Del Montnegre al Montblanc!!!!!!!!!

Aquest any, el destí escollit als Alps és el Montblanc. Amb la colla havíem pogut posar en comú una setmaneta de les vacances per intentar assolir el sostre dels Alps. Sóm en Toni,en Jordi, en Marçal (que ja l'havia assolit 10 anys enrera), un servidor, en Pau, i en Joan. El primer plantejament, és de pujar amb les tendes fins al Gouter, però a l'arribar a Chamonix temptem a la sort, i truquem al refugi. Tenim plaça per dormir dimarts i dimecres!!! De moment, la previsió del temps es bona per gran part de la setmana, i sembla que la cosa se'ns posa de cara.



Passem gran part del diumenge a l'Agulla de Midi aclimatant, o més aviat al.lucinant, amb el meravellós paisatge que ens envolta.


Veient com les cordades transiten per aquests mons de Déu, ens entra un mono que no vegis. Em sembla que falten dies a l'any si haguéssim de repetir totes les vies que vam anomenar!!

Al vespre, tornem al nostre hotelet, que s'ha de descansar per els pròxims dies.

I dilluns ja ens posem "manos a la obra". Pugem fins al coll de Grands Montets i ens passem el dia amunt i avall de la glacera. Més aclimatació de cara al Montblanc.

Primer contacte amb els piolets i els grampons sobre el gel de Chamonix. El paisatge és acollonant. I mica a mica, va arribant el dia, i els nervis comencen a fer acte de presència. Res que no es pugui calmar amb unes birres al vespre!!!

I finalment, arriba dimarts. Ens llevem d'hora i agafem el primer tramvia a Le Fayet, que ens deixa al Nid d'Aigle (2372m). Aquí comença l'aproximació al refugi Gouter.

Pujant per una espècie de torrent, passem la barraca de Les Rognes (2768m), i ja en pendent més fort arribem a l'alçada del refugi Tete Rousse (3167m), on trobem un punt d'informació del massís, i on ens pregunten si tenim reserva. I és que puja i baixa un grapat de gent.

Flanquegem una glacera, i arribem al punt més famós i perillós de tota l'aproximació, el Gran Coloir. Una canal que hem de travessar a la qual hi ha desprendiments constantment. Són uns 50m. que fem a l'ideia i vigilant que no baixi res de dalt.
A partir d'aquí, una llarga aresta força vertical, equipada amb cables a la part fina ens deixa al refugi Gouter (3817m). Hem trigat 5 hores, i ara ens queda tota la tarda per reposar.

Mirant des del refugi com la gent puja i baixa, de cop i volta sentim uns crits. Observem un gran desprendiment per la canal que l'escombra tota. Hi ha gent travessant-la. El cor se'ns encongeix, i amb la polseguera no veiem res. Per sort, no va passar res, però podria haver passat una gran desgràcia. Les grans roques rebotaven de costat a costat de canal com si res. Una loteria.

A les 8 del vespre ens fan posar en silenci. I és que ens hem de llevar a 2/4 d'1. A les lliteres fot una calda de mil dimonis. Entre això, els nervis, i que és mitja tarda, com collons voleu que agafem el son!!! Sortim una estona a fora. En toni ens comenta que no ho veu clar, i que prefereix quedar-se al refugi. Tot i que l'intentem animar, ell no canvia de parer. S'ha de respectar. Aquí no es pot forçar a ningú.

La vista des d'aquí cap a les valls és meravellosa. La nit estrellada. Sembla que demà ens farà un gran dia.

Amb aquestes que arriba l'hora. Ens vestim amb nervis, i no sabem si menjar, veure, o què collons fer. Són les 2 de la nit. Nosaltres a aquesta hora només estem acostumats als cubates!!!!!!Al final, mengem una barreta i tirem amunt. Sóm els primers que surten del refugi, i de les tendes que hi ha per sobre, veiem que en surten unes llumetes que ens ajuden a guiar-nos en la foscor. Tot i això, la traça està molt ben marcada, no té perdua. La nit, estrellada més no poder. Les condicions perfectes. Hem de fer cim.

Fins al refugi Vallot, pugem amb força pendent, fent ziga-zagues. Una extranya sensació, caminar sobre el gel, encordats, en plena foscor, i només seguint les trepitjades que ens han deixat les llumetes del davant.
A partir del refugi Vallot, la cosa canvia. No veiem res, però veiem les llums dels frontals que van per davant nostre molt enlaire. Això se'ns posa dret de collons nois!!!!

