Vies Bluesnake a la Bitlla, Aresta Brucs al Dumbo, i Llimac Groc a la Carena del Dumbo

Aquest dijous festiu, tenim permís per fer una sortideta. Avui, ens acompanya en Roc, un company del poble que va fort de valent al Golem, però que mai ha escalat en roca, i menys vies llargues. A més sóm en Marçal, en Ricard i un servidor. Què millor que per ser la seva primera vegada, i després de l'obligat esmorzar, dirigir-nos a Agulles, en busca del solet tan estimat...

En Ricard i en Marçal tenen clar el seu destí, la Bitlla, i concretament per la via Bluesnake.

De la via, ens comenten que deunidó... Només de posar els peus a la paret ja veuen que hauran d'apretar de valent. Amb poques assegurances ( i força distants, 4 al LL1, i 5 al LL2), i un grau molt mantingut que no et permet de badar.

Potser el tram més dur el trobem a la sortida de la R1, amb uns passos molt fins que tiren una mica enrera. Les tres primeres assegurances de la via són amb doble burí, i la resta ja amb burils, amb algun espit vell a la R.

Pel que fa a nosaltres, ens dirigim a l'Aresta Brucs del Dumbo. De la via només direm que ens ha agradat moltíssim, i que dona gust escalar amb tan bon rocam. Això sí, s'hi ha d'anar tranquil, i mirant-s'ho bé, que el poc equipament que trobem, o podem posar doncs no permet errors. Per a la piada dels companys que explica més bé la via cliqueu aquí si voleu...

Al cim, uns moments de reflexió, gaudim del moment, i avall, que encara tenim temps per fer alguna altra via.

Doncs de camí avall, recordo haver llegit unes vies al capdamunt de la Carena del Dumbo, i a la que trobem un parabolt decidim de probar-ho. Resulta que hem fet la via Llimac Groc. Molt disfrutona, amb bona roca, i molt, però que molt equipada amb parabolts. Realment una via ideal per a iniciar-se a l'escalada.

El temps ja sens tira a sobre, i marxem cap avall que avui ja tenim el jornal fet, que si arribem d'hora a casa...  dissabte és a cop d'escopeta!!!!!!
Apa gent, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!

Vies Nexus i Replicants a la Palleta

Es nota que ja arriba la neu. La colla es divideix entre esquiadors, buscadors de gel ( sense tenir en compte el dels cubates...), i els que fins ara sortim quan podem, i que en tenim tantes ganes que tot i el fred que comença a fer, no podem deixar d'anar a tocar la roca. 

Baja, que aquest cap de setmana, improvisem una sortida amb uns bons amics per anar a escalar a Montserrat. Sóm la Montse, en Sergi, la Glòria i un servidor.

Decidim d'anar a un lloc on estiguem propers, i que sobretot ens toqui el solet. La Montse amb en Sergi es posen a la via dels Replicants, i la Glòria i jo a la Nexus.

Es tracta de dues vies prou guapes com per fer-hi una visita, tot i un parell de llargs on s'hi ha de caminar una mica. A la Nexus hi trobem tres tirades de fisura molt guapes, on s'hi ha d'apretar prou, amb passos força atlètics.

Estan molt ben protegides, tot i que s'hi ha d'escalar. Nosaltres portavem un carregament d' "amics" més que considerable, per si de cas, i ben bé que els vàrem treure a passejar... Només vàrem utilitzar un alien grog.

Vàrem coincidir en creure que els trams més durs de la via eren la placa de sortida de la fisura del Ll2, i la sortida de la baveresa de l'últim llarg. La resta de llargs, prou mantinguts i molt disfrutons.

I com no, fer esment de l'últim llarg. Crec que és dels llargs més guapos que es poden escalar!!!!!!!! Ja sé que ho diem cada dia a cada via, però aquest, sembla que l'hagin esculpit per a ser escalat!!!!!!!!!

Un cop al cim, ens dirigim a l'instal.lació de ràpel de la Dersu Uzala, per on baixem amb quatre ràpels. A peu de via, mentre comentàvem la jugada, una caiguda de pedres ens foten el susto del dia. I és que un parell de cabres es passejaven en "solo" per on nosaltres havíem pujat amb el cagarret al cul....
Per un moment m'agradaría saber el que pensen de nosaltres quan ens veuen allà enfilats,  tremolant a on elles es passegen tan amples...

