dilluns, 27 d’abril del 2009

Pic de Bastiments

Molt bones a tothom. Aquest dissabte varem cambiar els peus de gat pels esquís. Vam fer una sortida conjunta el Grup de Muntanya d'Arenys de Munt, amb el Centre Excursionista de Calella. De fet hi havia gent d'Arenys de Munt, de Mataró, de Sant Cebrià, de Montgat, de Sant Pol, i fins hi tot un d'Arenys de Mar!!! La intenció era fer la travessa Vallter-Nuria, però entre una cosa i una altra, al final uns vam fer el Bastiments, i uns altres el Gra de Fajol. A sota, retrobament de tots els components de la colla al Coll de la Marrana.


I és que va ser una jornada molt llarga (jejejejeje!!!), i plena de sorpreses. No hi ha res com organitzar una sortida de manera que tot quedés ben lligat, com per què a mida que avança el dia es vagi entortolligant. De fet el que no va faltar va ser el fart de riure a cada moment. A sota, els Ramons (quins tiparros!!!!) arribant al coll.



I com no,en Jordi, el nostre estimat reporter incansable, que mai es cansa de fer fotos. Facis el que facis, quedaràs retratat.


El dia era molt ventat, i mica a mica es va anar tapant. A mida que pujavem d'alçada, entravem a la boira, que junt amb el vent, donava molta sensació de fred. Però un cop al cim, els Déus van pensar que tanta bona gent al cim mereixia una clariana, i efectivament, el cel es va obrir. A sota, companys carenant entre les boires.



La vista des del cim, simplement, espectacular!!!


A sota, uns quants d'Arenys de Munt. Amb aquests cossos, no és d'extranyar sentir: "Tios buenos!!!", a cada punt i moment.




Però tot no va acabar aquí, quedava la baixada. Un parell de terrabastades, podrien resumir un descens més que guapo. Collons, amb lo que costa pujar!!!!Aquí és on es nota qui talla el bacallà. Els companys, baixen com si res.
I pel que fa a la tornada amb cotxe... millor ho deixem per un altre dia!!!jejeje
Un dia molt llaaarg, i sobretot molt divertit. A veure quan ho repetim!!!!!




diumenge, 19 d’abril del 2009

Lapònia a la Portella Superior

Disssabte, quedem amb en Jaume, l'Antonio, en Ricard i un servidor per anar a fer alguna via a Montserrat. En Ricard ens vol portar a una via que ell ja ha fet, i que ja fa temps que diu que hem de fer. La via és la Lapònia a la Portella Superior. De moment el dia és ben clar, deixem el cotxe a Can Maçana, i comencem a caminar en direcció al coll de les Portelles. Abans d'arribar-hi, trenquem a mà dreta per un corriolet que baixa resseguint el peu de paret, fins que arribem a una espècie de cova que s'endinsa Portella endins. Allà dins comença la via.


És un inici de via curiós i diferent dels que havíem fet mai fins ara. La via està equipada ( molt ben equipada ) amb parabolts als tres primers llargs, i llavors trobem espits al llarg final que ens porta al cim. De material només vam posar un alien verd a l'últim llarg, i els estreps al tercer llarg, i unes 17 cintes més o menys.


El primer tram del LL1 que va per dins de la cova sembla un pèl relliscós, però la proximitat dels parabolts ajuda a donar confiança a cada pas. Arribem al capdamunt fe la cova, però abans una espècie de canaleta ens fa fer uns passets molt disfrutons. I a la sortida de la cova fem uns passos en Ao ( en Ricard els passa en lliure ) que ens deixen a l'exterior, en una fisura diedre amb la roca un pèl trencada. Seguim amunt fins a trobar la R1. A sobre en Ricard dins la cova del Ll1, i a sota, ja a l'exterior del mateix llarg arribant a la R1.


El segon llarg puja recte amunt, i en tendència a l'esquerra puja fins a trobar la R2 al peu de l'esperó superior. A mig llarg trobem un ressaltet finet que es pot fer en Ao, i s'ha d'anar en compte a l'entrada de la R de no tirar pedres avall, ja que està molt descompost. Des d'aquesta R es pot sortir caminant. A sota en Jaume al Ll2, i si us hi fixeu al ressalt de l'esperó superior, en Ricard barallant-se per treure en lliure els passos d'artificial del Ll3.



El tercer llarg segueix per un tram amb molt bona presa, que guanya verticalitat a mida que tira amunt fins a desplomar una mica. Aquí fem tres passos amb els estreps, i ens posem en una placa vertical i molt fina que ens porta fins a la R3. En Ricard ho intenta en lliure, però a base de provar-ho, té de posar una cinta com a estrep en un pas. Jo aquí m'hi passo una bona estona. El canvi de passar dels estreps a la roca em costa un munt. Em començo a atavalar, i tot i la proximitat de les assegurances em costa molt decidir-me a fer el primer pas en lliure. Al final surt, però després d'una bona estona de poca desisió. A sota l'Antonio al tram fi d'abans de la R3.




I en Jaume reposant als passos d'artificial. Ell s'ho treu amb molta més dignitat!!!




Amb aquestes que sense que ens n'adonéssim el cel s`ha anat cobrint, i veiem una negror que puja, que no ens agrada gents. Avui pillem!!! A l'últim llarg, primer pujem un tram vertical amb bon canto i dos parabolts, i des d'allà seguim recte amunt passem un ressaltet, fins arribar a un mur vertical però amb preses d'escàndol que ens deixa al cim. Aquest últim mur està assegurat amb espits, i posem un alien verd a una fisura que trobem abans del cim. A sota, l'Antonio a l'inici del Ll4.





Cada cop tenim la cortina d'aigua més a prop, des del cim fem un ràpel des d'una argolla fins al coll de les portelles, i allà ens comença a ploure. Tornem cap al cotxe anant a l'ideia, i hi arribem prou eixuts. Encara hem estat prou de sort.






És una via molt, però que molt recomanable. Molt ben assegurada, i variada. I quan arribes al cim, la vista que tenim cap a Agulles és impressionant.
Salut i fins a la pròxima!!!!!