Via Grafitti al serrat dels Monjos

Aquest dissabte, quedem en Toni, en Ricard, i un servidor. Amb una previsió de molt de vent, no teníem molt clar on anar per a no patir gaire fred i finalment ens decantem pel serrat dels Monjos. Afortunadament ho encertem de plè i ens fot un dia de pebrots.

La via escollida és la Grafitti. Portem la ressenya de la via que ens ajuda a seguir la ruta correctament, ja que en aquest pany de paret lo més fàcil és confondre's i desviar-se per algun lloc que no toca si no tens clar cap on has d'anar.

La via la trobem força exigent. Equipada amb espits als trams amb més dificultat, i en algun punt per seguir-ne bé el traçat. A la resta de la via cal autoprotegir-se, en general prou bé..

Les tirades més obligades són la cuarta i la sexta, on la dificultat és més alta i s'ha d'escalar prou entre les assegurances tot i no ser exposat. A cada llarg però hi haurem d'apretar lo seu.

Una via molt bona, amb molt bon rocam en general i on haurem de treballar-hi de valent a cada llarg.
Donar les gràcies a en Ferran i al seu company per les fotos que ens han passat!

Salut i fins a la pròxima!!!!

Via Nadal a Malanyeu

Fot molt de temps que tenim el blog ben descuidat. Els que segur que patíeu per nosaltres (segurament ningú...) ja podeu deixar de fer-ho, que seguim ben monos, sans, i amb els botons de les camises demanat clemència com sempre!!!!!

Així que dies enrera, amb en Gerard decidim anar a passar el dia esgarrapant una paret o altra. La previsió no és del tot bona per fred, però com a bons espartanus que intentem ser, i amb aquella bona fe que ens diu que de ben segur que no n'hi haurà per tant, decidim de trobar-nos a Malanyeu. Allà hi estarem ben arraconats i calentons, jajajaja!!! doncs, sí, ens varem cardar de fred....

Li teníem moltíssimes ganes de fa temps a la via Nadal, que l'Amadeu Pagès va obrir en solitari, i vam coincidir amb ell temps enrera el dia que la reequipava. La via la trobem equipada amb forces ponts de roca, algun pitó, i tres parabolts de progressió ( un al LL1, i dos al Ll2),  amb la R1 reequipada amb parabolts, la R2 en una bona sabina, la R3 amb un parell de burils, i la resta de via doncs a completar possant catxarrets com vulguis i puguis!!!

La via és boníssima. Molt mantinguda en els V, tot i que hi trobem algun tram amb un xic més de dificultat, però amb bon cantell, i amb alguna assegurança propera, o que s'hi pugui posar. El Ll3, és l'únic que no motiva massa, però els tres restants, són més que recomanables.

Aquests panys de paret, amaguen verdaderes joies, i aquesta via n'és una. El descens el fem carenant i anant a buscar una línia de ràpels que trobem més a l'esquerra.

Així doncs, tot i la rasca, ens emportem uns bons riures, i unes bones apretadetes al sarró, i de ben segur que ben aviat a tornar-hi

Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!

Terra Incògnita/El Vol de l'Home Ocell Pupurri al Montseny

A la vessant de les Agudes que  tomba entre Santa Fe del Montseny, i Sant Marçal, hi trobem uns panys de parets i unes arestes que ens transporten a l'alta muntanya però ben propera a casa nostra.
Les rutes que hi trobem no són massa concorregudes, la gent no hi té massa tirada, però totes elles valen la pena, si més no per gaudir d'aquest meravellós entorn.

Últimament hi hem fet alguna que altra visita, i a part de les rutes ja conegudes, hem trobat alguna ruta no ressenyada enlloc (almenys per nosaltres), que demostren que ja fa molts anys que ja s'hi escala.

Aquesta entrada al blog, la fem bàsicament per informar que EL NIU QUE TROBEM AL SEGON TRAM DE LA VIA TERRA INCOGNITA ESTÀ HABITAT PER UNA FAMÍLIA DE FALCONS, i que millor no escalar-hi fins que decideixin campar per lliures.

