Aquest dissabte la previsió del temps ens aconsella de no marxem gaire lluny del sofà... Nosaltres però decidim de trobar-nos ni que sigui per esmorzar, i un cop ben tips mirarem el cel i ja veurem el que farem. Sóm la Kata, la Sara, en Lluis, en Ricard, i un servidor.
El cel és ben tapat, i amenaça pluja en qualsevol moment. En Lluís amb la Sara decideixen de marxar cap a Agulles, i la Kata, en Ricard i jo ens decantem per anar no massa lluny d'un sostre ferm, per si les mosques... Finalment ens decantem per anar a la Granota, ben propera al Monestir, i concretament a una via que teniem a la llista per aquests dies de dubtosa meteo, o per acabar d'hora. La via es la Blas que te vas.
Per variar, no portem ressenya, i ens refiem de la memòria ( mal fet ), per intentar seguir correctament la via dins d'aquest mar de vies, xapes, i reunions que trobem en aquesta agulla.
Es ben bé que els primers llargs es poden fer per linies diferents, però nosaltres ens decantem per la Que Pum Que Pam, que es troba facilment ja que te el nom escrit (kepun kepan, o algo així...) a l'inici.
Anem trobant diferents R, i optem per les que ens venen més bé... passant el més normal en aquest cas, que és que ens passem un llarg de la que volíem fer sense adonar-nos'en. Però cap problema, ja que ni ens n'adonem degut a que aquí es pot pujar per tot arreu!!!!!!!!
La segona R que fem nosaltres, és la tercera de la via segons la ressenya. A partir d'aquí la seguim correctament.
De la via, direm que és molt disfrutona. Mantinguda en el V+/6a, sobre bona roca en general, i ben equipada per a no patir, tret de l'últim tram, amb la superació d'una panxeta amb un parell de pitons amb les bagues del dia ( que les van posar) com a uniques assegurances.
Si us agraden els flanquejos, o s'apunta algun novell a fer cordada amb vosaltres que li teniu manía... Aquesta és la vostra via!!!!!! sobretot els dos últims llargs.
Una via molt recomanable, i ben propera al cotxe, que sembla no gaire repetida inmerescudament.
Nosaltres varem passar amb una quinzena de cintes i R. Si algú s'anima a repetir-la, aconsellable portar ganivet i cordinos per canviar els que estan posats als dos últims pitons.
Una gran jornada amb una gran companyía, on un cop més en minimolina l'ha tornat a espifiar... Tot i això hem salvat el dia!!!!!
Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!
5 comentaris:
Enhorabona Colla; aquesta del Pum pam deu ser la que li queda un pel a l'esquerra de la pique longue, no?. Fa molt bona pinta aquesta línia.
Salut companys
Vaja fotimé de vies que hi ha aquí, no m'extranya que anessiu d'una a un altre....m'apunto lo dels cordinos, que estan per renovar-los!
ha estat un plaer poder escalar amb vosaltres! un dia genial! He disfrutat moooolt! .... I amb aquesta campanya ... sempre fa sol! fins a la propera cracs;)
Ei, molt bones!!
Mingo, té el nom dibuixat en un cercle pintat de blanc (posa KEPUN KEPAN, o algo així), i s'inici a l'esquerra d'una gran placa metàlica quasi des del camí. No té perdua!! I la via és prou recomanable com per fer-li una visita.
Jaume, no se si és que hi ha moltes vies, però trobem algunes reunions ben properes amb les altres, i assegurances de tot tipus, cosa que si vas sense ressenya no ajuda a endevinar el camí!!!!!
Apa, salut!!!!!!!!!!!
Kata!!!!!! ja saps que si reses cada dia un parenostre, els dissabtes tens bon temps segur!!!!!!!!!! jejeje
I ja saps que quan vulguis!!!!!
Salut!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada