dilluns, 12 de setembre del 2011

Aresta Ribas a la Vinya Nova

Aquest dissabte tenía de fer molta calor. En principi, entre setmana quedem per anar al Montseny, però com sempre passa, uns últims contratemps ens fan que fem un petit gran canvi. Sóm en Josep, la Isabel, en Lluís i un servidor. 



Doncs amb en Lluís, que des de fa molt de temps que teniem pendent l'Aresta Ribas a la Vinya Nova, els hi proposem als companys i ens diuen que ja l'han fet però que no els fa res tornar-hi. Doncs cap al peu de via que falta gent...



Dic que falta gent ja que a part de nosaltres quatre, quan iniciavem la via apareix una cordada de tres. Ens presentem, i mica a mica, reunió a reunió, anem fent amistat. Són en Pere, la Quima, i en Josep. A ells, donar-los les gràcies per les fotos que ens han passat, i per tenir la santa paciència d'aguantar-nos tota la via, part del descens, i fins i tot al bar!!!!!!!!!!



De la via, doncs comentar el que ja expliquen a la majoria de ressenyes i blogs, una via molt guapa, llarg a llarg, només trencada de tant en tant per algun canvi de reunió. Comentar que passat el tram de flanqueig que marquen com a V+, ens va semblar força obligat... i que el següent, el de 6a, és una meravella. La resta, a disfrutar de cada pas que ens regala aquesta llarga aresta.



No ens n'adonem, que el sol ja ens pica de ple. Collons com apreta!!!!!!!!!!! No hi ha res com escollir bé... A l'ombra ja hi anirem a l'hivern nosaltres... No és d'estranyar que trobem poques cues a les vies que escollim... Només els bons s'hi posen, eh Pere!!!!!!!!!!!!jejejeje



Després d'una bona apretada, no hi ha res com una R incòmode per no saber com posar-s'hi...



Hi ha moments en que vam tirar dues cordades de cop, i l'únic que aconseguim, és liar la troca que no vegis.



Però d'aquestes coses s'aprèn. De segur que el pròxim dia encara la liarem més....



En algun tram, els que pujàvem de segon, teníem feina per encertar les cordes a seguir...



El descens, el vàrem fer seguint l'aresta per un corriolet prou net, fins arribar ( al cap d'una bona estona ) al camí de marques vermelles, que cap a l'esquerra ens torna a l'aparcament seguint el Torrent del Pont. Una bona passejada, on podem gaudir de bones panoràmiques de la Plantació i de Sant Jeroni.



Una molt bona jornada, en molt bona companyia, i en una gran via que de ben segur algun dia o altre repetirem.



Salut, i passeu per l'ombra!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

6 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

A l'Agost l'Aresta Ribas? sempre l'havia tingut per una via de tardor-hivern...!! quina calorada deurieu agafar, al Bar acabaríeu amb la reserva de birres no?
Felicitats pel bon humor que gasteu!

Llorenç ha dit...

uf!!! nosaltres tambés ens l'estavem mirant l'altre dia...però la calor ens va tirar enrrere!! valents! felicitats! a veure si ara ens hi podem apropar aquesta tardor...i amb la vostra piada en mà!! ej eje j!

llembresku ha dit...

Jaume, potser la millor época és quan no faci tanta calor, però llavors no arribes tant assedegat al bar...jejeje. Bromes a part, nosaltres varem entrar-hi d'hora, i el sol ens va començar a tocar mes o menys a mitja via.
Llorenç, val molt la pena. Em refereixo a la via, eh, la piada no tant, jejeje. El fet, és que ja hi ha moltíssima informació molt detallada per internet sobre aquesta via, i posar més del mateix, doncs no sé. Nosaltres anàvem amb la ressenya dels escalatroncs ( com sempre, boníssimes!!) i la de lanochedeloro, que estan de pebrots a l'hora d'empalmar llargs.
Salut a tothom!!!!!!!!!!!!!!!

Mingo ha dit...

Quan fa calor aquí acostuma apretar, pq el ventet que acostuma a fer per les parts de dalt aquí no arriba. Abans quan no havia prohibició era una bona via per fer a l'hivern. Felicitats.

Joan Baraldes ha dit...

Ei Colla,

Això de pujar dues cordades juntes potser far colla i promou l'amistat però jo ho trobo força temerari i perillós.
Salut i a tibar

josep de sant pol ha dit...

ei joan sembla que es mes perillos anar al camp de futbol que alla si que si junta molta penya sensa promoure la amistat pero no eram dos si no tres cordades per fer mes caliu
cap a dalt i salut
pst sensa mala llet i amb un bon somrriure