dimecres, 31 de desembre del 2008

Matagalls amb esquís!!!!

Crec que dimarts (amb tantes festes ja no sé ni a quin dia vivim!!), i després de fartaneres i gateres varies, i de no poder fer res pel collons de temps, al final i com diuen els de "Al filo de lo imposible": se abre una ventana. Decidim probar de pujar al Matagalls amb esquís. Som en Ramon, en Dani, en Lluis i un servidor.
Quan comencem l'ascenció (gran paraula!), pensem que serà un passeig. Vull dir que crèiem que seria un passeig amb els esquís a l'ombro!!

A la mínima que podem, a uns cinc minuts del cotxe, ja ens calcem els esquís i mica a mica anem trobant més quantitat de neu!!


El dia és espectacular (tot i que veiem la part del cim ben tapada per la boira), i la neu encara més!!



Deixem-nos de punyetes, lo que és espectacular, és el tiparro dels d'Arenys de Munt!!! Tios buenos!!!!!




Des de l'any passat que no tocava res del material d'esquí, i va passar el que tenia de passar. Doncs que com que tenia les pells de foca que semblaven penques de bacallà, i que enganxaven menys que el Superglue dels xinos, se'm van desenganxar, i si no arriba a ser pels McGivers ( Dani, Ramon, i Lluis), que amb un cordill m'ho van arreglar, encara estaria patejant per allà!!!!
Doncs com anava dient, cada cop estava més tapat, fins al punt que no veiem res. Bé, això és mentida, ja que ens veiem nosaltres!!!
Quin plaer pujar al Matagalls amb aquesta neu!!!
Un cop al cim, i amb un vent i una boira de collons, ens preparem per la baixada. Baixarem pel camí normal que ve de Collformic, ja que hi ha traça i la podrem sguir bé fins que sortim de la boira.
La baixada, per definir-la amb una paraula: Espectacular. No tenim fotos de la baixada, ja que a mig camí vam trobar unes *... que ens van tenir entretinguts una estona fent filigranes!!!!!
Apa, bon final d'any i fins a la pròxima!!!!











*Ginesteres: Arbust típic del Montseny que sempre es posa al mig del pas quan vas encigalat amb els esquís posats.
































dijous, 25 de desembre del 2008

Banyada Nadalenca

Avui dia 25 de desembre (fum, fum, fum!!!), ens hem ajuntat uns quans xapoutot a la platja de Calella per participar a la 12ª Gran Banyada Nadalenca. Ha estat molt divertit, i a part el dia ens ha acompanyat molt. Després el pica-pica, i cava per cel.lebrar .....



Molt bon Nadal a tothom, i a beure cava, i menjar torrons a tot drap!!!! Fins a la pròxima!!!!

diumenge, 21 de desembre del 2008

Obre la porta, collons!!!!

Primer de tot, molt bones a tothom! Aquest dissabte, va ser un pèl diferent a altres dissabtes. Ni millor, ni pitjor, bàsicament diferent! Era el dia escollit per fer la "comilona que t'hi cagues!!" amb la colla. Al matí escalaríem, i pels volts del migdia aniríem a omplir el pap!
Erem una bona colla. En Ramon, en Josep, en Jaume, en Dani G, l'Isabel, en Dani E, en Ricard, en Dani petit, fins i tot va poder venir en Gerard, i jo! Déu ni dó quina tropa!!! A sobre en Gerard a primer pla, en Ricard, l'Isabel i en Dani petit a una reunió, i al darrera del pi es veu en Ramon. Tota la colla junts, però separats!!
El lloc d'escalada escollit, va ser la zona dels Totxos de Cam Nou Barris, a Collbató, i com que erem tanta colla, uns vam fer esportiva, i els altres via llarga. A sobre en Dani petit, ensenyant-nos la seva tècnica infal.lible. Això d'escalar fi ja ho porta a la sang!!!

En Ricard, en Dani petit, l'Isabel, en Ramon, i en Josep, van anar a fer les vies Somni de Primavera, i Somni d'Estiu. A sobre l'Isabel en un dels llargs de les vies.