I arribant al cotxe, entre rialles i bestieses, acabem omplint mitja bossa de fredolics.
Una gran jornada amb molt bona companyía, i com no, amb una altra via borrada de la llista!!

Apa gent, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!

Aresta Brucs al Dit

Aquest dissabte, queden en Marçal i en Ricard, decidint d'anar cap al Dit a pujar la seva Aresta Brucs. Què podem dir de la via que no s'hagi dit abans.... Doncs que per alguna raó té la seva fama. 

Un cop al vespre,  després de la típica trucadeta per posar-nos les dents llargues els uns als altres, en Ricard ens comenta el dia que anem a repetir-la doncs ell anirà a fer-ne una altra, que ell ja la té feta....jejejeje

Millor ens ho expliquen ells matexos:

1er. llarg 6a. - 40m.   En el tram més dret, hi ha dos parabolts, i entremig hem pogut posar un alien groc. Força    finet aquest tram, i més amunt una mica més tranqui, per sobre de la llastra hi ha un pitó i d´aquí fins la R.
 

2on llarg V - 25m. Em sembla que feia molt de temps que no trobava uns cinquens tant finets. Al sortir  un metre de la R trobem una pitonissa , i a uns 6m. més amunt, dos burils junts abans de l'altre ressalt. En aquest tram hem pogut posar un friend tipus Camelot verd i un merlet super psicològic abans de la R que es trova en una bauma.
 

3er. llarg V - 25m.  Els primers metres la roca no és massa bona i s´ha de vigilar on t´agafes. Abans del tram dret hi trobem una R antiga amb burils , agafem per l´esquerra d´aquests burils per agafar uns bolos enormes per on començar a pujar, per aquí hem pogut posar un alien groc i fins el cim. 
 

 Rappel de 40m. per la cara N.
 PD: encara em tremolen les cames de reviure l´escalada...

I aquí unes fotos del que anem trobant pel camí...

Apa, salut  fns a la pròxma!!!!!!!!!!!!!!!!

Via ? al Timbal

Entre compromisos, dies en que la previsió no és la millor per sortir, i que ja ha arribat la neu, la colla Xapoutot està sota mínims. Amb tot això, aquest dissabte queden en Ricard i en Josep per anar a fer una escaladeta ràpida, però millor ens ho expliquen ells:

Comencem pel principi: Avui  no puc arribar massa tard a casa ( res important, l´aniversari de la dona), i decidim anar a fer una via nova al Timbaler, havia escoltat que començava a la dreta de la via Ivan i vam marxar a provar-la. Després ens vam enterar que la via nova dels germans Masó comença a l´esquerra. Tot i això, resulta que sóm uns tios afortunats, i en arribar on crèiem que començava la via , vam veure els parabolts i ens hi vam posar pensant que era la que buscàvem.
 Per acaba-ho d´arreglar, en desfer la motxila m´adono que m'he deixat els mosquetons de seguro i el toucan. Avui ens tocarà recordar com s´assegura i rapelar amb el dinàmic.

No he aconseguit trobar res sobre aquesta via, i no sabem com es diu ni el grau real que té, tampoc vam fer el Timbaler sinó que l´agulla que varem fer és el Timbal.

1er. llarg Creiem que 6a, està molt ben assegurada  i la roca en aquest llarg és força bona, molt mantinguda gairebé desde que comença, son 30m. i 16 cintes expres, a la R hi ha dos parabols amb anella.

2òn. llarg Creiem que 6b+ ó 6c , sortim recte per anar a buscar un diedre, aquí la roca a deixat de ser bona per tenir d'anar mirant on t´agafes. Als  4 ó 5m. de diedre, la via agafa per la placa de la dreta on comença a posarse fina de collons i amb un petit ressalt extraplomat. Està molt ben assegurada amb 18 xapes, l´entrada a la R força fineta i amb una mica de molsa.

La via s´acava aquí, i es pot rapelar (58m).

Si algú sap de quina via es tracta mágradaria veure la ressenya .
 Salut, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!

