Via Cerdà-Pokorsky a la Prenyada

Es nota que estem de vacances. Almenys alguns... Dimarts amb unes trucadetes ho tenim tot manegat, dimecres toca viote!!! Ens trobem en Jaume, la Isabel, i un servidor per anar a trepar una mica. Pel que fa a la via, doncs recordo fa algun any, mentre nosaltres escalàvem la Boy-Roca a l'Elefant, hi havia una cordada a la nord de la Prenyada. Ens varem tirar fotos mutuament i varem trobar-nos per aquí per passar-les. Hores d'ara encara xerrem de tant en tant pel "Feisbuc", com si ens coneixessim de tota la vida. Un molt bon xaval, que si llegeix això de segur que li sona... Quina manera de conèxer a la gent!!! Bé, al que anàvem, doncs dintre meu pensava lo valents que eren els que es posaven en aquelles vies, i que a veure si algun dia m'hi arribaria a atrevir. Doncs res, que uns anys després no és que sigui més atrevit, ni més valent, ni res per l'estil, però si un no s'hi posa mai, no sap si se'n sortirà, i si no es pot, es baixa i punt!! Paraules sàvies dels bons mestres que tenim. La sort és que dimecres no en teniem cap de mestre, ja que sinó, no ens hauríen volgut mai més a classe!!!!!!!!!!

Cap a Sant Benet falta gent, i concretament a la Cerdà-Pokorsky de la Prenyada. Arribem a peu de via i encara ens toca el solano de ple. Collons comencem bé. El càlcul de que estaríem tot el dia a l'ombra ja se'n va per terra, com un arbre que trobareu si hi aneu al peu de via... sense comentaris.
Actualment tenim molta informació per internet pel que fa a la via, i degut això doncs no l'explicarem fil per randa, sinó que ho farem explicant el que per nosaltres és el més destacat.
Primer de tot, i anticipant-me al final, dir que és un viot impresionant, i que no pot faltar a la llista de tatxades. No sé quin criteri utilitzen els de Rocktopo a l'hora de només posar-li dues estrelles. Crec que és una gran via, no es pot comparar amb l'Esperó Màgic, degut a que en una vas per placa ( alucinant també!), i en aquesta resseguint la fisura, però amb el mateix rocam, verticalitat i bon cantell.

Tret del Ll1, que serveix per conduïr-nos fins a la fisura que resseguirem a gran part de la via, la resta és simplement genial. Bon cantell, verticalitat, amb assegurances de l'època, però en bon estat ( les que varem tocar almenys ), i amb la possibilitat d'autoprotegir-se molt bé si porteu varietat de friends petits i mitjans.

En general les reunions són prou còmodes, tot i ser cordada de tres.

Realment és un plaer trobar la roca tant bona, la qual cosa ens fa disfrutar a cada pas. L'escalada és prou atlètica i ens posa els braços a to degut a la verticalitat d'alguns dels trams.

El Ll4 es pot fer prou bé amb artificial amb el que hi ha posat, però és que amb el cantell que anem trobant invita molt a provar-ho en lliure, això però va a gustos!!!. Potser el pas més dur en lliure el trobem just al superar el desplom, a continuació del flanqueig, on hem d'apretar-hi de valent!!

A partir de la R1, tota la via a l'ombra, passant fresqueta fins hi tot en alguna R. Potser l'últim llarg és el més expo ( sense exagerar, eh!!), ja que si te la fots passat el ressalt de sortida de la R, piques a terra segur. Però la dificultat decreix ràpidament a mida que arribes al cim, i a més hi ha algun forat per posar-hi algun friend petit, que hi queda prou bé.

Arribem al cim, ràpel de descens fins al collet, i ben acalorats arribem a Sant Benet. Sort que allà ens espera un Danonino que ens fa recuperar la moral per arribar al cotxe...

Una via molt bona, molt recomanable, i molt disfrutona, per a vibrar a l'ombra durant una bona estona!!!
Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!

Via Mar d'estels a Les Agudes, al Montseny

Amb això de les vacances tenim a gran part de la colla desperdigats per tot arreu. Tot i això, quedem en Josep, la Isabel i un servidor. A més, amb aquesta meteo tant boja que tenim aquest estiu, ens plantegem d'arribar-nos fins al Montseny, a fer la via Mar d'estels. Tot el bosc és ben verd. Avui tenim com a premi una fresqueta que fins i tot en algun moment ens farà recordar de la màniga llarga que ens hem deixat a casa.

Pel que fa a la via, doncs sabíem que l'havíen desequipat al cap de poc d'obrir-la fa uns anys, però que l'havíen tornat a reequipar de fa poc. Doncs cap allà ens dirigím, i la primera sorpresa és que a la R0, hi trobem un parabolt prou malmès, i un altre amb l'espàrrec serrat, i me´s amunt, un altre espàrrec sense xapa. L'hauran tornat a desequipar? Decidím de tirar amunt, i anem veient que es pot protegir prou bé, i a part, al tram més vertical hi trobem un parell de parabolts.

La R1 ens la saltem, i la fem en un gran arbre que tenim al davant, així ens estalviem fer un canvi de reunió, i a més estem a l'ombra... que el sol ja comença a fer acte de presència!!!!!! Aquí trobem una altra R petada, amb un sol parabolt, i ja iniciant el Ll2, un altre espàrrec sense xapa. Es pot porotegir prou bé, però s'ha de portar algun friend mitjà. A continuació un ressalt i un tram vertical amb proun vegetació ens fa anar amb cautela per a no patinar. Aquí no se si és que no hem vist la R, o és que no hi és, però hem fet la R a una gran savina que trobem al mig de la canal que ens separa del següent pany de paret. Des d'aquí, veiem que la R3 que marca la ressenya també està petada amb un sol parabolt, però sí que veiem assegurances a continuació.

El Ll3, simplement és alucinant. A partir d'aquesta tirada ho hem trobat ja equipat tal i com havíen dit amb longlife's. Un parell de sostrets amb canto escandalós, i una placa de més finura però amb cantell suficient, ens deixa a un jardinet pel que caminem fins al següent pany de paret on trobem una altra R.

Superem un esperonet curtet, que ens deixa a un replà on trobem la següent R.

D'aquí, flanqegem cap a la dreta per terreny evident, ens enfilem per un altre esperonet, travessem a l'altre vessant on hi trobem la següent R.

I d'aquí amunt, el llarg estrella de la via, juntament amb el Ll3. Vertical, amb trams amb canto, trams de posar-s'hi bé, i un sostret molt dur que acaba de fondre les piles si és que ens en queden. Això sí, tot molt ben protegit, i amb la possibilitat de pujar-hi en artificial.

Un cop a la R, ja caminant per terreny evident ens posem a l'aresta dels Castellets, a uns metres del cim de les Agudes. Una bona vía, amb dos llargs guapíssims que per si sols ja val la pena de venir a repetir. La resta, doncs aprofita el que dona de sí aquest pany de paret.

Tal i com l'hem trobat, hi hem posat diferents friends, petits i mitjans.
El descens el fem xino xano per acabar de disfrutar d'aquesta gran muntanya que tenim ben a prop de casa.

Chachi Piruli + Area de servei, combinada propera a cotxe...

Aquest dissabte l'olor de vacances fa acte de presència dins la colla Xapoutot. Algun  privilegiat ja ha marxat porai, altres a punt de fer-ho, i com no els que ja ho estan tot l'any.... Entre això, i que és la festa major del poble que mai sap a l'hora que viu, i que uns volen anar a celebrar-ho, doncs fins divendres ben tard no sabem ni si anirem a escalar dissabte. Quin mal karma!!!!!!!! Finalment ens reunim en Jaume, en Gerard, la Isabel, en Lluís i un servidor. L'hora... més tard del que s'ha de sortir, doncs és el preu que té anar a prendre algo a l'envelat, envoltat de joventut i notant que ja tenim una edat, però de tant en tant també mola no?

Anem al gra, així que decidim de fer algo proper al cotxe. Finalment ens decidim per la Chachi Piruli que ja vam fer fa alguns anys però que no recordem de res. Per dir que no portem ni ressenya.

Així que ens repartim, en Gerard i jo entrarem per la variant, i en Jaume, la Isabel i en Lluís per la original. O uns, o altres agafaran avantatge, i així arribarem a dalt junts, però separats i sense molestar-nos. Doncs res de res!!!!!!

Doncs res de res!!! Anem a petar plegats a la primera R que hi ha en comú a les dues vies. Molta gent i poques persones enganxades, i molta olor de "subac". Així que a la següent R, amb en Gerard decidim de canviar de via, i fent una estona el senglar, arribem al peu de l'Area de servei. Els companys segueixen per la Chachi.

L'Area de servei ja l'havíem fet fa temps també, però no la recordava tan guapa. Cal dir que amb aquesta combinació, surt un troç de via que no vegis. Llàstima del corriol que li fa perdre la continuitat. Cal fer referència al Ll3 de la Chachi i el Ll1+Ll2 de l'area de servei, graduats amb la mateixa dificultat, però el primer més aviat de finura i el segon de verticalitat amb més cantell i més d'aguantar-li.

