divendres, 26 d’agost del 2011

Esperó Nord-Est al Pic de la Valleta

Amb la família marxem uns díes porai, i comentant-ho amb els companys, doncs s'hi apunten les famílies d'en Gerard, i d'en Lluís. Passem uns díes genials acompanyats de bon temps i sobretot de bona companyia, envoltats de la quitxalla que no paren ni un moment. Amb aquestes, que sense voler-ho, també ens hem emportat el material d'escalar entre les maletes, i les dones ens donen permís per fer una escapadeta... I aprofitant que estem per la zona, doncs la via està més que escollida. L'Esperó nord-est al Pic de la Valleta. En Ramon, en Dani, l'Isabel i en Lluís van ser-hi no fa massa, i ens la van deixar molt bé, a part d'altres piades que hem trobat per internet.



Deixem el cotxe on acaba l'esfalt d'una pista que s'inicia al coll de Puymorens, a mà esquerra. Des d'allà ens queda una bona passejada continuant per la pista fins unes construccions, i d'allà seguint la intuició i els corriols que trobem fins a peu de via. Nosaltres varem pujar per dins de la vall, per un corriol fitat, atravessant tarteres. Potser és més directe, però el que varem fer de descens, anant a buscar els telecadires del capdamunt de l'estació, és mes cómode. De totes maneres, l'entorn és preciós, i sembla que avui la tranquilitat estarà amb nosaltres en tot moment. No varem trobar a ningú en tot el día...



Pel que fa a la via, doncs nosaltres portàvem la ressenya del nostres companys maresmencs Josep i Laura que és molt bona, tot i que la via es va seguint molt bé. L'únic que no aconsellem, és de fer les tirades tan llargues com posa ja que en alguns trams el fregament és més que notable, i hi ha moltes possibilitats de trampejar reunions intermitges.



Comentar que totes les tirades són guapes, tot i que a partir de la R2, podríem molt bé canviar l'adjectiu per posar espectaculars...




D'equipament, anem trobant algun pitó, algun friend ( que no surt...), i a les R esmentades a tope de corda un Longlife. Però és que es pot autoprotegir perfectament amb un bon joc de friends i tascons.



Els passos més durs estan equipats, i a la resta, doncs al gust.



És una via on majoritàriament anem resseguint fisures, diedres, algun tram de xemeneia, baveresa i alguna placa. Amb una escalada força atlètica que ens fa fer alguna bona tibada de tant en tant, i que en tot moment ens fa estar ben atents.



Com a opinió personal, comentar que potser ens va semblar més dur el tram de diedre que marquen de V+, i la baveresa que ressenyen amb la mateixa dificultat, que no al pas de 6a, que amb un cop de gas i prou cantell es supera prou bé. De fet, amb això de la graduació no ens feu massa cas, ja que cadascú fa el que pot, i puja com vol...



En definitiva, una molt bona jornada, una gran via, i un raconet més del Pirineu que ja coneixèm. Via més que recomanable, en un entorn preciós i ben tranquil.



De tornada amb les famílies, un banyet a la piscina, una Coca-cola, i uns somriures de les pubilletes i hereuets de cada casa, i és que no hi ha com disfrutar de la vida a cada moment!!!!!!!!
Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!

4 comentaris:

laura pi ha dit...

Hello veins! Enhorabona per la via, de lo milloret del Pirineu Orientalen el seu grau . Fer publiques les ressenyes te el risc de rebre per tot arreu, gracies per deixar-nos be! Nosaltres no vam patir gaire que els llargs fossin tant llargs, poder al ser tant rectes i de mirar de fer sempre un xapatge correcte de doble corda. Les nostres ressenyes, estan fetes amb el grau i metres que consensuem entre la cordada, independentment del que diguin altres dibuixos o guies. Te força logica que trobesiu mes dur els diedres i ximeneies desequipats, en aquest estil d'escalada anem mes comodes que no pas en les plaques assegurades, raros que som!

Llorenç ha dit...

Vaja!!! aquesta també la portavem a la llista per les vacances però vam arribar massa cansats! i vam triar aproximacions més curtetes! bona feina! es veu guapa...a veure si encara hi anirem abans d'acabar l'any....je je je!

Jaumegrimp ha dit...

Una via prou maca, hi haurem d'anar que aquest estiu he disfrutat força amb el granit.

llembresku ha dit...

Ei gent!!!!!!
Josep i Laura, el sol fet de publicar res ja convida a que molta gent hi trobi pegues... però és el que hi ha, a qui no li agradi, doncs que no ho llegeixi...Pel que fa a les graduacions, doncs no se si hi té a veure gaire l'equipament, simplement és una opinió que varem comentar amb els companys. De fet creiem que aquests trams esmentats tots freguen la mateixa dificultat, amb o sense equipament. Per cert, molt bo el vostre blog, i felicitar-vos per les avtivitats que feu. Realment molt bones. Serà que veniu del Maresme...jejeje.
Llorenç, serà que hauríem de fer més vacances!!!!!!! Si hi aneu, no us en penedireu, això sí, agafeu la jaqueta!!!!!
Jaume, val molt la pena, tant sols per l'ambient. Salut a tothom!!!!!!!!