dimecres, 29 de maig del 2013

Roca del Cap de Mort, Via Ostia, no sé + Alvarez Navarro Ayats


Dies enrera, en Josep, en Ricard i en Marçal, es decanten per aquesta combinada. Ells mateixos ens en fan cinc cèntims...

Pel primer llarg vam escollir la via Ostia, no sé.

1er. llarg --Ostia , no sé , 6a+.   Una entrada molt fina on trobem la màxima dificultat, i uns metres més amunt torna a posar-se una mica dret on hi ha un passet finet però no com al principi.



2on llarg -- Alvarez Navarro Ayats -- A2/ V, Sortim de la R en flanqueig cap a l´esquerra,
per una roca no massa bona i una vegada sota el sostre començem en artificial equipat
 on trobarem les xapes antigues i els parabolts nous fins la R que la montem en una petita
bauma.



3er. llarg -- A1/V , sortim per la dreta de la R també en artificial i als pocs metres abans
 del cim continuem en lliure fàcil.

Rappel -- Al voltant del cap hi ha una ferrada que li dona tota la volta i puja al cim, vam aprofitar aquestes cordes per baixar fins a peu de via.




Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!

dimarts, 21 de maig del 2013

Via GEDE a la Trompa de l'Elefant


Ja fa dies, amb en Toni ens decidim per anar a repetir una de les clàssiques de Sant Benet, la GEDE de la Trompa de l`Elefant. Una via que vista de lluny ja ens mostra el seu lògic recorregut, i que ens crida a posar-nos'hi.



La via, és de les guapes. Placa ajeguda fins a arribar a l'evident fisura, durant aquest tram no hi trobarem cap assegurança. Un cop a la fisura, un parell de tirades disfrutones amb alguna apretada de les bones, ens porten a la R3, on haurem de desviar-nos cap a la dreta per a no continuar per la Cerdà-Pokorski.



Trobem la fisura amb regalims d'aigua degut a la pluja continuada dels ultims dies,  tot i això ho podem anar trampejant prou bé. Un llarg finet, i molt ben protegit amb material divers.



Ens desviem a la dreta amb uns passos d'Ao, i quan la cosa afluixa, ja en lliure, ens arribem a l'arbre on hi montem la R4.



Amb uns passos força durs i amb cert risc de picar a terra en cas de caiguda abans del segon pitó, iniciem el següent llarg. Un cop superat aquest tram, llarg guapíssim fins al final de la fisura. Després només ens queda un altre llarg on no trobem cap assegurança per arribar al cim. En definitiva, una via que s'ha de fer, i que ens deixa un molt bon regust de boca.



Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!

diumenge, 12 de maig del 2013

Vies GEDE o Aresta Brucs al Sentinella, i Escalada Virtual a La Cara de Mico





 
 
 
 



Diumenge passat amb en Toni i en Marçal encara ens quedaven ganes d'escalar després de dissabte, així que ens en tornem a Montserrat. Decidim d'anar al Sentinella, i concretament a la seva Aresta Brucs o GEDE, que des de fa un munt de temps que està a la llista i mai ens acabavem de decidir degut a les historietes que n'havíem sentit de via d'apretar l'ullet de baix. 



Així que un cop a peu de via, concentració màxima, i amunt!!!! Particularment ens ha encantat. Una via espectacular, que tot i la seva modesta alçada, ens deixa un regust d'haver fet un viot en majúscules.



S´hi ha d'escalar i molt!! però la bona roca i el generós cantell que hi anem trobant a gran part d'ella ens fa disfrutar en tot moment. Els passos clau estan ben protegits amb químics, a l'igual que les reunions.



El tram que ens ha fet més iuiu, direm que ha estat la sortida de la R1, fins a mig llarg on trobem algun lloc on posar alguna assegurança mig digne, o algun químic ( ara no ho recordo bé...), ja que un buríl petat, i un altre que hi va en camí són les uniques assegurances que hem pogut trobar fins llavors, i realment hi fots un bon grapat de metres.



Una via que s'ha de fer, si o si, però que cal anar-hi ben tranquil. El ràpel, una altra joia montserratina...



Tot i així, el del Fusell encara es veu amb més pedigree... collons quina por baixar d'allà!!!!!!!



I com que encara ens quedaven ganes, anem cap a la Cara de Mico, i ens posem a la via Escalada Virtual. Aquí el tema és ben diferent. Via totalment assegurada amb parabolts de color groc per a no patir-hi gens, amb roca de primera i mooolt disfrutona. Empalmem llargs, i amb dues tirades, més l'últim ressalt ens plantem al cim.


 
Així que ja tenim el dia fet... Salut i fins a la pròxima!!!!!!
 

dimarts, 7 de maig del 2013

Vies Iglesias-Casanovas al Lloro, i Goma 2 a la Monja

 
Ja fa dies que amb la colla ens reunim per anar cap a la zona de Frares. Sóm en Ricard, en Marçal, en Josep, en Joan, i un servidor. Els dos primers, tenen moltes ganes de posar-se a la Iglesias-Casanovas, i així ens la comenten...
 
 

El primer llarg és força tranquilet, potser el diedre d´entrada a la R abans de l'extraplom
és el més finet, on trobarem un pitó al mig i un spit a la sortida però si portem alguns
 aliens hi entraran molt bé.



El segón llarg és una artificialada però no deixa de tenir el seu encant pel lloc on estem i
els seguros no massa nous que hi ha. Crec que aquest llarg amb parabolts no seria el
 mateix. La R s´ha de montar en una gran bauma, però no sé on es va ficar que no la vaig
veure i vaig tirar amunt, evidentment em vaig quedar sensa cintes ( en portava 25 ) i tenia
que anar traient i al arribar al tram que es fa en lliure em vaig adonar que havia
 passat algo... La R la muntem uns 20m. abans del cim on trobem una R amb 2 spits.



L´últim llarg és molt tranquill on trobarem un spit en el tram que la paret es posa una
mica més vertical.

 
Si anem amb cordes de 60m podem fer el ràpel d´una tirada fins el coll on comença la
 via normal, les cordes es recuperan força bé.
 

Pel que fa a en Joan, en Josep, i un servidor, decidim de posar-nos a la Goma2 de la Monja. Per equivocació, ens posem a la via Josep Rigol Romeu. Un cop a la R1, veiem l'equivocació, i amb una desgrimpada salvatge per la canal ens posem al peu de via correcte.


De la via, direm que en els tres primers llargs, la dificultat tot i ser moderada doncs hi és prou mantinguda com per fer-nos anar ben atents en tot moment, ja que l'aire que trobem entre les assegurances, així ens hi obliga. El bon rocam ajuda a disfrutar de cada llarg. Un cop a la R3, fem un llarg flanqueig cap a l'esquerra colocant-nos al peu de la normal. Aquí la cosa ja canvia, i ens trobem amb una tirada on el pas més fort està protegit per un espit, i llavors a apretar l'ullet de baix per a arribar al cim, on uns passos ben verticals, amb molt mala roca, i que només podem protegir amb algun alien, tascó o friend similar, et fan jugar-te el pinyo del dia...
El descens el fem amb un ràpel que ens deixa al peu de la normal. Per cert, la instal.lació de ràpel no té desperdici!!!!!!!!




Una altra al sarró!!!!! Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!