diumenge, 18 de març del 2012

Aresta Ribas al Puntal de l'Alabarda

Aquest dissabte, per motius varis, la colla estorna a dividir. Uns anem amb tota una colla a fer una jornada d'escalada d'allò més familiar, i en Josep, en Ricard, i en Ramon, doncs queden per anar a Montserrat. La via escollida és l'Aresta Ribas al Puntal de l'Alabarda, que ja fa temps que tenim a la llista, i que els que no hi hem pogut anar, doncs hi haurem d'anar. Visita obligada!!! ens comenten els companys...
Ells mateixos ens ho expliquen...




 1er. llarg 6a. reequipada amb parabolts del 8mm. i molt ben assegurada, la vam poder apurar en lliure però 
 si algú ens diu que és una mica més de 6a. m´ho crec. En general molt dreta i mantinguda amb unes preses força petites on trobar un lloc per reposar es feia complicat. La R és penjada.






2on. llarg IV+  En general, crec que a tota la via se li hauria de pujar un puntet el grau, però això nomès és la meva humil opinió. Aquet llarg comença en diagonal cap a l´esquerra a buscar un pitó amb una baga vella i continua aixi fins arribar a una bauma on trobarem un parell de seguros més. Sortim per la dreta de la bauma recte  amunt uns quans mts. en un tram força finet  i on la próxima xapa la trobarem passat aquest ressalt i tornant es diagonal cap a l'esquerra, on ens vindrà un altre muret vertical on trobarem un pont de roca a la seva sortida. I d´aquí recte amunt fins la R.







3er. llarg V+  Tornem a sortir per la dreta de la R on començarem a trobar els bolts una mica en diagonal, aquest llarg està més equipat però passat els primers metres els seguros estan més separats i no pots badar-hi.







4art. llarg IV+ Sortim per la dreta de la R a buscar un bolt que ens queda a uns metres, continuem recte amunt on trobarem algun buril, i a l´alçada d'una bauma trobem una reunió antiga, a partir d´aquí flanquejem cap a l´esquerra a buscar l´últim ressalt dret on per ser IV+ les preses no sovintegen massa, en aquest tram vam posar un alien vermell ( molt precari ) i un de blau molt millor. 






  El descens el fem fent un petit  ràpel per després d´una grimpada fàcil fins trobar un altre coll, on farem una altra grimpada, aquesta més llarga per assolir el cim, a partir  d´aquí anem per la carena fins arribar al camí que baixa  de Sant Jeroni.
  







Via molt recomanable però on hi tindrem d'apretar en els llargs més fàcils. 





Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!

2 comentaris:

Pelake ha dit...

Bones colla.

Viote dels guapos, on mes val no subestimar ni grau ni la via en general.

Salut i a tibar.

laura pi ha dit...

És veu bona, molt bona. Una més a la llista de pendents que per sort no s'acaba mai.
Salut, tàpia i alegria!