dimarts, 30 de juny de 2009

Cerdà-Riera a la Ven-Suri-Ven

Aquest dissabte, en Ricard ens en té preparada una que deu fer temps que li ronda pel cap de repetir. Ens trobem l'Isabel, en Ramon, en Ricard i un servidor, i just a l'esmorzar ens proposa la Cerdà-Riera a l'Agulla Ven-Suri-Ven. En Ramon només de sentir-ho comenta que es pensava que ja mai més la repetiria. Els ja l'han fet uns quans cops, però ni l'Isabel ni jo encara havíem tingut l'honor de fer aquesta gran clàssica de Montserrat. Tenim uns mestres que no ens els mereixem!!!


I és que sempre que anem de camí cap a Agulles, amb la paret al davant, sempre hi ha un o altre que diu: Mira, la Ven-Suri-Ven!!! Algun dia l'hem d'anar a fer!!! El dia ha arribat!!! De camí cap a peu de via tant en Ricard com en Ramon comentaven lo sobada que la recordàven de l'ultima vegada que la van repetir farà ... anys!!!! La veritat és que té trams un pèl sobats, però és que només dissabte hi varem passar set cordades!!!!! Amb raó!!!


Nosaltres farem una cordada multiple. Un farà de primer, recuperarà a dos, i un d'aquests al restant. No se si m'he explicat bé, però si no m'enteneu, veniu el proper dia!! Portem una cordada al davant, i de seguida se'ns apunta una altra al darrera. Tots molt bona gent. Ens tirem fotos els uns als altres mentre avancem per la via.



Avui estic motivat, i demano de tirar de primer al Ll1. Està totalment net d'equipament, però es pot posar algun friend al tram inicial que és el més dret, i un cop a la terrasseta que anem flanquejant a mà esquerra, podem utilitzar els diferents arbres per encintar. A l'ultim fem la R1.


Al Ll2 també em deixen tirar-li de primer. Això ja són figues d'un altre paner!! Es va resseguint l'evident fissura. Fins arribar al primer buril, potser que sigui el tram més sobat que recordi, però tampoc molt exagerat. Continuem per la fisura, passem un arbust, i llavors ve un tram força dret equipat amb claus.És un tam força mantingut i molt disfrutón. Després uns metres més i ja sóm a la R2.





A aquest llarg, hi trobem burils i claus, però tot i això hi vaig posar algun alien. Ah!! Hi ha caps de buril on no hi entra la plaqueta recuperable, i aquí estreno el meu mosquetó dels invents!!!




Al Ll3 li tira en Ricard. Des de la R2 es veu una filera de claus que ressegueix la fisura. Comenta que abans era artificial ( i ara també si vols!!), però que es pot apurar en lliure i està cotat com a 6a. Ell com no, fa tot el que pot en lliure. El sentim que es queixa que ha tingut de xapar una cinta agafat a ella!!! És un crack!!! Envès de patir per no sacar d'un clau amb el pati que tenim sota els peus, es lamenta de fer un A0!!





I és que l'ambient que té aquesta via és espectacular. I a l'ombra en tot moment, amb un "viruji" que fotia!!






Aquest llarg està força equipat amb claus, però hi ha un alejillo on en Ricard hi va posar un friend. De fet a quasi tota la via els friens mitjans i petits i entren molt bé.







L'Isabel, que a l'inici no ho tenia clar, puja com una campiona!!! Per haver estat tot l'hivern sense quasi toca roca, puja amb una facilitat alucinant.







I l'ultim llarg, me'l deixen per mi un altre cop. Em van dir que era IV+, llavors per la canal amb arbres i sortida per la dreta de IV. Collons!!! A l'inici ja flipo vastant fins al primer buril. Hi poso 3 friends! Sort que els havia agafat a la R3. I llavors la canal. Mai havia fet una canal, o xemeneia semblant. No passo per enlloc!!! Sort del règim, jejeje!! i la sortida, sense cap assegurança, aquí em va tallar una mica el rotllo. És deixa fer bé, però el cap va treballar de valent.












A aquest llarg només hi trobem un buril a uns metres de la sortida de la R3, però podem enllaçar tots els arbres que ens creuem a la xemeneia.









Al cim de la via hi fotia un vent de mil dimonis. Com canvia aquesta vessant de Montserrat!!











Agraïr les fotos que ens han enviat els companys de la cordada que duiem al darrera. Unes fotos molt bones!!! I als que duiem al davant, que al final no ens vam poder donar les dades, molts records!!!












El descens el fem amb un ràpel per la xemeneia que ens deixa al camí de la part alta d'Agulles, i cap al cotxe.












Una gran clàssica que espero repetir algun dia, ja que val molt la pena, tant per l'escalada com per l'ambient. El que de segur que repetirem és la companyia, que això sí que és immillorable!!!
Salut i peles!!! I passeu per l'ombra!!!!













6 comentaris:

Mingo ha dit...

Felicitats, aquest pensament em sembla que tots el tenim camí d'agulles, sempre te la mires encara que ja l'hagis fet. Realment és una via molt maca, jo la vaig fer al 94 i aleshores estava equipada amb parabolts, en els llocs on havia buril havia un bolt.
Salut colla

Gatsaule ha dit...

Molt bona la descripció d'aquesta gran clàssica. Fa molts anys que hi vaig anar i aquest estiu la volem repetir, però estem esperant que la calor afluixi, perquè hi anirem alguna tarda... Ens ajudarà haver-te llegit!

lux ha dit...

eiii !!
crec que tinc alguna foto vostre...
bé esteu una mica petits.. perque es feta des de força lluny. Però quan pasavem per davant la VSV a més de recordar que la tinc pendent!
feia goig tanta gent a la paret!!
avant!

llembresku ha dit...

Eis gent!!! Mingo, em sembla que quan vegi la paret, el que més recordaré de la via és l'últim llarg. Si menjo gaires entrecots més de segur que no passo!!! Gatsaule, dissabte no feia tanta calor com ara, i hi va haver moments, que quan bufava l'airet ens fotiem una mica de fred. Lux, si encara no l'has fet, te la recomanem de veritat. Entenc que tant en Ricard com en Ramon ens hi volguéssin portar. Ah!! no triguis molt a anar-hi, que al ritme de dissabte ( set cordades!!!), no vull pensar d'aquí uns anys!!!!!!

Joan B ha dit...

Felicitats per la via.

Jo l'he fet 3 vegades, la darrera fa dos anys, i algú ja havia tret els parabolts del reequipament !!
És una via d'aquelles que agrada haver fet i que mires cada vegada que passes pel camí d'Agulles. Llastima que estigui força pulida i mal assegurada, però és de les recomenables

salut i a tibar

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats per la via! una gran clàssica on no regalen res, avui l'hem feta i curiosament no hi havia cap altre cordada, estàvem sols, tan sols el Joan B i el Xavi s'enfilen fins la primera reunió per anar a inspeccionar un pany de paret. Jo l'havia fet fa unes deu anys i el tercer llarg el recordo haber-lo fet tot en lliure, avui he hagut de fer A-o's ja que la roca és molt més pulida i s'han anat trencant preses...Una gran via amb un impressionant ambient.