Via Guineu Lliure a Rúbies

Dissabte, amb en Lluís, i després d'un vivac de somni  sota la Roca dels Arcs, i d'un bon esmorzar al Cirera, tenim l'intenció de pujar fins al poblet de Rúbies i fer-hi alguna de les vies que també hem de borrar de la llista. Mai hi hem estat, així que pista amunt, i més motivats que mai arribem al poblet. Estem sols ( de moment..). Paisatge espectacular i tranquilitat assegurada, tal i com ho havíem llegit no se on.

La via escollida va ser la Guineu Lliure, ( Bernat, suposo que deixes que et llogui la teva ressenya!!!!) que des de que es va obrir la tenim allà apuntada a la llista esperant torn. Trobar el peu de via és ben senzill, ja que resseguint la paret, trobem un diedret-fisura amb una G al seu inici. És allà on veiem que tornarem a tibar... Nosaltres per fer la via hem passat amb una dotzena de cintes, els camalots .75, i 3 (Ll1) i un joc d'aliens.

Collons quin fart d'apretar-hi!!!!!! Hi trobem un pitó al poc de començar, i amb passos atlètics l'anem superant mica a mica. Molt vertical en tot moment, hi fem passos de baveresa, diedre i sobretot d'apretar les dents. Un cop al capdamunt, ja veiem de quin pal va la via, plaques verticals amb bona roca i bon cantell ( que s'ha de buscar), i assegurances que es van veient però que s'hi ha d'escalar, tot i que en general s'hi pot posar alguna cosa.

La via és boníssima, i en tot moment busca la lògica per anar enllaçant plaques i alguna fisura per arribar al capdamunt de la paret. A tots els llargs s'hi ha d'apretar i a tots ells hi hem trobat les màximes dificultats als primers metres de les sortides de les R. Les dificultats les hem trobat força obligades. Deunidó obrir en solitari, i des de baix una via amb aquesta dificultat. A més en algun d'aquests trams d'apretar més, hi hem trobat algun cantell trencat i la roca a controlar. Per treure's el barret, Bernat!!!

Un racó que de segur que hi tornarem ja que hi ha molta feina a fer!!!
Apa, salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!

Diedre Farreny a la Roca Alta

Glòria a Sant Martí!!!!!!! Patró del nostre petit gran poble, i amo i senyor dels festius intersetmanals del nostre calendari laboral!!!!!!! Baja, que tenim festa tres dies, i permís per a marxar un parell d'ells. La resta de la colla no s'ho pot convinar, al no ser admesos com a habitants d'Arenys de Munt, i marxem en Lluís i un servidor un parell de díes a Vilanova de Meià. Que què farem? De moment el que més ens agrada... festa!!!!!!!

El primer dia, ho teníem clar, borrar de la llista una clàssica que fa temps que hi és, el Diedre Farreny a la Roca Alta. Un company del rocòdrom que va fort de valent, em va dir temps enrera que és un viot on s'hi ha de tibar moltíssim i que la graduació era d'aquelles clàssiques on els cinquens són cinquens de veritat. Que ho digués ell que s'ha ventilat mitja Roca dels Arcs... feia pensar que hauríem de donar el millor de nosaltres, però què carai, si no ho probem, no ho sabrem mai!!!!!!!!!!!

Portem força artilleria, friends des del camalot del 3 en avall repetits, aliens, tascons, plaquetes recuperables, bagues, i una dotzena de cintes... però tot i això varem trobar a faltar algun a xapa i algun cargol per posar als espàrrecs que trobem d'algun desequipament que s'hi ha fet. A partir d'ara més ferro al sarró... i és que no entenem com es pot desequipar una via d'aquesta manera, ja que si el que es vol és deixar la roca neta, doncs s'hi han deixat els espàrrecs, que fan un mal d'ulls que no vegis, i més mal que deuen fer si te'ls claves en una caiguda... A més, trobem reunions desequipades a trams amb possibles caigudes fortes, i arribant al cim on  podríem dir que desapareix gran part del risc, en trobem una de ben maca a peu pla amb dos parabolts ben lluents, però baja deixem-nos de política que per això ja tenim la tele, i anem a la via que en definitiva és el més maco i del que més bon record ens quedarà!!

