Aquest dissabte, ens reunim un bon grapat de Xapoutot`s. El destí és Sant Llorenç de Montgai. La meteo diu que la cosa estarà tapada però que encara ens deixarà fer algo, així que després d'un bon esmorzar aparquem les furgos, i cadscú es dispersa a les seves vies escollides. En Josep, la Mercè, i l'Isabel marxen cap a la Martineti a la paret de la Formiguera, en Jaume i en Font cap a la Isaac-Gabriel a la paret de l'Os, en Lluís i en Dani, a l'esperó Ribes-Sabaté del Cilindre ( http://fentelmiku.blogspot.com/ ), i en Ricard amb un servidor a la Directa del Cilindre. Aquesta via ja me la va recomanar un company del boulder fa temps, i varem dir que quan tornessim a St Llorenç doncs ens hi posariem. Hem trobat diferents opinions sobre la via, i sobre la seva graduació, aquí nosaltres en fem la nostra.
Per començar, doncs que és un viot guapíssim de dalt a baix. Si en el llibre de les 100 millors n'hi haguéssin 101, sería aquesta!!!!!
Comença anant a buscar una llastra molt grossa la cual pugem amb baveresa per la seva dreta amb uns passos molt atlètics i verticals. Un cop superada, ens posem en un mar de bolos tacats de magnesi que fan que no t'hagis d'escarrassar gaire a l'hora de triar la millor presa, però que la seva verticalitat o millor dit desplomació, doncs la fan una escalada molt mantinguda i sense gaires descansos natutrals.
La via va resseguint una dèbil fisura que a trams està formada de grans blocs de pedra més que dubtosos, però que aguanten allà, tibada rera tibada. Arribem a la R1 amb els braços ben tebis, i comentem amb en Ricard que deunidó quin parell de pebrots els aperturistes de la via de refiar-se d'aquest rocam tant dubtós, i que guapa i mantinguda que és aquesta tirada.
Al Ll2, doncs continúa el lleuger desplom, i trobem els passos més durs en gran part de la tirada.
Comença amb una lleugera diagonal cap a l'esquerra, i abans de xapar el segon o tercer parabolt trobem uns passos una mica obligats.
Fem un lleuger canvi de sentit cap a la dreta, ens posem a una espècie de placa on convinem passos de bidits d'escàndol, fisura, i bolos salvadors.
Un cop a la R2, tenim un pati a sota els peus que deunidó. Les cordes al caure es van separant de la paret, enmig d'un ambientasso que no vegis.
El Ll3 comença seguint la mateixa tònica. Baveresa amb lleuger desplom i passos atlètics que ens porta a l'inici d'un curt flanqueig que amb uns passos guapos, guapos, ens treu del continu desplom de la paret, i del mar de còdols dubtosos del qual veníem.
La roca canvia, al igual que els bons cantos, i ja per un tram molt vertical i més finet arribem a la R3.
Fins aquí, la vía no ens ha donat repòs. El Ll4 comença amb un tram vertical, i per terreny més ajagut passem per sota d'una gran llastra, i anem a buscar el tram vertical final que ens porta al capdamunt de la paret del Cilindre.
Però millor no refiar-se, que aquesta placa ens guarda uns passos d'entrada a la R4 ben obligats, que són d'aquells finets, finets i que dius collons quina traca final!!!!!!!!!
Una vía que ens ha agradat moltíssim. Hem passat amb cintes exprés, unes 14 més o menys, tot i que portàvem una mica de tot per si les mosques. La via està molt ben equipada amb parabolts, tret d'aquests dos trams més obligats esmentats (opinió personal!!), però s'ha d'escalar entre assegurances. I la dificultat de la vía, per nosaltres ve marcada clarament per la seva continuitat. Potser si et pares a reposar a les assegurances doncs no trobes tanta dificultat a l'hora de fer algun pas.
Vam començar ben abrigats, i a la R1 ja ens ho vam treure tot. Un cop al cotxe se'ns va posar a ploure.
Vaja, que tot ens va anar rodó. Tots els Xapoutot vam disfrutar de valent, i ´´es que Sant Llorenç de Montgai té un encant i una pila de roca que no vegis!!!!!!!! Per cert, ja tenim la pròxima pensada per quan tornem...jejejeje!!!
Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!!!
8 comentaris:
Enhorabona! aquesta la tinc a la llista de pendents, que me n'esteu fent entrar gabes però cal anar-hi amb els bíceps ben forts!
deunido amb la via , es veu super guapa¡¡¡ molt bona la piada.
ens veiem aviat Alberto¡¡¡
Felicitaciones muchachos!!
Una de les millors vies de Montgai, enhorabona
Divertida la via eh?? es molt guapa! tots els llargs s'ha d'apretar una miqueta...fins i tot en el darrer pas de la via!
Felicitats!
Enhorabona. Quan es va obrir al 75, crec, va ser tot un aconteixement, però hi havia molt artifo.
Salut
Ei nanus!!!!! Collons quin éxit que ha tingut aquesta piada!!
Jaume, si la tens a la llista de les pendents, posa-la la primera, que s'ho val de veritat. I pel que fa a lo dels biceps, doncs no t'ho pensis, que si que s'ha d'apretar, però un espartanu com tu segur que pot!!!!!!
Gerard, sí que és guapa, però no et donarem més pistes, que tu de segur que hi vas ben aviat...records a la familia, i vigila'm al gendre!!!!!! jejeje
Gran Bruno!!!!!!!!!!!! Muchos saludos a Emma y a la familia!!! Venga que queremos ver fotos de la Patagonia!!!!!
Joan, tens tota la raó, de les poques que hi he fet, per mi la millor!!
Llorenç, ja veus si s'hi ha d'apretar!! Si la fas tota en lliure, has d'apretar un bon rato!! I l'últim pas, és d'aquells que no han de molar gaire per als que van de primer, almenys per a mi!!
Mingo, els tios que la van obrir els havien de tenir molt ben posats, deixant de banda el lliure i l'artificial, la roca en algun moment és molt dubtosa, i si no fos pel magnesi, que demostra la gran quantitat de mans que han passat per allà, doncs hi ha trams que no donen gens de confiança!!!
Publica un comentari a l'entrada