Només començar, ja vam veure que la neu estava més glaçada que la setmana anterior, ique com que el diedre inicial es veia en prou bones condicions, vam decidir de començar la variant per allí mateix.
Fem R a la roca de l'inici del diedre i ens hi posem pel dret. És una barreja de neu molt dura i glaç que permet avançar prou bé amb l'ajuda dels piolets i els grampons, tot i que també fem ús de la roca en diversos trams. En aquest diedre, nosaltres hi vam colocar dos pitons, més un altre que vam trobar-hi. Un cop passat aquest, seguim per terreny més tombat i evident, fins trobar un pitó amb unes bagues on fem R.
Aquí el temps ja es va començar a tapar, i la neu a fer acte de presència. A sota en Ricard a rribant a la R.
És un llarg prou disfrutón, i que serveix d'escalfament pel ressalt que ve a continuació!! A sota en Jaume sortint del diedre.
Aquí vam girar cua la setmana passada. De fet, les condicions del ressalt no és que variessin molt en una setmana, però el sol fet de portar claus de gel, ja canviava la situació. A sota en Ricard superat el tram més vertical.
No és que hi hagi molt de gruix de gel, però sí el sufucient per superar-lo. Hi vam posar dos cargols de gel, i llavors fins a la R, que es troba a la sortida del ressalt, a la paret de l'esquerra, amb un espit i un pitó. A sota en Ricard sortint del ressalt.
Realment és el tram més xulo de la canal. Aquí el temps ja s'anava emmerdant per moments. L'home del temps l'havia encertat de ple.
Tant a sota com a sobre, en Josep i jo superat el tram més vertical del ressalt i en direcció a la R.
A partir d'aquí, ens posem en ensamble, i ja per terreny més tombat tirem amunt sota una forta tempesta de neu.
Sempre anem tirant seguint la lògica i la part que veiem més bé, fins que finalment i arribem a la cresta cimera. No sabem si em sortit per la mateixa canal, però el fet és que sortim a uns 20 metres de la creu del cim.
Aquí fot un fred que pela!!!! Entre la neu, el vent que bufa, i el fred que fot, fem la foto de rigor al cim i decidim d'esperar a en Josep i en Jaume al coll, en un lloc més arraserat. Per arribar al coll, la neu ens picava la cara, i amb prou feines veiem res!!! Ho teniem tot glaçat!!! Bé, tot fa de mal dir....
Un cop tots reunits al coll, bebem una mica (d'aigua, eh!!!), i comencem el descens cap al cotxe. La nevada és d'aquelles maques, i un cop al parquing veiem que hi ha un bon gruix de neu a la carretera!!
Ho guardem tot com podem per no deixar el cotxe fet un cristo (que al final li deixem), posem les cadenes i tirem avall. Fins passat Setcases ens neva!! Sort que en Josep es un xaval previsor i a part de portar cadenes, les sap posar, que sinó...( que els hi preguntin a uns que ja sabem...)!!!!
En definitiva, un dia genial i una canal guapíssima. Aquest any pinta de collons. A veure si algun dia d'aquests anem a fer alguna hivernal? jejejejeje. Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!
Aquí el temps ja es va començar a tapar, i la neu a fer acte de presència. A sota en Ricard a rribant a la R.
És un llarg prou disfrutón, i que serveix d'escalfament pel ressalt que ve a continuació!! A sota en Jaume sortint del diedre.
Aquí vam girar cua la setmana passada. De fet, les condicions del ressalt no és que variessin molt en una setmana, però el sol fet de portar claus de gel, ja canviava la situació. A sota en Ricard superat el tram més vertical.
No és que hi hagi molt de gruix de gel, però sí el sufucient per superar-lo. Hi vam posar dos cargols de gel, i llavors fins a la R, que es troba a la sortida del ressalt, a la paret de l'esquerra, amb un espit i un pitó. A sota en Ricard sortint del ressalt.
Realment és el tram més xulo de la canal. Aquí el temps ja s'anava emmerdant per moments. L'home del temps l'havia encertat de ple.
Tant a sota com a sobre, en Josep i jo superat el tram més vertical del ressalt i en direcció a la R.
A partir d'aquí, ens posem en ensamble, i ja per terreny més tombat tirem amunt sota una forta tempesta de neu.
Sempre anem tirant seguint la lògica i la part que veiem més bé, fins que finalment i arribem a la cresta cimera. No sabem si em sortit per la mateixa canal, però el fet és que sortim a uns 20 metres de la creu del cim.
Aquí fot un fred que pela!!!! Entre la neu, el vent que bufa, i el fred que fot, fem la foto de rigor al cim i decidim d'esperar a en Josep i en Jaume al coll, en un lloc més arraserat. Per arribar al coll, la neu ens picava la cara, i amb prou feines veiem res!!! Ho teniem tot glaçat!!! Bé, tot fa de mal dir....
Un cop tots reunits al coll, bebem una mica (d'aigua, eh!!!), i comencem el descens cap al cotxe. La nevada és d'aquelles maques, i un cop al parquing veiem que hi ha un bon gruix de neu a la carretera!!
Ho guardem tot com podem per no deixar el cotxe fet un cristo (que al final li deixem), posem les cadenes i tirem avall. Fins passat Setcases ens neva!! Sort que en Josep es un xaval previsor i a part de portar cadenes, les sap posar, que sinó...( que els hi preguntin a uns que ja sabem...)!!!!
En definitiva, un dia genial i una canal guapíssima. Aquest any pinta de collons. A veure si algun dia d'aquests anem a fer alguna hivernal? jejejejeje. Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!
Molt bones a tothom. Primer de tot, vull dir que aquesta sortida no és ben bé d'escalada, però el fet de que la passi, és per si mai algú vol fer una bonica excursió en un dels paratges més impressionants que tenim entre Catalunya i Aragó, el Congost de Montrebei. A sobre foto de l'Ermita de La Pertusa.
Aixi doncs, aprofitant els dies de la Festa Major del poble, el dilluns quedem amb en Marçal, la Moni, la Berta, en Jose, i la Lídia, i cap a Montrebei falta gent!! No mola ni res fer festa entre setmana!! Deixem el cotxe a l'aparcament on comença l'itinerari del congost. Des d'aquí també podem anar cap a l'ermita de La Pertusa. A sobre, vistes del paisatge enboirat i si us hi fixeu bé de l'ermita.
Ja comencem a veure el tall de la paret pel cual passa el camí. Mentre mirem paret i paret per intentar descobrir les vies que hi ha i imaginar-nos els valents que s'hi posen.
De cop i volta, mentre entrem al congost, la boira s'esvaeix. Segur que és Sant Martí que ens acompanya a la sortida. Gran patró aquest en Sant Martí!! jejejejeje
El camí de dalt, que és el més utilitzat, està equipat amb un cable d'acer, i de tant en tant trobem bancs per descansar una estona i gaudir del paisatge. De fet aquests bancs, també fan de barana. A dalt, un parell de galifardeus!!!
El camí de sota és totalment transitable, tot i que no té cable ni res enlloc.
Ja de tornada, és impossible no aturar-se i mirar enrera. És massa maco per no mirar-ho.
Una sortida totalment recomanable, i qui sap si el pròxim dia que hi torni sigui per anar a fer una d'aquestes vies de somni!!!!! Records a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!
