diumenge, 30 de novembre del 2008

Més tossuts que una mula!!!

Aquest dissabte, i amb les condicions que hi ha, varem tornar a quedar amb en Jaume, en Josep, en Ricard i jo per tornar al Gra de Fajol Petit, a fer alguna altra canal. La nostra intenció era l'Estreta, però a l'aproximar-nos'hi vam veure que hi havia cua ( aquesta canal, és pitjor que anar a comprar el pa a Ca l'Enric!!!). Després d'uns moments d'indecisió per veure què feiem, vam triar la mateixa del dissabte passat, la central.
Només començar, ja vam veure que la neu estava més glaçada que la setmana anterior, ique com que el diedre inicial es veia en prou bones condicions, vam decidir de començar la variant per allí mateix.

Fem R a la roca de l'inici del diedre i ens hi posem pel dret. És una barreja de neu molt dura i glaç que permet avançar prou bé amb l'ajuda dels piolets i els grampons, tot i que també fem ús de la roca en diversos trams. En aquest diedre, nosaltres hi vam colocar dos pitons, més un altre que vam trobar-hi. Un cop passat aquest, seguim per terreny més tombat i evident, fins trobar un pitó amb unes bagues on fem R.
Aquí el temps ja es va començar a tapar, i la neu a fer acte de presència. A sota en Ricard a rribant a la R.


És un llarg prou disfrutón, i que serveix d'escalfament pel ressalt que ve a continuació!! A sota en Jaume sortint del diedre.



Aquí vam girar cua la setmana passada. De fet, les condicions del ressalt no és que variessin molt en una setmana, però el sol fet de portar claus de gel, ja canviava la situació. A sota en Ricard superat el tram més vertical.




No és que hi hagi molt de gruix de gel, però sí el sufucient per superar-lo. Hi vam posar dos cargols de gel, i llavors fins a la R, que es troba a la sortida del ressalt, a la paret de l'esquerra, amb un espit i un pitó. A sota en Ricard sortint del ressalt.






Realment és el tram més xulo de la canal. Aquí el temps ja s'anava emmerdant per moments. L'home del temps l'havia encertat de ple.






Tant a sota com a sobre, en Josep i jo superat el tram més vertical del ressalt i en direcció a la R.





A partir d'aquí, ens posem en ensamble, i ja per terreny més tombat tirem amunt sota una forta tempesta de neu.









Sempre anem tirant seguint la lògica i la part que veiem més bé, fins que finalment i arribem a la cresta cimera. No sabem si em sortit per la mateixa canal, però el fet és que sortim a uns 20 metres de la creu del cim.









Aquí fot un fred que pela!!!! Entre la neu, el vent que bufa, i el fred que fot, fem la foto de rigor al cim i decidim d'esperar a en Josep i en Jaume al coll, en un lloc més arraserat. Per arribar al coll, la neu ens picava la cara, i amb prou feines veiem res!!! Ho teniem tot glaçat!!! Bé, tot fa de mal dir....










Un cop tots reunits al coll, bebem una mica (d'aigua, eh!!!), i comencem el descens cap al cotxe. La nevada és d'aquelles maques, i un cop al parquing veiem que hi ha un bon gruix de neu a la carretera!!












Ho guardem tot com podem per no deixar el cotxe fet un cristo (que al final li deixem), posem les cadenes i tirem avall. Fins passat Setcases ens neva!! Sort que en Josep es un xaval previsor i a part de portar cadenes, les sap posar, que sinó...( que els hi preguntin a uns que ja sabem...)!!!!











En definitiva, un dia genial i una canal guapíssima. Aquest any pinta de collons. A veure si algun dia d'aquests anem a fer alguna hivernal? jejejejeje. Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!












diumenge, 23 de novembre del 2008

Al Fajol Petit a estrenar temporada!!

Dissabte decidim d'estrenar la temporada hivernal. L'elecció, és el Gra de Fajol Petit. Per això, quedem ben d'hora en Jaume, en Josep, en Ricard i jo, per anar cap a Vallter. No sense abans aturar-nos a menjar un bon esmorzar a Setcases.
Al pàrking del refugi, s'hi veia un gran ambient, per lo qual tothom s'afanyava a preparar els trastos per arribar abans a la paret. En principi, voliem fer la canal estreta, però un cop allà i al veure-hi varies cordades al davant, ens vam decidir per la central.
La neu, estava en bones condicions, i ens va permetre arribar fins al peu del ressalt rocallós que hi ha a mitja paret sense massa problemes. Allà trobem una reunió amb parabolts. El resalt, està amb una fina capa de gel que no es veu molt segura, i decidim de tornar un tros enrera i probar la variant. A sobre arribant al ressalt.


Flanquefem per la canal per anar a buscar l'inici de la variant. Allà, trobem un pas on ja decidim d'encordar-nos. A sobre flanquejant per arribar a l'entrada de la variant.

