dilluns, 20 de juny del 2011

Via Queralt-Ona a la Pedra d'Esparraguera

Des de fa temps, molt de temps, que amb en Jaume comentàvem que ens agradaria obrir una via. I encara ho deiem més des del neixament de les nostres respectives pubilletes. Però havía de ser una via amb una línia evident, i que no es posés per terreny proper a altres vies. Això, a Montserrat cada cop és més difícil, ja que per sort ( o per desgràcia ) tenim vies per tots els gustos. Vies clàssiques, vies llargues equipades a l'estil esportiu, vies esportives, i moltes d'elles es barregen a mateixos trams de paret, mostrant així diferents estils i époques de l'escalada de casa nostra. Doncs amb aquestes, que un dia escalant amb en Ricard la via Directa Americana al Drú, ens fixem amb l'impresionant placa que hi ha la part dreta del capdamunt de la Pedra d'Esparraguera. El primer que se`t passa pel cap és que ja hi deu haver algo, però rapelant no hi veiem res.
Anem tirant avall, i veiem que hi ha un parell de plaques a sota, i per les llastres de la segona deduïm que aquí no hi ha res. Un cop a terra, anem a xafardejar, i la línia és prou evident i decantada de vies properes. Ens pica el cuquet, i amb una sèrie de trucades, ens diuen que la podem obrir quan volguem. Els de la colla ens la deixen per en Jaume i per a mi. De vegades, petits detalls et fan adonar del valor que té estar amb una colla com la que tenim.




Amb aquestes que ens posem per feina. Sóm uns novatos en el tema. Carreguem amb ple de trastos, friends, tascons, pitons, taladre, etc... Collons com pesa tot plegat!!!!!!! Sort que no ens queda lluny. De camí, pensem com ho deuríen fer els pioners en aquestes parets. Ells sí que devíen ser espartans de veritat. Ara, un cop acabada la via, encara ens adonem més de l'admiració que es mereix la gent que va començar a escalar aquestes parets. Bé, la via ens ha quedat si fa no fa com surt a la ressenya de sota. Cal dir que els graus són posats segons la nostra opinió i la d'en Josep i en Ricard, que aquest dissabte han fet la primera repetició i ens  han ajudat a acabar de netejar-la i polir quatre detalls. Segons l'opinió de les següents repeticions es poden rectificar sense cap tipu de problema.




Per arribar a la via, des del Monestir, agafem el camí que puja cap al càmping, el passem, travessem el barri, i uns metres més amunt, en un rebolt trobem un gran bloc a la dreta. D'allà surt un corriol força fressat que ens porta cap a peu de paret.
El Ll1, comença finet per arribar a un bon llavi. Seguidament, al ressalt que el segueix trobem els passos més durs de la via els quals podem superar amb artificial. Llavors en tendència cap a la dreta superem un altre ressalt, que ens porta a la R1. Bona roca, menys a la part de l'entrada a la R1.



El Ll2 semblava el més brut de tots, i realment netejar-lo bé ens ha costat la nostra feina, però ha quedat un llarg guapíssim i mantingut.



Comença per placa, i aquí diversitat d'opinions, uns amb passos de diedre, i els altres per la placa només coincidim en que la cosa està fineta de collons. A part, la roca aquí no dona molta confiança, però tot està sanejat, i ben protegit, tot i això al loro, que fa de mal dir. En lliure surten uns passos guapíssims. Llavors passem un ressalt herbós, i ens posem a una placa digne de disdrutar a cada pas. D'aquí a la R2 recte amunt.



Roca de primera a la placa, i bona a la part de la placa de baix en aquest Ll2. Escalada mantinguda només trencada pel ressalt herbós.




I el Ll3, la cirereta del pastís. Per aquesta placa hem descobert la via, i realment no ens ha decepcionat. Tram vertical i bon cantell als primers metres, i genial escalada de placa disfrutona fins que arribem a una sabina, on ja per terreny més a vigilar superem els últims metres de la via.



 El descens el fem amb tres ràpels per la via. Des d'aquí donar les gràcies a en Moisés, el qual ens ha tunejat el pot de registre deixant-lo una mica com Déu mana, i que hem deixat a la R1. I com no, donar les gràcies als companys de colla per ser com són i fer-nos passar unes grans jornades. I sobretot, donar les gràcies a les pubilletes de casa (les grans també!!) per fer-nos sentir cada dia més feliços, i deixar-nos fer (o no...) això que tant ens agrada fer, escalar!



Salut a tothom, i esperem que us agradi la via!!!!!!!!!!!!!

12 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Es veu una via amb un cert caràcter alpí, fins i tot... Una bona idea per quan ja no apreti tant la calor!

Joan Baraldes ha dit...

Felicitats per la nova via i gràcies per equipar !!

salut i a tibar

josep de sant pol ha dit...

quina por jo que ja no tinc aquet grau i la pedra tant precaria com estaba abans de pasar sort que despres de pasar en ricar que la netejat i la a deixat mes neta i ara ja espot fer sensa tenir por de que caigui gaire be res
ara us a quedat una via recomanable i no pasa de 4 superior o superior a 4 que jo no vaig aprovar les mates i 2 i 2 fan 22 pero tot sumat ni se sap

ja i podeu anar tots i posarem un rodet per agafar numero per la cua de gent salut i forca orujo de mel

Jaumegrimp ha dit...

Gràcies per la via, ara ens tocarà anar-la a probar, la seva veïna de l'esquerra em va agradar molt, a veure la vostra.

llembresku ha dit...

Ei gent!!!! Gatsaule, no se si té molt de caràcter alpí, però creièm que és prou recomanable. Una via que es pot combinar amb qualsevol de les seves veïnes i on hi podrem compartir el bon rocam que en general hi trobem per la zona. Joan, gràcies. Ja fa temps que ho voliem probar, i quan varem veure la placa del tercer llarg, no ens vam poder resistir. El que no ens pensavem, és que els dos llargs de sota sortíssin tan xulos també.
Josep, què li haig de dir a un dels nostres mestres... Gràcies per venir dissabte a probar-la juntament amb en Ricard, i aconsellar-nos en la graduació. Cal dir que s'anirà confirmant amb les repeticions. El que sí que diem, és que és prou mantinguda amb el V+/6a, i que s'hi ha d'escalar una mica entre les asseguranves. Si no recordo malament, però, els que vareu deixar la via com una patena vareu ser entre en Jaume i tu, només us faltava l'escombra....
Jaume, esperem que sí que us agradi. L'esperó del místic és molt guapa, i a diferència de la nostra, va enllaçant placa rera placa sense trobar cap tram herbós.
Salut a tothom!!!!!!

laura pi ha dit...

Enhorabona per l'apertura, fa molt bona pinta i no trigarem en deixar-nos caure.
Bonic regal per les nenes, d'aquells que els anys passen i el regal segueix ben viu!

lux ha dit...

Gracies per la via!
Deures per aquestes tardes d'estiu que per aquesta zona s'esta molt bé!

enhorabona! fa bona pinta!

baf ha dit...

Felicitaciones muchachos, groso!!

Pelake ha dit...

Felicitats tius, la tenim la primera a la llista per una tarda de aquestes entre setmana que si no me equivoco ames la via es de tenir ombre per la tarda.

Fino ha dit...

Felicitats per l´obertura senyors!!! M´apunto a la cua per anar-la a fer. Records!!!

Llorenç ha dit...

Bones! felicitats!

te bona pinta...caldrà apropar-s'hi a fer-li una visiteta un dia d'aquests!!! je ej ej apuntada queda! bona feina!

Jaumegrimp ha dit...

Hola, ahir vam anar a repetir la vostra via, ens va agradar força!! tan sols uns comentaris, el primer bolt és molt baix no? no el vau poder colo.locar més alt? no se si és el segon o el tercer bolt que està mig sortit.
La roca despres de mes d'un any que la vau obrir està prou be. Les entrades a reunió delicades per la terra sobretot la segons reunió...potser amb el temps hi caldrà una corda fixa...
Ens va sorpendre venint dels dos anteriors llargs que el primer bolt del darrer llarg és molt, però que molt alt i l'escalada i és delicada, vaja cada un equipa com vol i pot, però veïent els dos anteriors llargs ens va sorprendre...
Acabo amb una felicitació sincera, vau treure petroli d'una zona difícil, m'ha agradat com ha quedat i vam disfrutar-la molt.