Ja que hi sóm direm que l'altre dia, amb la Maria, varem anar a fer la via, i un cop superat el primer tram, baixant per la canal, vàrem veure el falcó com sortía del niu.Per a no molestar-los, vam decidir de flanquejar per la feixa fins a mitja aresta de la via El vol de l'home ocell, i sortir per aquesta.

Dues vies totalment diferents. L'una ben equipada amb parabolts i on hi has d'apretar prou i l'altre, la clàssica de la paret, doncs equipada lo just i necessàri amb material de l'època per a apretar-hi igualment. Totes elles prou bones com per fer-hi una visita.

Per la del Vol de l'home ocell, millor portar-hi un joc de friends variat, i els tascons, per a no apretar el culet en excés en algun tram.

Un cop al cim, un regalet del cel. L'efecte Broken, que tant costa de veure se'ns apareix un moment, el temps just per deixar-lo inmortalitzat en una foto.

I el descens, com no, caminant, per la Font del Briançó, amb un paisatge de verds bestial, que fan que no ens cansem mai de venir a visitar aquest racó de món.

Salut i fins la pròxima!!!!!!!!

Banyos de Sol i Gómez-Xalmet a la Prenyada

Dies enrera, marxem amb la colla per intentar assaltar la Prenyada per diferents vies. En Ricard i en Ramon, per la Gomez-Xalmet, i en Toni, en Francesc i un servidor , per la Banyos de Sol. La Gomez-Xalmet ja la vàrem piar en els seu moment, i de la Banyos de Sol, no en teníem massa informació, cosa que ens donava un plus de motivació. A més al ser decisió d'última hora, doncs anàvem sense ressenya, encara millor....

De la via en direm que és una via exigent. El primer i últim llarg són els més durs en quan a dificultat, amb una entradeta fins la primera assegurança d'aquelles que ja et posen a lloc ràpidament, tot i que si busquem bé trobem un cap de buril un xic tranquilitzador. La resta, d'aquests dos llargs per a disfrutar escalant amb un equipament més que correcte.

Al nostre costat, els companys van comentant la jugada per la seva part. De tan en tan sentim com baixen tots els Sants del calendari amb algun renéc, cosa que demostra la nostra sobrada riquesa lingüistica catalana....

El segon i tercer llarg ja són figues d'un altre paner. Navegació pura i dura sense assegurances, amb una dificultat que disminueix respecte els altres llargs, però que et fot vibrar i pujar amb els ouets ben apretats a cada pas. Es pot posar algo, potser no quan vols, però la bona roca ajuda a anar mig tranquil.

En aquests llargs, lo millor per pujar tranquil, és fer anar un altre de primer... jajajajaja!!!!!

Parlant seriosament, una via molt bona, amb caràcter, i que ens va deixar els braços i el clatell ben escaldats, tal i com bé mana el seu nom. Moreno paleta a tot drap!!

Salut i a tibar-li fort!

Hiwatta a la Miranda de les Bohígues

Després d'enviar a l'atur el blog un temps, el tornem a activar i memoritzar les escalades que hem anat fent durant aquest llarg periode d'hivernació. D'escalades n'hem anat realitzant un bon grapat entre uns i altres, però el blog... això ja és un altre tema!!!
Començarem per la via Hiwatta a la Miranda de les Bohígues, on hi varen anar en Ricard, en Toni i en Marçal ja fa dies. Així ens ho expliquen.

1er. llarg -- V/ Ao -- La via està reequipada amb parabolts on trobem el primer a pocs metres
de començar. pugem recte i a mesura que ens acostem a l'extraplom tirem cap a
l´esquerra per esquivar-lo per la part més fàcil on comença el Ao (6b). A l'acabar l' Ao
uns passos de V ens porten cap a la R que està sota una bauma.

