diumenge, 6 de maig del 2012

Vies Pastelina i Navarro a la Roca dels Arcs


Aquest dissabte, no teníem clar on anar. La meteo no estava clara del tot, però tampoc aconseguiría que ens quedessim a casa. Una trucada d'última hora amb en Gerard, ens fa escollir lloc. Es veu que a Vilanova de Meià hi ha trobada d'escaladores, i no hi podem faltar. Sóm en Josep, en Ricard, en Marçal, en Gerard, i un servidor. Entre nosaltres cap escaladora, però perquè no van voler....jejejeje!!! 


Ens repartim en dues cordades, i decidim de posar-nos a dues vies diferents de la part dreta de la Roca dels Arcs. Amb en Ricard, decidim de provar sort a la Pastelina, que temps endarrera ja havíen intentat de trobar sense sort. És el que té anar per aquesta zona sense ressenya!! I és que si amb ella ja tens feina....



Un cop a peu de paret, creiem haver trobat l'inici de la via. Més o menys quadra tot amb la ressenya que hem tret del bar del poble. Ara que, a peu pla tot es veu xupat.... A sota n'hem fet una per si alguna ànima s'anima a repetir aquest viot que ens restava desconegut fins al moment.



Es tracta d'una via d'aventura total, on només trobarem alguna assegurança als punts més durs, essent aquests als dos primers llargs. Hi trobem dos pitons i un buril  a cada un els dos llargs, la resta neta completament. Les assegurances són del dia ( que les van posar ),  i potser serveixen més per indicar el pas més assequible per superar aquests sostres que ens priven de visualitzar el que ens ve al damunt, que no pas  per protegir-nos d'una possible caiguda.



Per l'estat dels "cordinillus" que trobem a les assegurances, i la roca poc sanejada que trobem, podem mig afirmar que és una via molt poc repetida. La roca en general és de bona a millor, tot i que hi ha algun tram amb algun bloc inestable (evitable) que ens pot donar algun susto. Però el que sí que afirmem del tot, és que hi predominen unes nanses a tota la via, que només de posar-hi els dits, ens creen una sensació de seguretat i plaer, que ens fan disfrutar i oblidar-nos de les assegurances en tot moment. Amb en Ricard, dèiem que aquesta via, una mica més equipada, sería una gran clàssica de la zona, tot i que tal i com està, amb friends i tascons, es pot protegir més que bé.



De la via direm que és més que recomanable. Els dos primers llargs són els més durs. D'aquells de navegar per verticalitat absoluta, però amb bon cantell en tot moment si anem seguint la lògica. S'ha de dir, que un cop posats a la feina, en aquests primers dos llargs, no ens dona gaire tregua, i ens fa donar el millor de nosaltres en tot moment. Dels dos passos durs de cada llarg, direm que deuen fregar el 6a/6a+,  i la resta de la via hi predomina el V/V+ d'autoprotecció.



Tots, i cadascun dels llargs són bons, amb algun tram més rostollero inevitable als dos ultims. El tercer, casi de somni... Una placa d'aquelles que només ens apareixen a les converses d'escaladors exagerats, només que aquesta és real... vertical, desequipada,  i amb roca perfecta.... sembla que siguis el primer de passar per allà!!!!!!!



Pel que fa les R, doncs tret de la primera que és prou cómode, les altres podríen estar en altres llocs molt més cómodes. Sabem que les hem fet bé ( menys la última ) ja que a totes hi hem trobat alguna assegurança fixa, i alguna savina al costat per reforçar. Direm que a la R2, la savina que hi ha per reforçar el pitó, fa més mala ganya que la Duquesa de Alba, i és molt convenient de reforçar amb friends o tascons. Nosaltres hem passat amb un joc d'aliens, un de camalots fins al 2, un de tascons, bagues, i cintes exprés.



No ens cansarem de dir mai, que escalades com aquesta, encara ens aficionen més a buscar tresors amagats com aquest, que cada dia són més difícils de trobar.

Pel que fa a la resta de la colla, en Josep, en Gerard, i en Marçal, decideixen de posar-se a la Navarro que cap d'ells tenien a la llista de repetides.



Pel que fa a la Navarro, en teniu l'informació de quan la varem fer aquí, tot esperant que en Gerard actualitzi el seu blog....



I és que la part dreta de la Roca del Arcs té vies realment maques.




Finalment, es comenta que vistos des de la base de la paret, varem colar com a escaladores, ja que amb "posses" com les de sota més dignes d'una ballarina que d'un escalador barbut, l'any vinent ens tornaran a avisar per la trobada...



I "al loro!!!!!!!" amb el descens, que si poses el peu on no toca.....



Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

4 comentaris:

joan asin ha dit...

Ei la Patelina, je,je. D'aixó ja ja 30 any, uf!!!

llembresku ha dit...

Ei Joan!! Recordes el dia que ens vam trobar a la Buenas Vibraciones??? jejeje. Doncs des d'aquell dia que vam dir que la trobaríem, i així ho hem aconseguit. Felicitar-vos a tu i al teu company per obrir un viot com aquest. Terreny d'aventura 100% i aquella dificultat que ens fa gaudir, però que no ens deixa badar en cap moment. Enllaçar aquestes plaques tan verticals sense saber el que us trobaríeu, i trobar aquest rocam tant generós en bons cantells, i els suficients per superar els trams més fins, és la gran recompensa que en vareu treure!! Ara, que un rentat de cara, si més no a les R no estaría malament , eh? Moltes felicitats per obrir aquesta via!!!!!
Salut!

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats per la via! molt bona descripció, molt viscuda, m'heu fet entrar ganes d'anar-hi. Ben formós l'escurçó!!

llembresku ha dit...

Ei jaume!! Si noi, aquests dies entre setmana, encara estic fent trams de la via mentalment... jejeje!! imagina't si la varem viure!! Si hi vas porta un bon joc de friends, i un mocador ( per anar aixugant les babes que us cauran amb tant de canto!!!!!!)...Salut!!!