Entrem al fil de l'aresta de les Bosses, i l'extranya sensació que teníem ara es transforma en una barreja de por, i eufòria. Ningú diu res, només avancem pas a pas. Hi ha trams en què només hi passen els dos peus, i com que no veiem el que hi ha als voltants (però ens ho imaginem!!), fa respecte. De cop i volta, la cosa perd pendent, i sense adonar-nos la claror del dia comença a fer acte de presència. Estem arribant al cim. Aquí l'extranya sensació es transforma amb il.lusió, tot i que encara no val a badar que l'aresta encara és fina de collons. No em vull arribar a pensar com deu ser això sense traça i amb boira!!!!

Per fi, el cim. El dia neix, i nosaltres estem al sostre dels alps!!! El nerviosisme que hem passat a l'aresta se`ns posa al pit en forma de bola de no se què. Corre alguna llàgrima. SÓM AL CIM DEL MONTBLANC!!!!!! En Toni avui no hi és, però de segur que algun dia hi serà. Per nosaltres és com si hi fós. Aquí dalt, penso amb l'Anna, la família, els amics... ( i la sogra!!!). Tot en molt poca estona. Fotos de rigor i avall va.

La baixada la disfrutem de valent. La sensació... sense paraules. L'aresta se'ns fa ample. Ens anem creuant amb un grapat de cordades, que mirant-los a la cara, veiem que neguitosos van a buscar l'il.lusió que nosaltres ja ens emportem.

En Pau, es troba realment fort, i un cop al Gouter s'encorda amb en Toni, i pugen fins al Dome de Gouter (4304m). En Toni ja té a les seves cames el primer 4000!! (pagarà cava!!)

Ara ens toca repòs al Gouter. Amb aquestes, que puja un noi català corrent amb un piolet i un casc. És en Jordi Martinez, que ens explica que s'està entrenant per l'UTMB. I tot seguit arriba en Kilian Jornet, però només amb una botelleta d'aigua. Ens explica que també s'està entrenant, i que dilluns ja hi va pujar. Quines màquines!!! Des d'aquí, els hi desitgem tota la sort del món a la UTMB.

La nit, espectacular, ens regala una petita tempesta amb uns colors de cel acollonants.

El descens des del Gouter, se'ns fa més còmode del que pensavem. Amb 3 hores ens plantem al Nid d'Aigle.
I com no, un cop a Chamonix, a celebrar-ho amb més birres!!! I a avisar a les families que tot ha anat bé. (Això, ho vam fer abans de les birres.)

Encara teniem un parell de dies de permís, això sí, vam decidir d'agafar-nos'ho més relaxadament. Al matí turisme, i a la tarda... esportiva, que ja tenia el mono!!!!

Ens passem la tarda escalant amb en Marçal, en Toni i en Pau, mentre en Joan llegeix, i en Jordi practica el seu altre gran hobby, la fotografia. Quan acabem d'escalar, ho tornem a celebrar.

Dissabte no teniem clar el que fer, però uns companys d'Olot ens comenten que van fer un circuit amb bicis llogades. Que no sigui dit, agafem les bicis i apa, com que no som vacilons ni res cap al circuit més llarg i amb més desnivell. És el que té ser d'Arenys de Munt. Vam quedar destroçats. Però res que no es pugui arreglar amb un Kebab i unes birres, típic de la zona.

I fins aquí, un somni, que a la fi ha pogut ser realitzat. Ara toca anar a dormir, i a veure on ens portarà el següent.

Salut a tothom, i passeu per l'ombra!!!!!!!!!!!!

L'Olla de Núria

Dimecres 12 d'agost quedem amb en Dani, en Dorca i un servidor. Avui canviarem la corda i el boudrier per les bambes i la motxilla per anar a fer una clàssica de veritat, l'olla de Núria.




L'intensió és d'anar per feina, o sigui que agafem el mínim. Un parell de litres d'aigua, barretes energètiques, i un impermeable per si les mosques...

Aparquem el cotxe ben d'hora a la collada de Fontalba (2074m), i d'allà comencem en direcció al Puigmal (2910m). Ens hi plantem amb 1 hora i 6 minuts. Collons, que fort que comencem!!!!

Anem alternant colls i cims, sempre entre els 2600 i 2900 metres.

