dilluns, 26 de gener del 2009

Agulla de l'Arbret

Molt bones a tothom!! Aquesta entrada l'hauria d'haver fet la setmana passada, ja que l'activitat la vam realitzar dissabte dia 17 de gener, el que passa és que per motius que no venen al cas ( no és vagarrería, eh!!), no he pogut posar-me una estona davant l'ordenador.


Doncs al que anàvem, dissabte 17 de gener, ens reunim en Jaume, en Ricard, en Catà i jo per anar a fer unes vies que vam entreguardar el dia que vam anar a la Filigrana. De fet aquell dia ens varem posar deures per tot un any!!! Les vies eren a l'agulla de l'Arbret, i de camí cap allà, veiem que ales parts altes de la muntanya encara hi ha força neu. De fet a l'ombra fotia un fred que no vegis!!
En Marçal, en Catà i jo, ens posem a la Om Mani Padme Hum (collons amb el nom!!), i en Ricard i en Jaume a la Vicenç Soto. A l'ombra fot un fred que pela, i l'airet no hi ajuda gaire. A sobre, en Marçal al Ll1 de la Om...

Aquesta via, és molt tranquileta, i està molt ben equipada. És ideal per un dia com avui. Arribem a la R1 quasi sense tacte als dits!!! Collons, això fa mal de veritat!!! Sort que a partir de la R1 ja ens comença a tocar a estones una mica el sol!! A sobre en Marçal a la bauma de la R1.


La sortida de la R1, és potser la zona més dificultosa de la via. Més que res perquè es posa un pèl vertical, però té unes preses que no vegis. El tram més disfrutón de la via, sens dubte!!! Amb aquestes, que des de sota sentim veus que ens sonen. Són en Jaume i en Ridard que deixen la Vicenç Soto per un altre dia. Massa fred. Queda pendent per un altre dia.





En una agulla del costat, veiem unes cabres prenen el sol. Transiten per les pendents amb una tranquilitat digne d'enveja!!!



A sobre, en Catà a la sortida de la R1.
Després, la via va perden verticalitat, fins arribar a l'arbret característic que dona nom a l'agulla. Nosaltres però, vam fer la R2 abans de l'últim repetxó abans de l'arbret.
A sobre en Ricard e la R2 recuperant en Jaume, amb les Bessones al darrera.





Des de l'arbret seguim amunt uns metres per anar a buscar l'insatació de ràpel, que queda encaixonada en una fissura, que fa que ens ho mirem per arribar-hi.








Nosaltres vam baixar amb dos ràpels. El primer és un pèl emprenyador a l'inici, i quan li trobes el truquillo ja acabes la fissura. A sobre en Jaume al primer ràpel.





I el segon ja és net fins a terra. A sobre en Ricard al primer ràpel, de de la reunió intermitja.
Una jornada tranquileta sempre va bé, i més si al vespre ens espera un bon entrecot amb tota la colla!!!jejejeje
Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!

















dissabte, 10 de gener del 2009

Via Petit Guifré al Serrat d'en Muntaner ( rodolí!!! )

Dissabte dia 3 de gener, i després d'haver passat les menjaruques nadalenques més fortes, i amb una sensació de fart d'olla, i de com si no poguéssim arrossegar aquest cos que ens han otorgat, amb en Marçal decidim d'anar a escalar. La resta de la colla, uns a fer esquí de muntanya, i els altres a buscar gel ( que al final del dia troben, dins d'un got de tub amb whisky). La nostra primera intenció, era anar a Agulles, però veien com es presenta el dia, i de com regalima gran part de la paret de Montserrat, ens decidim pel Serrat d'en Muntaner, i la via Petit Guifré, que des de peu de via es veu seca. La via consta de tres llargs, i comença a una feixa a la qual es pot arribar caminant, o bé fent el primer llarg de la via Divorci inminent, o el de la Orgull mapuche (aquesta ultima pinta de collons per un altre dia, queda pendent!!). Ens decidim de començar a escalar aquí, i envalentonat i amb un mono que no vegis, a fer el Ll1 de la Divorci inminent. Quan em trobo a la placa fineta de 6a+, és quan torno a retrobar-me amb la crua realitat, se'm baixa el mono i comencen a baixar Deus i osties! No em sento els dits i això és fi de collons!!! Està molt ben assegurat i ho passo de cinta a cinta. Collons quina rasca a les mans!!!! És ben bé que ens ha d'agradar escalar eh, per sortir dies així!!!