La colla Xapoutot s'havia apoderat de la zona en pocs moments, i el gran patriarca de la colla ens controlava en tot moment, com es pot veure a la foto de sobre! jejeje. En Josep en un dels llargs.



En Gerard, en Dani G, en Dani E, en Jaume i jo, ens vam quedar fent esportiva entre les vies del totxo de l'Estel, i les de la placa de l'Indi. A sobre en Dani E, en un 6b del totxo de l'Estel. Deu ni do com allarguen els seguros d'aquest totxo!!





Mirant la guia de Montserrat Sud, veiem que hi ha una via nova al Totxo de l'Estel, que es diferencia clarament de les altres vies existents, ja que té les assegurances una mica més properes!! A sobre en Gerard arribant a la R de la via Paquita 6a.




És un sector força bo per l'hivern, i amb vies per tots els gustos. Ens ho varem passar pipa!! A sobre en Ricard, amb en Dani petit ( la nova generació dels Xapoutot!!!).







Avui tenim un xafarranxo de fotos de totes les perspectives possibles!!! A sobre en Josep apretant de valent!!






Les vies de la Placa de l'Indi, estan ordenades d'esquerra a dreta, de més a menys dificultat, i a més molt ben assegurades. Aquí vam fer la Qui no plora no mama (V/V+), i la Seminolas (6a). Les dues amb els passos clau a l'hora de passar un ressaltet que trobem a mitja via. A sobre en Dani G, i jo a aquestes vies.








En Ramon, sempre ens diu que ell com a màxim fa V+ ( és una de les frases que més recordo que em va dir el primer dia que vaig anar amb ells!!). En aquesta foto de sobre es veu clarament que està fet un crack!!! I això que feia dies que no tocava roca!!!!









Els que feiem esportiva varem passar gran part del matí al totxo de l'Estel. De fet varem fer totes les vies menys la Nurieta, que segons la guia s'hi havia de posar material. S'hi ha d'anar bé de coco, ja que com he dit abans, els seguros allarguen una mica, però la roca és molt bona, i amb foradets. A sobre en Jaume al 6b.










En aquesta foto en Ramon ens està demostrant del que és capaç!!! Xaval, estàs fet un fiera!!!!











Va ser un matí força ben aprofitat, i amb la qual cosa ens va anar entrant la gana. Quan els budells van començar a rugir, vam plegar les cordes, i cap a dinar!! La millor feina del dia!!!jejejeje













Va ser un dinar genial, amb les típiques batalletes comentades, les bromes, etc.... però això sí, amb una immillorable companyia. Amb jornades com aquesta, pateixo per a veure si deixem d'escalar, per només quedar per endrapar!!!!













Lo millor del dinar va ser la fresqueta que entrava per la porta del bar!!! Obre la porta collons!!!!jejejeje. Va ser genial!!! Molt bones festes a tothom, i fins a la pròxima!!!!!













diumenge, 14 de desembre del 2008

Canal, i Columna del Verdet

Aquest dissabte, teníem dues opcions, la primera era anar a fer una canal a Ulldeter, i la segona, probar d'anar a fer alguna casacada de gel al Pedraforca. Com que dies enrera ja haviem estat fent canals, al final ens vam decidir per la segona. O sigui que cap al Pedraforca falta gent!! Erem en Ricard, l'Antonio, en Jaume i jo. A sota en Ricard al primer ressalt de la canal del Verdet.
Un cop al mirador del Gressolet, agafem el camí i anem trobant cascades, però totes encara estan molt justes de gel. Els ànims comencen a estar per terra, però a l'arribar al peu de la canal del Verdet veiem que aquesta es pot intentar. L'intenció era pujar tot el que poguéssim i si més amunt faltava gel, ja baixariem rapelant. A sota l'Antonio al primer ressalt.