A l'alçada del Coll de Noucreus trobem un noi que també està fent l'olla en solitari, i a partir d'aquí ens ajuntem els cuatre.

A l'alçada del Pic de la Fontnegra decidim allargar l'olla fins al Torreneules. Les cames es comencen a queixar, però com que sóm tossuts de mena no els hi fem cas.

Del Torreneules, cap a l'alberg del Pic de l'Àliga, Núria, i a tancar l'olla cap a Fontalba.

En total, 8 hores de patejada per un entorn meravellós, i 17 cims a la butxaca.

Una gran jornada, amb una gran companyia...

però si de cas el pròxim dia només quedem per fer unes birres!!!!!! jejejejeje

Salut a tothom i passeu per l'ombra!!!!!!!!!

Vagarrejant pels Gorros

Aquest dissabte som tres. La meitat de la colla estan porai, i els altres avui fan campana. Quedem en Marçal, en Ramon i un servidor per anar a trepar a Montserrat. La zona escollida és Gorros, i la primera intenció era fer la 98 octans i després la Stromberg, però a mida que passa el dia i la boira pixanera canviem de pensament.


El dia surt tapat, i amb una boira que deixa un regust més ferotge a la paret de la Magdalena superior. La 98 octanos, és una via que la tinc apuntada des de fa molt de temps, però sincerament, el Ll3 sempre m'havia fet molt de respecte.

Al Ll1, li tira en Marçal, al Ll2 en Ramon, que se'ls treuen quasi sense ni esbufegar, i finalment arriba el Ll3. A la R2, els dos em miren amb una cara de "pringa hippy!!!" que t'hi cagues. Un llarg molt vertical, fins i tot desplomat en un tram, però amb molt bona presa, que em va fer disfrutar, patir, esbufegar, suar, etc... però que vaig treure totalment en lliure i del "tirón"!!! Quines sensacions més bones un cop a la R!!!

Mirant avall veiem que una cordada es posa a la via veïna, i al Gorro Frigi, una altra cordada comença a fer els preparatius. Els nostres veïns, reequipen la Mingo Arenes.

Amb aquestes que en Marçal arriba a la R3. el mamonarro se l'ha tret neta i sense reposos. Se li ha acabat això de sempre anar de segon!!!!!!!!!!! A sota la cara que se li queda quan li diem que te de fer el següent llarg!!! jejejejeje.

I en Ramon, que com a bon espartà, xino xano, puja amb un estil i una tranquilitat que a molts ens agradaria!! No es va sentir ni un renéc!!!!! jejejejeje

L'últim llarg el fa en Marçal que com no se'l treu perfectament. Definitivament se li ha acabat anar de segon!!!!!!!!!!!!!!!!

La via és guapíssima, aèria, i molt ben protegida. S'hi ha d'apretar de valent, però tants les preses com l'equipació et fan disfrutar ( relativament!!!! jejejeje). De segur que no serà l'última vegada que la repeteixo.

Fem els dos ràpels i ens passem una estona mirant els nostres veïns, que ja arriben a dalt. Amb aquestes que recordo que a la Magdalena Inferior s'ha reequipat la via Apia, amb parabolts verds. Sabem que està al capdamunt de les escales de Jacob, i com que encara és d'hora, decidim de probar-la.

Quina via més disfrutona!!!!!!!!!!!! Això sí que és un plaer!!! A part, el dia s'arregla i surt un solet que ens comença a fer suar. La via és molt maca, la roca perfecta, i l'equipació... d'estreno!! De segur que ara es repetirà molt més que abans.

Amb aquestes que per avui ja n'hi ha prou. Salut a tothom, i bones vacances, que ara ens toca a nosaltres!!!!!jejejejeje

Cerdà-Vergés al Pedraforca

Aquest divendres quedem amb l'Isabel, en Josep, en Ramon, en Ricard, i un servidor per anar al Pedraforca. De tant en tant, toca sortir de Montserrat, i aquest cap de setmana toca. La via escollida en principi, és el Gran Diedre, a la que arribarem fent els quatre llargs de la Cerdà-Vergés.







L'aproximació ja et posa a to, vaja que és un escalfament com deu mana. Per arribar a la R0, situada sota d'un desplomet, cal passar un tram de roca força dubtosa, per una placa força exposada.