Llavors ja ens posem a la via Petit Guifré. I de quina manera que comença la via!!! Quin llarg!! Quina placa més guapa!! Aquí disfrutem de valent!! D'aquells d'anar fent i anar-s'ho mirant. Realment preciós!!!
A sota en Marçal al Ll1 de Petit Guifré.


El Ll2, comença amb un bombet, que si no li trobes el pas enganya una mica, i després per placa fins una altra bombo que fem en A0, i després altre cop disfrutant fins a la R2.




A sota en Marçal al Ll2.




I l'últim llarg de la via que pots escaquejar perfectament per la dreta ( al lloro amb la roca que està molt trencada!!), o si puges seguin les assegurances, que surten uns passos d'aquells que quan hi ets no vols que s'acabin mai! D'aquí les ganes d'escalar encara que faci mal dia!!!!




Baixem amb dos ràpels fins al peu de via i tornem caminant per la feixa fins a trobar el camí cap al cotxe.







Una jornada boníssima, i una via molt disfrutona. Quin primer llarg!!! Dies després el recordo i disfruto com allà!! Això encara fa que tingui més ganes de tornar a escalar!!!! Quin mono!!!








Apa gent!! Records a tothom, i fins a la pròxima!!!






dimecres, 31 de desembre del 2008

Matagalls amb esquís!!!!

Crec que dimarts (amb tantes festes ja no sé ni a quin dia vivim!!), i després de fartaneres i gateres varies, i de no poder fer res pel collons de temps, al final i com diuen els de "Al filo de lo imposible": se abre una ventana. Decidim probar de pujar al Matagalls amb esquís. Som en Ramon, en Dani, en Lluis i un servidor.
Quan comencem l'ascenció (gran paraula!), pensem que serà un passeig. Vull dir que crèiem que seria un passeig amb els esquís a l'ombro!!

A la mínima que podem, a uns cinc minuts del cotxe, ja ens calcem els esquís i mica a mica anem trobant més quantitat de neu!!


El dia és espectacular (tot i que veiem la part del cim ben tapada per la boira), i la neu encara més!!



Deixem-nos de punyetes, lo que és espectacular, és el tiparro dels d'Arenys de Munt!!! Tios buenos!!!!!




Des de l'any passat que no tocava res del material d'esquí, i va passar el que tenia de passar. Doncs que com que tenia les pells de foca que semblaven penques de bacallà, i que enganxaven menys que el Superglue dels xinos, se'm van desenganxar, i si no arriba a ser pels McGivers ( Dani, Ramon, i Lluis), que amb un cordill m'ho van arreglar, encara estaria patejant per allà!!!!
Doncs com anava dient, cada cop estava més tapat, fins al punt que no veiem res. Bé, això és mentida, ja que ens veiem nosaltres!!!
Quin plaer pujar al Matagalls amb aquesta neu!!!
Un cop al cim, i amb un vent i una boira de collons, ens preparem per la baixada. Baixarem pel camí normal que ve de Collformic, ja que hi ha traça i la podrem sguir bé fins que sortim de la boira.
La baixada, per definir-la amb una paraula: Espectacular. No tenim fotos de la baixada, ja que a mig camí vam trobar unes *... que ens van tenir entretinguts una estona fent filigranes!!!!!
Apa, bon final d'any i fins a la pròxima!!!!











*Ginesteres: Arbust típic del Montseny que sempre es posa al mig del pas quan vas encigalat amb els esquís posats.
































dijous, 25 de desembre del 2008

Banyada Nadalenca

Avui dia 25 de desembre (fum, fum, fum!!!), ens hem ajuntat uns quans xapoutot a la platja de Calella per participar a la 12ª Gran Banyada Nadalenca. Ha estat molt divertit, i a part el dia ens ha acompanyat molt. Després el pica-pica, i cava per cel.lebrar .....