Primer, anaven pujant en Ricard i l'Antonio, ens deixaven els cargols posats a en Jaume i a mí ( nosaltres encara no en tenim, com que ens hem portat bé a veure com es porten els reis!!!) i feien reunió al capdemunt de cada ressalt, on després ens trobavem els quatre, i així anar fent. A sota en Jaume al tercer ressalt.
Tant l'Antonio, com jo ens estrenavem en això d'escalar cascades de gel, i la veritat és que mola un colló!!! De segur que no serà ni l'última, ni la penultima vegada que en fem!!! Això d'estar clavat al gel amb les puntes dels grampons i dels piolets et fa pujar l'adrenalina que no vegis!!! A sota en Ricard al quart ressalt.

Tot i que al matí feia força fred, el cotxe ens marcava -6º, a mida que s'aixecava el dia, va anar pujant la temperatura, i no vam patir gens de fred. Això sí, l'home del temps la va tornar a encertar, i mica a mica es va anar tapant. A sota en Ricard al quart ressalt, des d'un altre angle.



És una cascada ideal per iniciar-se, ja que els ressalts, tot i ser verticals, no són molt alts, i al capdemunt sempre hi ha replans per fer bones reunions. Això almenys en les condicions que ho vam trobar nosaltres. I al final de la canal, hi ha la cirereta del pastís. La columna del Verdet!! Pels novatos, només de veure-la ja al.lucines. Una cascada d'aquestes dimensions i totalment glaçada!!! És preciosa!!! A sota en Ricard iniciant la columna.





Exactament no se l'alçada que té, però a cop d'ull deu fer entre 15 i 20 metres d'alçada. Oju que això és el que vam dir nosaltres a cop d'ull, ja cap dels quatre portava metro!!!jejejejeje!!!! Els primers metres són totalment verticals, i les 3/4 parts restants, un pensament menys. A sota en Ricard a mitja columna.





Tot i que està força picada de les cordades que ja hi deuen haver passat, disfrutes de valent!!!
A sota en Jaume al tram final de la columna.





Això sí, xapar amb guants costa un colló!!! I si te'ls treus et fots de fred!! I posar i treure els cargols, no vegis!! Però els xapoutot, xapem com sigui, encara que sigui amb les dents!!!!!jejejejeje!!! A sota sortint de la columna.






Un cop al capdemunt de la columna, seguim canal amunt amb algun ressaltet més, fins que trobem el camí que ve del refugi en direcció al coll del Verdet. Aquí donem per finalitzada ja l'escalada, i iniciem el camí de descens. A sota al camí de descens.









En tot moment vam disfrutar de valent, cada dia hauria de ser dissabte!!!! A sota, els xapoutot de la sortida!!! Cal dir que la resta de xapoutot's estan porai fent esquí de muntanya, i que algun dia esperem veure les seves fotos per aquí, eh!!!!










I al final i com ja acostuma a ser costum, el temps empitjora, i durant el descens, ens acompanya una nevadeta que encara ens deixa un regust més hivernal a la sortida del dia!!!









Records a tothom, i fins a la pròxima!!!!!










dilluns, 8 de desembre del 2008

Fent la filigrana per la ratafia!!!!

Dissabte em llevo motivat. Fa dies que no toquem roca, i en Ricard diu que anirem a Agulles a fer la Ratafia. Collons com van canviant les coses!!! A lo millor vol celebrar alguna cosa!!!jejejeje. Bé, el fet és que aquesta via es troba a la Filigrana, i una via amb un nom com aquest mereix tots els elogis del món!!!! Erem quatre, en Ricard i en Catà, que feien una cordada, i en Marçal i jo que feiem l'altre. Aquesta foto de sota l'he tret d'un blog d'internet, i realment la poso perquè explica molt bé el traçat que vam fer dissabte. Espero que els companys que el van fer no es molestin. El Ll1, comença bastant ajagut, però des de peu de via no es veu cap assegurança. Es va tirant amunt i en tendència a la dreta ( força amunt ) trobarem el primer buril. No és difícil, però et comença a fer treballar el coco de valent.
En Ricard va pujar amb les assegurances de la via, però jo hi vaig colocar un parell de friends. A tot el llarg (si seguim la ruta!) hi trobem 4 burils, i tret d'un ressaltet, és força tombat.

A sota en Ricard a la R1.



