La GAM al Bisbe

Aquest dissabte ens trobem amb en Ricard. Aquests ultims dies ha fet molta calor, i pel que sembla avui no en serà una excepció.  Portem diverses opcions en ment, i finalment ens decidim per anar a la nord de Frares, i més concretament a la GAM del Bisbe. Allà esperem estar acompanyats de l'ombra...

Aquesta via en Ricard ja l'ha repetit un parell de vegades, aquesta serà la tercera, però es que és complicadíssim trobar alguna gran clàssica que no hagin repetit alguna vegada els nostres estimats companys, que ja fa molts anys que s'enfilen per aquestes parets. Pel que fa a mi, la tenia a la llista des de fa molt de temps, però el respecte, i perquè no dir-ho, la por que fan aquestes parets i les seves vies, sempre em feien tirar enrera.

El dia ha arribat, si no ens hi posem, mai sabrem si ho assolirem,  i una barreja d'emoció, respecte, i cagalera, apareix a peu de via. Portem una ressenya d'aquestes tan ben fetes que corren per internet, però la lògica i el bon equipament que hi anem trobant fan que el recorregut sigui més que evident.

Primer de tot, volem treure'ns el barret davant els primers valents que s'hi van posar. Pujar per aquest paredot, intentant trobar el recorregut més assequible per progressar i resseguir aquesta impresionant aresta, havía de ser una aventura de les de veritat.

La via ressegueix una evident fisura durant els seus primers tres llargs, i quan aquesta acaba es posa de ple a les atrevides plaques que ens ofereix aquesta aresta, i amb quatre llargs més ens deixa al cim.

Està molt ben protegida en tot moment amb parabolts i algun que altre detall de l'època, tot i això és recomanable portar  un joc de friends variat, i algun tascó per escanyar un espàrrec de parabolt que trobem sense xapa, estreps, una vintena de cintes exprés i el mocador ( per eixugar les babes...).

Tret de les dues primeres tirades, on hi trobem la roca una mica dubtosa en algun tram, la resta és espectacularment bona, i a les plaques ja ni en parlem....

Pel que fa a la dificultat, doncs dir que s'hi ha d'apretar de valent... Potser el Ll1 sigui el més assequible de la via. Tret del Ll4 que vam fer integrament en A0 ( amb una sortida de la reunió d'aquelles que et posa les piles per arribar al primer parabolt...), i el ressalt final, la varem anar fent tota en lliure, i ens fa de mal dir la seva dificultat obligada, però el que està clar és que és una via molt mantinguda en el V+/6a/6a+ i potser una miqueta més si ho comparem amb les graduacions d'altres zones de la muntanya.

Fer esment a la bellesa i finura de la cinquena tirada, sense desmerèixer cap dels altres llargs, però collons quin llarg de placa!!!!!!!!!!

Tenim el pati assegurat durant les cinc primeres tirades, ja que la seva verticalitat és total. A partir d'aquí s'ajeu un xic però la sensació d'alçada és present fins dalt del cim. A més, el paisatge és simplement preciós.

Pel descens, fem un ràpel d'uns 50 metres ( a cop d'ull..) per la vessant contraria que ens deixa al camí de les marques blaves de la zona dels alts Frares.

Decidim de caminar fins al Coll de Port, i buscar l'ombra i verticalitat  que ens donen les grans parets de la zona nord de Frares. Allà observem com una cordada està al tram final de la que sembla ser la Barrufets del Frare Gros. Aquesta paret impresiona de valent....

Tornem a passar pel peu de via. Quina gran via que hem escalat avui!!! Marxem amb un molt gran regust de boca, i ara ja toca anar pensant en la proxima...

Salut!!!! Ah, i passeu per l'ombra!!!!!!!!!!!!!