Via dels Sostres per la sortida original a la Paret de l'Aeri

Dies enrera, en Marçal, en Ricard i en Robert, marxen cap a la nord de Montserrat amb una idea que ja feia temps que portaven entre cella i cella....

La via dels Sostres per la sortida original, a la paret de l'Aeri, és el seu destí. Ells mateixos ens ho expliquen...
Primer de tot, dir que els graus que marco a cada llarg són els que posa al llibre que tinc de la cara nord, i no el que jo crec que puguin ser.

1er. llarg V --- comença per una llastra en bavaresa on podem posar-hi algun friend per

anar a buscar el diedre, fins que les assegurances ens porten de nou a la placa, que és on

trobarem els passos més dificils per lo pulit de la pedra. La R la montem a sobre d´una

savina morta que ja estava morta la primera vegada que vaig passar per aquí fa més de

20anys.

2on. llarg V+ --- La sortida de la R i enfilar-se pel diedre, està una mica complicat pel fet

de no veure bé on posem peus i una gran presa amagada al començar el diedre, uns

metres més amunt un petit sostret ens talla el camí i el superem per l´esquerra on troben

un pitó quan aixequem peus, la resta continuem en diedre fins la R.

3er. llarg V+ --- sense cap mena de dubte el més estètic i conegut en fotos, fen un flanqueig molt

guapo on disfrutem d´aquesta maravella de la natura, potser el passet més dificil és

l´entrada a la R.

4art. llarg V+ --- recte amunt de la R hi ha un pitó una mica amagat entre herbes, no será

l´únic en la via, tindrem que estar atents i anar mirant.

Aquests llargs es troben bastant equipats però podem posar friends gairebé allà on

ens faci falta,  en portem de totes les mides fins el camalot del 3 i jocs d´aliens.

5è llarg V --- aquests llargs no tenen res a veure amb els 4 primers, primer en

l´equipament i després amb la roca. Aquí les plantes s´han menjat part de la via i costa

esquivar-les i assegurar els passos , l´entrada a la R és una verdadera selva.

6è llarg V --- Estem dins d´una petita cova on sortim en xemeneia a buscar un pont

de roca que cada vegada sembla més amunt, i una mica més amunt i a la paret

contraria hi ha un parabolt, d´aquí anem a buscar el diedre on amb molta alegria per part

meva trobo un pitó amagadet, la resta del diedre em va donar força feina per anar

posant cosetes de les que hem pogués refiar minimament, per sort alguna quedava

prou bé , l´entrada a la R potser la vaig agafar malament perquè em va posar els nervis

a prova, ( com si ja no n´hagués tingut prou... ) .

7è llarg V --- sortim recte amunt de la R a buscar un parabolt i després anem a buscar

una bavaresa on hi ha una escarpia i ens ens va fer falta posar el friend més gran que portem

per assegurar el pas, dins de la fisura hi ha un tac de fusta amb un cordinet, no em vaig

atrevir a xaparlo per no fer-lo caure amb el pes del mosquetó, la resta del llarg més

tranquila però amb la pedra més trencada.

8è llarg III --- sortim per la dreta a buscar la part fàcil i arribar al cim per acabar de disfrutar d´aquest

dia.

I és que la cara nord de Montserrat, simplement, és motiu més que suficient per a sortir ben eufòric de les aventures que hi passem.

 

Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!! i a fondu!!!!!!!!!!!

Pupurri Xapoutot...

Portem un munt de piades endarrerides, així que a continuació posem quatre fotos de tres de les últimes vies realitades.

Les vies són:

- la via Per Davant (variant canaletas) a la Panxa del Bisbe

- La via Audet-Herrero al Projectil,

i la via La Senda de Los Angeles a La Portells Gran

Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!

Via Núria a les Moles de Sant Honorat

Anem a mirar si actualitzem una mica el tema....

Ja fa molt de temps, la colla marxa cap a les Moles de Sant Honorat amb l'intenció de posar-se a la vi Núria. Ells mateixos ens en fan cinc cèntims...

L´aproximaciò és una mica llargueta i a vegades no massa clara, al blog dels Escalatroncs
ho expliquen força bé, només afegir que al sortir del cotxe la pista que tenim d'escollir és
la que puja molt.

