitat, però on no et pots permetre el luxe de cometre cap error... I això què vol dir, doncs que corre moooolt d'aire entre les poques assegurances que hi trobem i a més és complicat de col.locar-hi res extra. A part, aquestes són burils de l'època, que en cas de caiguda, amb aquests "alejes", val més no pensar-hi... La graduació de la ressenya original que portem, està força ajustada ( ho direm així per no crear polèmiques...),  la qual cosa et fa anar ben atent des de que hi poses els peus, fins que en surts. 






Aquest podría ser un breu resum general de la via, però no tot és dolent, ja que tot i passar-hi una bona dosi de moments força adrenalínics, doncs l'hem disfrutat molt. Sobretot, no anar-hi justos de grau!!!!! De material, amb 7 cintes exprés ( al Ll1, trobem les tres primeres assegurances amb doble buril) , una plaqueta recuperable, algun friend per si trobes algun foradet i R ( amb diversos mosquetons de seguretat) hem passat.






Pel que fa als companys, podríem dir que més del mateix... Ells mateixos ens ho expliquen:


Via Puyal-Benavent:


1er.llarg   V+/6a?  -- Llarg molt exigent i mantingut amb poques assegurances ( 4 ) , on posar alguna cosa més és complicat. Està reequipada amb bolts, però n'hi ha forces als quals vam tenir d'apretar la femella amb la mà. La roca tampoc és massa bona en alguns trams i les assegurances força distants no permeten que en cap moment baixem la guardia i estar hiperconcentrats en gairabé tots els moviments. La R está amb dos bolts una mica per sota de l'extraplom .
 





2òn llarg Ao o 6C  -- Aquest llarg és el més explosiu. És curt i prou equipat, amb uns passos en lliure per apretar-hi de valent. Els bolts i els burils  es van alternant i la R la trobarem a uns 10m. 
 







3er.llarg Ao o 6b+  -- potser el llarg més xulo per gaudir de la via, ben equipat com l´anterior però una mica més assequible.
 En general una via guapa on realment tindrem de donar la talla en el que en teoria és el llarg més fàcil.






En general una via guapa on realment tindrem de donar la talla en el que en teoria és el llarg més fàcil.






Per baixar, fem un ràpel des d'una instal.lació que trobem al cim cap al collet que separa la Bitlla de la Bola de la Partió, on ens espera la continuació de la jornada. 












Un cop al collet entre les dues, ens decantem per pujar quest cim tant característic de la regió d'Agulles, i ho farem per una via oberta per en Ricard i un parell de companys més, la via D'en Jordi.






Aquesta via, consta d'un llarg que ens deixa a la R1 de l'aresta Brucs a sota de la característica Bola. Està equipada amb parabolts , i comença a l'arbre que trobem al vell mig de la canal, just en una baumeta ben visible.






La via comença amb un pas força dur ( o Ao ) per superar la bauma, i a partir d'aquí, anar fent, buscant els bons cantells que van apareixent a cada pas. És prou vertical i mantinguda en general, i una bona alternativa a la seva veïna aresta Brucs.






Un cop a la R1, amb el solet al clatell que tan hem trobat a faltar a l'inici de la via, continuem pel llarg d'artificial de la via Siddharta, que ens deixarà al cim de la Bola.






Anem tan propers els un als altres, que fins hi tot guardem els estreps per a fer algun pas d'espatlles per superar l'artificial...






En definitiva, una gran jornada, amb un gran ambient, molts riure, i unes vies que quedaran grabades al nostre cap per uns quans dies... de fet, un cop tatxades, no hi ha cap necessitat de tornar-hi, oi?






Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!

dilluns, 19 de març del 2012

Malanyeu en família

Ja fa temps que l'Edgar ens comenta de pujar un dia cap a Malanyeu, la seva residència preferida, per a disfrutar d'un bon dia d'escalada. El cas, és que ho comenta a un bon grapat de gent, i com no tots ho acceptem ben decidits.



Al final som una setzena!!!!!!!! Com molt bé us imagineu, no posarem nom per nom, ja que la memòria no està per tirar cohets, però si que comentem que abans de dissabte molts de nosaltres amb prou feines ens coneixíem, i amb la resta ni això!! Tot i això, ja estem organitzant la pròxima!!!!!!!



El bon ambient va ser la nota dominant de la jornada.



Pel que fa a Malanyeu, què podem dir que no s'hagi dit? doncs res.... Personalment hi havía estat un cop a fer via llarga, i aquest cop ens varem dirigir al sector més a la dreta de la paret del Devessó i a les Taules de la LLei. Quina roca!! Realment és un plaer escalar aquest peculiar rocam.



