Aquest cop marxem en Ricard i en Toni, que finalment es posaran a la Mosquitos de la Visera, i la Cristina i un servidor que ens n'anem al Pisón a la Chooper. No sabem com anirà la cosa però la informació que en tenim de la via diu que està equipada i que es deixa fer i la seva dificultat segons la ressenya en principi ens hi ha de deixar escalar...
Doncs un cop ja posats en matèria, ens n'adonem que aquí no regalen res. Cert que està equipada ( alternant parabolts i espits als llargs i R rapelables amb parabolts), però les assegurances no es toquen ni molt menys, i els llargs són mantinguts de pebrots.
La roca hi és mig sobada tot i que no és excusa com per no fer-la, i no cal rumiar massa on agafar-se ja que les preses estan marcades de magnesi a gran part de la via. Els V+ apreten molt, els 6a ja ni en parlem, i el 6b.... per flipar-hi en colors!!!
Només direm que al nostre entendre trobem un tram al Ll4 on et jugues un bon castanyot entre la primera i segona assegurança, tan al primer com al segon de corda. Aquí, tal i com vam llegir a un blog que parlava d'escalar a Riglos i lo dur que és, hi varem "cagar vinagre"! Baja, que la via ens ha agradat moltíssim tot i que ens ha posat a lloc.
Volíem probar la Chooperior i fer cim al Pison, però veient com les gasten als llargs inferiors, i lo petats que vam arribar al seu inici, doncs vam decidir de baixar finalitzada la Chooper pels seus ràpels, i no arrastrar-nos al llarg de 6c de xapa a xapa, i és que un cop allà, allò tira moooolt enrera! Baja, que ens falta menjar molts fuets i llonganísses per venir aquí sobrats de pila i disfrutar-hi sense passar angúnies.
En fi, una bona via per a apretar-hi bé les dents, molt mantinguda, vertical, i que et fa escalar a cada llarg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada