dilluns, 16 de febrer del 2009

Glòria a la Miranda de Can Jorba

Molt bones a tothom. Per fí, la previsió meteorològica donava bon temps, i amb el Pirineu tant carregat de neu, decidim d'anar a escalar. El lloc Montserrat, i la via... això ja ho escollirem després d'esmorzar. Així que quedo amb en Ramon, i en Ricard, i en un obrir i tancar d'ulls ens presentem davant d'un entrepà i del llibre de ressenyes del bar. La via escollida, és la Glòria a la Miranda de Can Jorba.

El peu de via està situat a l'esquerra d'una roca tombada que forma una petita cova. Es comença per un diedre fins a l'alçada del primer parabolt, i a partir d'aquest punt ens posem de ple a la placa de la dreta, per anar a buscar una fisura que puja vertical. Una mica de decisió m'ajuda a fer el pas, i un cop a la fisura, recte amunt per una placa genial, amb algun "alejillo" que es pot protegir amb algun friend, fins a trobar la reunió.

L'home del temps l'ha encertat de ple. Fa un dia de collons, i la temperatura ajuda a disfrutar encara més de l'escalada. A sobre fent el pas de decisió, i a sota per la placa del Ll1.


A sota en Ricard, i en Ramon pujant el Ll1.


El Ll2, és una genial fissura que comença per l'esquerra de la R1. Un pitó ens marca el camí a seguir. A sota en Ramon a l'inici del Ll2.


És un llarg molt disfrutón, i en Ramon ho fa i de valent. La via està molt ben equipada, tot i que és aconsellable portar algun friend. Nosaltres hem utilitzat els aliens verd, groc i vermell. A sota en Ramon durant el Ll2.





A en Ricard li toca el tercer llarg. Es van superant varis ressalts, en direcció a un diedre molt marcat que es veu al capdamunt. La reunió està a l'inici d'aquest. A sota en Ricard al Ll3.





El Ll4, puja per la placa que mica a mica es va enxirinant fins arribar a la reunió de final de via. S'ha d'anar molt en compte en una llastra que hi ha a mig llarg. Aquesta es veu segura, però dona una mica de iuiu. A sota al Ll4, i la llastra.






El pas més finet està una mica abans de la reunió. A sota en Ricard al pas finet del Ll4. Per baixar, varem fer tres ràpels, un fins la R3, un fins la R2, i l'altre fins a terra. Una via molt xula, i totalment recomanable.








De baixada cap al cotxe, com que encara anàvem bé d'hora, encara ens vam aturar a fer una via d'esportiva al sector del columpi. Sense saber el grau, en Ricard en va triar una que li va fer el pes. Realment la va encertar. Entrada un pèl desplomada, seguida d'una placa fina i vertical, i llavors més tombat fins a la R. Encara no sabem el grau, ja que ens liem amb les ressenyes, però realment això d'escalar una via sense aquell ginye que provoca una graduació més forta de la que ets capaç, fa que escalem més tranquils.







Records a tothom, i ànims que amb dies com aquest ja veiem la primavera més a la vora!!!!!








dimarts, 10 de febrer del 2009

Gelida

Aquest dissabte teniem mig dia per escalar, així que decidim d'anar a Gelida a fer el matí. Sóm en Jaume, en Ricard, en Xavi, i un servidor. Per aprofitar més les poques hores de que disposàvem, ens emportem l'esmorzar, i per allà quarts de deu ja som a peu de vies. Som els primers d'arribar (a la poca estona ho entenem!!!). Ens posem al sector de Font Freda dreta, i comencem per les vies 8 (5c), i 9 (5b), de les ressenyes que portem. La roca està glaçada, i a mitja via ja ens hem d'aturar perquè no ens notem els dits!!! Collons quin fred!!!! Les vies però són precioses. Acostumats a Montserrat, aquí les preses són molt més evidents, però alhora, el desgast físic més acusat per la verticalitat de les vies. A sobre en Ricard a la via 6 (6b).

Amb en Xavi decidim d'anar més cap a la dreta, que sembla que hi toca més el sol, mentre que en Ricard i en Jaume es queden apretant a la via 6 (6b). Ens posem a la 14 (6a). Quedo trabat a mitja via a l'alçada d'un petit desplomet. Collons, no he vist un canto salvador, i fins que un company que puja per la via veïna l'assenyala, no sóc capaç de superar-lo. A partir d'allà es deixa fer bé fins la reunió. La proba en Xavi, i queda trabat allà mateix, i en Jaume també. És un pas de decisió fins agafar una presa invertida que et soluciona el tema. A sobre en Xavi a la 8 (5c), i en Ricard a la 6 (6b) escalfant-se els dits com pot. A sota en Jaume al desplomet de la 14 (6a).
Amb aquestes que amb en Xavi ens posem a la via 16 (5c), mentre en Ricard i en Jaume es posen a la 5 (6c). Amb ells s'ajunta en Jordi, amb el qual escalarem la resta del matí. A sota en Ricard a la 5 (6c).


Particularment, la 16 (5c), és la via que més m'ha agradat del dia. Potser que ja no feia fred, o el que sigui, però l'he disfrutat molt. Molt mantinguda, vertical ( fins i tot desplomada), i amb bon canto. Què més vols??? Amb aquestes que arriben en Ricard i en Jordi, i també s'hi posen mentre que en Jaume comença a la 17 (6a). A sota en Xavi a la 16 (5c).



El dia ja no donava per més. Teniem de marxar. Ara que s'estava de pebrots. De segur que tornarem, ja que hi ha una pila de vies que no hem pogut probar.
Records a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!