Integral Farigola indòmita i Stoc de Coc a Malanyeu

Ja comença a ser hora d'actualitzar una mica el blog, que les vacances toquen fí i aquí no hi ha ningú que foti ni brot... Bé doncs, aquests dies de vacances la gent a fet el que ha pogut, i entre els que són fora, i els que no, doncs algo hem escalat. Una de les sortides aprofitant que estàvem per la zona va ser a Malanyeu amb en Gerard. Sabem que no és la millor època, però si un és bo per torrar-se a la platja, també ho és per fer-ho a la paret.

 Varem començar per la via Stoc de coc, una de les més repetides de la zona. La via es troba totalment equipada, i gaudeix del típic bon rocam de la zona.

 Tots els llargs són bons, per a disfrutar-hi a cada pas. Destacar la llargada del segon, que et fa arribar a la R després de fer un bon grapat de metres amb un grau molt mantingut en tot moment.

 Nosaltres varem sortir per l'últim llarg de la Monges mascles, totalment recomanable. El descens el fem amb tres ràpels per la mateixa via. Aquesta via ens va agradar moltíssim, i com que encara era prou d'hora decidim de posar-nos a la que seria un "viote" que teniem apuntat a la llista des de fa molt temps, la Integral Farigola indòmita.

La Integral Farigola Indòmita comença al mateix lloc que la Stoc de coc, però amb lleugera tendència a l'esquerra. Els dos primers llargs són d'aquells d'anar-s'ho mirant, amb una dificultat molt similar a la de la Stoc de coc, però amb molt menys equipament. 

 Tot i que es pot completar l'equipament, cal anar en compte d'anar seguint la via correctament per a no encigalar-se porai... Una escalada de les guapes on hi treballen tots els sentits....

 El Ll2, comença més vertical però amb uns cantells de somni, i a mitja tirada es decanta flanquejant a l'esquerra fins al bosquet. En aquest flanqueig, en compte al que va de segon.... millor posar alguna assegurança pel mig, que s'hi pot posar. ( Nosaltres hi varem trobar un tascó abandonat que el vam deixar...)  Seguim per una espècie d'esperonet molt brut, fins que amb una curta travessa pel bosquet ens coloquem a la base de la següent paret.

 Aquest Ll3, és el llarg estrella del dia..... Collons quin llarg!!!!!!!!!Aquest ultim llarg es troba equipat correctament amb parabolts, tot i que no es pot fer en Ao... Molt mantingut, molt fí, i molt llarg, ens demanarà el millor de nosaltres si el volem encadenar. Arribem a dalt amb els peus demanant clemència!!!! Per baixar, del cim tirem uns metres cap a la dreta i tornem a buscar els ràpels de la Stoc de coc.
Una via amb caràcter que és una gran joia en aquesta paret.

Acabem la jornada amb un bon grapat de metres a l'esquena i un parell de molt bones vies a la butxaca. Hem escalat sols jejejeje.... i és que per aqui no hi corre massa gent amb aquest solano...
Un altre punt de vista el tenim aquí, al blog d'en Gerard.
Salut!!!!!!!!