La variant, comença amb un tram de canal amb la neu en molt bon estat, que permet abançar sense problemes. Bé, de fet el pitjor era el fort vent que ens va acompanyar durant tot el dia. Hi havia ratxes que si no estaves ben anclat et feien mig perdre l'equilibri!! A sobre en Jaume iniciant la variant.



A mitja canal, trobem un pitó amb un parell de cintes, i llavors fem reunió amb un merlet al peu del ressalt que tenim al capdamunt de la canal. A sobre en Ricard pujant per la variant.




En aquest ressalt, ens trobem amb el mateix cas que l'altre. Una molt fina capa de gel que no permet pujar amb confiança, tapa tota la roca, i amb el vent que fa encara menys!!! En Josep ho intenta un parell de vegades pel costat esquerra, però res. A sobre, en Josep en un intent, i en Jaume i en Ricard a la reunió.





Al final, decidim baixar, que el fred ja sens ha posat al cos. Collons quin vent!!! Pèrò bé, el fet és que aquest any ja em fet l'estreno, i que tornarem per acabar-les un altre dia. Els Xapoutot no es rendeixen així com així!!!!!






De passeig per la regió d'Agulles

Diumenge al matí, vam quedar una colla per anar a fer una ruta per la regió d'Agulles de Montserrat. Erem un pupurri de diversos pobles del Maresme. De Calella, de Tordera, de Sant Pol, i d'Arenys de Munt. Ens vam trobar al coll de Can Maçana on vam esmorzar abans d'iniciar la caminada. Mentre ens anavem coneixent tots, feiem camí en direcció cap al coll de les Portelles, i fins al refugi Vicenç Barbé. Aturada tècnica per.... i reprenem la marxa!
Erem una bona colla, i de rialles no en van faltar durant tot el camí! Depèn amb quins tipus de personatges t'ajuntes pots acabar amb la motxilla plena de... però de vegades també els hi surt el tiro per la culata!!! jejejejeje


El dia era espectacular, i ens aturavem cada dos per tres a tirar fotos ( i a mirar noves vies!).
Des del refugi, vam agafar el camí del Pas del Princep, i un cop passada l'agulla superior d'aquest pas, ens trobem amb la font de l'Esllavissada. Aquesta queda amagada a la dreta del camí, i sota d'uns blocs de roca.



D'allà ens dirigim a Coll de Porc, i com que anavem bé de temps, continuem fins al Coll del Miracle. Aquí la temperatura i l'airet fant un tomb que ens recorda que entrem a la cara nord del massís!!





Baixem per la Canal del Miracle, amb una mica de precaució per les patinades, fins que trobem el GR, per el cual tirem una altra vegada en direcció al coll de Can Maçana.





Aquesta zona és molt espectacular, per les parets de la cara nord de Frares i d'Agulles. Apa que no ens queden parets per escalar!!!! Ara que amb la fresca que fot, millor que ho deixem per l'estiu!!!! De camí, passem per sota de la Cadireta, la cual ens dona unes ganes boges d'emparrar-nos'hi!! Aquesta si que queda pendent!!






Una sortida molt xula, amb una companyia millor. Ara a veure quan en fem una altra!!! Fins a la pròxima, i mentre recordeu de passar per l'ombra!!!!!






dijous, 13 de novembre del 2008

Glòria a Sant Martí!!!!!

Que gran que és Sant Martí!!! Ha tingut la sort de ser el patró d'Arenys de Munt, que molts diuen del món el millor punt!!! jejejejeje. Aprofitant encara l'últim dia de festa Major, quedem amb en Marçal per anar a tibar una estona. No hi ha com fer festa!!!























Ens decidim per Montserrat, i més concretament la zona de sobre el Càmping. Teniem unes vies observades que els hi teniem ganes, i vam anar a veure què.

























Primer volíem escalfar a la via del cargolet, per després probar la alucina carabina. Un cop allà decidim posar-nos directament a la segona. Quina via més guapa!! De fet només vam fer els dos primers llargs, però ja n'hi va haver prou per disfrutar. El LL1, comença finet, i va disminuínt dificultat fins arribar a la reunió. També allunyen les xapes a mida que el vas avançant. A sota, al LL1.



























El LL2, és un dels llargs més guapos que recordo haver escalat jo de primer. A l'inici no les tenia totes de posar-m'hi, però vaig recordar unes paraules d'un dels meus grans mestres ( KK,KK,KK), i al final em vaig decidir. Molt vertical i amb presa, et fa disfrutar de valent!! Collons, quan penso en que vaig estar a punt de tocar retirada abans de probar-lo!! A sota al LL2.





























En Marçal també el va disfrutar de valent!! Però al LL3, ja sí que no ens hi vam veure en cor, Encara es veia més vertical i amb un bombo a superar només de sortida!! Això encara ens va gros.























Rapelem la via i a peu plà decidirem què fem. Des de la R2 s'arriba perfectament al camí amb dues cordes de 60. Rapel.



















