Via Bon Voyage al Setrill

El dissabte, la resta de la colla marxen novament cap a Agulles. Tot i el vent, es decanten per anar a reser del Setrill, i concretament la seva via Bon Voyage. Així ens ho expliquen....

 1er. llarg V+ --- Aquest llarg ha estat reequipat amb espits però tampoc estan per tirar cohets. El grau em va semblar que està super ajustat, crec que podria ser algo més del que marca la ressenya, però això es un altre tema i no acabariem mai amb les discussions... Només posar-te a la paret veus com anirà el tema, el llarg està equipat però això no deixa que vaig anar patint per la posibilitat de caure sobre aquestes xapes. Practicament s´ha d'apretar a tota la tirada sobre tram vertical i pocs llocs on reposar.

2on llarg V+ ---- Els primers metres són els més difícils , vaig tenir de fer Ao per arribar a la segona xapa, la resta és una mica més humá i per fer l´últim muret de sortida no vaig veure per on anava la via i vaig tirar recte on hi trobem un parell de bolts.

Ràpel , desgrimpem uns metres per la cara nord fins un bosquet on trobarem en un arbre l´instalació. 35m.

Apa, una altra aventureta al sarró, i ja esperem la pròxima...
Salut!!!

Matinal al Serrat d'en Muntaner

Aquest diumenge, tenim temps fins al migdia per a sortir a escalar una estoneta. Fa unes setmanes que no podem sortir quan volem, i s'ha d'aprofitar quen tenim una estoneta. Som en Toni i un servidor. La resta de la colla, no perden pistonada i com sempre, surten dissabte, i deunidó lo forts que van...

Fot un vent de tres pebrots, i força fred, però el solet que fa és un punt a favor nostre. serà qüestió d'escollir un lloc arraserat, i assolellat. Finalment ens decantem per la vessant est del Serrat d'en Muntaner, i ho encertem de ple!!! Passemun matí més que agradable.

Comencem pel Ll1 de la via Petit Nil, per arrivar-nos a la feixa on comencen la majoria d vies del serrat. Un llarg molt guapo, on és recomanable de portar algun friend petit-mitjà, per a complementar l'equipament que hi trobem.

Un cop a la feixa, ens posem a la via Divorci inminent, de la que en fem els dos primers llargs. Portem una sola corda d'esportiva, així que decidim de baixar de la R2 de la via, per a baixar amb un sol ràpel. És la única via que està amb espits, no té pèrdua, i segueix clarament la fisura que ratlla la paret en tot moment. Comença molt fina per arribar a la fisura, i a partir d'aquí amb constant flanqueig ens mana a la reunió. És difícil i temptador no xapar els parabolts de les vies esportives que la creuen, però si ho aconseguim, queda una via amb el seu caràcter...

De baixada encara ens posem a una via d'esportiva que trobem a l'esquerra de la via que hem fet. Encara no n'hem tret l'entrellat de la via que és, ni del grau que té. L'únic que diem és que és guapíssima i mantinguda de pebrots. Està equipada amb parabolts inox que es veuen molt nous, i al segon, o tercer, té un pitó clavat un pam per sobre. Un cop acabada, ens retirem que per avui ja en tenim prou, i no volem arribar tard.

Salut!!!!!!!!!!!!

Recull d'aquí i d'allà, i de fa quatre dies....

Fem un repàs general a les últimes vies on ha estat la colla, que ultimament ens falten hores per a tot i això ja no hi ha qui ho aguanti!!!!!!! En les darreres ( es podría arribar a dir molt endarrerides... ) jornades, els Xapoutot, han visitat en diverses ocasions la zona d'Agulles. Allà hi hem repetit, la Hello Harry al Pingüí, l'Aresta Brucs a la Vespa de la que en fem cinc cèntims:

1er. llarg. V+... llarg una mica de navegació on el pas més finet el trobem per entrar a la R.
 Hi ha tres bolts i amb una mica de sort ens em creuat amb un cap de burí sense xapa
 una mica més amunt del primer seguro.

