dilluns, 26 d’octubre de 2009

Sense piles no hi ha música!!!!

Feia dies que ho teníem decidit. Aquest dissabte toca Vilanova de Meià. Ens mirem un grapat de ressenyes, però a ultima hora només anem en Jaume, en Ricard i jo. N'hem d'escollir una, i al final triem la Musical Express. Segons varis llibres de ressenyes, una de les grans clàssiques de la zona.



Doncs dit i fet. A peu de via, demano permís per fer el Ll1, a priori assequible. Estem super motivats. No és cada cap de setmana que sortim de la nostra estimada Montserrat, i aquesta paret impressiona de veritat.


A mig llarg, se'm comencen a posar els braços com butifarres. Collons com s'ha de tibar aquí!!! Vaig trobant algun parabolt, però com que entre ells hi corre força aire, poso algun friend i algun tascó per seguir més tranquil. Si a més li sumem que la roca està un pèl sobada, i que vaig suant a cada pas, el resultat és que arribo a la R1 força rebentat.


Li toca el torn a en Ricard. Collons que amunt està el primer parabolt. Aquí el coco treballa de valent. Després el sostre, on pas a pas se'l passa entre artificial i lliure. I a partir d'aquí, encara més dur. Una placa fina de collons, amb les preses sobades i els parabolts a can pistraus. Amb aquestes que en Ricard crida R. Ens toca el torn.


Sort que en Jaume va deixant alguna cinta llarga per ajudar a fer el sostre. Aquí la roca encara està més sobada. Reposo a cada parabolt. Un cop passat el sostre, encara trobo més durs els passos de la placa, i a part amb els braços que fan figa, no trobo res segur. Per fi la R2. En Jaume comença el Ll3, però a l'inici ens mirem, i reflexionem. Estem fets caldo i només portem un parell de llargs. Ens en queden quatre més la sortida, i no és tard però hi ha numeros de que se'ns hi faci. Així doncs, decidim de baixar. Ja veiem de quin pal va aquesta roca, i que realment s'ha d'estar fort de collons per anar mig tranquil.




Amb un sol ràpel unint les dues cordes de 60, arribem a peu de via. Mentre baixem, ens passen un parell de voltors ben aprop. Són preciosos, amb una elegància acollonant, planejen arrant de paret com si res.




Un cop a terra, agafem el llibre de ressenyes i acabem el dia fent esportiva. Com canvia fer un 6b amb els parabolts a pocs metres!!! I és que el coco i fa molt!!! En definitiva, un llarg viatge, per fer un parell de llargs, això sí, a una gran via. Hi tornarem!!! I l'acabarem. La putada: qui voldrà fer el 2on llarg? Ara toca entrenar de valent, i agafar pila.






Salut a tothom!!!!!!!!!! i fins a la pròxima.




6 comentaris:

Llorenç ha dit...

je je je, crec que hi hem viscut la mateixa experiència en aquesta via!!! un V+ pulit no es un V+, es un infierno!!!! de ben segur que quan la via no estava pulida el grau era el que era però, el nostre pas fa que algunes vies ....es perdin, per impractibilitat o per l'absurt de anar patint-nant per tot arreu....com a mínim per mí!

Mingo ha dit...

Albert, quan arribes a R2 ho fas fet caldo, la tirada es de les dures, la més dura de la via; el següent llarg sembla més dur, però ni comparació amb el segon, vas fent. Ara el que tu dius si vas amb una bona pila disfrutes moltissim. Vinga cal carregar la pila i tornar-hhi.
Salut

josep de sant pol ha dit...

dons noi lo que sa de fer per anar mes fort de collons no es entrenar al rocodrom si no anar per feina al llit i no adormirta a la primera de camvi que ja se sap la gallina vella fa bon caldo i tu de vella res de res gallito baixa les espectetivas i pujaras de nivell i si no espera la proxima .........
salut a totom

anna ha dit...

Josep, lo de gallina vella ho deus dir xr a tu no?.
Si la gallina vella fa bon caldo xò també fa llunes.
Apali doncs, Petunets!!!!

llembresku ha dit...

Ei gent!!! gràcies pels comentaris. La veritat és que els graus de la ressenyes no se si s'escauen a la realitat actual de la via, però el fet és que ara ja hi hem estat i sabem quin peu calça. De veritat que hi tornarem, i esperem fer-ho acabant-la. Josep, a veure si t'hi apuntes i deixes d'una vegada d'entrenar al llit!!! jejejejeje.

GERARD ha dit...

EP NOIS QUINA ENVEJA QUE HEM FEU,ENCARA QUE US BAIXEU DE LES VIES ,JEJE, JA SE LO QUE ES AIXO ,AQUI MOLTA GALLINA I POC CALDO ¡¡¡
A LA PROPERA M´HI APUNTO,UNA ABRAÇADA PERA TOTS FINS I TOT PER LA GALLINA DE SANT POL..