Una vegada a peu de via en Joan s'adona de que s´ha deixat l´arnés a casa. La
cosa pinta malament per ell però avui és el seu dia de sort i el noi que esta fent la via en solitari, i que
ja està baixant, a l'enterar-se'n del problema d´en Joan, i com que viu a la Seu d´Urgell, i nosaltres
 tenim un amic en comú que també hi viu, li deixa el seu arnés, GRÀCIES a Josep
 Cabo en Joan va poder escalar la via.

1er. llarg A0/V+ -- comencem en Ao uns metres i després continuem per un V+ molt dret
 i on es nota que no estem acustumats a llegir aquesta pedra, les xapes no estan a tocar i
 això ens fa anar tota la estona atens però no sense gaudir d´aquest llarg.

2on. llarg V/Ao --- la sortida de la R potser és lo més finet fins arribar a la primera xapa,
 la resta és una mica més fàcil fins arribar a un petit extraplom que podem fer en Ao.
 Els tres seguens lllargs, son de trancisió - III grau fins la R5.
 6 è.llarg V --- anem en diagonal cap a la dreta fins que la paret torna a posar-se dreta
 seguin una fisura que millor no tocar, anirem una mica per sota fins al cim.

La baixada la fem caminant seguint un corriol que ens porta fins la pista i aquesta fins la
cadena que no hem agafat al matí.
Salut i fins la pròxima!!!!!!!!

Roca del Cap de Mort, Via Ostia, no sé + Alvarez Navarro Ayats

Dies enrera, en Josep, en Ricard i en Marçal, es decanten per aquesta combinada. Ells mateixos ens en fan cinc cèntims...

Pel primer llarg vam escollir la via Ostia, no sé.

1er. llarg --Ostia , no sé , 6a+.   Una entrada molt fina on trobem la màxima dificultat, i uns metres més amunt torna a posar-se una mica dret on hi ha un passet finet però no com al principi.

2on llarg -- Alvarez Navarro Ayats -- A2/ V, Sortim de la R en flanqueig cap a l´esquerra,
per una roca no massa bona i una vegada sota el sostre començem en artificial equipat
 on trobarem les xapes antigues i els parabolts nous fins la R que la montem en una petita
bauma.

3er. llarg -- A1/V , sortim per la dreta de la R també en artificial i als pocs metres abans
 del cim continuem en lliure fàcil.

Rappel -- Al voltant del cap hi ha una ferrada que li dona tota la volta i puja al cim, vam aprofitar aquestes cordes per baixar fins a peu de via.

Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!

Via GEDE a la Trompa de l'Elefant

Ja fa dies, amb en Toni ens decidim per anar a repetir una de les clàssiques de Sant Benet, la GEDE de la Trompa de l`Elefant. Una via que vista de lluny ja ens mostra el seu lògic recorregut, i que ens crida a posar-nos'hi.

La via, és de les guapes. Placa ajeguda fins a arribar a l'evident fisura, durant aquest tram no hi trobarem cap assegurança. Un cop a la fisura, un parell de tirades disfrutones amb alguna apretada de les bones, ens porten a la R3, on haurem de desviar-nos cap a la dreta per a no continuar per la Cerdà-Pokorski.

Trobem la fisura amb regalims d'aigua degut a la pluja continuada dels ultims dies,  tot i això ho podem anar trampejant prou bé. Un llarg finet, i molt ben protegit amb material divers.

Ens desviem a la dreta amb uns passos d'Ao, i quan la cosa afluixa, ja en lliure, ens arribem a l'arbre on hi montem la R4.

Amb uns passos força durs i amb cert risc de picar a terra en cas de caiguda abans del segon pitó, iniciem el següent llarg. Un cop superat aquest tram, llarg guapíssim fins al final de la fisura. Després només ens queda un altre llarg on no trobem cap assegurança per arribar al cim. En definitiva, una via que s'ha de fer, i que ens deixa un molt bon regust de boca.

Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!

Vies GEDE o Aresta Brucs al Sentinella, i Escalada Virtual a La Cara de Mico

 

 

 

 

Diumenge passat amb en Toni i en Marçal encara ens quedaven ganes d'escalar després de dissabte, així que ens en tornem a Montserrat. Decidim d'anar al Sentinella, i concretament a la seva Aresta Brucs o GEDE, que des de fa un munt de temps que està a la llista i mai ens acabavem de decidir degut a les historietes que n'havíem sentit de via d'apretar l'ullet de baix. 