2on. llarg V... Si portem alguns aliens ens aniran perfecte per protegir algun passet abans de xapar el pitó que hi ha a la fisura. Més amunt fa falta una baga per llaçar la savina que está al principi del diedre de sortida on trobarem un altre bolt.

rapel 40m. per la cara Oest 

També hem estat per la zona de Gorros, on per primera ( i esperem que no ultima...) vegada, la Manaho, una amiga d'en Marçal que està de viatge uns dies per Catalunya, s'estrena en el món de la vertical, i s'enfila al Gorro frígi per la Gede. Així ens ho expliquen:

Aquest dissabte queden per anar a Montserrat en Ricard, en Josep, en Joan, en Marçal i la Mana, una noia japonesa que no ha fet mai muntanya però que veient la bellesa d’aquesta muntanya ho vol provar.

En Ricard i en Joan es posen a la via Free-Light.

La primera intenció per en Josep, la Mana i en Marçal era fer la via Mompart, però com que es troben una cordada al davant, i com que per la Mana és la primera vegada, deicideixen a anar a buscar el solet de la GEDE, una via blava que va per la cara sud, i que encara no havia fet ningú.

En arribar a peu de via, un ramat de cabres salvatges se’ns passeja pel que és la nostra via! Aquestes si que en saben.

Pel que fa a la GEDE, dir que és una via molt tranquila de cinc llargs, on al penúltim llarg és on hi trobem un tram més difícil que la resta de la via, però que es deixa fer bé. Quan arribem al cim del Gorro Frigi coincidim amb en Ricard i en Joan que també acaben d’arribar.

Un cop al cim, decidim que la Mana s’ha d’emportar a casa un souvenir, pel que li posem una pedra de quilo i mig a la motxilla... Així que segur que mai s’oblida de nosaltres. Tot i que no serà la única que s’emportarà un souvenir d’aquests. Si és que no val a badar!

Una escalada molt divetida, amb un dia genial, i amb molt bona compania. La Mana segur que torna un altre dia per fer una altra d’aquestes agulles de Montserrat.

Pel que fa a la Free Light,  així ens ho expliquen:

Ens va costar trobar el lloc on comença per que a la ressenya que portavem la marca amb spits i resulta que l´han reequipat amb parabolts inox.

1er llarg V : Aquí ja veus de quin pal va la via, les xapes no estan a tocar però crec que estan en el lloc correcte quan et fa falta. El pas més dificil és una petita panxa amb les preses justes abans de la R. on feia un moment hi havia una cabra amb unes banyes d´escàndol.

2on llarg 6a : No sé si per lo fredes que tenia les mans però aquet extraplom dels dos primeres xapes en va semblar més de lo que marca la ressenya, després la via continua vertical amb les xapes justes que et donen aquest puntet de tensió fins que arribes a xapar.

3er. llarg V+ : sortim en diagonal cap a la dreta amb uns passos molts finets durant les tres primeres xapes, després la paret es torna més humana. En tots aquests llargs la roca és molt bona.

4art. llarg IV+ : sortim recte amunt de la R, per un terreny més tranquill que els anteriors però menys assegurat, hi ha una savina on podrem posar una baga abans de la segona xapa i després fins al cim amb una mica de compte per que la pedra ja no és tan bona.

També hem repetit un altre cop l'Aresta Brucs de la Saca Gran, amb en Josep, un dia que ens varem trobar amb en Joan Asín que pujava per la nostra dreta... fotia un aire gelat que no vegis!!! Una gran via que de tant en tant s'ha de repetir....

Pel que fa a les fotos, hi ha un saltejat d'aquí i d'allà de totes aquestes vies esmentades...

No només hem estat a Montserrat, ja que tants dies sense tocar calcari, doncs es troba a faltar!! Un parell de sortides al Pic del Martell, i una a Vilanova, on en Marçal i en Gerard repeteixen la Necronomicón, i amb en Toni n'abandonem una de la que no en fem esment fins que tornem a repetir-la i sortim per dalt, a veure si en tenim el mateix punt de vista el pròxim dia...

En definitiva, que no hem parat ni pararem de fer una de les coses que més ens agrada.... estar amb els companys, i passar una agradable jornada a la muntanya escalant per aquí i per allà!!!!!! Ah... i anar al bar que no falti!!!!!

 

 

Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!

Vies Zen a la Carnavalada i Aresta brucs a la Boteruda del Gra

Fa dies que no toquem el blog, i ja va tocant de treure-li la pols, així que us fem cinc cèntims d'alguna de les vies que hem fet ultimament...

La colla ha fet vàries sortides que mica a mica intentarem anar actualitzant.

 

.

 
Una d'aquestes sortides va ser a la regió d'Agulles.
Decidim anar al refugi per saludar en Harry i a veure quina ens aconsellava però quan hi arribem estava tancat. Llavors decidim fer el que en Josep i jo feiem bastant sovint fa molt de temps, començar a caminar i a veure que ens trobem que no haguem repetit.
Al passar per davant de la Carnavalada veiem el començament d´una via que hi posa Zen, i ens vam posar.
1er. llarg V+ -- Lo més finet són els primers metres, drets i amb presa petita, després el grau baixa una mica per sort, per que els seguros estan separats, però no n'hi calen més.
2on. llarg 6a -- Sortim per l´esquerra de la R al costat d´una fisura per anar a buscar el ressalt més dret on trobarem un passet de 6a, aquí les xapes estan més a prop.
El rápel es fa per la cara nord-est. Al cim trobem una savina amb unes bagues per rapelar . També hi ha un parabolt amb anella uns metres més avall que vam veure mentres baixavem.
 

 Com la via ha estat curteta en Marçal comenta d´anar a fer l´aresta brucs de la Boteruda del gra, i com cap de nosaltres l´ha pujat, doncs anem a fer-la.
La via no passa de IV+ però la roca no és la millor del món, i s´ha d´anar mirant on t´agafes.

 La primera assegurança la veiem molt amunt però segur que això vol dir que será molt fàcil. Comencem i és més finet del que sembla però sense massa dificultat, només controlar una mica la roca, quan porto 3m. en trobo un buril sense xapa que no es veu des del terra. En tot el llarg només hi ha tres burils i la R també és de burils.
El segon llarg és més tranquill però amb un petit ressalt de IV grau on trobem l´únic seguro del llarg.

El ràpel el fem per una via que anava per la nostra dreta amb parabolts, podem arribar al terra si anem amb cordes de 60m. però costen bastant de recuperar.

Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!

Vies Guineu Lliure i Maduritas Calientes a Rúbies

 

Aquests dies de pont, marxem a passar una nit salvatge al petit poblet abandonat de Rúbies. La idea és escalar-hi l'endemà, buscant la caloreta tant estimada durant aquests dies freds. No serem els únics amb aquesta idea, i quan hi arribem ja ens hi trobem uns companys, més un bon grapat que van arribar l'endemà...

En Ricard i en Monti, es posen a la Guineu Lliure, que ja havíem repetit amb en Lluís l'any anterior i que tan bona propaganda ens n'hi varem fer... La piada aquí...

Paral.lelament a ells pujen per la via Dos Birres i unes Braves un company d'en Monti i la Raquel, que també ens recomanen la via i amb els quals van compartint alguna foto.

Pel que fa a en Marçal i un servidor ens posem a la via Maduritas Calientes.

Direm que aquesta via ens va fer disfrutar moltíssim. Hi trobem bona roca en general, amb algun tram a controlar. Tot i estar equipada s'hi ha d'escalar entre assegurances, i un joc de friends més aviat petits poden ajudar a complementar l'equipament.