En definitiva, una molt bona jornada amb molt bona companyia, i repetint unes molt bones vies que tenim ben properes al monestir. I de tornada, més festa major....

Apa, salut a tothom, bones vacances pels que en facin, i pels que no, tranquis que ja arribaran!!!!!!!!! Salut i fins a la pròxima!!!!!!!

Esperó Ribas al Bastó del Frare i Iglesias-Torres-Casanovas a la Boleta del Portell Estret

Aquest dissabte tenim uns quants companys desperdigats pel Pirineu, però tot i això ens reunim en Josep, en Jaume, en Marçal, en Ricard, i un servidor per anar a tibar una estona. La zona escollida, com no, la cara nord de Frares, l'escenari de les batalletes de les últimes setmanes, i és que aquí hi ha molta feina a fer i d'aquella que no decepciona!!!!!!! Amb en Ricard, tenim pensat de posar-nos a l'Esperó Ribas, al Bastó del Frare, que ja ens va quedar pendent de l'any passat. I cap allà ens dirigim. El peu de via és força evident, uns metres per sobre del camí que ens porta a coll de Porc, i just a l'inici de la corda fixa que ens porta a la base de l'Asiàtica. La via ens feia molt de respecte, en teníem ben poca informació, i la poca que teníem era de que en algun tram era exposada. Amb una gran motivació ens hi posem. 

La via s'inicia per una fisura vertical molt ben equipada amb pitons i algun buril. És molt mantinguda i amb passos atlètics ens hi anem enfilant. Empalmem el Ll1 i el Ll2 ( segons el llibre de l'Hita de la cara nord), molt més lògic que fer la R intermitja a tres pitons. Un cop superada aquesta possible R, trobem els passos més fins de la tirada, escaquejables totalment en A0. I quan la fisura tomba a l'esquerra, coloquem un parell de friends ( Camalot nº1, i Alien groc) que ens ajuden a superar aquest bombet que ens deixa a la repisa on hi fem la R1 sobre dos espits nous.  

El Ll2 és un ziga-zaga entre ressalts i feixes per arribar al que serà l'espectacular esperó per on puja la via. Es puja de la R1 a xapar una R de dos burils que ens queda a sobre, es tira per tram molt herbós cap a la dreta, trobem un espit, i seguidament un bon arbre amb alguna baga, superem el ressalt en tendència esquerra, i anem a buscar una feixa a la dreta amb un altre gran arbre, on podem fer la R2, o fer-la penjats dels burils que hi ha un metre per sobre. És força evident tot plegat, nosaltres però vam fer-hi una R intermitja a l'arbre de les cintes.

Davant nostre tenim l'esperó. Només una paraula ens passa pel cap quan l'observem IMPRESIONANT!!! Tenim davant nostre un camp de patates vertical al.lucinant, i tal i com ens pensàvem no es veu ni una assegurança. Tot i això tirem per el més evident, i en van apareixent. Direm que és un llarg molt mantingut, amb bon canto, però vertical, i s'ha d'escalar molt entre assegurances, tant que el fàcil és saltar-se'n alguna com no li passis per sobre. Sobretot vam trobar uns passos més fins a mig llarg, on l'última assegurança et queda molt per sota els peus, i la següent no la veus. Realment és un llarg on s'ha de donar la talla.

Els següents dos llargs, també els empalmem, sortint un llarg espectacular de placa on anem gaudint pas a pas de les bones preses que anem trobant.

En aquests dos llargs, també s'ha d'engegar el detector d'assegurances, ja que tot i que n`hi ha més que a l'anterior, també s'han de buscar en la distància per no embarcar-nos en aquest grandiós mar de roca. La roca és d'una gran qualitat, amb cantos d'escàndol, cosa que ens ajuda a anar pujant gaudint de cada pas, tot i no perdre la concentració en cap moment...

Les assegurances són antigues, i no fan pinta d'aguantar una caiguda i menys a aquestes distàncies, tot i que es pot colocar algun merlet per ajudar en la protecció

I com no, del pati... sense paraules. Tot i no ser vertical del tot, l'ambient és majestuós. Al darrera nostre pugen uns companys de Salt, que casualitats de la vida són amics de la meva germana... i és que ja no se on anar per què no em trobi!!!!!!!!!! jejejeje Molts records per ells si ho llegeixen!!!!