Així que un cop a peu de via, concentració màxima, i amunt!!!! Particularment ens ha encantat. Una via espectacular, que tot i la seva modesta alçada, ens deixa un regust d'haver fet un viot en majúscules.

S´hi ha d'escalar i molt!! però la bona roca i el generós cantell que hi anem trobant a gran part d'ella ens fa disfrutar en tot moment. Els passos clau estan ben protegits amb químics, a l'igual que les reunions.

El tram que ens ha fet més iuiu, direm que ha estat la sortida de la R1, fins a mig llarg on trobem algun lloc on posar alguna assegurança mig digne, o algun químic ( ara no ho recordo bé...), ja que un buríl petat, i un altre que hi va en camí són les uniques assegurances que hem pogut trobar fins llavors, i realment hi fots un bon grapat de metres.

Una via que s'ha de fer, si o si, però que cal anar-hi ben tranquil. El ràpel, una altra joia montserratina...

Tot i així, el del Fusell encara es veu amb més pedigree... collons quina por baixar d'allà!!!!!!!

I com que encara ens quedaven ganes, anem cap a la Cara de Mico, i ens posem a la via Escalada Virtual. Aquí el tema és ben diferent. Via totalment assegurada amb parabolts de color groc per a no patir-hi gens, amb roca de primera i mooolt disfrutona. Empalmem llargs, i amb dues tirades, més l'últim ressalt ens plantem al cim.

 

Així que ja tenim el dia fet... Salut i fins a la pròxima!!!!!!

 

Vies Iglesias-Casanovas al Lloro, i Goma 2 a la Monja

 

Ja fa dies que amb la colla ens reunim per anar cap a la zona de Frares. Sóm en Ricard, en Marçal, en Josep, en Joan, i un servidor. Els dos primers, tenen moltes ganes de posar-se a la Iglesias-Casanovas, i així ens la comenten...

 

 

El primer llarg és força tranquilet, potser el diedre d´entrada a la R abans de l'extraplom
és el més finet, on trobarem un pitó al mig i un spit a la sortida però si portem alguns
 aliens hi entraran molt bé.

El segón llarg és una artificialada però no deixa de tenir el seu encant pel lloc on estem i
els seguros no massa nous que hi ha. Crec que aquest llarg amb parabolts no seria el
 mateix. La R s´ha de montar en una gran bauma, però no sé on es va ficar que no la vaig
veure i vaig tirar amunt, evidentment em vaig quedar sensa cintes ( en portava 25 ) i tenia
que anar traient i al arribar al tram que es fa en lliure em vaig adonar que havia
 passat algo... La R la muntem uns 20m. abans del cim on trobem una R amb 2 spits.

L´últim llarg és molt tranquill on trobarem un spit en el tram que la paret es posa una
mica més vertical.

 

Si anem amb cordes de 60m podem fer el ràpel d´una tirada fins el coll on comença la
 via normal, les cordes es recuperan força bé.

 

Pel que fa a en Joan, en Josep, i un servidor, decidim de posar-nos a la Goma2 de la Monja. Per equivocació, ens posem a la via Josep Rigol Romeu. Un cop a la R1, veiem l'equivocació, i amb una desgrimpada salvatge per la canal ens posem al peu de via correcte.

De la via, direm que en els tres primers llargs, la dificultat tot i ser moderada doncs hi és prou mantinguda com per fer-nos anar ben atents en tot moment, ja que l'aire que trobem entre les assegurances, així ens hi obliga. El bon rocam ajuda a disfrutar de cada llarg. Un cop a la R3, fem un llarg flanqueig cap a l'esquerra colocant-nos al peu de la normal. Aquí la cosa ja canvia, i ens trobem amb una tirada on el pas més fort està protegit per un espit, i llavors a apretar l'ullet de baix per a arribar al cim, on uns passos ben verticals, amb molt mala roca, i que només podem protegir amb algun alien, tascó o friend similar, et fan jugar-te el pinyo del dia...
El descens el fem amb un ràpel que ens deixa al peu de la normal. Per cert, la instal.lació de ràpel no té desperdici!!!!!!!!

Una altra al sarró!!!!! Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!