dilluns, 12 de desembre del 2016

Via Rosaura als Plecs del Llibre


Feia dies que teníem ganes de fer aquesta via i al final vàrem trobar el moment aprofitant que és ideal per l'hivern si el dia és bo. Ens feia por trobar gent en els dos primers llargs que comparteix amb la Directa Sagitari que ha estat recentment restaurada i ha atret algunes cordades els últims caps de setmana. Finalment no ha estat així i estem més sols que la una a peu de via mirant cap amunt on es veuen forces assegurances.


                                  


El primer llarg segurament és el més exigent en grau però com dèiem està força assegurat alternant parabolts nous (diria que del 8) i peces velles, algunes amb millor conservació que d'altres. La segona tirada també compartida amb la via veïna ja té menys assegurances i és en bona part en flanqueig en algun punt bastant fi. La part final la marquen de IV però no la trobem senzilla.


                                  


A partir d'aquí ja deixem enrere les expansions noves de la restauració de la Directa i ens hem de mentalitzar per trobar menys assegurances en els trams d'escalada en lliure (no en l'artificial original) i en pitjor estat. El tercer llarg no té massa complicació i alternem lliure i artificial. El quart i sobretot el cinquè són segurament els més exposats. Ressegueixen la fissura sovint amb roca dubtosa o dolenta, amb equipament bàsicament de claus també dubtosos i a completar amb friends i tascons allà on es deixa (no sempre és fàcil fer-ho). Destacar que el famós pas de sortida de la quarta tirada en artificial el fem des d'un tascó que queda a caldo, i no amb l'alien groc com es comenta a altres piulades.


                                  

Ja només queda l'últim llarg compartit amb l'Arcarons, sortint amb un pas de pedal i després fàcil però només amb un pitó fins al cim. 



                                  

La reunió de cim s'ha de fer en una arrel morta i per això l'enganxem amb un reenviament molt allargat amb el ràpel que queda a la cara oest. Ara a crestejar pels plecs a pèl fins arribar a un arbre des d'on rapelem cap al sud amb doble corda i cap al bar que ens ho hem guanyat.


                                  

La via és bona i no creiem que obligui més de 6a, tot i que s'ha d'estar habituat a escalar en aquest grau amb roca millorable i posant assegurances, que sovint no queden tant bé com voldríem. 


                                  

Apa, salut i fins a la pròxima!!!