Molt bon Nadal a tothom, i a beure cava, i menjar torrons a tot drap!!!! Fins a la pròxima!!!!

diumenge, 21 de desembre del 2008

Obre la porta, collons!!!!

Primer de tot, molt bones a tothom! Aquest dissabte, va ser un pèl diferent a altres dissabtes. Ni millor, ni pitjor, bàsicament diferent! Era el dia escollit per fer la "comilona que t'hi cagues!!" amb la colla. Al matí escalaríem, i pels volts del migdia aniríem a omplir el pap!
Erem una bona colla. En Ramon, en Josep, en Jaume, en Dani G, l'Isabel, en Dani E, en Ricard, en Dani petit, fins i tot va poder venir en Gerard, i jo! Déu ni dó quina tropa!!! A sobre en Gerard a primer pla, en Ricard, l'Isabel i en Dani petit a una reunió, i al darrera del pi es veu en Ramon. Tota la colla junts, però separats!!
El lloc d'escalada escollit, va ser la zona dels Totxos de Cam Nou Barris, a Collbató, i com que erem tanta colla, uns vam fer esportiva, i els altres via llarga. A sobre en Dani petit, ensenyant-nos la seva tècnica infal.lible. Això d'escalar fi ja ho porta a la sang!!!

En Ricard, en Dani petit, l'Isabel, en Ramon, i en Josep, van anar a fer les vies Somni de Primavera, i Somni d'Estiu. A sobre l'Isabel en un dels llargs de les vies.


La colla Xapoutot s'havia apoderat de la zona en pocs moments, i el gran patriarca de la colla ens controlava en tot moment, com es pot veure a la foto de sobre! jejeje. En Josep en un dels llargs.



En Gerard, en Dani G, en Dani E, en Jaume i jo, ens vam quedar fent esportiva entre les vies del totxo de l'Estel, i les de la placa de l'Indi. A sobre en Dani E, en un 6b del totxo de l'Estel. Deu ni do com allarguen els seguros d'aquest totxo!!





Mirant la guia de Montserrat Sud, veiem que hi ha una via nova al Totxo de l'Estel, que es diferencia clarament de les altres vies existents, ja que té les assegurances una mica més properes!! A sobre en Gerard arribant a la R de la via Paquita 6a.




És un sector força bo per l'hivern, i amb vies per tots els gustos. Ens ho varem passar pipa!! A sobre en Ricard, amb en Dani petit ( la nova generació dels Xapoutot!!!).







Avui tenim un xafarranxo de fotos de totes les perspectives possibles!!! A sobre en Josep apretant de valent!!






Les vies de la Placa de l'Indi, estan ordenades d'esquerra a dreta, de més a menys dificultat, i a més molt ben assegurades. Aquí vam fer la Qui no plora no mama (V/V+), i la Seminolas (6a). Les dues amb els passos clau a l'hora de passar un ressaltet que trobem a mitja via. A sobre en Dani G, i jo a aquestes vies.








En Ramon, sempre ens diu que ell com a màxim fa V+ ( és una de les frases que més recordo que em va dir el primer dia que vaig anar amb ells!!). En aquesta foto de sobre es veu clarament que està fet un crack!!! I això que feia dies que no tocava roca!!!!









Els que feiem esportiva varem passar gran part del matí al totxo de l'Estel. De fet varem fer totes les vies menys la Nurieta, que segons la guia s'hi havia de posar material. S'hi ha d'anar bé de coco, ja que com he dit abans, els seguros allarguen una mica, però la roca és molt bona, i amb foradets. A sobre en Jaume al 6b.










En aquesta foto en Ramon ens està demostrant del que és capaç!!! Xaval, estàs fet un fiera!!!!











Va ser un matí força ben aprofitat, i amb la qual cosa ens va anar entrant la gana. Quan els budells van començar a rugir, vam plegar les cordes, i cap a dinar!! La millor feina del dia!!!jejejeje













Va ser un dinar genial, amb les típiques batalletes comentades, les bromes, etc.... però això sí, amb una immillorable companyia. Amb jornades com aquesta, pateixo per a veure si deixem d'escalar, per només quedar per endrapar!!!!