Llavors ens decidim per intentar almenys el LL1 de la Alta Tensión. En Marçal s'hi posa, però avui no té el dia. És un llarg de diedre guapíssim, on trobem spits, claus, burins, savines, etc... A sota en Marçal a aquest llarg.































A mig llarg, es desvia un pèl cap a la placa de l'esquerra, fins a trobar la reunió ja sota el sostre. A sota en Marçal al mateix llarg.

























Veient com està l'equipació del sostre, de segur que la resta de xapoutot's s'hi haguessin posat, vam decidir de rapelar i anar a una altra via. A sota el LL2 que no vam fer.





















El dia havia anat molt bé, i encara tenia ganes d'escalar. El cap em deia de probar alguna via on posar-me a prova. I just a la dreta de l'Alta Tensión, hi ha un 6b equipat amb parabolts que em tempta de veritat. Segons el llibre de la vertiente norte és la via Pantani. Estava super motivat, i nerviós alhora. Mica a mica anava fent metres, xapo una, xapo l'altre i anar fent. Cada cop estic més a gust i emocionat veien que va sortint i que no pateixo de coco com em pensava, fins que patapam, em trobo a tres xapes de la reunió, i un tros per sobre l'últim parabolt xapat, i no veig clar el pas. Bé de fet sí el veig, però em falta confiança per fer-lo!! merda!! baixo fins al parabolt i reposo una estona. Ho torno a probar, i torno a baixar. Anava massa bé. Al final faig el pas però des d'aquí fins al final de la via, penso més en xapar els parabolts que no pas en disfrutar de l'escalada. Xapo els tres ultims parabolts agafat a la cinta. Veig que encara em falta moltíssima confiança i que fa massa por caure!!! A sota reposant a la via Pantani.





























En definitiva, una gran jornada d'escalada amb en Marçal, i sobretot amb una tranquilitat no gaire normal en caps de setmana. Ara sí que podem dir que s'ha acabat Sant Martí, però ja tenim en ment de que l'any que ve tornarà, i que de segur que la via Pantani i moltes més ens les treurem com si res!!!! Ojalà, jejejeje!! A reveure!!!!!!
































































dimecres, 12 de novembre del 2008

Congost de Montrebei

Molt bones a tothom. Primer de tot, vull dir que aquesta sortida no és ben bé d'escalada, però el fet de que la passi, és per si mai algú vol fer una bonica excursió en un dels paratges més impressionants que tenim entre Catalunya i Aragó, el Congost de Montrebei. A sobre foto de l'Ermita de La Pertusa.


Aixi doncs, aprofitant els dies de la Festa Major del poble, el dilluns quedem amb en Marçal, la Moni, la Berta, en Jose, i la Lídia, i cap a Montrebei falta gent!! No mola ni res fer festa entre setmana!! Deixem el cotxe a l'aparcament on comença l'itinerari del congost. Des d'aquí també podem anar cap a l'ermita de La Pertusa. A sobre, vistes del paisatge enboirat i si us hi fixeu bé de l'ermita.

Mica a mica, i tota l'estona per camí molt ben senyalitzat i trepitjat ( fins hi tot hi ha rastres de btt!!), ens anem apropant al congost. Les parets són impresionants, i el bosc amb el típic color de tardor, fan que el paisatge sigui ... senzillament acollonant. I si a més, hi sumem que som els unics excursionistes que trobem, i a més d'Arenys de Munt, ja no hi ha paraules!!!!jejejeje





A mida que ens acostem, podem veure la boira que intenta travessar el congost a empentes, però que aquest, amb les seves altes parets li frena el pas. I pel darrera, el Pirineu ben nevat. Aviat hi anirem a esmolar piolet i grampons.


Ja comencem a veure el tall de la paret pel cual passa el camí. Mentre mirem paret i paret per intentar descobrir les vies que hi ha i imaginar-nos els valents que s'hi posen.


De cop i volta, mentre entrem al congost, la boira s'esvaeix. Segur que és Sant Martí que ens acompanya a la sortida. Gran patró aquest en Sant Martí!! jejejejeje
Bastants metres per sota, veiem que l'anic camí es veu força trepitjat, de tornada hi passarem.


El camí de dalt, que és el més utilitzat, està equipat amb un cable d'acer, i de tant en tant trobem bancs per descansar una estona i gaudir del paisatge. De fet aquests bancs, també fan de barana. A dalt, un parell de galifardeus!!!


El camí de sota és totalment transitable, tot i que no té cable ni res enlloc.


Ja de tornada, és impossible no aturar-se i mirar enrera. És massa maco per no mirar-ho.



En total varem estar unes 6 hores. Gran part d'elles buscant vies, esmorzant un entrepà amb pa de ca l'Enric, buscant bolets, etc...


Una sortida totalment recomanable, i qui sap si el pròxim dia que hi torni sigui per anar a fer una d'aquestes vies de somni!!!!! Records a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!