2on. llarg -- 6a/Ao -- Sortim de la R cap a l´esquerra i de seguida agafem l'A0 ( 6c ).
Aquesta part no és complicada però quan s´acaba l´artificial ens vénen uns
metres de 6a i V+ això sí amb molt bona roca on les assegurances cada vegada
estan més allunyades, però mica en mica al final arribem a la R amb molt
bon regust de boca per aquest llarg.

3er. llarg -- 6a / V+ -- La sortida de la R és molt fina fins arribar a xapar la primera,
després vénen uns passos més atlétics de 6a i seguim un petit diedre també
molt finet on a l'acabar-se hi trobem un bolt al costat esquerra per continuar
per la placa. Anem a buscar un buril super vell però que xapem amb moltes
ganes, i després d´això és posa més fàcil i podem anar a la R de la via Daniel
o acabar de pujar al cim.

  Molt bona via que amb parabolts fa una mica menys de por arriscar-hi, amb els burils
d´orígen segur que la cosa canvia molt.
Apa, salut i fins la pròxima!!!!!!!!

Via Poseidon a Roca Maura

Dies enrera, en Roger, l'Alba, i un servidor, teniem un dia de festa entre setmana, i què fem? doncs decidim d'anar a escalar. El lloc, doncs arrant de platjeta. Un racó que mai havíem visitat fins al moment i que de bon grat que hi tornarem. Ens dirigim cap a l'Estartit, i concretament a Roca Maura, i a la via Poseidón.

De la via direm que si en voleu la ressenya us heu de dirigir a l'Oficina de Turisme de l'Estartit, ben fàcil de trobar al passeig marítim i allà comprar-la pel mòdic preu d'un parell d'euros.

Via guapa, on a cada llarg hi trobem el seu tram d'apretar-hi les dents. Equipada per a no patir en excés, tot i que s´hi ha d'escalar. Portar algun joc de friends variat tampoc ens anirà malament. Com a molt els passejareu, i és una cosa que muda...

Roca de bona a millor, passant per dolorosa en tota l'escala de valors. I com no, el paisatge i l'entorn, més que preciós. Si més no, diferent al que estem acostumats a anar a escalar. Aproximació quasi nula i descens més que evident en pocs minuts. Un xollo pels que no els hi mola caminar!

Pel que fa a les fotos, doncs hem decidit de no posar-ne de la via. Si voleu, hi aneu i la feu. Posem les de les pubilles que estaven a la platgeta prenent el solet, que nosaltres escalant ja estem molt vistos.

Bé, en posarem una de la cordada que ens venía al darrera ( i que ens trobàvem casualment a cada reunió...) en un tram de IV+ del primer llarg.

Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!

Vies Daniel, a la Miranda de les Bohígues, i Jordi Petit a l'agulla del Capdemunt

Feia moltíssim que no coincidíem amb la colla un dia per anar a escalar. Finalment l'altre dia ho acoseguim, i ens reunim, en Josep, en Ramon, en Ricard, l'Alba, en Roger, en Gabi, i un servidor. El primer destí, l'esmorzar, i després decidim dirigir-nos cap a Agulles.

En Roger amb en Gabi, marxen cap a la Miranda del Pas del Princep, en Ricard amb en Ramon, a l'agulla del Cap del Guerrer, i en Josep, l'Alba i un servidor a la Miranda de les Bohígues.

Allà ens posem a la via Daniel. Via equipada, amb els típics passets de finura de les arestes brucs, i amb un bon ambient en tot moment. Un cop al cim baixem, i ens dirigim a l'agulla del Capdamunt, on per equivocació ens posem a la via Jordi Petit. Un primer llarg molt fí, el qual empalmem fins la R1 de l'Aresta Brucs amb algún friend petit. La resta, per la variant directa que surt per l'esquerra de la reunió. Una bona combinació de víes que ens deixen un molt bon regust de boca.

Ens retrobem amb els companys, i avall va que fa baixada. Una gran jornada, amb la sempre gran companyía de la colla, en un racó que mai deixarem de visitar.

Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!