Comencem per la via original, deixant a l'esquerra el primer llarg de la via Amadeus, amb la que compartim la R1. Aquesa tirada la trobem totalment desequipada, i amb la roca a controlar. S'hi pot llaçar alguna savina i alguna coseta més.
Al Ll2 la cosa ja es posa dreta, un ressalt dels de mirar-s'ho ja ens ensenya de quin pal va la via. Buscar el millor camí per trobar els bon cantells i no fotre'ns en cap pa amb tomàquet. Mica a mica va sortint, i ens posem de ple al vell mig del diedre.

Aquí comença el Ll3. Llarg alucinant on hi trobem una mica de tot, i on en aquesta mica de tot i hem d'apretar  de valent. I és que és vertical de pebrots!!! Sortint de la R trobem un tram de diedre que superem amb passos ben atlètics i que podem autoprotegir prou bé, fins que arribem a un sostret amb la roca més dubtosa. Aquí apretem el culet, i entre empotraments, rascades a dojo, i algun record que els hi enviem als nostres estimats Déus, en sortim amb prou dignitat, però la cosa no acaba aquí. Podem seguir per la fisura on no veiem res i observem que la roca dona molt de desitjar, o decantar-nos  per la placa, on molt amunt, veiem uns esparrecs (de bolt) i encara més amunt el que sembla ser un pitó. Amb decisió escollim la segona opció. Escanyem un espàrrec, continuem fins al pitó, i a uns metres veiem un bon bolt i un espàrrec on decidim de fer-hi la R3. Collons quin fart d'apretar en aquest llarg!!!

El Ll4 és similar al Ll3. Mol vertical, i resseguint la fisura del diedre. Trobem una espècie de xemeneia que superem ben empotrats. A la que en sortim, un tram de placa ben vertical amb gran cantell ens porta a la savina on farem la R. Un altre llarg per apretar el culet.

El Ll5 segueix la fisura ampla amb passos atlètics i algun empotrament. S'ha de mirar el que toques ja que en algun tram la roca es més que dubtosa. I quan arribem a l'última savina sortim del diedre per la dreta on hi fem la R5 en una repisa de dos parabolts. D'aquí, un ultim ressalt ens mana al cim on ens assegurem a cos.

Un viot amb majúscules. Vertical, mantingut, i molt obligat degut al poc equipament tot i que es pot autoprotegir força bé, ens ha fet tibar de valent, tan físicament com mentalment. Al cim ens mirem amb en Lluís i ens diem, demà una d'equipada eh!!!!!!!!!!!! Jejejejeje
El nostre destí, Rubies, paratge desconegut per a nosaltres on hi esperem difrutar tant com avui, però això ja ho veurem a la pròxima entrada.

Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!

Aresta Brucs al Dumbo

Aquest dissabte, tot i la mala previsió meteorològica, els veterans de la colla Xapoutot ens fan una demostració del que s'ha de fer: Sortir igualment!!!!!! Són en Ramon, en Ricard, i en Josep. 

L'experiència és un grau, i tot i l'amenaça de pluja o de trobar-ho tot xop, marxen decidits cap a Montserrat a provar-ho. La recompensa, doncs, el temps els respecta i escalen l'Aresta Brucs del Dumbo. En Ricard ens en fa cinc cèntims:

 

1er. llarg   III  força tranquilet  però no sé perquè,  aquest dissabte estava una mica humit. No hi ha cap 
 assegurança en aquest llarg.
 

2on. llarg   IV/IV+  surt de flanqueig cap a l´esquerra de la R, a buscar un merlet super evident, a partir d´aquí es posa una mica més dret però amb bones preses, a part del merlet, hi ha un bolt i més amunt un pitó mig amagat darrera una planteta.

3er. llarg    V/V+  sortim de la R per la dreta a buscar un bolt que hi ha sota un gran merlet, continua amunt 
 a buscar un altre bolt i a  partir d´aquí es posa una mica més fi, però amb més asegurançes, hi trobarem dos spits mes i un pont de roca , a un parell de metres de la R, també hi trobarem una xapa però és d´una via que ens bé per la dreta.

 PD  :  no va ploure en tot el dia

Apa gent, salut a tothom, i si l'home del temps diu que té de ploure, doncs sortiuy igual que almenys l'esmorzar no us el trerà ningú!!!

Fins a la pròxima!!!!!!