diumenge, 26 de febrer del 2012

Vies Càmara-Ollé i Aresta Brucs al Dumbo

 Aquest dissabte, la colla ha marxat a terres estrangeres. Aquí quedem quatre arreplegats, que entre que un té goteres, i que l'altre té més cuento que en Calleja, em deixen més sol que la una. Bé, això de sol és un dir, ja que gràcies a les noves tecnologíes, amb un moment tenim la jornada més que assegurada. Quedem amb la Katarzyna, una companya del Golem, i en Jose, un company que des de fa temps que teníem pendent de fer una sortida. Tant un com l'altre, estan més acostumats a l'esportiva, tot i que ja havíen fet alguna via llarga equipada, però mai havíen passejat per Agulles. Doncs cap allà falta gent!!!



En principi ens volíem posar a la Salvadó-Àlava del Setrill, continuant per l'Aresta Brucs del Dumbo, però a l'arribar a peu de via ens trobem amb una colla que tenen les mateixes intencions. Canvi de plans!! Que aquí de víes n'hi ha un munt.  Així doncs, ens dirigím cap a la segona , l'Aresta Brucs del Dumbo, que ja tenia a la llista de tatxades, però que crec que és una via preciosa i ideal per acostumar-se al tipus d'escalada que trobem per aquestes arestes. Navegar per aquest mar de roca, en busca del millor camí per superar les dificultats que anem trobant al nostre camí, disfrutant a cada pas i amb la tranquilitat que ens regala aquesta zona, no té preu.


Un cop al cim, gaudim del lloc i del moment, i pensem cap a on podem anar. Decidim d'anar a buscar el camí de l'alta ruta d'Agulles, i alguna cosa farem... i mica a mica anem tirant avall en direcció al coll de les Portelles. Portem quatre ressenyes imprimides, i mirant l'orientació del sol, veièm que la millor opció de les que portèm  i que té una pinta d'irresistible, tot i que haguem de caminar un bon troç és la Càmara-Ollé a l'Agulla dels Tres. Cap allà ens dirigím. i tot i no tenir massa clara l'aproximació baixant per aquí i per allà, amb algun ràpel i alguna enbardissada inclosa, trobem el peu de via.



 Aquí la cosa es veu guapa, guapa, i a més amb regalet inclòs al primer parabolt de la Cherooke...Superem els primers metres amb uns passos dinàmics fins a colocar-nos sobre un llavi on xapem el primer buril. Quan el veus,  i et poses a pensar que aquell ferregot està posat allà des del 1970, penses que nosaltres a la seva edat em de fer més bona cara... Aquí la via es desvia cap a l'esquerra, però nosaltres anem a buscar el premi del primer parabolt de la veïna Cherooke, i ja que hi sóm, i com a bon Xapoutot, el xapem amb una cinta moooolt llarga per a evitar el màxim al fregament. D'aquí i en tendència diagional cap a l'esquerra anem pujant per una roca, que tot i ser bona s'ha d'anar controlant, fins a trobar la R1 en una gran espècie de feixa.



El Ll2, és més del mateix, escalada fineta, i d'anar mirant on t'agafes per a trobar el millor camí fins a la gran savina, on hi farem la R2. Al Ll3, canvi radical... Ara toca una fisura molt vertical a protegir, on ens hi trobarem amb uns passos atlètics de pebrots, i que junt amb algun empotrament anirem superant fins arribar a un parell de savines on la cosa ja baixa de revolucions. Aquest llarg l'hem continuat fins al cim, ja que des d'aquí la cosa ja s'ajeu molt i no trobem res més tret de la R3.



Només direm que hem trobat aquesta via més exigent del que esperàvem mirant la ressenya, i on no s'hi val a badar ja que el poc equipament que trobem, es veu força deteriorat pel pas dels anys. A part d'això... GUAPÍSSIMA. i  més que recomanable. Nosaltres hem passat amb cintes exprés, plaquetes recuperables, tascons per escanyar algun cap de buril on no hi entrava la plaqueta, R ( porteu diversos mosquetons per llaçar els diversos burils que hi trobem a la R1), semafor d'Aliens, Camalot del 2, i bagues per savines.



Una gran jornada, amb una gran companyia, amb dues vies al sarró, i una passejada per aquesta regió per la que mai ens cansarem de perdre-nos'hi a gust!!!!!!!
P.D: Em sembla que els companys mai havíen vist tant de rovell.... però tot i això ja esperem de repetir-ho, jejejejeje

Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!

7 comentaris:

Jose ha dit...

Un molt bon dia d'escalada y la compañia genial !! La primera via perfecta per iniciarse y coneixer la "clásica escalada montserratina" y la segona per mes iniciats sobretot pel tercer llarg on Albert li va posar un parell de collons!
Espero que repetim aviat!
Jose
:)

Joan Baraldes ha dit...

Ei Colla,
Bona escalada.
L'Aresta Dumbo, és una gran via. la varem restaurar una mica l'any passat substituint algun buril vell per parabolts, i pel que dieu la Camara Ollé li caldria també una restauració.

Salut i a tibar

Cesc ha dit...

El Dumbo no le fet i te que ser prou maca, de la Camara-Ollé ja esta tot dit.
Es maco encara trobar rovell.

Salut i rovell

llembresku ha dit...

Ei nanus, molt bones!!!
Jose, ho vas veure malament, no hi varem posar un parell de collons, sino de friends.... jejejeje. Una bona jornada!
Joan, ja varem veure algun parabolt força nou a l'aresta del Dumbo. Així queda un xic més segura, sobretot a les reunions. Pel que fa a la Càmara-Ollé, potser sí que li caldría una mica de restauració.
Cesc, la del Dumbo també és un troç de via, per a disfrutar-hi de valent. I pel que fa al rovell, si que és maco de trobar-ne, però fins un punt, que suposo que no és el mateix per tothom... fa de mal dir!!!
Salut a tots!!!

Glòria ha dit...

Ei, ja veig que no deixeu la roca, eh? De fet l'hivern em sembla que ja s'ha acabat...
A veure quan ens veiem i fem unes escalades!
Salut!

Jaumegrimp ha dit...

Llàstima de trobar el Setrill ocupat, no us va fer gràcia la Ful de sac que comença més a l'esquerra?

llembresku ha dit...

Ei gent!!!
Glòria, jejeje, la roca no es pot deixar mai!!!!! A veure si és veritat i quedem, i en tatxem alguna de guapa!!!
I Jaume, al peu del Setrill, hi havia un parell de cordades, uns a la Ful de Sac, i els altres a la Salvadó-Àlava... Però ja hi tornarem, que allò no es mou de lloc...
Salut!!!!!!!!!!