Lo millor del dinar va ser la fresqueta que entrava per la porta del bar!!! Obre la porta collons!!!!jejejeje. Va ser genial!!! Molt bones festes a tothom, i fins a la pròxima!!!!!













diumenge, 14 de desembre del 2008

Canal, i Columna del Verdet

Aquest dissabte, teníem dues opcions, la primera era anar a fer una canal a Ulldeter, i la segona, probar d'anar a fer alguna casacada de gel al Pedraforca. Com que dies enrera ja haviem estat fent canals, al final ens vam decidir per la segona. O sigui que cap al Pedraforca falta gent!! Erem en Ricard, l'Antonio, en Jaume i jo. A sota en Ricard al primer ressalt de la canal del Verdet.
Un cop al mirador del Gressolet, agafem el camí i anem trobant cascades, però totes encara estan molt justes de gel. Els ànims comencen a estar per terra, però a l'arribar al peu de la canal del Verdet veiem que aquesta es pot intentar. L'intenció era pujar tot el que poguéssim i si més amunt faltava gel, ja baixariem rapelant. A sota l'Antonio al primer ressalt.

Primer, anaven pujant en Ricard i l'Antonio, ens deixaven els cargols posats a en Jaume i a mí ( nosaltres encara no en tenim, com que ens hem portat bé a veure com es porten els reis!!!) i feien reunió al capdemunt de cada ressalt, on després ens trobavem els quatre, i així anar fent. A sota en Jaume al tercer ressalt.
Tant l'Antonio, com jo ens estrenavem en això d'escalar cascades de gel, i la veritat és que mola un colló!!! De segur que no serà ni l'última, ni la penultima vegada que en fem!!! Això d'estar clavat al gel amb les puntes dels grampons i dels piolets et fa pujar l'adrenalina que no vegis!!! A sota en Ricard al quart ressalt.

Tot i que al matí feia força fred, el cotxe ens marcava -6º, a mida que s'aixecava el dia, va anar pujant la temperatura, i no vam patir gens de fred. Això sí, l'home del temps la va tornar a encertar, i mica a mica es va anar tapant. A sota en Ricard al quart ressalt, des d'un altre angle.



És una cascada ideal per iniciar-se, ja que els ressalts, tot i ser verticals, no són molt alts, i al capdemunt sempre hi ha replans per fer bones reunions. Això almenys en les condicions que ho vam trobar nosaltres. I al final de la canal, hi ha la cirereta del pastís. La columna del Verdet!! Pels novatos, només de veure-la ja al.lucines. Una cascada d'aquestes dimensions i totalment glaçada!!! És preciosa!!! A sota en Ricard iniciant la columna.





Exactament no se l'alçada que té, però a cop d'ull deu fer entre 15 i 20 metres d'alçada. Oju que això és el que vam dir nosaltres a cop d'ull, ja cap dels quatre portava metro!!!jejejejeje!!!! Els primers metres són totalment verticals, i les 3/4 parts restants, un pensament menys. A sota en Ricard a mitja columna.





Tot i que està força picada de les cordades que ja hi deuen haver passat, disfrutes de valent!!!
A sota en Jaume al tram final de la columna.





Això sí, xapar amb guants costa un colló!!! I si te'ls treus et fots de fred!! I posar i treure els cargols, no vegis!! Però els xapoutot, xapem com sigui, encara que sigui amb les dents!!!!!jejejejeje!!! A sota sortint de la columna.






Un cop al capdemunt de la columna, seguim canal amunt amb algun ressaltet més, fins que trobem el camí que ve del refugi en direcció al coll del Verdet. Aquí donem per finalitzada ja l'escalada, i iniciem el camí de descens. A sota al camí de descens.









En tot moment vam disfrutar de valent, cada dia hauria de ser dissabte!!!! A sota, els xapoutot de la sortida!!! Cal dir que la resta de xapoutot's estan porai fent esquí de muntanya, i que algun dia esperem veure les seves fotos per aquí, eh!!!!










I al final i com ja acostuma a ser costum, el temps empitjora, i durant el descens, ens acompanya una nevadeta que encara ens deixa un regust més hivernal a la sortida del dia!!!









Records a tothom, i fins a la pròxima!!!!!