A la R1 hi trobem un grapat de burils i un spit, tot ben rovellat, però que fan la seva feina. Totes les reunions que fem són força comodes, tot i anar dues cordades.



El Ll2, comença recte, amb un buril que es veu a la vertical de la reunió, i seguidament es desvia cap a la dreta. Aquí el terreny s'enxirina una mica, trobem un altre buril, i seguim amunt. Aquest tram, és el més finet del llarg. Seguim amunt, passem de llarg una reunió, i arribem a la repisa de sobre on fem R amb una savina i un spit. A sota al Ll2.



En el Ll2, trobem 3 burils ( un dels quals de la R que no fem), i a part, poso un alien a un foradet al tram més dret, uns metres per sobre el segon buril, per allò de la caca. I a partir d'aquí, la via fa un fort ressalt vertical, on l'unica assegurança que es veu és el clau collat amb ràpid ( aparedat amb ciment, pels que no són de l'ofici), que es veu a la foto de sota. Està situat uns tres metres per sobre la repisa, i es veu tot el ressalt fi de collons. Allò d'abans sí que eren paletes!!!!!






En Ricard li fot castanya ( mai més ben dit), se li arrenca un canto, i ens torna a venir a veure a la repisa. Collons... Sí ell les passa canutes, jo no cal ni que ho provi!!!! A la segona s'ho passa xapant al clau, que és l'unica assegurança que hi ha!!!!Aquesta, és la via original, però més a l'esquerra, pel fil de l'aresta hi ha la normal, i decideixo de decantar-me per la segona. A sota en Ricard, abans de xapar el clau, que s'intueix una mica amb el ciment ràpid a la part superior de la foto.






Doncs al que anavem, jo tiro cap a l'esquerra per anar a buscar l'aresta, xapo un clau a peu de ressalt, i l'únic que veig, són dos burils rovellats junts un al costat de l'altre, uns quatre metres per sobre meu. Collons quin cague!! Tiro amunt, i amb feines i treball els xapo, però no m'hi penjo. Segueixo, i quan trobo un mini repòs, miro a veure si veig algun altre buril, o el que sigui. No hi ha res. Aquí em vaig començar a preguntar que perquè no em vaig aficionar a fer puntes, envès d'enfilar-me pels llocs!!! Quin cague!!! Amb el cor fort, segueixo fins que uns metres per sobre em crida en Ricard i em diu que sobre el ressaltet que tinc al davant hi tinc una reunió. Hi arribo, respiro, i li dic a en Marçal que ja pot tirar. Estic entre feliç i cagat alhora, però aquest tram encara m'ha viciat més!!! A sota iniciant el ressalt.







Un cop a la R, per sota meu, veig en Catà que les passa canutes de veritat al pujar per la via original. S'hi penja, o torna a intentar, s'hi torna a penjar. Està mort!!! De fet ja li va bé, que no es pensi que en aquesta vida tot és anar de festa!!!!!jejejejeje. A sota en Catà apretant de valent.










I en Marçal que arriba a la R que haviem fet per sota la del cim.








Al mirar avall, les vistes són espectaculars ( no per en Marçal eh!!!). És un indret genial i tranquil.










Pujo l'ultim ressalt per arribar a la R del cim, mentre en Ricard ja està a l'altre punta de l'agulla preparant el ràpel. En aquest ressalt, hi ha un buril, i vam posar un friend, ja que la roca està molt trencada.












I finalment, el ràpel que ens deixa al collet, al peu mateix de l'agulla de l'arbret. Està reequipat amb parabolts amb anella. Amb una corda de 70mts, en vam tenir de sobres. Aquesta via la vam fer amb cordes d'esportiva de 70mts.










Ens pensavem que tindriem més fred, però el sol ens va respectar i vam estar prou bé. Una via genial, d'aquelles que et curteix de dalt a baix. Ah, i el retorn pel camí nord d'agulles, impresionant. Cada dia aprenem coses noves. Ens ho vam passar de collons, i fent aquestes vies, un s'imagina del que eren capaços de fer abans la gent.
Salut a tothom!!!! i fins a la pròxima!!!!