El Ll1, comença resseguint cap a la dreta una espècie de repisa fins que podem superar el sostret que tenim a sobre la R0. Aquí trobem un clau amb un cordino que ens marca el camí a seguir. Llavors, continuem flanquejant cap a l'esquerra per sobre el sostret, trobem un parell de claus força seguits, i quan trobem una evident fisura, ens hi posem, i amb uns metres ja trobem la R1. El tram de flanqueig és força finet, i complementem l'equipació amb algun friend.













El Ll2, és simplement impresionant!! Des de ls R1 té una pinta!! En Ricard si posa, i només començar ja ens diu que la fissura és força molla. En tot el llarg trobem algun pont de roca i algun clau, però la fissura es deixa protegir força bé amb friends mitjans i petits.

Cal dir que un cop arribes al capdamunt de la fisura, s'ha d'anar en tendència cap a la dreta per trobar la R2, ja que just per sobre la fissura hi ha una antiga reunió amb un parell de pitons units amb un grapat de cordinos.

És un llarg molt mantingut, on apretes de valent en tot moment.

Déu ni dó com les gasten els V de la nord del Pedra, el següent llarg, té una sortida fineta de collons. Un tasconet petit ajuda a arribar al segon clau, llavors trobem un parell de xapes, i per la fisura de la dreta arribem a la R3. També és força mantingut, però la veritat és que l'anterior l'hem trobat més dur.

L'ultim llarg, comença en tendència cap a l'esquerra, i per una espècie de repisa, es flanqueja fins trobar una canaleta que ens portarà a la repisa on hi ha el peu de via del Gran Diedre,etc...En aquest llarg no hi ha cap assegurança.

Totes les reunions, són des d'un parabolt amb una placa de dos forats amb una anella en un d'ells. Quasi totes es poden reforçar amb friends o tascons.

A partir d'aquí, veiem que anem tard, i decidim que el Gran Diedre el guardarem per un altre dia. La via que em fet ens ha deixat força valdats, i ens ha deixat un gran regust de boca. Cal dir que van baixar unes quantes pedres des de la part de dalt que ens van deixar força "acollonidos". Tallen el rotllo que no vegis!!!

Per tornar, varem continuar per la repisa, assegurats amb el cable fix que hi ha. De cop s'acaba el cable, i la repisa continua. Seguim fins trobar un parabolt amb mallon per rapelar, però nosaltres decidim remuntar un tram de canal que ens portarà a la cornisa superior. És un tram força espectacular, i decidim fer-lo assegurats. A partir del final de la cornisa, agafem la canal de la Pany, fins que al capdevall trobem un parell de parabolts amb mallons, i amb un ràpel de 60 metres arribem a peu de vies Homedes, Pany,etc... A partir d'aquí buscant el camí més lògic fins al refugi.

Com sempre, una jornada genial, i lo bo, és que hem de tornar al Gran Diedre!! i lo millor, és que ara ja sabem bé com apropar-nos'hi!!!! jejejeje

Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!

Terra Incògnita

Molt bones a tothom. Aquest dissabte van quedar tots els components que no van assistir a la Salseta la nit anterior, o sigui, en Ramon, en Josep, en Jaume, en Ricard, l'Isabel i en Dani.


Varen anar al Montseny, a les Agudes, i més concretament a la via Terra incògnita. L'any passat, per la mateixa època ( 29 de juliol) ja hi van anar, i van abandonar la via per trobar un niu amb ous.

Doncs aquesta setmana també, van baixar de la via per la presència del pollets. Pel que es veu, és un niu fix de cada any, i s'hauria de tenir en compte a l'hora d'escalar la via en época de cria. De fet això ho haurien d'avisar, com a altres llocs, un altre tipu de gent que cobra per fer-ho!!!

Cal dir, que aquesta entrada al bloc, és purament informativa, i a tenir en compte si tenieu pensat d'anar a la via per aquesta época.

Bé, no només informativa, sino que podeu veure els colegues en plena acció durant el tram de via que van realitzar. Les fotos són cortesia d'en Ramon i en Ricard ( suposo).
I aquí sota van els pollets!!!

A veure si entre tots els respectem, que hi ha més vies que llonganisses!!!!!!
I aquí els components de l'expedició (menys en Ramon que deu estar a la camara), maleint-se els ossos per no haver anat a la Salseta!!!!jejejeje

Salut a tothom!!! i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!

Cerdà-Riera a la Ven-Suri-Ven