Observem com en poc troç de diferència, podem diferenciar víes assequibles molt ben protegides, i vies on cal escalar moltíssim entre parabolts, essent totes d'un sol llarg. Això sí, les de les Taules de la Llei, totes molt ben equipades, i llargues i mantingudes de pebrots.



 Portem unes ressenyes que més que ajudar a ubicar-nos ens posen més dubtes alhora d'endevinar les vies realitzades, i  un cop probades algunes d'elles, encara no tenim clar ni el que hem fet ni la dificultat que teníen... vaja, que el debat estava obert!!!!!
Però de fet això era el de menys, la qüestió era disfrutar...



Observem com les joves promeses d'aquí quatre díes ens passaran la mà per la cara si segueixen amb aquest fanatisme.A nosaltres ens agrada, però és que a ells... I és que practicament no van parar d'escalar!!



El dia radiant permetía estar al solet en màniga curta. La bona temperatura ens va acompanyar en tot moment.



Les hores van passant, i fem un moç. Els cantos amb la panxa plena sembla que es veuen millor...



És la primera visita de la Queralt a una zona d'escalada i sembla que s'ho ha passat prou bé. A l'arribar a casa, no para de dir que vol tornar-hi.... collons, haurem de fer un esforç i fer-ho!!!!!jejejeje



El dia va marxant, però els records de la bona companyía no, i per això que ja s'està movent el tema per fer-ne una altra que avui ens ho hem passat mnolt bé! Ah, i a Malanyeu hi tornarem, que hi ha víes que prometen molt!!!




Salut, i fins a la pròxima!!

diumenge, 18 de març del 2012

Aresta Ribas al Puntal de l'Alabarda

Aquest dissabte, per motius varis, la colla estorna a dividir. Uns anem amb tota una colla a fer una jornada d'escalada d'allò més familiar, i en Josep, en Ricard, i en Ramon, doncs queden per anar a Montserrat. La via escollida és l'Aresta Ribas al Puntal de l'Alabarda, que ja fa temps que tenim a la llista, i que els que no hi hem pogut anar, doncs hi haurem d'anar. Visita obligada!!! ens comenten els companys...
Ells mateixos ens ho expliquen...




 1er. llarg 6a. reequipada amb parabolts del 8mm. i molt ben assegurada, la vam poder apurar en lliure però 
 si algú ens diu que és una mica més de 6a. m´ho crec. En general molt dreta i mantinguda amb unes preses força petites on trobar un lloc per reposar es feia complicat. La R és penjada.






2on. llarg IV+  En general, crec que a tota la via se li hauria de pujar un puntet el grau, però això nomès és la meva humil opinió. Aquet llarg comença en diagonal cap a l´esquerra a buscar un pitó amb una baga vella i continua aixi fins arribar a una bauma on trobarem un parell de seguros més. Sortim per la dreta de la bauma recte  amunt uns quans mts. en un tram força finet  i on la próxima xapa la trobarem passat aquest ressalt i tornant es diagonal cap a l'esquerra, on ens vindrà un altre muret vertical on trobarem un pont de roca a la seva sortida. I d´aquí recte amunt fins la R.







3er. llarg V+  Tornem a sortir per la dreta de la R on començarem a trobar els bolts una mica en diagonal, aquest llarg està més equipat però passat els primers metres els seguros estan més separats i no pots badar-hi.







4art. llarg IV+ Sortim per la dreta de la R a buscar un bolt que ens queda a uns metres, continuem recte amunt on trobarem algun buril, i a l´alçada d'una bauma trobem una reunió antiga, a partir d´aquí flanquejem cap a l´esquerra a buscar l´últim ressalt dret on per ser IV+ les preses no sovintegen massa, en aquest tram vam posar un alien vermell ( molt precari ) i un de blau molt millor. 






  El descens el fem fent un petit  ràpel per després d´una grimpada fàcil fins trobar un altre coll, on farem una altra grimpada, aquesta més llarga per assolir el cim, a partir  d´aquí anem per la carena fins arribar al camí que baixa  de Sant Jeroni.
  







Via molt recomanable però on hi tindrem d'apretar en els llargs més fàcils. 





Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!

diumenge, 11 de març del 2012

Via Musical Express a la Roca dels Arcs

Fa un parell d'anys i mig, més o menys, que varem visitar per primera vegada aquestes terres... La via escollida era la Musical Express. A priori, una de les grans clàssiques assequibles de la paret ( segons ressenyes). Erem en Jaume, en Ricard i un servidor. El resultat, aquest. La paret ens va posar on tocava. 
Ha passat el temps, i ja hem fet moltes visites a la zona, per acostumar-nos a aquest estil d'escalada tan peculiar que trobem en aquesta paret tan impresionant. Cada visita però, ens havíem mirat i enrecordat de la Musical Express, però sempre passant-hi de llarg. Encara no savíem si seríem prou capaços... Ens havía clavat l'espina ben endins, i tard o d'hora ens l'havíem de treure.



Quedem a principi de setmana amb en Jaume i en Ricard per tornar-hi. L'hora havía arribat. Divendres a última hora s'hi apunta en Gerard. Farem dues cordades, els cunyaos, i en Ricard amb un servidor. Arribem a peu de via, i sorpresa, una cordada francesa està a punt de començar. Ens posem a xerrar amb ells, són noi i noia, i sorprenentment decideixen de deixar-nos la via per nosaltres. Ells es posaran a la veïna El senyor de los Bordillos.



Comencem com l'última vegada. Concentració màxima, i de motivació no cal parlar-ne... El primer llarg, en principi assequible, de seguida ens recorda com les gasten per aquí. Però aquest cop és diferent, coneixem una mica més la roca i ja sabem de quin peu calça. Arribem a la R1. Ara bé aquell llarg que tantes vegades ens ha aparegut en somnis...



Com no, li tira en Ricard. Per arribar al sostre ja hi ha un bon tram desquipat i amb la roca força sobada que et posa bé... i després el sostre. Ho intenta en lliure, però no hi arriba, i amb un cop d'estrep el supera amb agilitat. Però això no és tot. Aquí comença una placa llisa amb poquíssim cantell i a més sobat, que juntament amb l'aire que corre entre les assegurances t'acaba de deixar servit. Llavors un desplomet més ja amb més cantell ens deixa a la R2.



Els companys francesos, ens fan una demostració de com es fa per passar aquests sostres sense fer cap mena d'esbufèg.



Aquest segon llarg, és el més dur de la via sense cap mena de dubte. El sostre es pot superar prou bé amb artificial, però al tram de placa s'hi ha de donar una mica la talla. Nosaltres hi varem posar un parell d'àliens grocs en aquesta tirada.



L'última vegada varem baixar d'aquí. Avui continuem. A partir d'aquí, verticalitat absoluta amb trams desplomats, fins a l'última tirada. La tònica de la via a partir d'aquest punt, és d'anar pujant  buscant el millor canto per a no cremar les piles abans d'hora.



Anem força junts amb els cunyaos, esperant-nos a les R, gaudint així plegats de l'escalada amb bona companyía. Lo just com per no fer-nos nosa a les R, però lo sufucient com per notar la seva olor de mascles...



Mentre estava a una R, sento que algú em crida... Collons, l'Albert!!!!!!!! Feia anys que no ens vèiem, i just ens hem de trobar aquí penjats!!! Quina il.lusió!! Ell, amb el seu germà pujen per la Taca de Romesco.



Mica a mica anem pujant, amb uns llargs molt mantinguts, i que a mida que ens trobem més amunt, amb les assegurances més llunyanes. Hi ha passos força obligats, això sí, amb la possibilitat d'autoprotegir-nos prou bé amb els friends.



Cal tenir en compte, que els metres van passant factura, i que la continuïtat de la via no afluixa. Potser com més amunt, no trobem la roca tant sobada com als dos primers llargs, tot i que es nota el pas de la gent. Sovint, observant-la bé, no cal que ens hi matem gaire per saber on trobar el bon cantell.



A l'últim llarg, si que la verticalitat comença a afluixar, tot i que les dues úniques assegurances que hi trobem ens fan anar ben atents.



Nosaltres hem passat amb una dotzena de cintes, semàfor d'aliens,  algun camalot, i les R. La sortida de la via, la fem per la feixa, i allà on ho veièm més clar amb una petita grimpadeta ens deixa al camí de descens.



Ja la tenim al sarró!!! Una via que val molt la pena, totalment recomanable, on s'hi ha d'apretar un munt per la seva gran continuïtat. Amb els companys, ens hem tret l'espina de sobre, però alhora potser pensem que millor que passés el que va passar. Així ens hem preparat per a poder gaudir-la envès de pujar patint com ho haguéssim fet llavors.




Apa gent, salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!