Totes les tirades són bones. La primera i segona, segueixen una petita fisura vertical que ratlla la paret fins a una espècie de feixeta. La tercera, espectacular, ressegueix una placa d'aquelles de somni amb cantell a dojo, típica de la Roca del Arcs, i la última, doncs supera uns ressalts en que et jugues algun bon pinyoc a terra en cas de caiguda, però que es deixen fer mig bé.

En definitiva, una molt bona jornada... molt ben aprofitada, amb bona companyia, i en un paratge dels que mai ens cansarem de visitar. Hi tenim molta feina a fer ancara per aquí!!!!!!!

Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!

Esperó del Vent a la Proa

Portem un descontrol de vies que fa mitja por!!! Posem-nos una mica al dia amb la de la setmana anterior...

Dissabte feia un fred de mil dimonis, així que primer de tot decidim de fer doble ronda de cafès al bar, que per cert ens hi varem ajuntar lo millor de cada casa.... Hi havíen Puretas, Pirates, companys de tertúlies als blogs, i grans escaladors pioners de casa nostra... i com no les cambreres (el millor, jejejeje)!!!!!!!

Així que veient el vent gèlid que feia, i com a bons espartanus que som, ens decidim a fer una via ben arreserada per a no patir més del suficient ( jajajajaja!!!! ), i que amb el nom ja paga per si sola... L'Esperó del Vent a la Proa.

Sóm en Ramon, en Ricard, en Toni ( un company del poble que s'estrena en via llarga...) i un servidor. La via es troba equipada amb espits amb cert regust de rovell, i avisem que alguns dels quals tenen el forat de la placa petit, i no hi entren segons quin tipus de mosquetons més grossets. Trobem bona roca en general, tot i estar equipada s'hi ha d'escalar.

Al primer llarg hi trobem els passos més apretons de la via, amb la superació d'un llavi, i un tram més finet i obligat un cop superat aquest...  La resta de la via és una escalada disfrutona amb bon cantell en general, que ens fa disfrutar a cada pas.

Veient que ens venia una cordada al darrera, baixem amb dos ràpels per la via Tropicana ( que fot una pinta espectacular....) i que per arribar al primer, que no es veu des del cim, has de desgrimpar un troç. Millor fer-ho assegurat....

 

Bé, salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!

 

Primavera Marciana a la Miranda del Princep

 

Dissabte passat queden en Marçal i en Ricard per anar a la via Primavera Marciana a la Miranda del Princep. Ells mateixos ens en fan cinc cèntims...

 

1er. llarg 6b --- Equipada amb spits, la via comença per un tram molt vertical, on trobarem els passos més durs entre les 3 primeras xapes, després el grau va baixant progresivament fins la R, que compartirem amb la via que comença més a l´esquerra i està marcada en blau.

 

2on. llarg IV+ -- Sortim de la reunió cap a la dreta per anar a buscar el diedre, que travessarem, i pujarem per l´altre placa fins arribar a una gran bauma on tindrem que anar caminant fins a la part dreta que és on trobarem la R.

 
3er. llarg Ae/ IV -- Segurament és lo més xulo de la via, es tracta d´un gran sostre equipat que ens farà treure els estreps i disfrutar de les vistes ( si el dia no està tapat com dissabte passat, és clar... ), fan falta unes 15 o 16 cintes i a la sortida del sostre arribem a una baumeta ja en lliure que agafem per la dreta i ens portarà una mica més amunt fins la R.

4art. llarg V --- Sortim una mica per la dreta anem a buscar un petit ressalt que és on està el Vº i una vegada superat, deixem una petita bauma a la dreta i pujem recte fins l'altre bauma més gran que és on trobarem la R.

 
5è. llarg Ae/IV+ --- Superarem l'extraplom que tenim al davant amb tres o cuatre pasos d´artificial fins un altre baumeta que superarem per la part fàcil que tenim a la dreta .

 
El descens es fa caminant. Nosaltres l´aproximació la varem fer desde el Xincarró passant per la Cova de l´Arcada, trobo que potser és la més curta i força tranquila. 1h15mn.

Salut i fins a la pròxima!!