Via Wild Planet a la Roca dels Arcs

Aquesta la teníem a la llista de molt pendents des de fa un grapat de temps. De fet, alguns encara li tenim, eh!!! En Ricard amb en Toni ens en fan cinc cèntims.

1er. llarg -- IV  Al principi la roca no dona molt bon rotllo per no ser massa bona, però aquest llarg no té massa complicació.

2on. llarg -- Ae,6a -- El primer bolt queda a uns 4m. de la R  no massa difícils però drets amb bon canto, i a partir d´aquí en artificial fins  5 o 6 metres abans de la R on tindrem d'apretar sobre unes regletes  petites amb uns pasos que costen de fer després de l'artificial.

3er. llarg -- A1 ,V --  El flanqueig de la sortida de la R és molt xulo i més fácil del que sembla a primera vista, després pujem una mica cap a l´esquerra a buscar el tram d´artificial. Un cop superat aquest tram arribem al pas decisiu del llarg que en realitat no és difícil però que al cap li fa donar moltes voltes.

4ar. llarg -- 6a  -- sortim de la R  amb tendència cap a l´esquerra a buscar una placa vertical molt xula

 i disfrutona per arribar uns metres més amunt per terreny més fácil  a la R. 

5è. llarg -- V+  -- A la sortida de la R per entrar al diedre, la roca no hi és massa bona bona, però una vegada superat aquest tram, agafem el diedre amunt força vertical però amb bona presa, a la R hi tindrem d'entrar fent un flanqueig fàcil cap a l´esquerra.

6è. llarg --  IV -- Aquest llarg no és massa complicat, potser una mica la navegació per trobar el bon camí sempre  amb tendència cap a l´esquerra, la R la muntem en una savina.

7è. llarg -- V --  Sortim de la R en diagonal cap a la dreta a buscar un pont de roca i passat aquest ens

 enfilem per la placa vertical amunt amb  molt bona presa.

8è. llarg -- V+ --  Flanquegem uns tres metres cap a la dreta i agafem per la placa amunt amb bon canto i  superem una petita panxa per arrivar fins a la feixa  per terreny més tranquill.

Descens : per la feixa cap a l´est fins agafar el corriol de baixada a la carretera.

Salut i fins a la pròxima!!!!!!!

Via Lobo Estepario al Dumbo

Dies enrera, els companys fan una visita a Agulles. Ells mateixos ens en fan cinc cèntims de la via que van fer.

1er. llarg 6b -- Només ens faran falta 18 cintes i una plaqueta per xapar el primer cap de burill,

es posa ben dret desde l´inici amb cantells petits  i passos d'equilibri, el grau és obligat  amb algún

passet de confiança sobre presa molt petita, abans de la R el cantell millora una mica però no ens

podem relaxar  perquè la cosa segueix ben dreta.

2on. llarg 6a -- Sortim per la dreta de la R per anar a buscar el primer espit al costat d´un gran bolo

que deixem a la nostra dreta, la paret continua força dreta i potser amb més  bona presa però  fins

que no comença a tombar una mica la paret no tenim un moment de repòs, després un tram fácil fins al cim.

I és que de vies on segurament no hi haurem de fer cua com aquesta, a Montserrat n'hi ha un munt!!!

Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!

La CADE a la paret de les Bagasses

Dies enrera ens les arreglem amb la Cristina per a poder sortir a escalar porai. Ens arribem fins les Bagasses i escollim via, però com ja passa en aquests casos, arribant a peu de via, sinó et lleves ben d'hora ben d'hora, una cordada ja la comença. Així que canvi de plans. Mirem possibilitats, i per sort portem una foto de la ressenya de la CADE que mai hem fet cap dels dos, així que cap allà hi falta gent.

No podem dir res d'aquesta via que no s'hagi dit mai, doncs suposem que gran part d'escaladors clàssics i algun de no tan clàssic la té a la llista de repetides almenys un cop a la vida. Només direm que ens ha encantat, i que l´hem disfrutat de dalt a baix.

Potser no és una via complicada pel que fa a dificultat, actualment amb parabolts i pitons als llocs on fan falta, i coneixent les dues feixes per on en cas de complicació podríem abandonar caminant la paret tot i la seva llargada, potser se li tregui cert compromís, però només cal pensar en els pebrots que van tenir els seus aperturistes l'any 63 quan van posar-se al bell mig d'aquest paredot, i encertar-ne aquest recorregut tant ferm i trobant-ne els millors passos per poder assolir sortir al cim de la paret.

Té fama de sobada i certament algun tram puntual als llargs d'abans d'arribar a la feixa potser si que ho està, però no tant com per què serveixi d'excusa de no fer-li una visita o les que faci falta.

Ens ha agradat moltíssim tota la via però en especial els llargs de sobre la feixa, amb un rocam boníssim i un pati de primera, que et fa escalar i vibrar a cada pas.

Nosaltres hi hem passat amb cintes exprés, un joc de friends variat, bagues i reunions. La via es troba equipada on fa falta, i es pot autoprotegir molt bé en general. Empalmant algun llarg on ho hem vist possible i em estat unes sis horetes i mitja.

I ja de baixada, ens apareix davant dels nassos roca Regina... Però aquí potser no hi podrem anar fins que no siguem una miqueta més grandets...

Apa, salut i fins a la pròxima!!!

Via Amanita Moscata a Terradets

Dies enrera, es reuneixen en Ricard, en Ramon, i en Toni per anar cap a Terradets. Es decideixen de posar a la via Amanita Moscata, i així ens en fan cinc cèntims...

1er. llarg 6a+  - - Comencem pel diedre de la via original  IV+ , està equipat però es pot protegir

millor si es vol. A la sortida del diedre flanquegem cap a la dreta a buscar la línea de parabolts,

aquí la paret es posa més dreta i anem pujant per les petites regletes i foradets que hi ha.

2on. llarg  A0-V+ -- Si sortim directes  per la placa sense fer A0  ens sembla que és 6b, també es pot

flanquejar una mica a la dreta i agafar el diedre . Els diedres que trobem en aquest llarg els marquen de V+ però podríen ser una mica més , son molt tècnics i polits.

3er. llarg --  La sortida de la R és  vertical amb  bon  canto  per anar a xapar el primer bolt, després per camí més fàcil trobarem un pitó i una baga en un arbre just abans de tornar-se a posar una mica dreta abans la R.

4art. llarg V , sortim en diagonal per l´esquerra  trobarem un pitó i un xic més amunt un bolt ,  es pot posar algún alien per assegurar el llarg.

5è. llarg 6a -- potser el més xulo de la via , una placa molt vertical amb una petita panxa al principi

que ens fará disfrutar de valent.

6è. llarg  --  seguim per la rampa cap a l´esquerra i a buscar la roca més bona quan es posa més dreta on trobarem un parell de pitons , nosaltres vam arribar fins la savina on hi ha montat el rápel amb tres bagues i un maillon, i amb tres ràpels arribem fins la feixa per continuar la baixada a peu ( bastant penosa )

Apa, salut i fins la pròxima!!!!!!!!!!!!

Unes vietes per Agulles

Dies enrera , ens reunim amb els companys per anar a fer el trepa porai. No tenim clar on anar ja que els del temps indicàven temps dubtós, i així que finalment decidim de quedar-nos a Agulles.

En Toni, en Marçal i en Ricard decideixen anar a la Filigrana.

Es posen a la via Ratafia, però l'última tirada la fan per l'Original, i el seu famós clau cimentat.

Deuríen tenir pebrots per pujar el ciment fins aquí dalt, pastar-lo i colocar-lo...

Mentre, amb la Cristina, ens n'anem a la Monpart de la Miranda de les Bohigues, que encara teníem pendent. Una via maca perquè sí, i on hi varem apretar lo nostre!!! Com apreten els 6a per aquí... Jajajajajaja!!!

Un cop acabem i veient que encara tenim una estona ens n'anem pitant a la Gam de la Portella Petita, que tampoc teníem fetes. Una altra joieta per a disfrutar.

Un cop acabats, ens reunim amb la resta i cap al bar a fer la birra. Avui ens hem quedat amb un bon regust de boca i algun genoll pelat amb aquestes clàssiques montserratines....

Apa, salut i fins la pròxima!!!

Vies Olga Frontera a Alòs de Balaguer, i Brothers Ruiz i del Curset al Montroig

Aquests últims dies hem pogut fer alguna sortideta cap terres de LLeida.

En una d'elles, amb en Quim ens decantem per anar a Alòs de Balaguer, a fer la Olga Frontera, una d'aquelles que teníem a la llista de fa moltíssim temps però que mai ens acabàvem de decantar en 

anar-hi.

