Replicants i Dersu Uzala a la Palleta

Avui al matí a la costa plou, però a mida que ens acostem a Montserrat, desapareixen els núvols i apareix un sol radiant. Som en Marçal, en Lluís, en Bruno, en Ricard, i un servidor. Després de l'esmorzar de rigor, fem una juguesca per escollir la via, i finalment ens apropem al nostre destí. Anirem a la via Dels Replicants (en Ricard, en Bruno i jo), i a la Dersu Uzala (en Lluís i en Marçal). A l'aparcament fot un fred que pela, i sortim força abrigats, però a peu de via ja hi toca el solet, i finalment ens despilotem una mica. Temperatura perfecta.



Al davant, més matiners, ja hi tenim una cordada, però ells fan la Nexus que queda a la llista de les properes pendents. Les dues vies comencen una al costat de l'altre, i quasi en tot moment ens veiem amb en Marçal i en Lluís.



La via d'Els Replicants, està podríem dir que equipada, amb unes 14 cintes es fa (mai 13!!), però nosaltres hem posat els aliens, i un camalot del 2, aquest últim totalment prescindible.Està molt ben equipada, però s'ha d'escalar, ja que en general és molt mantinguda. I la Dersu Uzala, doncs està semi-equipada podent-la complementar amb friends i savines.




La dels Replicants, comença amb un llarg d'anar fent, superant diferents ressalts fins a la R1. LLavors superem un ressaltet i un corriol ens porta al peu d'un diedre molt evident. A peu pla fem la R2.

Aquest diedre és molt vertical, i complementem l'equipament amb un parell d'aliens. Es supera amb uns passos atlètics guapíssims. Un cop superat, sortim per la dreta i ja per placa vertical, anem a buscar la R3 que trobem uns metres per sobre. Gran llarg.

El següent llarg és d'escàndol. Una placa vertical, amb foradets i bon canto, molt, però que molt mantinguda, amb un ressaltet desplomat al mig que és on trobem el passos més durs de la via, però que aguantant de piles es van fent. Si el d'abans era un gran llarg, aquest és un llarg GRANDIÓS amb majúscules.

Mentre, en Lluís i en Marçal van pujant, i ens comenten que és una via xula, on s'ha d'anar buscant el camí més lògic, trampejant amb els friends les poques assegurances que troben.

Pel que fa a nosaltres, fem un llarg de tràmit per anar a buscar l'últim esperó. I quin esperó!!! Inici vertical amb molt bona presa, es va tombant mica a mica fins a trobar l'ultim tram, amb una llastra gegant, que a l'inici dona una mica de mal rotllo, però que quan ens hi agafem veiem que és bona. Aquesta llastra la superem amb uns passos gapíssims de baveresa, i amb una sortida de mirar-s'ho bé arribem a la R final.

Com que els companys estan a la Dersu Uzala, decidim de rapelar per la via, ja que totes les R són rapelables, però no és gens recomanable, hem liat un cristo per recuperar les cordes que no vegis... Amb els arbres dels trams boscosos, costen molt de recuperar. També dir que s'ha d'anar molt en compte en rapelar desde la Dersu Uzala amb gent per sota, ja que baixen pedres a dojo. En un moment ens hem ajuntat per baixar per la zona quatre cordades, i baixaven les pedres que no vegis...

En definitiva, una gran via, molt mantinguda i ben equipada, però "al loro!!!" que s'hi ha d'escalar!!

Salut a tothom, i FORÇA BARÇA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!