L'últim llarg, comença finet, fins a l'alçada d'un llavi on hi trobem un pitó. Superem el ressalt, fins un altre llavi, on hi trobem un altre pitó, i per superar el ressalt, un parell d'assegurances. A partir d'aquí i fins el cim res més. Una llarga aresta més assequible però amb la roca a controlar, ens deixa al cim d'aquest viot.

Les vistes des del cim són impresionants.

El descens el fem primer pujant un ressaltet a l'esquerra, i anant a buscar la canal evident que separa aquesta agulla amb el Frare Gros, i baixant per la canal fins trobar el camí de les marques blaves que cap a l'esquerra ens deixa a Coll de Porc.

De baixada mirem de veure en Josep, en Jaume i en Marçal, que s'han posat finalment després de fer vàries cues a la Iglesias-Torres-Casanovas a la Boleta del Portell Estret. Així ens en fan cinc cèntims:

La via supera en quatre llargs d'artificial el pronunciat esperó de la cara nord d'aquesta agulla situada als Frares Encantats.

Tot i que algunes ressenyes marquen alguns llargs totalment d'Ae (alguns passos una mica llargs), en tots hem hagut de fer sorties puntuals en lliure de V/V+. Totalment equipada, trobem parabolts nous cada 2 o 3 burins antics. El cinquè i últim llarg llarg és una curta tirada d'Ae per assolir el cim de la boleta.

És més vertical del que pot semblar a primera vista. Bon ambient.

Bé doncs, una altra al sac, que cada cop costa més de lligar, ja que amb viots tant grans com aquest.... Bé gent, salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!

Anglada-Cerdà a la Boleta Foradada

Aquest dissabte, sortim tres parelles de Xapoutot's a fer el trepa per Montserrat. En Jaume i jo ens n'anem a pendre el sol, en Dani i en Ramon a la Ven-Suri-Ven, i en Ricard amb en Marçal, tenien deures pendents de la setmana passada, l'Anglada-Cerdà de la Boleta Foradada, i cap allà es dirigeixen. Així ens en fan cinc cèntims:

1er. llarg V --- Es tracta d´una xemeneia-diedre de 30m. molt vertical, equipat amb un pitó i un tac de fusta, on hi podrem posar friends grans i mitjans i també enllaçar algunes pedres encastades. A l'entrada a la R compte amb tirar pedres que van a petar a la R de sota.

2on. llarg V+ --- Marxa a buscar una fisura força dreta però amb roca excelent a la que hi trobem tacs de fusta i algún pitó, n'hi ha que estan petats i els que hi queden no donen massa confiança. Portant un joc           d´aliens em reforçat el llarg.

3er. llarg 6a. --- crec que junt amb el segon llarg aquest és el més xulo de la via , força vertical on la fisura es fa més ample i ens obliga a fer uns passos de bavaresa molt atlètics però que hem disfrutat molt. L'equipament  es bastant obsolet encara que n'hi ha més que al segon,  crec que gairebé res soportaría un saque.

4ar. llarg A2 --- A partir d´aquí la via canvia totalment i comencen els llargs d´artificial, que  estan totalment equipats amb algún parabolt entre tanta cosa vella. Aquest llarg, és  completament extraplomat i amb molt  d'ambient,  per disfrutar de la cara nord. La R, completament penjada va ser el pitjor. Em sembla que portàvem 18 cintes i no ens en va sobrar cap.  

5è. llarg Ae. --- Continúa força extraplomat però com que està força equipat, han posat parabolts nous i també hi ha els vells, vam anar per feina per arribar al cim amb ganes d´estirar les cames.  Llarg també molt aeri i amb bones vistes sobre la gent que estava fem la GAM del Bisbe.

Això és tot per aquesta setmana, i ànims que ja s'acosten les vacances!!!! No se si tenim  moltes ganes de que marxi la calor, així podrem gaudir més dies de la fresqueta que ens deixa la cara nord al fer aquests viots, que l'únic que fan és ampliar la llista de pendents per als que no l'hem fet!!!
Salut a tothom!!!!!!!!!!

CADE a l'Agulla del Centenar i 1er assalt a l'Anglada-Cerdà de la Boleta Foradada

Una altra setmana al sac, i tornem a ser dissabte. On anem? Està més que clar... A la nord de Frares, que hi trenim una espina allà clavada des de la setmana passada que no ens ha deixat pensar en cap altra via. Sóm en Josep, en Jaume, en Marçal, en Ricard, en Robert, i un servidor. Al pàrking fa prou fresca, i estem a punt de fer un canvi de plans, però no, avui ha de ser el gran dia.

Farem dues cordades, i en Robert, en Ricard, i en Marçal, es posen a l'Anglada-Cerdà a la Boleta Foradada.  Així ens comenten la seva jornada:

Ll1 V+ --  Primer tenim que pujar uns 10m. per arribar a la primera R. i des d'aquí comencem per
 una xemeneia molt dreta de 30m. amb un pitó i un tac de fusta. Es pot posar gairabé de tot, friends mitjans i grans. Anar amb molt de compte a l' entrada a la R1 per les pedres  i la R la  muntem amb un arbre i un spit.

Ll2  6a -- comencen per una fisura amb bona roca i xapem una baga en una arrel, i mes amunt trobo dos tacs amb cordins gairebé junts i a partir d´aqui el següent és un pitó que está petat i més amunt un altre tac també amb el cordí  trencat i el seguent tac sense cordí, després de mirar-m´ho una estoneta i amb joc de friends massa grans que porto deicideixo baixar i tornar un altre dia amb material mes petit, doncs em despenjo de l' últim tac fins la R. i després del arbre fins al terra. Hi tornarem!!!!!!!

En Jaume, en Josep i un servidor, ens n'anem un altre cop a la CADE, a l'Agulla del Centenar. No explicarem fil per randa la via, ja que ja hi ha molta informació per internet, però sí que explicarem el que vam trobar més destacable d'aquest troç de via. Abans però, tornar a fer esment dels pebrots que deuríen de tenir els pioners de l'escalada per obrir vies com aquesta. Un cop hi ets al mig, hi penses i dius, collons!!!!!! Nosaltres amb el material, ressenyes, i informació que en tenim, i ja hem d'apretar en tot moment el culet.

Anem de cara al gra. Em demano el Ll1. La setmana passada em va costar un ou, i aquesta.... tres quarts del mateix, però com que ja saps el que hi ha, doncs m'en surto una mica més bé. Gran part de la tirada és amb A0, almenys és el que faig jo, però hi ha alguna sortideta en lliure que et posa els nervis a to. L'equipament és antic, però hi trobem algu parabolt alternat. I quan uns metres per sota la R1 ens posem de ple al diedre, trobem el que serà la tònica de la via, passos atlètics on hi has d'apretar de valent i a equipar al gust.

En Jaume tira al Ll2, que empalma amb el Ll3, sense gaire fregament de cordes, bàsicament perquè en els 50m que fan les dues tirades només hi troba dos tacs, la R que no fa, i dos pitons. El Ll2, es pot anar equipant amb friends, però cal dir que s'hi ha d'apretar de valent. Al Ll3, ens decantem del diedre un pèl cap a l'esquerra, i per ressalts de roca a controlar, anem pujant en compte fins al capdamunt d'una gran llastra on hi trobem la R3. Des d'aquí, si féssim un riuet cara avall, em sembla que arribaríem a peu de via... En aquesta tirada el coco hi fa molt!!

I el Ll4... Uffffff!!!! Quin llarg!!!!!!! De ben segur que el recordarem molt de temps. S'hi posa en Josep, que pas a pas va superant aquest tram de diedre un xic desplomat,  i que amb la seva experiència ens demostra que de vegades val més  la manya que la força!!!!

De segon, la cosa canvia molt. Els passos surten mica a mica i generalment trobem bon cantell, però és que la verticalitat, el pati que tenim als peus i les assegurances allunyen tant, i són tant del dia ( que les van posar...) que per treure`s el llarg en lliure i de primer es deu tenir de ser un espartanu!!!!!! De veritat que hi ha passos que hi has de fotre força morro. Això sí, un llarg espectacular.

El Ll5, acaba de resseguir el diedre que ja s'ha transformat  en una espècie de fisura, fins al capdamunt de la paret. Una tirada que comença un xic vertical, amb la roca a controlar, i que mica a mica es va tombant fins a fer la R5 a un bon arbre. El Ll6, ja pel vessant sud, és una grimpada fins al cim.
Per fer la via, hem utilitzat 21 exprés, friends repetits de l'estil Camalot 3,2,1,0.75, semàfor d'aliens, alguna plaqueta recuperable, i tascons per escanyar una xapa trencada al Ll1, més reunions i tota la resta.

Una gran via, molt recomanable, això sí, s'hi ha d'anar preparat per tibar-hi de valent i amb el grau ben assolit, ja que a totes les tirades hi trobem passos a equipar on hi haurem d'apretar-hi fort.

Salut a tothom, i passeu per l'ombra!!!!!!!!!!!!!