De la via no en direm res que no s'hagi dit. Amb un Ll3 que tant sols per ell ja val la pena una visita a la via. Equipada, amb bona roca i un entorn més que tranquil ( no tant últimament pel que sembla....) la fan una via més que recomanable.

Cal dir que varem pillar una mica de mullena i pedregada a mitja via, cosa que recordarem per un temps... jejejejeje!!!! Tot i això amb el solet de després hi varem acabar de conya!!!

A una altra de les sortides ens arribem amb la Cristina al Montroig, a estrenar la nova guia que ens ha caigut a les mans últimament. Aquesta no era la intenció, i al només portar cintes i corda d'esportiva, consultant la guía ens decantem per la Brothers Ruiz.

Una via també prou guapa, amb una mica de tot. Algún flanqueig finet, trams verticals força atlètics, i un últim llarg made in Vilanova de Meià, per acabar-hi d'apretar.

La via està molt ben equipada per a no patir-hi en excés, i la roca és boníssima en general

El descens el fem caminant pel darrera fins al collet, i un cop allà i veient que anem bé de temps, decidim de posar-nos a la via del Curset.

Aquesta, també totalment equipada, amb roca potser un xic més a controlar, també ens va deixar un bon regust de boca tot i ser més curteta.

Mirant la guia aquí encara hi tenim màrro per dies!!! Llàstima que ens quedi tant lluny de casa!!!

Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!

Via SAME a la Roca dels Arcs

Dies enrera ens reunim en Marçal, en Ricard, en Toni i un servidor per anar a escalar a Vilanova de Meià. Ara fa temps que no hi anem i amb el solet i la "caloreta" que diuen que farà avui ja toca! 

En Marçal amb en Ricard després d'una estona de dubtes d'on posar-se es decideixen d'anar a la Tàrrega 

Amb en Toni decidim de provar d'anar a la via SAME, que tot i només tenir-ne la ressenya copiada del bar, al llibre sempre m´havia cridat l'atenció, i no en teníem cap tipus d'informació. Doncs un cop a peu de paret, el primer que ja ens va costar una bona estona de cap aquí i cap allà, va ser endevinar-ne el peu de via.

Finalment des de baix ens sembla veure la R1, i tot i no veure cap assegurança que indiqui per on anar ens diem que cap amunt i falta gent. Aquí no cal dir que la roca no està gens sobada!! fins la R1 no trobem cap assegurança, i un cop arribats ens n'adonem que a mig llarg hauríem d'haver flanquejat un xic a l'esquerra, travessar el diedret i pujar per l'esperó. Llavors hauríem endevinat el camí de la via i trobat el buril que des de la reunió vèiem.

Aquest llarg ja ens indica de quin pal anirà la via. Via d'aventura total, llargs d'apretar, i a buscar-se la vida per assegurar-se i anar trobant el camí.

El LL2 comença ben vertical amb un buril a l'inici del sostret que nens marca per on anar, i al cap d'uns metres i que no es veu en trobem un altre. Tot i que es pot autoprotegir bé, la verticalitat fa que no et puguis entretenir massa.
A l'inici del LL3 és on falta el pitó que ja ens marca la ressenya del bar, i on realment t'hi jugues un bon castanyot, potser no de molta alçada però directe a la repisa. Hi ha uns passos força durs i obligats fins arribar a una fisura on ens podrem assegurar bé posant algun friend, i on ja hi trobem un tricam abandonat.
Un cop superat aquest tram amb passos atlètics i mantinguts, ens plantem al diedre, el travessem cap a l'esquerra, i amunt per placa fins la R3. En aquesta placa trobem els dos burils del llarg.

El Ll4 també comença picantó. Placa ben vertical amb cantell gens evident ens fa moure cap aquí i cap allà. Aquí els dos burils del llarg també estan allunyats de pebrots... Un cop superada aquesta, un tram que caminant ens porta al peu de l'ultima placa on fem la R4 en una savina.
El Ll5 va per una placa, ja per on volem per assolir el cim, on fem la reunió en una savina.

En definitiva, una via d'aventura total, on ens hi hem fotut un bon tip d'apretar a cada llarg. Molt poc equipada amb burils, un parell a cada llarg, bàsicament per indicar el camí a seguir, i amb molt bon rocam en general. Les reunions les trobem equipades amb 4 burils  a totes elles en molt bon estat, però és molt recomanable portar mosquetons petits ja que sinó no entren a la plaqueta. Nosaltres hi hem passat posant de tot el que portàvem i de totes mides.

Salut i fins a la pròxima!!!